El discurs institucional s'omple sovint de proclames a favor de la igualtat, el suport al teixit associatiu i la llibertat de premsa. Tot i això, darrere de les grans campanyes de publicitat institucional —moltes vegades reduïdes a una façana estètica— s'amaga una realitat asfixiant per als que exerceixen la crítica des dels marges. Avui dia, la fiscalització del poder i la denúncia de les injustícies socials recauen, en gran mesura, sobre les espatlles de dones que treballen de forma gratuïta, gestionant blocs, mitjans digitals i espais de denúncia sense més estructura que el seu propi compromís.