'Invisibles' - Última novel·la de la jutgessa Graziella Moreno

Written by Leonor Sedó. Text i Fotografies 39ymás / La Independent Thursday, 14 February 2019 01:24

Print

Culture - Literature

There are no translations available.

invisibres-graziella-moreno-ok-ok

Llibre dedicat a les persones que desapareixen sense deixar rastre i a les families que no renuncien a trobar-les.

Graziella Moreno (Barcelona, 1965) és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, treballa en l'Administració de Justícia des de 1991 i, el 2002, va ingressar a la carrera judicial. Actualment és jutgessa en un jutjat penal de Barcelona. Està casada i té dos fills.

Va publicar la seva primera novel·la el 2015, 'Jocs de maldat' (Grijalbo), que va ser nominada a millor novel·la negra publicada el 2015 al Festival de Cubelles Noir 2016 i va rebre una menció especial del jurat. Van seguir 'El bosc dels innocents' (Grijalbo, 2016), 'Flor seca' (Alrevés, 2017) i 'Estimada Elsa' (en format digital a la plataforma Black and Noir, 2018).

Ha participat en antologies de relats en català ( 'Barcelona, viatge a la perifèria criminal', Alrevés, 2017) i en castellà ( 'Cartagena Negra, 2017', i 'Els Bàrbars', 2018), i altres publicats en revistes digitals ( 'Només Novel·la Negra', 'Fiat Lux'). Col·labora com a articulista a la revista cultural 'The Citizen', així com en altres publicacions. Formà part de la membresia del jurat en el concurs de relats de terror del programa 'Negra i Criminal' de la cadena SER.

Ara ha presentat la seva última novel·la 'Invisibles' "dedicada a les persones que desapareixen sense deixar rastre i a les que no perden l'esperança de trobar-les", explica l'autora.

Els protagonistes Sara, Simó i Pablo recorren la ciutat a la recerca de respostes a les inexplicables desaparicions de dones que no tenen res en comú; ni l'edat, ni la professió, ni tan sols les seves trajectòries vitals coincideixen.

Sara, una policia expedientada, a l'espera de conèixer la seva sanció, trobarà en aquesta recerca un motiu per provar-se a si mateixa, però això comportarà conseqüències: descobrir una realitat terrible que s'amaga a la vista de tots. Perquè hi ha persones a les que ningú troba a faltar, a les quals ningú busca i que, allà on siguin, esperen ser trobades .... i fins aquí podem llegir.

Cristina Manresa, comissària de Mossos d'Esquadra, és l'encarregada de presentar el llibre. "A mi m'ha agradat per diverses coses. És una història molt bona amb temes d'actualitat. Tenim a Sara, una sergent dels Mossos d'Esquadra que reflexiona de perquè es va fer policia i dóna les seves explicacions amanides amb anècdotes viscudes per ella.

Graziella Moreno és una de les escriptores que es documenta i parla amb professionals per veure si el que escriu pot o no pot passar. 'Invisibles' és una història molt real amb personatges que tenen molta força. M'encanten els llibres amb històries potents i que es tanquin, que no quedin amb finals oberts.

La primera part del llibre presenta als personatges. Tots han tingut una infància complicada i difícil. Veiem que Sara ha volgut ser policia per fets que l'han succeït. Té molt bons diàlegs i un llenguatge comú i normal".

Segons ens explica Graziella, en l'últim any hi ha hagut 4.500 denúncies de desaparició a Catalunya, 12 per dia. "El 90% dels casos es resolen en els primers dies o al mes. La majoria són menors d'edat. Avui dia hi ha 300 casos oberts".

L'autora està convençuda que la infància és l'etapa més important de les persones. "Quan aquest període no és bo surten els problemes, que són els que els sorgeixen als protagonistes. Educar bé els fills és la responsabilitat més gran dels pares".

"No es pot entendre com són els personatges si no se sap què ha passat en la seva infància. Els protagonistes de la meva història són gent que conec de veritat, gent del carrer com qualsevol de nosaltres. Reflexes coses que has viscut.

No crec en el destí, el fem nosaltres cada dia, si volem, podem decidir canviar. Tampoc crec en les casualitats. Els escenaris reflectits són reals: la biblioteca Jaume Balmes', especialitzada en llibres religiosos, mitologia i antropologia; al barri de Gràcia, la plaça del Sol, la comissaria de Sant Martí, el Paral·lel i la zona alta de Barcelona.

Hi ha un personatge que m'agrada molt: el Dr. Roca, amb alguna cosa de psicòpata, un paio molt rar, és com el meu alter ego malvat. Parlo de la salut mental, un tema que no està prou ben tractat en la societat. Falten recursos i assistència".

Pel que fa als desapareguts, Cristina Manresa, ens informa que el departament d'interior dels Mossos ha creat una oficina de desapareguts on un grup de persones fa el seguiment dels casos. Sembla que és un sistema únic a Espanya on desapareixen una mitjana de 38 persones al dia. "Encara que els implicats no ho percebin, tots els casos es tracten igual. Quan no hi ha pistes no es pot continuar la investigació i el temps corre en contra. Recordo una frase que em va dir un familiar d'un desaparegut: 'envegem la mort perquè significa posar punt final'.

Ara ja no és com abans que s'havia d'esperar 24 hores per denunciar una desaparició. Actualment, es pot denunciar des del minut un, des del moment en què se sospita que la persona no ha tornat a casa i no és normal. També es comparteix la base de dades amb tots els cossos policials".

La jutgessa comenta: "Es troben moltes restes que no sabem de qui són perquè no tenim ADN amb què comparar. Hi ha molta impotència per part de les forces de seguretat. A la base de dades, a partir del 2010, hi ha 6.000 desapareguts dels quals no se sap res.

Hi ha persones desaparegudes voluntàriament que quan les trobem no volen que se sàpiga on paren. Així que podem confirmar els familiars que estan vives i res més. Quan la desaparició és involuntària, sempre hi ha delictes darrere".

L'autora explica que va començar a escriure 'Invisibles' el 2010, fins ara n'ha anat publicat d'altres per davant. "L'agafava, la reprenia, però necessitava escriure les anteriors per fer aquesta. Volia que quedés com ha quedat. Estic contenta. La vaig acabar a l'agost de l'any passat i pensava 'quina pena que s'estigui acabant'. Aquesta novel·la és per a mi especial".

Deixem a l'autora signant llibres i a Cristina Manresa comentant amb amics i assistents. Nosaltres vam acabar el nostre gintònic i vam sortir al fred hivernal del carrer Londres de Barcelona. Hem sentit un calfred en veure, a la primera cantonada, una ombra amb gavardina i barret d'ala ampla.

 

Tags: