Pulp lèsbic, el 'vintage' fet literatura

Escrito por Thais Morales. Agència Chart_Kommunik / La Independent Jueves, 21 de Marzo de 2013 16:27

Imprimir

Cultura - Literatura

No hay traducción disponible

 

una-noia-diferent_baixa

La publicació en català per part de l'editorial LaButxaca d'Una noia diferent i Sóc una dona, les dues primeres novel·les de la reina del pulp lèsbic Ann Bannon, posa d'actualitat un gènere que porta mig segle traient dones fora dels armaris.

Si als anys 50, als Estats Units, una dona buscava informació sobre homosexualitat, és probable que només trobés, en cas de tenir sort, la novel·la El pozo de la soledad, de Radclyffe Hall; literatura mèdica, psiquiàtrica i d'algun sexòleg, revistes sensacionalistes on llegir articles amb títols com Homosexuals ocults, com identificar-los; llibreters que et miraven escandalitzats i que amagaven aquesta mena de llibres als cellers de les seves llibreries o, potser, aquesta dona havia sentit parlar de l'informe Kinsey, de Freud i de les redades que feia l'FBI entre la comunitat homosexual.

És un període en que totes les societats occidentals es caracteritzen per un augment de l'homofòbia, que, com explica Robert Aldrich al llibre Gays y lesbianas. Vida y cultura, un legado universal, "és el resultat de la idealització de la família clàssica com a model dominant. (...) Enmig del clima polític de la Guerra Freda, era freqüent que s'emparellessin comunisme i homosexualitat indiscriminadament, ja que els dos posaven en perill l'estabilitat de l'Estat i l'estructura de la societat". És l'època de la caça de bruixes del senador McCarty, en què l'homosexualitat, igual que passava a l'Estat espanyol, estava considerada un delicte de perversió i una malaltia. Res de bo.

 

Restriccions
A més, de la mateixa manera que en el món del cinema existia el Codi Hays, que explicava clarament què es considerava perversió sexual en una pel·lícula, l'anomenada Acta de Comstock, creada l'any 1873, avaluava i censurava els mitjans escrits i prohibia la distribució de material que podia ésser considerat immoral i obscè. Per això, encara que el pulp lèsbic va posar veu i va donar visibilitat a las històries d'amor entre lesbianes, aquestes novel·les no podien presentar-se com relacions agradables, felices o bones per a les dones.

A qualsevol dona que en aquella època se sentís diferent o estranya, només els pulps lèsbics podien donar-li informació sobre el món de les lesbianes, encara que fos negativa. Millor això que no existir.


Avantatges del pulp lèsbic
Malgrat aquesta negativitat, les novel·les de pulp lèsbic van ajudar a assolir certa visibilitat gràcies a tres característiques que podem qualificar de positives: eren llibres molt assequibles, que costaven menys d'un dòlar; podien trobar-se a tot arreu, des d'una gasolinera a un drugstore, és a dir, no necessitaven llibreries per vendre's, i la tercera característica del pulp lèsbic és que va crear referents que van permetre que moltes dones que vivien aïllades al camp o en petits pobles s'adonessin que no estaven soles. I que tampoc eren tan estranyes. "Aquestes edicions de pulp van ser molt importants per a la cultura lesbiana dels anys 50 perquè eren la prova de que el fet lèsbic existia", diu Bonnie Zimmerman.

Les dones lesbianes els compraven perquè, com diu Joan Nestle, una de les fundadores dels arxius Lesbian Herstory Archives, "la necessitat era més gran que la vergonya. Era un acte de valentia, sobretot en l'època dels judicis del senador McCarty. Aquests llibres representaven una amenaça tan gran que les dones els amagaven, els cremaven o els feien desaparèixer quan els havien llegit. Però al mateix temps van servir d'ajuda per crear i formar una idea del que la podia arribar a ser la vida d'una lesbiana". Ann Bannon diu, a la introducció d'Una noia diferent: "S'havia de tenir valor per comprar un d'aquells llibres i enfrontar-se al somriure sorneguer del dependent a la caixa enregistradora. La gent intentava dissimular-los entremig d'una pila objectes diversos que probablement no necessitaven (...) Ho sé perquè jo també en comprava. Però un cop els havien comprat, se'ls enduien a casa, els llegien i rellegien, en gaudien i després els amagaven al darrere de la nevera o en capses de sabates a dins de l'armari, o a sota del matalàs".

 

soc-una-dona_baixa


Qui escrivia pulp lèsbic
Malgrat que moltes d'aquestes novel·les van ser escrites per homes, també hi va haver dones que, firmant amb pseudònim, escrivien pulp lèsbic. De fet, la primera novel·la considerada pulp lèsbic la va escriure Tereska Torres i es titulava Women's barracks. Va ser publicada l'any 1950 i narra, des del punt de vista d'una jove francesa heterosexual, els idil·lis, majoritàriament lèsbics, que mantenien un grup de dones als campaments de les forces d'alliberament franceses durant la Segona Guerra Mundial. La narradora divideix el lesbianisme en dos classes de dones: la lesbiana real, que és masculina i viu fora de la societat considerada normal, i la dona femenina, sofisticada i jove. La lesbiana real és forta, amigable i somia tenir una granja. La lesbiana femenina, en canvi, és urbana i decadent.

Altres autores del pulp lèsbic són Vin Packer-Ann Aldrich (el seu nom real era Marijane Meaker), autora de Spring fire, una novel·la que va vendre més còpies que Mi prima Raquel, de Daphne du Maurier (una escriptora, per cert, armaritzada); Valerie Taylor (Velma Nacella Young) i Ann Bannon. Totes elles van poder explicar la seva versió del lesbianisme.

I com ho van poder fer? Com van ser capaces de publicar llibres protagonitzats per lesbianes en una època tan conservadora i rígida respecte als rols socials? Perquè, com explica Ann Bannon, "en el radar dels crítics literaris nosaltres no érem ni una guspira. Mai cap d'ells va ressenyar una novel·la rosa de lesbianes per al New York Times Review of Books o The Atlantic Monthly. Érem completament ignorades, excepte pels clients de les llibreries, dels aeroports, de les estacions i dels quioscos, que compraven aquests llibres per milions". Als mitjans de comunicació mai se'n parlava, perquè consideraven aquelles novel·les tan barates com el seu paper i les seves portades.


La transcendència d'Ann Bannon
Els llibres d'Ann Bannon són els que millor han aguantat el pas dels anys. La prova ho són les reedicions de les seves sis novel·les de Beebo Brinker als 80 i als 90. Ara, gràcies a LaButxaca, han arribat al mercat català les dues primeres obres de la saga: Una noia diferent i Sóc una dona. "Mai vaig imaginar", explica la pròpia Bannon, "que les meves històries, escrites fa tant de temps i en absolut aïllament, estarien presents a tot el món i em permetrien continuar fent amistats mig segle després d'haver estat escrites".

La transcendència de les seves novel·les està provocada per dues idees: el fet que les lesbianes que protagonitzen les seves històries intenten entendre les relacions dels seus cossos i els seus desitjos, i la reivindicació del fet butch.

Bannon interpreta la sexualitat lesbiana com una inversió de gènere, la qual cosa enfronta les seves dones al dilema i a la pregunta de què és ser lesbiana. Per això, a les seves novel·les hi ha dones de perfils molt diferents, cadascuna té una resposta a aquesta pregunta. Malgrat que tots el personatges giren al voltant del més atractiu i seductor tomboy d'aquells anys en la ficció, Beebo Brinker (una butch que treballa d'ascensorista per poder dur pantalons), Bannon inclou a les seves obres una mare de dos fills que se'n va a Nova York per buscar un amor del passat, una escriptora del Greenwich, Nina, que escriu les seves novel·les sobre les relacions al mateix temps que les està vivint; una dona de perfil violent, que acaba suïcidant-se, o la Beth, una de les protagonistes d'Una noia diferent, que en les seves primeres aparicions és una butch per enamorar a la Laura i que, amb el pas del temps, acaba convertida en una femme per poder estar amb la Beebo.

Quant a la reivindicació del fet butch, Bannon el defensa sense dissimular la seva admiració perquè encarna força, vitalitat i solidesa. I és aquesta solidesa, que tan bé transmet Beebo, el que marca la diferència clara i rotunda entre butch i masculinitat. La masculinitat que suposa vestir-se amb pantalons és senzillament un indicatiu del conformisme amb les lleis de gènere establertes. Però el paradigma butch, representat pel fet de la dona que vol portar pantalons per treballar, és alguna cosa més qualitativa: no és simplement un canvi en les normes del gènere, significa que la butch (Beebo) entén, és a dir, que està de tornada de tot i que ha passat per la denigració i la misèria del gènere d'una manera que un home mai no podrà entendre. L'ha superat.

Tags: