Abus Sexual Infantil a l'Argentina: “D'aixó no se'n parla"*

Escrit per Norna Graciela Chiaparrone, advocada dimecres, 18 de desembre de 2013 00:26

Imprimeix

Opinió - Opinió: Infància i Adolescència

 

abuso niños

OPINIÓ

L'harmonia i la tranquil·litat familiar poden canviar en un segon, aquell en què es revela el drama de l'abús sexual dels nostres fills i filles a mans del seu pare, d'un oncle, un mestre. Figures masculines i subjectes que ocupen llocs de poder al voltant dels nens i nenes.

 

Aquest moment adquireix un dramatisme impregnat del més gran dels dolors per una mare. La violació no és només física, corporal, és també la ruptura dels vincles de confiança, de cura, de protecció.

La indefensió de les criatures és immensa davant aquests monstres que abusen del seu poder, del seu domini, de la seva impunitat davant éssers que només i només esperaven el seu afecte, la seva protecció, però fonamentalment el seu respecte.

Qui abusa de nens i nenes no només comet un delicte, viola les regles d'una societat on la cura de la prole és un dret natural, un imperatiu moral, un dels supòsits bàsics on  l'entramat social s'erigeix en condició fonamental per a una saludable i respectuosa estructuració.

La troballa pot ser casual, altres vegades és el resultat dels canvis de caràcter en les criatures, retrocessos maduratius, ferides físiques, inestabilitat emocional, irritabilitat, plors, resistències d'anar a la trobada de l'assaltant, del perpetrador, l' hostilat, de qui saben que tornarà a atacar en la primera ocasió que tinguin de reprendre el contacte.

Davant aquesta situació hi ha tres passes a fer: contenir els infants comprometent-se amb la seva veritat i el seu dret a ser respectats, acudir a un centre especialitzat de salut infantil perquè constatint l'estat corporal i psíquic que l'atac sexual ha deixat imprès en els seus cossos i en les seves emocions, i -finalment- efectuar la denúncia penal sol·licitant immediatament una ordre de restricció àmplia contra l'agressor.

En quin punt ens trobem de la clínica jurídica amb vista a aquest tipus de delictes a  l'Argentina? Les mares protectores i els defensors i defensores estem enfrontats a un sistema que protegeix als maltractadors, als agressors sexuals i violadors. Els operadors judicials solen processar aquests casos amb menyspreu, amb escassa o nul·la dedicació cap a l'interès dels nens i nenes, seguint procediments d'investigació errats quan no perversament dirigits a exculpar al denunciat.

Podem assajar algunes interpretacions. La manca de capacitació i entrenament en la investigació d'aquest tipus de delictes solen ser una de les més grans carències que exhibeixen els operadors del sistema de justícia. Però aquesta és la menor de les desgràcies a la qual ens hem d'enfrontar, ja que es poden imposar protocols d'actuació i seguiment que farien possible millorar així aquest segment de l'administració de justícia.

No obstant això, el major escull que trobem, és l'ideològic: d'això no se'n parla. I quan això passa, la justícia com una pantalla on es projecta la vida de les persones que exposen els seus conflictes, menyspreen aquests casos, perquè posen en crisi els valors d'una societat masclista, violenta, autoritària, discriminatòria, on el adults no menteixen i els nens fabulen l'abús, l'assalt sexual, la violació.


El recurs utilitzat pel sistema judicial és el bloc constituït per dos pressupostos: Els nens menteixen i fabulen, i les mares fan servir els nens per dirimir controvèrsies amb l'agressor instant-los a mentir.

Aquesta visió perpetua la impunitat i margina les víctimes, les revictimiza quotidianament, les posa en el desemparament, les converteix en refugiades i asilades a les pròpies llars, temoroses de ser objecte de nous atacs.

Aquesta realitat ha de canviar, però no n'hi ha prou amb la llei i els tractats de drets humans que protegeixen als nens i nenes, no són suficients no només perquè no els apliquen sinó perquè són utilitzats revertint els seus predicats per exculpar l'ofensor.

Una cosa molt negativa està passant als estrats judicials del nostre país, una cosa fosca i ignominiósa condueix les estratègies de recerca en matèria de delictes sexuals, amb accions dirigides a encobrir l'ofensor, culpar les mares protectores, i desqualificar a les i als defensors de mares i nens, i per sobre totes les coses perpetuar el silenci sobre aquests delictes perquè d'això no se'n parla.

La nostra resposta és creure en la mainada, contenir i defensar les mares protectores, i denunciar l'acció judicial que no només denega la justícia com un dret ciutadà, sinó que encobreix un entramat il·lícit que compromet la responsabilitat de l'Estat argentí com signatari dels instruments de drets humans regionals i universals .

*Publicat a "diarifemenino.com"

 

 

Tags: