Pla d'Igualtat de la Reserva de la Biosfera del Montseny és una realitat

Written by Sara Cuentas. La Independent Thursday, 13 June 2019 07:43

Print

Equality - Igualtat

There are no translations available.

presentació

Joana Barber presentant el Pla d'Igualtat

La Reserva de Biosfera del Montseny amb el seu Pla d'Igualtat inicia una etapa de canvis, compromisos i accions amb les dones per superar les discriminacions i desigualtats de gènere.

Amb el lema “Som vida, som Reserva, som Montseny”, el passat 6 de juny, a Campins es va presentar el Pla d’igualtat de gènere de la Reserva de la Biosfera del Montseny, per donar a conèixer les accions que se’n deriven i aquelles que estan encaminades a transformar les relacions de gènere i a propiciar una societat igualitària, basada en el respecte i l’equitat a la biosfera.

La jornada de presentació del Pla d’Igualtat que es va acollir a les faldes del Montseny, es va iniciar amb la benvinguda del diputat adjunt d'Espais Naturals en funcions de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, el diputat de Medi Ambient en funcions de la Diputació de Girona, Lluís Costabella, el regidor en funcions de l'Ajuntament de Campins, Josep Vila, així com de la directora de la Reserva de la Biosfera del Montseny, Joana Barber.

La jornada va ser una oportunitat perquè les dones del Montseny i de les Terres de l’Ebre comparteixin les experiències, expliquin els seus projectes, les seves vivències, com aprenen, treballen i fan xarxa.

 

 

presentació 2

Mariana Barrachina i Anna Sanitjas, tècniques del Parc Natural juntament amb Joana Barber presentan el Pla

 

Joana Barber va explicar que el Pla d'Igualtat va néixer de les jornades Dones del Montseny organitzades a la Garriga els dies 2 i 3 de juny de 2017, en les quals es va evidenciar la necessitat d'abordar la igualtat de gènere en aquest territori. Segons, afirma, “el Pla ha de permetre articular i avançar en allò establert per plans d'igualtat municipals i les polítiques sobre desenvolupament rural i desenvolupament sostenible i alhora de donar complement al cinquè dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) definits per les Nacions Unides dedicat a la igualtat de gènere”.

Els municipis que participen en el Pla d'igualtat són: Aiguafreda, Arbúcies, Breda, el Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, la Garriga, Gualba, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Sant Feliu de Buixalleu, Seva, Tagamanent i Viladrau.

 

Una diagnosi participativa

La realització de una diagnosi participativa del territori va ser una de les primeres tasques impulsada amb la participació de totes les persones que viuen i treballen en l'àmbit del Montseny. Així es va permetre identificar les principals problemàtiques que afecten a les dones del Montseny, conèixer com és la seva ruralitat i evidenciar les seves necessitats i expectatives. A més, involucrar a totes les institucions públiques que estan arreu del territori perquè impulsen polítiques que siguin coherents amb el Pla d’Igualtat.

La diagnosi va evidenciar que encara costa molt la presència de les dones als espais de visibilitat i de decisió, que era necessari tenir eines i directrius per reduir les desigualtats. Es va identificar una desigualtat evident a l'hora de distribuir les tasques domèstiques i de cures, i es va reconèixer que les dones del món rural son un puntal imprescindible per al desenvolupament rural. 

Un factor de desigualtat, per exemple, és que el 80% de la superfície al Montseny és privada, i que la gran majoria de homes son propietaris de la terra, mentre que la presència de les dones propietàries encara és molt reduïda.

Joana Barber destaca com fortalesa que la diagnosi ha identificat bones pràctiques de com les dones generen xarxes veïnals i familiars per millorar les cures. “Per això el Pla es proposa apoderar i enfortir la feina de les dones i que les institucions que treballen al territori puguin garantir l’enfortiment de les dones l’erradicació de les desigualtats”, puntualitza.

 

 

Captura1

 

 

Tres pilars per consolidar l’igualtat de gènere

Per al disseny del Pla es va formar un grup de treball amb gent de tots els municipis, on sobre tot les dones van ser les protagonistes, van treballar conjuntament amb l'equip de la reserva de biosfera i el suport de l'oficina d’igualat de la Diputació. Primer, es van identificar tres pilars fonamentals al Pla: la perspectiva de gènere a la cultura i valors de la reserva de biosfera per mirar tot el que es fa des d’una visió d'igualtat de gènere. El segon pilar està dirigit l'apoderament de les dones, que no siguin les actrius secundàries sinó les protagonistes i que liderin processos de canvi a través d'enfortir les seves capacitats en gènere. I el tercer pilar es treballar i coordinar amb totes les administracions del Montseny. Caldrà fer una difusió, sensibilització, accions de formació a nivells del funcionariat, en l'àmbit de la cura del llenguatge, dels esports i sobre tot és tindrà dades i estadístiques del Montseny amb perspectiva de gènere.

“L'apoderament està dirigit a incrementar el poder col·lectiu de les dones, perquè siguin més fortes per a transformar el territori i protegir l’ecosistema. A més, cal visibilitzar el paper que juguen elles en la reserva i reconèixer i fer emergir les seves capacitats, donant-li importància a la cura com base de tot i el paper que juguen les dones i generar corresponsabilitat”, assenyala Barber.

“També és important donar suport a l'organització de dones i fomentar la seva autoconfiança, crear vincles i establir xarxes de suport. Això significa, donar suport a les associacions de dones que existeixen al Montseny, fer promoció de xarxes feministes; impulsar projectes per a donar visibilitat al treball de les dones al territori. També significa promoure la perspectiva de gènere a la comunitat educativa i cultural i posar en valor la seva experiència d'economia social i feminista, recullir el directori de dones especialistes en camp d'expertesa. I començar a abordar les cures i inventariar quines experiències existeixen que estiguin contribuint a la corresponsabilitat”.

“Per últim, impulsar accions de sensibilització per promoure estratègies que trenquin amb els estereotips de gènere, sobretot en les activitats de conservació del patrimoni històric i cultural. També es important fer una revisió dels materials escolars i donar una visió coeducadora. Donar suport a accions de formació a centres educatius que participen en la estratègia de conservació mediambiental del Montseny i involucrar als centres esportius del Montseny”.


Neix un moviment de dones al Montseny

Barber ens comenta que “a Catalunya hi ha molt moviment associatiu i que al Montseny no hi havia cap moviment de dones. Que arrel del Pla d’Igualat s'ha format l’Associació de Dones del Montseny per iniciativa de les dones que tenien ganes d’associar-se. I amb la seva presencia la institució pública té ara un interlocutor per avançar en el compliment del Pla. Aquestes, són dones dels 18 municipis implicats a la Biosfera del Montseny”.

Està molt satisfeta amb l’amplia participació de les dones. “Hem fet tallers en quatre municipis per enfortir capacitats, i així van decidir xarxa arreu del Montseny i van començar a impulsar aquesta iniciativa organitzativa des d'octubre fins al juny. Aquelles trobades només eren elles i entre elles”.

 

 

Captura2

 

Destaca a més el coneixement de les dones, el seu saber situat que val més que l’acadèmic, perquè ve d’una manera de fer que ha estat sempre en elles, en la seva trajectòria de vida. Elles han posat damunt la taula aquestes capacitats, tant en l'àmbit del patrimoni cultural com el material.

Per exemple, explica, “s' està impulsant una cooperativa entre elles, s'està formant gent, perquè cadascuna s'especialitzi i pugui ajuntar-se en iniciatives econòmiques impulsades per dones. Han creat un vincle i han creat un moviment com línia transversal de treball. Això forma part d'allò que hem d'impulsar en aquest parc natural a través del procés d’elaboració del Pla i el més important és que siguin elles les que impulsin la gestió del territori.


Marissa Pelaez i Laia Aguilar, Les Arremangades

Laia Aguilar i Marissa Pelaez formen part de l'associació de dones del Montseny anomenada Les Arremangades. Expressen estar molt satisfetes amb el Pla d'Igualtat i amb l'acció que ha tingut la institucionalitat pública portant a terme tot el treball.

 

 

P1050244

 

 

Laia Aguilar fa 27 anys que viu al Montseny i pertany al grup del treball impulsor del Pla. Tot i que al principi es pensava que el procés era molta teoria, ara està molt contenta perquè es va adonar que tot allò que van tractar era part de la vida que tenien les dones al seu territori. Sobretot per superar les desigualtats entre dones i homes.

"Al principi, els homes es van espantar una mica, perquè les dones estem defensant un espai i ells poden pensar que els treus fora. Al principi estaven preocupats i finalment ho van anar incorporant i assumint en la nostra vida diària. Una dificultat és que les dones estem molt aïllades i les tasques les hem de fer soles. I és clau fer xarxa."

"Vaig venir amb 21 anys, estudiava veterinària i he crescut aquí, he estat mare cinc vegades, he criat al meu bestiar i penso que he pogut sortir-me'n tota sola. Sóc artesana i he creat la meva marca ara puc dir que tinc molta experiència. El Montseny em va donar molta energia i sóc la que sóc pel Montseny.

 

 

Captura3

 

D'altra banda, Marissa Pelaez va venir fa 17 anys per amor, és va enamorar d'un noi que estava rehabilitant una casa. "Vaig anar a viure a una casa que estava mil metres d'alçada", explica. A més afegeix que ja era hora que algú poses la mirada en les dones del Montseny. "Nosaltres treballem 24 hores i a més a més la realitat nostra és poc visible i tot el que sabem es queda invisibilitzat. El fet que tinguem un Pla és un factor important perquè es podrà reconèixer i apoderar el paper de les dones, que estem fent molt per salvaguardar aquest territori".

"Les dones som la connexió de la comunitat i la família amb la terra. Som responsables de la producció de la terra i la reproducció de tota la biodiversitat i tenim sabers que són immaterials i que tenen un gran impacte en la vida del territori. Sense nosaltres el desenvolupament no té sentit, un desenvolupament però que posi la vida al centre".

 

 Captura4

Tags: