“Molta Gent s’aprofita de la nostra condició d’immigrants, és dolorós però cert”

Escrit per Nilton Torres. dimecres, 12 de gener de 2011 22:46

Imprimeix

Migracions - Migrades emprenedores

 

 

Des que té ús de raó, Gina Lomas es recorda amb una pinta i unes tisores a les mans. Les cabelleres rosses de les seves nines van ser les primeres a experimentar el seu instint innat d’estilista. Les van seguir les seves companyes d’escola i, ja d’adulta, les seves clientes. Entre talls i pentinats, Gina va marcar la trajectòria de la seva vida, tot esdevenint una estilista i empresària d’èxit, amb una cadena de perruqueries i una empresa de taxis a la ciutat de Guayaquil (Equad.)

 

 

“Havia aconseguit els meus objectius, però hi ha coses més importants a la vida que els diners i el reconeixement”. Fa quinze anys, Gina va emigrar a Europa per fugir de la delinqüència que hi havia al seu país. “Quan em van amenaçar de segrestar-me em vaig adonar que no podia continuar a l’Equador.  El meu fill era molt petit, i vaig tenir por, més per ell que per mi, així que vaig decidir deixar-ho tot i buscar el meu lloc en un altre país”. Novament, les tisores i les pintes van ser els instruments que li van obrir camí, primer a Milà, i després a Barcelona, ciutat on va aterrar l’any 2000.

 

Sense espantar-se davant dels reptes, Gina va començar novament des de zero, i la seva dedicació s’ha vist cristal·litzada en una flamant perruqueria, “Gran Look”, un discret imperi de la bellesa ubicat al barri de Sants.

 

“Vaig ser una sense papers”

Gina té l’habilitat de parlar amb deseiximent, i al mateix temps atendre amb diligència la cabellera de les seves clientes. Així doncs, entre tall i pentinat explica que és llicenciada en infermeria i en periodisme, professions que va estudiar mentre treballava d’estilista.


 

 

Quan va arribar a Milà va cercar unes amigues que la van ajudar a trobar feina en una perruqueria. “M’havia proposat no tornar a tenir negoci propi. Volia ser senzillament perruquera i viure sense sobresalts”. Després d’una temporada va decidir canviar de lloc, va fer la maleta i va anar-se’n a Catalunya. La primera parada fou Mataró. Gràcies al seu talent,  va començar a donar-se conèixer, tot i que li va tocar viure un temps de manera irregular perquè no tenia permís de residència. “Vaig ser una sense papers. Quan els meus caps em demanaven la documentació, deixava la feina i me n’anava a una altra. Vaig estar així fins que vaig aconseguir els papers per a mi i per al meu fill”.


 

La Gina es va traslladar a Barcelona i va treballar a salons de bellesa de zones exclusives. “Tallava els cabells als milionaris”, diu. Després la van fer encarregada d’una perruqueria, però l’enveja d’algunes companyes, que miraven de fer-la quedar malament davant dels seus caps, van fer que decidís d’apostar, novament, per un negoci propi.

 

Com a molts altres emprenedors, a Gina també li va tocar fer el circuït de visites a entitats financeres per sol·licitar un préstec. Moltes li negaven el crèdit, i altres li ponien condicions que la feien sentir diferent. “Com que sóc estrangera m’exigien altres condicions, com per exemple, no tenir possibilitat de refinançar el deute si es donés el cas. Molts s’aprofitaven de la nostra condició d’immigrants. És dolorós, però cert”. Al final, va obtenir els diners que necessitava amb les condicions adequades, i fa tres anys que va muntar el negoci.

 

Compartint experiències

 

A Barcelona, la Gina se sent com al paradís. “Els catalans són bones persones. Al principi semblen freds, però quan et coneixen t’estimen molt”. Tot i que, lamentablement, també hi ha excepcions, i a Gina li ha tocat viure personalment aquest rebuig sense sentit per la seva condició d’estrangera.

 

Fou en un taxi on un malentès amb el conductor va derivar amb un enfrontament verbal que va finalitzar amb una frase lapidària: “No sé perquè la gent com tu ve al meu país. Vés-te’n sudaca de m…”

 

Gina havia vist a la televisió que això li havia passat a algunes persones, però mai no s’havia imaginat que li podria passar a ella. “Em va doldre molt, em vaig ofendre”, diu. És una anècdota que forma part del bagatge d’experiències.


 

 

 

Avui és una empresària reconeguda i dinàmica, i ha estat convidada a compartir la seva experiència d’emprenedora en diferents col·lectius d’estrangers. En aquestes conferències repeteix que si es vol ser un emprenedor d’èxit és fonamental conèixer l’àmbit en el qual es vol muntar el negoci. “Si vols posar un restaurant has de saber cuinar. Si no en saps, millor que no t’hi aventuris perquè en pots sortir perjudicat”.

 

Acompanyada del seu fill Mario, que aviat farà 18 anys, i de la seva parella, Gina Lomas continua fent front a la vida, sempre amb la pinta i les tisores. “Quan et fan un tallat de cabells bonic et poses content, t’oblides dels problemes. Així, si faig feliç als meus clients, j o també ho sóc”, diu la Gina, que assegura que tot és possible si t’esforces.

 

“Els immigrants hem de sacrificar-nos més, per això cal tenir sempre al cap que podem aconseguir el que ens proposem”.

Tags: