Dones i feminismes desde tres òptiques africanes

Escrit per Lídia Vilalta. La Independent dilluns, 16 d'abril de 2018 12:41

Imprimeix

Cultura - Llibres - Altres Publicacions

 

Africa RemeiSipi1.L.V

 Remei Sipi

 

Remei Sipi acaba de presentar a Barcelona el seu últim llibre sobre dones africanes, però no és l' única que aporta mirades diferents als feminismes del continent negre.

La nigeriana Ifi Amadiume explica en un altre text que “en el període pre-colonial, sexe i gènere podien no coincidir” i que, “a l’Àfrica, el domini patriarcal és una seqüela de la colonització”. Una tercera mirada parla de dones, mercats i desenvolupament.

Dones africanes. Més enllà del tòpic de la jovialitat, és l'últim treball de l’escriptora i editora Remei Sipi Mayo,  amb el qual pretén ‘desterrar’ els tòpics i estereotips que gairebé sempre acompanyen les dones d’aquest continent. Molt al contrari, el llibre pretén aportar una visió de conjunt de “les aportacions de les dones negroafricanes a la lluites pels drets humans, els feminismes, l’economia popular i l’organització social”. També destaca en el seu text a dones de l’àmbit literari.

 

 

Africa RemeiSipi2

Karo Moret Miranda, a la dreta de la foto, a Casa Elizalde

 

 

A la presentació, realitzada a la Casa Elizalde, la va precedir l' afrocubana Karo Moret Miranda, doctoranda del Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats extraeuropees (GRIMSE) de la UPF (Universitat Pompeu Fabra) que “també en se molt de tòpics” pel seu origen, afirmava. Moret va rescatar del llibre -editat per Wanafrica- “no la recepta de gènere, sinó les noves geografies que proposa” i va recordar que “hi ha molta part d’Àfrica al Carib i a les Amèriques i cal buscar-la on està”. Karo Moret va convidar a la seva lectura per buscar-hi aquestes arrels.

 

Lluitadores, malgrat els seus governs, tradicions i marits

Remei Sipi, que lidera l’Associació (guineana) de dones africanes E’Waiso Ipola, va destacar tres coses en la seva intervenció. Primer va agrair l’aportació de la seva amiga i professora de Sociologia del Gènere, Rosa Cobo (“viu a Madrid però és gallega”), per escriure el pròleg. En ell, Cobo ressalta que les africanes “no accepten passivament un destí que no han escollit” com mostren alguns mitjans de comunicació, sinó que “són dones que lluiten, tot i les barreres que els posen els seus governs, les seves religions, les seves tradicions i els seus marits”. I a més, elles són "les persones clau en la supervivència de les seves famílies i les seves comunitats".

 

 

 

Africa.RemeiSipi.3.LV

El llibre editat per Wanafrica

 

 

En segon lloc, l'autora, va llegir la dedicatòria del llibre que està dirigit “a la meva estimada Mariel (Araya), que no va poder veure aquest treball acabat” i amb la qual “viatgem amb la nostra maleta de realitats i la nostra Cosmovisió”. Les dues activistes van fundar l'Associació de dones migrants 'Yemanyá', un dels primers col·lectius de dones creats a Ca la Dona. A Sipi li preocupa la construcció de la identitat en la diàspora: “la meva és molt difícil perquè sóc de l’Empordà, catalana, espanyola i africana; em commou el vent d'aquesta zona, però -com a bubi de Guinea Equatorial- em cal el mango, el vi de palma”.... En el debat posterior va insistir en una de les seves constants crítiques a “les mal anomenades segones, terceres i quartes generacions de migrants”. I va convidar a les nombroses joves que assistien a l’acte a debatre sobre el tema i a treballar-ho conjuntament.

 

Empoderament a través de les 'tontines'

En tercer lloc, va destacar l' important paper de les formes cooperatives d’economia popular denominades a l’Àfrica 'tontines', que tenen diferents noms segons els països i consisteixen en “aportacions monetàries regulars (diàries, setmanals o mensuals) per constituir un fons col·lectiu que es recupera de forma rotativa”. Els grups es formen per vincles familiars, d’amistat, de veïnatge o de tipus socioprofessional. I, en la seva opinió, aquesta economia associativa "és l’espai de relació, de coneixement i, sobretot, d’empoderament de les dones.

Finalment, Remei Sipi va afirmar que segurament “als seus amics i germans africans no els agradarà el llibre quan llegeixin la part de la paternitat”. I, en resposta a una pregunta d’una professora i amiga brasilera que indagava sobre el matriarcat, li va explicar que no era aquesta la realitat, sinó que les famílies bubis de Guinea Equatorial són ‘matrilineals’, el que significa que són les dones les continuadores del llinatge (karityóbbo). D’aquí la importància de tenir filles per mantenir el llinatge.

 

 

AfricaCartell.CIEA.10

Cartell Progama del CIEA-10

 

 

Identitats, poders i coneixements en femení

En la 10a edició del Congrés Ibèric d'Estudis Africans (CIEA-10), celebrat a Granada el passat mes de gener sota el lema Persones i cultures africanes: Identitats, poders, coneixements i tradicions en femení, es van revisar també els feminismes i activismes africans des de la contribució de les dones, aprofitant la vigència de la Dècada de les dones africanes (2010-2020), que va ser una de les 3 àrees temàtiques de la trobada.

Allà hi va haver una taula presidida per María Teresa Fernández de la Vega, presidenta de l'organització Mujeres por Àfrica,  en la qual es va presentar la versió en castellà del llibre de l’antropòloga nigeriana, Ifi Amadiume, Male Daughters, Female Husbands, Gender and Sex in an African Society (Zed Press, 1987), que sota el títol Filles que són homes i esposos que són dones. Gènere i sexe en una societat africana es troba ja en la Col·lecció de Història i Política de Casa Àfrica i Bellaterra edicions, que dirigeix l’antropòleg i professor de la Universitat de Lleida, Albert Roca.

Ifi Amadiume analitza en el llibre “els rols d’homes i dones en un pobles més nombrosos i cosmopolites de l’Àfrica contemporània”, els igbo de Nigèria. I l’autora defensa en ell que “a l’Àfrica el domini patriarcal és una seqüela de l’explotació colonial, ja que en el període pre-colonial, sexe i gènere podien no coincidir, negant, doncs, la pretesa universalitat de la subordinació de les dones”.

 

 

Africa.Hijas-que-son-varones

Llibre de Ifi Amadiume

 

L’antropòloga proposa “una concepció africana del matriarcat”. En paraules d' Amadiume “el matriarcat africà s’assentaria en l’autonomia dels gèneres i en la construcció dels equilibris socials des de la diferència, i no des del imaginari de la igualtat”. Ella, segons explica el llibre, sempre “va qüestionar enèrgicament el feminisme dominant -teoria i praxi social- que considerava marcat pel mateix biaix cultural que el colonialisme”. I en fer-ho, “va obrir un horitzó divers de les lluites pels drets civils, començant pels de les dones: no totes les societats tenien per què dotar-se de les mateixes figures jurídiques, ni de les mateixes concepcions, en el seu camí cap al bé públic”. Aquesta perspectiva, -assenyala- és la que “ha estat ignorada en molts cercles occidentals”.

 

‘Dones, Mercats i Desenvolupament’

A Granada i en la mateixa sessió, també es va presentar el llibre Dones, Mercats i Desenvolupament: Perspectives Africanes, de Icària Editorial.  En el llibre s’indica que “la perspectiva de gènere s’ha convertit en un dels ingredients crucials de l’eterna resurrecció de la idea de desenvolupament” i en aquest sentit, “els anomenats feminismes africans ofereixen una perspectiva diferent i esperançadora” perquè “visibilitzen protagonistes ocultes de la història, amb els seus bagatges culturals (i) les seves connexions socials”. De manera que, “a través d’un ventall d'anàlisi de cas”, aquest llibre “convida a treure el cap a un futur més ric i imprevisible per al nostre món, construït des de poblets de la Casamance (Senegal), terrenys de Tanzània o mercats de Accra (Ghana)”.

 

Africa mujeres-mercado 1

Llibre dones, mercats i desenvolupament

 

 

Els Congressos del CIEA es van iniciar el 1991 i se celebren cada dos anys en diferents ciutats de la península ibèrica. Aquesta 10a Edició ha estat especial i va estar dedicada a rellevants personalitats de la història africanista, pioner i pionera en l’impuls dels estudis sobre l’Àfrica: a Catalunya al professor recentment jubilat de la Universitat de Barcelona, Ferran Iniesta, fundador del Centre d'Estudis Africans i Interculturals (CEA) i a la professora de la Universitat de Lisboa Isabel Castro Henriques.

 

 

 

Tags: