(1) Escassa participació de les dones en la consagració de la Sagrada Família / (2) Accions de protesta d’entitats laiques, feministes i de lesbianes i gais

Escrit per (1) Jaume Abadal / (2) Laia Serra, Fotos: Bárbara Boyero dimarts, 9 de novembre de 2010 18:11

Imprimeix

Religió - Espiritualitat - Catolicisme

 

(1) ‘La visita del Papa ens demostra que encara és lluny la paritat home-dona a l’Església’

Per Jaume Abadal

 

A ulls d’una societat civil, la catalana, que fa esforços per a la participació de la dona en tots els àmbits, l’escassa participació de les dones en l’acte de consagració com a basílica de la Sagrada Família va cridar l’atenció. L’associació Església Plural ha publicat un editorial en què s’hi diu: “...s’ha consagrat una basílica moderna amb una celebració farcida de signes que ja no connecten amb els referents dels creients ni de la societat”. La Independent ha parlat amb Montserrat Biosca, la presidenta del Col·lectiu de Dones en l’Església.  Com molta altra gent, diumenge, Biosca, va seguir la cerimònia de consagració de la Sagrada Família per televisió.


Montserrat Biosca (MB).- Em va doldre molt veure la imatge de les monges vestides de negre que anaven a netejar l’altar i el terra, de l’oli que havia posat Benet XVI per ungir l’altar, enmig dels bisbes i capellans, tots de blancs.


Jaume Abadal (JA).- Què va pensar en aquell moment?

MB.- Em va fer l’efecte que sortien les minyones a arreglar l’altar, netejar-lo, posar les estovalles i res més. Les dones no són dignes de res més quan s’apropen a l’altar, només de netejar-lo. Aquest va ser el missatge que vaig rebre.


 JA.- El cardenal Lluís Maria Sistach ha recordat que una dona va fer una de les lectures i que una dona tocava l’orgue.

MB.- Amb més raó encara. Que lluny que estem de la paritat entre homes i dones a l’Església! L’Església catòlica, junt amb l’Islam, no estimen les dones, per més que diguin el contrari. Son dues institucions religioses que no accepten la democràcia. No hi ha cap argument teològic ni evangèlic pel qual l’Església no vulgui decidir-se a ordenar dones, i a atorgar-los un ministeri perquè puguin ser amb ple dret entre els preveres, bisbes i cardenals.


JA.- Què pensa del paral·lelisme fet per Benet XVI entre els corrents laïcistes actuals i l’anticlericalisme previ a la guerra civil espanyola?

MB.- No penso que es pugui comparar el laïcisme que es proposa des del Govern amb l’anticlericalisme d’abans de la guerra. I després, el clergat de la post-guerra no sempre va saber afavorir la simpatia cap a la qüestió religiosa. En aquella època del “nacional catolicismo”, ser catòlic era obligatori


JA.- Com entén vostè la posició de Benet XVI pel que fa a la família.

MB.- És excloent. Va deixar clar que entén la família com parella home-dona tradicional i indissoluble, sense acceptar cap de les noves formes de famílies. Hi exclou les parelles i famílies homosexuals, i el seu sí a la vida penalitza l’avortament i l’eutanàsia.


JA.- Què en destacaríeu de positiu d’aquesta visita?

MB.- En el cantó positiu ressaltaria els comentaris de Benet XVI sobre la basílica de la Sagrada Família i sobre Gaudí. Independentment de la qüestió religiosa, la visita farà que milions de persones coneguin la ciutat de Barcelona i l’obra d’Antoni Gaudí.


JA.- Si hagués de resumir la visita, diria que...

MB.- Diria que ha estat una visita més política, de cap d’Estat, que apostòlica. Hi ha persones dins l’Església catòlica, amb diferents corrents d’interpretació dels textos sagrats, i diferents opcions de vida. I aquesta pluralitat, considerem que és una riquesa. Ens hauria agradat que hi hagués hagut algun signe de diàleg, de diàleg obert, raonat, d’aproximació.

 

Església Plural, per la seva banda, destaca que la figura del cardenal Martínez Sistach “ha sortit reforçada” i “ha sabut donar a la visita un caràcter propi, molt allunyat de l’estil d’altres visites papals a l’estat espanyol”. L’editorial fet públic per Església Plural reconeix que “no calia esperar canvis substancials a la nostra església”, i expressen l’esperança “que aquesta visita es reflectirà a la vida diocesana i la relació amb el nostre entorn”.

 

Vint-i-vuit col·lectius de l’Església adrecen una carta oberta a totes les persones creients.

Fins a 28 associacions d’Església –entre les quals hi ha el Col·lectiu de Dones en l’Església i Església Plural- es van trobar en una altra basílica de la ciutat, la de Santa Maria del Pi, al cor del barri gòtic, i a menys de tres-centes passes del bisbat on dissabte va fer nit el Papa. El fruit d’aquella trobada va ser una carta de dues pàgines, escrita a mode de salutació al Papa per la seva visita. Cada paràgraf de la carta expressa allò que els col·lectius creients  convocants haguessin desitjat de la visita: “El successor, successora de Pere, arriba discretament, (…) exemple de pobresa, bondat i senzillesa que ens esperona a revisar aquelles actituds nostres que tenen a veure amb el poder, l’avarícia, l’enveja i l’egoisme”, s’hi diu. O, “…no es reuneix només amb les comunitats catòliques, també es troba amb membres de les altres comunitats cristianes i de les diverses tradicions religioses instal·lades al nostre país”.

 

Aquest dilluns 8 s’ha celebrat missa a la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona. La visita de Benet XVI no ha portat de moment més turistes ni més fidels dels habituals a aquesta altra basílica dels que es poden comptar amb els dit d’una mà. El rètol que havia fet arribar el bisbat a totes les parròquies anunciant la visita de Benet XVI encara penjava al plafó d’avisos de l’entrada de la basílica de Santa Maria del Pi, però restava amagat darrera d’una pissarra mòbil on s’hi anuncia el Concert d’Aranjuez. És probable que dissabte passat, havent sopat o de matinada, a l’hora de llevar-se, el Papa sentís en algun moment el repic de l’Antònia i la Josefina, la més gran i la més petita de les sis campanes d’aquesta antiga església. Les entitats que han redactat la “Carta als cristians i cristianes de Catalunya” conviden tothom qui ho desitgi a adherir-s’hi i signar-la.

 


(2) ‘Ingerències intolerables en la vida pública’ les declaracions sobre l’avortament i el matrimoni homosexual

Per Laia Serra 

 

“La indiferència de la majoria”  és l’expressió de valoració més emprada  pels diversos grups que reivindiquen la laïcitat sobre la participació ciutadana durant la visita de Benet XVI.

7_nov_dones3

Els moviments socials i de dones demanen als partits polítics que aclareixin el seu posicionament sobre les paraules del papa entorn a l’avortament, el matrimoni homosexual i el paper de les dones i la laïcitat, “ja que la jerarquia catòlica torna a exercir ingerències  intolerables en la vida pública”. 

 

La manifestació convocada per Dones Feministes de Catalunya el diumenge 7 de novembre a la plaça Universitat (Veure vídeo) ens mostra la disconformitat a la visita del màxim representant de l’Església Catòlica, el papa Benet XVI. Rebuig valorat molt positivament des de Ca la Dona, entitat que va acollir les firmants del manifest Les dones no t’esperem. El mateix diumenge, organitzacions de gais i lesbianes van aplegar-se a la Plaça de la Catedral per fer-se un llarg petó al pas del papa mòbil a la seva sortida del Palau Arquebisbal, vora les 9 del matí. El dijous previ a la visita de Razinger, unes 2.500 persones van concentrar-se a la Plaça Sant Jaume, en la campanya Jo no t’espero organitzada per diverses entitats en defensa de la laïcitat entre les quals, les dones feministes.

7_nov_dones

Respecte al tractament mediàtic, a Ca la Dona celebren en part el ressò que els mitjans de comunicació han donat a la convocatòria feminista i consideren que han difós el seu missatge i perspectives respecte a les polítiques que impulsa el Vaticà. Denuncien però que: “No tots han donat cobertura amb la rellevància que li pertocava a l’única manifestació que visibilitzava explícitament les dones i les seves denúncies i demandes en relació a la misogínia de la cúpula eclesial, en els darrers canvis legislatius promoguts per grups ultra catòlics...”


 Ocasió perduda per diversificar la representació de les dones als mitjans

7_nov_dones2Els mitjans generalistes catalans i espanyols han decantat la informació clarament cap a la versió oficial i papista, i han tocat de forma molt superficial allò referent a les diverses manifestacions i protestes en contra de la visita de Benet XVI.


Aquesta era, recorden, una “molt bona oportunitat per a diversificar les representacions que fan de nosaltres i mostrar l'ampli ventall ampli d' identitats, rols i propostes que tenim”,  manifesten les portaveus de Ca la Dona.  Es refereixen en general a la poca presència de les dones als mitjans i quan apareixen ho fan en rols tradicionals com el de víctima o objecte sexual –com confirmen els resultats del Projecte de Seguiment Global de Mitjans del 2010-.

 

Des de Ca la Dona subratllen l’ús “del morbo i l’espectacularitat com a ganxo” d’aquells  mitjans que els dies previs a la concentració havien afirmat - sense consultar altres fonts –sobre una suposada infiltració de grups violents per ocasionar incidents. Les dones feministes van haver de desmentir-ho. La seva protesta, com la resta d’accions d’oposició a la visita papal, va transcórrer amb total normalitat.

 

Descarregar la Carta als cristians i cristianes de Catalunya (PDF)

Adhererir-se a la carta

Tags: