L'altra ruta migratòria de Mèxic

Written by Sandra de los Santos. Cimac Noticias Wednesday, 18 December 2013 02:40

Print

Migrations - Migrations

There are no translations available.

tapachula

 Caravana de Mares Centreamericanes

 Les 48 mares dels països d'Hondures, El Salvador, Guatemala i Nicaragua que participen en la Caravana de Mares Centroamericanas, van arribar diumenge 15 de desembre al municipi d'Arriaga, el lloc on s'inicia"el camp minat" per a les i els centreamericans que busquen arribar als Estats Units.

En els vagons del tren de càrrega, al qual pugen els i les emigrants centreamericanes per atravessar Mèxic, rumb als Estats Units. Hi van enganxar les fotografies dels seus fills i filles amb l'esperança de poder saber quelcom d'ells i elles.

Les mares van recórrer les vies del tren i diversos carrers d'Arriaga d'quest municipi, ubicat a la costa chiapaneca, d'on surt cada dos dies el tren de càrrega on pugen les i els migrants."Abans dèiem que les zones de major perill per a migrants a Mèxic era Chiapas i Oaxaca, però avui diem que tots els llocs on passa el tren s'ha convertit en un camp minat per a ells i elles: les i els estan assassinant Els llancen a les vies del tren "va dir Martha Sánchez Soler, coordinadora del Moviment Migrant Mesoamericà.

El govern de Mèxic, va lliurar la setmana passada 9 notificacions al govern d'Hondures de migrants d'aquest país, els cadàvers van ser trobats en fosses clandestines de Cadereyta Nuevo León, i San Fernando Tamaulipas,que van ser identificats per l'Equip Argentí d'Antropologia Forense(EAAF), una organització no governamental.

"Hi ha 25 mil cadàvers no identificats en els semefos (serveis forenses) mexicans, no sabem quants morts hi ha, molts resten al camp, a les vies, ningú els va a buscar, ningú els trobarà"va assenyalar l'activista.

 

Sense una tomba a on anar a plorar

A Arriaga les mares de les i els desapareguts, per primera vegada en tot el seu recorregut, van visitar una fossa comuna: la del panteó d'Arriaga. En aquest lloc són enterrats i enterrades sense noms i sense una creu molts migrants que no aconsegueixen ser identificats i que moren en el trajecte.

Les mares, en un últim contacte amb el seu fill o filla, van dipositar una ofrena floral a la fossa comuna. Cadascuna va posar flors de gladiolas en el terreny ple de mala herba en què són enterrats els cossos que no arriben a ser identificats.

Les dones, que busquen els seus fills, resen i ploren a la fossa comuna. "No tenim ni tan sols una tomba a on anar-los a plorar" va dir una d'elles, mentre una altra, li retreia la seva falta de fe: "Venim a buscar vius, no morts" .

L'última parada de les mares en el seu recorregut d'aquest diumenge passat, fou en el que serà un alberg de migrants en el municipi de Huixtla, promogut pel sacerdot Heiman Vazques, que es va reunir amb el grup de dones.

El sacerdot va informar a les mares que l'alberg de Huixtla començarà a funcionar el proper any. Aquests llocs serveixen de descans per a les i els migrants que caminen diversos dies per arribar a Arriaga i pujar al tren.

Durant aquest recorregut s'han aconseguit sis localitzacions. Les caravanes de les mares de les i els desapareguts es van iniciar al 2006, i s'han aconseguit 200 localitzacions.

Aquest any la caravana està dedicada a la memòria d'Emeteria Martínez, mare hondurenya que va morir a principis de 2013, després d'haver buscat prop de 20 anys la seva filla desapareguda, a qui va trobar el 2010 a Ecatepec de Morelos, Estat de Mèxic.

La caravana continua a partir del 16 de desembre el seu recorregut a Tapachula, on s'espera aconseguir una altra localizacio.