Itàlia. Crits de Solidaritat amb Francesco Puglisi!

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. diumenge, 9 de juny de 2013 02:39

Francesco va ser condemnat per "devastacions i saqueig" -figura penal heretada del feixisme- a 15 anys de presó. Tothom recorda aquell estiu de 2001 a Gènova, seu de la reunió del G8, amb les imatges, difoses sense parar per totes les televisions i diaris, d'aparadors de bancs i comerços trencats i de cotxes cremant.

Però allò que realment va impactar les nostres consciències van ser els milers de manifestants asfixiats per gasos lagrimògens, colpejats sense pietat per policies descontrolats, les esgarrifoses narracions dels testimonis d'allò que havia passat a l'escola Diaz, seu del media center, on desenes de persones que hi dormien van ser sotmeses a pallisses tan brutals com gratuïtes així com els testimonis de la presó de Bolzaneto, on centenars d'activistes detinguts van ser sotmesos a maltractaments, vexacions i tortures.

Va haver-hi molta sang a Genova, sang de gent que protestava contra una reunió dels responsables de l'actual "crisi", manifestants que, tal i com ha quedat palès posteriorment, anaven carregats de raó. Una violència institucional desbocada que culminaria amb l'assassinat de Carlo Giuliani.

Aquelles tortures, aquells centenars de persones ferides, la mort de Carlo, han quedat impunes. Els torturadors, els assassins, els policies que obligaven a llençar visques a Mussolini, els metges bastonadors, els comandaments policials i els responsables polítics no han pagat ni amb un dia de presó aquelles violacions inaudites de les llibertats i dels drets humans fonamentals. És més, els caps de tot l'operatiu van ser premiats i ascendits.

Ara, 12 anys després, la justicia que ha estat incapaç d'impartir justicia practica, en canvi, la venjança, seguint la vella tàctica del càstig exemplar contra uns quants manifestants escollits a l'atzar i condemnats a penes desproporcionades.

 Diuen justícia,a la repressió. La mateixa repressió que colpeja en aquests moments Turquia, que colpeja arreu on la gent no ha renuncia a lluitar pels seus drets.

Reraguarda.Moviment (Plataforma Solidaria contra la Repressio)

MANIFEST PER A LA CONVOCATÒRIA D'UN PROCÉS CONSTITUENT A CATALUNYA

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. dimarts, 16 d'abril de 2013 18:18

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país és el que desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.

L'actual model econòmic, institucional i d'ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l'autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d'un canvi de model.

Es tracta d'iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l'objectiu de defensar la convocatòria d'una Assemblea Constituent per definir quin nou model d'estat i d'ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d'una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l'assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d'uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l'actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d'urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

1.Expropiació de la banca privada, defensa d'una banca pública i ètica, fre a l'especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.

2.Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.

3.Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.

4.Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

5.No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.

6.Dret al propi cos i no a la violència de gènere.

7.Reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.

8.Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.

9.Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.

10.Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.

Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d'un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades

10 d'abril 2013

COMUNICAT D'INTERSINDICAL VALENCIANA: 22 de febrer: Dia Internacional contra la discriminació salarial.

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. dijous, 21 de febrer de 2013 17:44

Actualment la legislació prohibeix pagar diferents salaris pel mateix treball -discriminació salarial directa- però no per això deixa d'existir una bretxa salarial entre dones i homes. Una discriminació salarial indirecta, subtil, més complexa i que agreuja la desigualtat de gènere.

Segons les dades de l'enquesta d'estructura salarial 2010 (*) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), actualitzada a data 31 de desembre de 2012, el salari promig anual de les dones a l'Estat espanyol ha estat un 22.50% inferior al dels homes. Això suposa que al País Valencià, aquests hagen cobrat 5.555€ anuals més que les dones (referència salari brut anual).

Per activitat, el salari de les dones és inferior al dels homes, segons tipus d'ocupació, jornada o contracte. Respecte a l'ocupació, en totes les categories les dones cobren menys que els homes, agreujant-se més aquesta diferència a mesura que anem baixant als llocs de menys qualificació. Respecte al tipus de contracte, més del mateix. Mentres que els homes ham cobrat entre un 21.4% i un 22,2% més del salari mig anual -segons el contracte fora de durada indefinida o determinada- el salari de les dones ha estat inferior al salari mig. En el cas dels contractes indefinits la diferència és del 7,9% i per damunt del 31,8% en els contractes de durada determinada. A més, la majoria dels contractes temporals són ocupats per dones.

Encara que una major preparació acadèmica facilita les possibilitats d'accedir a un treball millor remunerat, tanmateix en tots els nivells d'estudis la diferència salarial per sexes és superior al 20% en detriment de les dones.

Per últim, les diferències salarials són majors segons l'edat de les treballadores. A més anys, pitjors remuneracions, la qual cosa segons l'INE és deguda a la millor qualificació de les dones més joves respecte a les de més edat.

Per tant, és clar que el treball de les dones no es valora com els dels homes. Són molts els factors que incideixen en la discriminació salarial: segregació del mercat laboral, tipus de contracte i jornada, nivell d'estudis, ocupació. Curiosament, els sectors feminitzats són els pitjor remunerats.

Les dones tenen més impediments per accedir als llocs de treball de més responsabilitat o millor remunerats. Són les dones les que pateixen més precarietat laboral i han de reduir les jornades de treball per a poder conciliar la cura de les persones dependents o la criança, amb el treball remunerat o extern. Els contractes a temps parcial, l'ocupació en precari, més agreujada en la situació de crisi extrema que estem patint, són les ofertes de treball que els queden a les dones. Estereotips i societat patriarcal que continuen atorgant el rol d'encarregada de la cura a les dones, perpetuant any rere any les desigualtats.

És a les dones a qui se'ls ofereix només ocupació en precari: contractes a temps parcial, jornades reduïdes, etc. La reforma laboral no ha fet sinó empitjorar la situació, ja que les persones més vulnerables a patir discriminacions, com ara les treballadores, han de suportar les condicions laborals que l'empresa els impose de forma arbitraria. Salaris, jornada, mobilitat, torns, hores extraordinàries que no cotitzen, etc. Tots els elements que repercuteixen en agreujar la discriminació salarial i les futures pensions i suposen un empitjorament de la seua salut per les dobles i triples jornades.

Intersindical considera que cal reduir la jornada laboral per a poder conciliar la vida personal i la laboral, però també que és imprescindible la coresponsabilitat, el repartiment del treball domèstic i de cura, entre dones i homes. Aquest repartiment ha de vindre acompanyat d'uns serveis públics de qualitat que permetesquen a totes les persones poder treballar fora de casa i tindre a menors o majors degudament atesos en centres especialitzats. Aquestes són algunes de les recomanacions que ha fet la Organització Mundial del Treball en el seu informe per a eradicar la discriminació laboral de les dones. Nosaltres a més afegim la reivindicació dels permisos per naixement iguals, intransferibles i remunerats per ambdós progenitors.

Mentrestant no canvien les coses, les diferències salarials continuaran donant-se i la crisi servint d'excusa per a retallar més drets laborals i socials. No és una crisi, és una estafa. I més per a les dones, que a igual treball cobren de mitjana un 22.50% menys que els homes.

(*) L'Enquesta d'Estructura Salarial 2010 (EES-10) és una investigació sobre l'estructura i distribució dels salaris de periodicitat quadriennal, que es realitza en tots els Estats membres de la Unió Europea (UE) de manera harmonitzada, en compliment del Reglament del Consell de la UE nº 530/1999.

Macu Gimeno. Coordinadora de l'Àrea de la Dona d'Intersindical Valenciana.

Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. dimecres, 23 de gener de 2013 22:05

Text íntegre de la declaració de sobirania aprovada al Parlament de Catalunya.

Preàmbul

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins el 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb la tornada el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

Els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives de les institucions de l'estat espanyol, entre les quals cal destacar la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins l'estat espanyol i crea les bases per a una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

D'unes quantes maneres, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'estat espanyol. Les manifestacions multitudinàries del 10 del juliol del 2010, amb el lema 'Som una nació, nosaltres decidim', i la de l'11de setembre del 2012, amb el lema 'Catalunya nou estat d'Europa', són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya.

Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

- Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte per totes, a través de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.

- Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tinguin tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret de decidir i se'n promogui la participació en el procés.

- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

- Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada moltes vegades per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

- Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

- Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret de decidir.

- Paper principal del parlament. El parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

- Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim nombre de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

Palau del parlament, 22 de gener de 2013

COMUNICAT IDHC: 10 de Desembre Dia Internacional dels Drtes Humans

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. dilluns, 10 de desembre de 2012 18:42

El Dia Internacional dels Drets Humans commemora l'adopció de la Declaració Universal de Drets Humans el 10 de desembre de 1948. Avui, els drets humans formen part del cabal jurídic i polític nacional i internacional. No es discuteix el deure dels estats de respectar certs estàndards mínims en el seu tracte amb les persones que viuen sota la seva jurisdicció.

Aquesta fita, però, no pot amagar la realitat de la vulneració sistemàtica i en massa dels drets humans més fonamentals que es practica arreu del món. Una realitat que no és aliena a casa nostra, on 2012 ha confirmat una regressió inacceptable en l'àmbit dels drets socials (salut, educació, drets laborals) amb l'excusa de la crisi econòmica i financera. Un any en què hem patit l'assot dels desnonaments en flagrant vulneració del dret a l'habitatge i on hem vist retallades als drets dels col·lectius més desafavorits (darrerament, les persones amb discapacitat i els pensionistes). Un any en el qual hem detectat creixents amenaces a drets civils bàsics que crèiem sòlidament arrelats, com ara els drets de manifestació i expressió, i que ha acabat amb un vergonyós doble indult a quatre policies autonòmics condemnats en ferm per tortures.

El 10 de desembre és un dia per recordar la vigència dels drets humans i el deure dels estats de respectar-los en tota circumstància. És en aquest esperit que l'Institut de Drets Humans de Catalunya celebra el Dia Internacional dels Drets Humans i ho fa tot reafirmant la seva vocació de seguir incidint en l'esfera pública per assolir el respecte universal de tots i cadascun dels drets humans.

Institut de Drets Humans de Catalunya

Declaració Calala: En defensa dels drets humans de les dones i de les dones que els defensen

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. dimecres, 5 de desembre de 2012 18:56

• La violència de gènere és la violació de drets humans més generalitzada, socialment més tolerada i exercida amb gran impunitat contra les nenes, joves i dones en general. A més, és un dels principals obstacles per a la igualtat de gènere, el desenvolupament i la pau .

• Les dones constitueixen la major part de persones desplaçades, refugiades i afectades per violència sexual. Les dones indígenes, les que pertanyen a minories, les refugiades, les indigents, les recloses en institucions o detingudes, les nenes, les dones amb discapacitats, les ancianes i les dones en situacions de conflicte armat són particularment vulnerables a la violència.

• Els avenços internacionals en la lluita contra la violència de gènere són fruit de l'activisme internacional del moviment feminista: des dels anys 70, les organitzacions de dones han desenvolupat estratègies d'incidència a la comunitat internacional per visibilitzar les implicacions d'aquesta violència .

• Els drets sexuals i reproductius i el dret a una vida lliure de violència són drets humans, i constitueixen dues de les reivindicacions històriques del moviment feminista internacional, així com eixos centrals de la lluita de les defensores de drets humans a Amèrica Central.

• Lleis i directives internacionals contemplen l'especial vulnerabilitat de les defensores de drets humans: La resolució 1325 del Consell de Seguretat de l'ONU sobre Dones, Pau i Seguretat insta els Estats a augmentar la protecció de les dones davant la violència que es dóna en els conflictes armats i les situacions de postconflicte i les Directrius de la UE sobre defensors i defensores de DDHH i sobre Violència contra les Dones i la lluita contra les formes de discriminació contra elles sol • liciten que es presti especial atenció a la seva situació de risc .

• Les defensores agrupades en la Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de DDHH estan generant alternatives col·lectives de protecció, seguretat, autocura i cura recíproca, per salvaguardar la seva vida i integritat i assegurar la continuïtat de les seves lluites .

Pronunciament: 25-Nov-2012. Iniciativa Mesoamericana de Defensoras DDHH

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. dimecres, 5 de desembre de 2012 18:43

29 de noviembre: a pesar de la violencia, en Mesoamérica las Defensoras ejercen el derecho a defender derechos

 Entre 2010 y 2012, al menos 25 defensoras de derechos humanos han sido asesinadas en Honduras, Guatemala y México.

 Las defensoras fortalecen sus redes y activismo para la seguridad, la protección y el autocuidado

En la región Mesoamericana han sido asesinadas al menos 24 defensoras de derechos humanos en los últimos tres años: 14 en México1, 3 en Guatemala y 7 en Honduras. En Costa Rica, Nicaragua, Panamá y El Salvador también las defensoras ven afectado su trabajo y enfrentan numerosos riesgos a su integridad. Como reconoció la Relatora Especial de defensores y defensoras de la ONU, las defensoras de derechos humanos y las personas dedicadas a promover los derechos de la mujer en América son quienes parecen estar más expuestas a los asesinatos.

El aumento acelerado de ataques contra defensoras se explica en el contexto de inseguridad, militarización y descomposición del Estado y el tejido social en la región mesoamericana. Nos enfrentamos a Estados criminales cuyas instituciones están infiltradas u otorgan protección al narcotráfico, a las corporaciones comerciales o a los grupos paramiliatares; a Estados autoritarios que desarrollan fuertes estrategias de criminalización de la protesta social, así como procesos de militarización que, lejos de controlar de manera efectiva la violencia y el crimen organizado, son utilizados para favorecer intereses privados y han provocado numerosos abusos contra la población; a Estados que violan el principio de laicidad, necesario para la garantía de nuestros derechos y libertades.

En este marco se agudiza la violencia contra las mujeres. La violencia patriarcal es un poderoso instrumento del Estado y los poderes fácticos para controlar a la población y atemorizarla. Formas cada vez más crueles de violencia, el aumento en más de 100% de los índices de feminicidio y la justificación de la violencia por parte de los medios de comunicación, restringen y ponen en riesgo libertades y derechos conquistados históricamente.

Las mujeres que defienden los derechos humanos están en la primera línea de los movimientos que denuncian esta situación. Son las que buscan a las víctimas de desaparición forzada, las que sacan a la luz los casos de violencia cometida por militares, las que se movilizan por la defensa del territorio de los pueblos originarios, las que defienden a las mujeres encarceladas por abortar y defienden los derechos sexuales y reproductivos, las que litigan en estrados judiciales visibilizando la violencia contra las mujeres, entre otras muchas causas. Sin embargo, sus aportes y liderazgo no son reconocidos y muchas no son consideradas como defensoras de derechos humanos. Ello eleva el riesgo y las deja fuera de las medidas de protección existentes.

A la falta de reconocimiento se suman formas específicas de violencia por el hecho de ser mujeres. Las defensoras son particularmente susceptibles a enfrentar ataques de actores no estatales y fácticos; a vivir discriminación y ataques al interior de sus propias organizaciones y movimientos; a ser víctimas del desprestigio, la discriminación y las amenazas a sus familias; al aislamiento y a condiciones labores indignas, con un alto nivel de estrés que afecta gravemente su salud y las condiciones para protegerse de la violencia.

En México, la mayoría de las defensoras asesinadas proviene de Chihuahua y Guerrero, estados que concentran

1 2010: Bety Cariño en Oaxaca, Josefina Reyes y Marisela Escobedo en Chihuahua. 2011: María Magdalena Reyes, Luisa Ornelas y Susana Chávez en Chihuahua, Isabel y Reyna Ayala Nava en Guerrero, Carmela Elisarraráz Méndez en Michoacán, Bárbara Lezama en Puebla , Julia Marichal en el Distrito Federal y Regina Mendez en Veracruz. 2012: Fabiola Osorio Bernáldez en Guerrero, Manuela Martha Solís Contreras en Chihuahua y Regina Mrtinez en Veracruz.

también el mayor número de ataques contra defensoras y defensores. Para 2011, de los 68 ataques individuales cometidos contra hombres y mujeres, 41%2 correspondió a mujeres defensoras. México ocupa el segundo lugar en la lista de los países de América en que más amenazas, incluidas de muerte, reciben defensoras y defensores. 76% de las defensoras reconocen especificidades de género en el tipo de violencia que viven, 40% se refieren a la violencia sexual como la principal forma de violencia específica y 12% señalan las amenazas contra su familia, hijos e hijos como la principal forma de violencia3

En Guatemala, a las tres víctimas fatales de la violencia contra defensoras: Emilia Quan, Evelinda Ramírez y Margarita Chub Che, se suman los 56 casos de ataques denunciados registrados por la Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos (UDEFEGUA) durante 2011: 3 de feminicidio, 1 contra una organización de defensa de derechos de las mujeres, 1 feminicidio y violación al derecho a defender derechos humanos y 51 ataques individuales. Para el periodo enero-febrero de 2012, 40% de los ataques registrados por UDEFEGUA fue en contra de mujeres defensoras. Según este informe “las mujeres que están en el sector justicia siguen siendo las más vulnerables, los ataques dirigidos a ella contabilizan 74.07% de los registros”.

Honduras es el país con más periodistas asesinadas/os en América Latina después de México, de acuerdo con el Relator para la Libertad de Expresión de la ONU. Esta situación se extiende a las personas que defienden los derechos humanos –en el 2011 el COFADEH registró un total de 58 casos agresiones graves. Si bien no existe un informe específico sobre la situación de mujeres defensoras, la Red Nacional de Defensoras ha documentado 27 casos de agresión en los últimos dos años, y 8 de asesinato4.

Frente a esta situación, defensoras de derechos humanos de diversos movimientos sociales agrupadas en la Iniciativa Mesoamericana de Defensoras de Derechos Humanos y en diversas redes y articulaciones nacionales y locales estamos generando alternativas colectivas de protección, seguridad, autocuidado y cuidado entre nosotras, que salvaguarden nuestra vida e integridad y que permitan la continuidad de nuestras luchas:

 Impulsamos el reconocimiento de la labor y aporte de las mujeres a la defensa de los derechos humanos de toda la población.

 Elaboramos análisis, diagnósticos y registramos agresiones a las defensoras, desde una perspectiva de género. Denunciamos la violencia y nos solidarizamos con las familias y comunidades que han enfrentado también la violencia que afecta a las defensoras.

 Construimos capacidades individuales y colectivas en materia de protección y autocuidado.

 Nos articulamos en redes y hacemos alianzas entre nosotras para la seguridad, el autocuidado y el reconocimiento de nuestras luchas.

 Construimos alternativas que nos permitan la politización del autocuidado como una forma de garantizar la sostenibilidad de los movimientos sociales.

 Atendemos casos y situaciones de violencia contra defensoras para garantizar su integridad física y autocuidado.

 Exigimos a los Estados la investigación, sanción a los responsables y que se garantice la protección, reparación y garantías de repetición frente a estos casos

2 Informe de violaciones de derechos humanos cometidas contra las personas defensoras de los derechos humanos en el periodo 2011-primer trimestre de 2012, Alejandro Cerezo coord., ACUDEH.

3 Defensoras de derechos humanos en México: Diagnóstico 2010-2011 sobre las condiciones y riesgos que enfrentan en el ejercicio de su trabajo, Andrea Medina y Theres Hochlli, coord. JASS, Consorcio Oaxaca y Red Mesa de Mujeres de Ciudad Juárez, 2011.

4 2010: Claudia Brisuela (integrante del FNR), Teresa Flores (del Consejo Coordinador de Organizaciones Campesinas de Honduras), Jessica Gálvez (Red de Mujeres Jóvenes de la colonia Cruz Roja), Neraldys Perdomo e Imperia y Gamaniel Parson (integrantes de la comunicad LGBTI, del la organización Colectivo Unidad Color Rosa) y Vanessa Zepeda Alonso (Frente Nacional de la Resistencia Popular/FNRP). 2011: Ilse Vania Velásquez (FNR, profesora) .

La presencia pública y la acción de las defensoras amplía los sujetos de la democracia, complejiza las agendas sociales, construye nuevas formas de relacionamiento y construcción del tejido social que no se basan en la subordinación y la exclusión. Cuando una defensora es atacada, cuando una defensora es asesinada o cuando no se toman en cuenta sus necesidades específicas, todo esto se pone en riesgo.

Protejamos a las defensoras, reconozcamos sus luchas, apoyemos sus estrategias de protección y autocuidado

Atentamente:

Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de Derechos Humanos (UDEFEGUA, FCAM, JASS, AWID, Consorcio Oaxaca y la Colectiva Feminista para el Desarrollo Local).

Comité de América Latina y el Caribe para la Defensa de los Derechos de la Mujer, CLADEM

Red Nacional de Defensoras de Honduras, Red Nacional de Defensoras de México, Red Nacional de Defensoras de Guatemala, Mama Cash, Fondo Global para Mujeres, Calala Fondo de Mujeres, Unión Nacional de Mujeres Guatemaltecas, Asociación Grupo Integral de Mujeres Sanjuaneras (Guatemala- AGIMS), Asociación Ixmucané (Guatemala), Asociación Nuevos Horizontes (Guatemala), APROFAM Guatemala, Movimiento Humanista-Alarte, SEDEM (Guatemala), Asociación de Trabajadoras del Hogar a Domicilio y de Maquila (Guatemala- ATRAHDOM), Asociación Pro Bienestar de la Familia de Guatemala (Guatemala-APROFAM), IPAS Nicaragua, Organización de Mujeres Tierra Viva (Guatemala), Movimiento de mujeres por la Paz Visitación Padilla (Honduras)

Adelay Carias (Honduras, Feministas en resistencia) Alda Facio (Costa Rica, JASS), Aleyda Terán (Panamá, Alianza de Mujeres), Aline Castellanos (México), Ana Orozco (Nicaragua, Puntos de Encuentro), Analia Penchaszadeh (AWID), Alejandra Ancheita (México-Prodec), Amandine Fulchiron (Guatemala, Actoras del Cambio), Ana Ixmucané Gatica (Guatemala, Comité de Unidad Campesina), Analia Penchaszadeh (AWID), Ana María Hernández (México, Consorcio-Oaxaca), Angela Fuentes (Guatemala), Berta Alicia Pachecho (Guatemala), Blanca Azucena Guevara (Honduras- Asociación de Mujeres defensoras de la vida y Tribunal contra los Feminicidios), Berta Alicia Pacheco (Guatemala), Brenda Rojas (Nicaragua, Centro Nicaraguense de Derechos Humanos), Carla López (Nicaragua, FCAM), Carmela Curup Chajon (Guatemala, Doce Comunidades Mayas Kaqchikeles de San Juan Sacatepéquez), Carmen Lucía Pellecer (Guatemala- Fundación Sobrevivientes), Carolina Cantú Morales (México- Coordinadora Guerrerense de Mujeres Indígenas), Cecilia Espinoza (México-Red mesa de Mujeres de Cd. Juárez), Claudia Samayoa (Guatemala, UDEFEGUA), Claudia Acevedo (Guatemala, LESBIRADAS), Claudia Hernández Cruz (Guatemala, Fundación Sobrevivientes), Claudia Samcam (Nicaragua, FCAM), Claudia Spellmat Medina (Honduras- Colectivo III / Red Lac Trans), Clemencia Correa (México), Comunidades de Población en Resistencia, CPRSierra (Guatemala), Cristina Hardaga (México-Tlachinollan), Daysi Flores (Jass), Defensoría de la Mujer de la Procuraduría de Derechos Humanos de Guatemala (Guatemala), Defensoría de la Mujer Ixil (Guatemala), Dilcia Zavala (Honduras), Dolores González (México-SERAPAZ), Dora Avila Betancourt (México-Centro para los derechos de la mujer Naaxwiin), Dora Ruano (Guatemala, Frente Nacional de Lucha -FNL), Emelia Ortiz García (México- Campaña Si no están ellas, No estamos todas), Eréndira Cruzvillegas Fuentes (México), Evelyn García (Guatemala, Centro para la Acción Legal en Derechos Humanos), Evelyn Morales Pineda (Guatemala Organización de Mujeres Tierra Viva, Guatemala), Evelyn Flores Mayorga (Nicaragua, Puntos de Encuentro), Fabiola García (Guatemala-CALDH), Fátima Najarro Molina (El Salvador-Las Dignas), Felicitas Martínez (México-CRAC), Gabriela Henríquez (Panamá, Alianza de Mujeres de Panamá), Geni Gomez (Nicaragua- Grupo Venancia), Genoveva Marroquín (Guatemala, Unidad Nacional de Mujeres Guatemaltecas, UNAMG), Gilda Ma. Rivera Sierra (Honduras- Centro de Derechos de Mujeres), Gladys Lanza Ochoa (Honduras-Movimiento de Mujeres por la Paz “Visitación Padilla”), Gloria Dormus (Nicaragua, Red de Mujeres del Norte Ana Lucila), Guadalupe López (México-Lesbianas en Patlatonalli, A.C.), Imelda Marrufo (México-Red Mesa de Mujeres de Cd. Juárez), Inmaculada Barcia (España, AWID), Iduvina Hernandez (Seguridad en Democracia, SEDEM), Jessica Sánchez (Honduras-FER), Laura Gutiérrez (México-Mujeres Unidas Olympe de Gouges), Leticia Burgos (México- Red Feminista Sonorense), Lydia Alpizar (AWID), Linda Aura Ruano (Guatemala, Asociación de Mujeres de Petén Ixqik), Lisa VeneKlasen (Estados Unidos-JASS), Lucía Morán Vásquez

(Guatemala, Mujeres Transformando el Mundo), Luisa Pérez Herrán (Nicaragua, Grupo Venancia), Luz Salazar Beltrán (El Salvador, Concertación de Mujeres de Suchitoto), Magda Bilma Chún (Guatemala), Mariela Arce (JASS, CEASPA), Marlene Chinchilla (Honduras- Movimiento de Mujeres por la Paz “Visitación Padilla”), Marleni del Carmen Ortiz (El Salvador, Asociación para el Desarrollo y Defensa de la Mujer-APDM), Martha Figueroa (México-Grupo de Mujeres de San Cristóbal), Marta María Blandón (Nicaragua, IPAS), Mariana Moisa (El Salvador, Colectiva Feminista para el Desarrollo Local), Marusia López (México-Jass), Maya Alvarado (Guatemala, UNAMG), Merly Eguigure (Honduras-Movimiento de Mujeres por la Paz “Visitación Padilla”), Monserrat Díaz (México-Colectivo Feminista de Xalapa), Morena Herrera Argueta (El Salvador, Colectiva Feminista para el Desarrollo Local), Movimiento Humanista- Alarte (Guatemala), Natalia Escrucería (Estados Unidos-JASS), Nohelia Núñez (Honduras- Plataforma de DH de Honduras), Organización de Mujeres Tierra Viva (Guatemala), Olga Lorena Lobos Cruz (Guatemala, Asociación de Mujeres de Petén Ixqik), Orfe Castillo (México-JASS), Plataforma Urbana de Villa Nueva (Guatemala), Patricia Ardón (Guatemala, Sinergia Nój/ JASS), Patricia Guerrero Acevedo (Colombia-Observatorio Género Democracia y Derechos Humanos y de la Liga de Mujeres Desplazadas), Patricia Isabel Olmedo (El Salvador- Colectiva Feminista), Patricia Orozco Andrade (Nicaragua, Campaña 28 de Septiembre por la despenalización del aborto en América Latina y El Caribe), Paz Arau Picado (Nicaragua, Grupo Venancia), Reyna Esperanza Calix (Honduras-Asociación de Mujeres defensoras de la vida y Tribuna de Mujeres contra el Feminicidio), Roxana Arroyo (Costa Rica, Agenda Política de las Mujeres), Ruth Polanco (El Salvador, Las Dignas), Sara García Gross (El Salvador, Agrupación ciudadana por la despenalización del aborto terapéutico, ético y eugenésico), Siria Martínez (Panamá-CEASPA), Sonia Azucena Acabal (Guatemala-Rednovi), Silvia Ivethe Juárez (El Salvador, ORMUSA), Sonia Acabal (Guatemala, Red de la No Violencia contra las mujeres), Theres Hoechli (México-Consorcio-Oaxaca), Verónica Cruz (México-Las Libres), Yanira Argueta (El Salvador-Asociación para la Autodeterminación y el Desarrollo de Mujeres Salvadoreñas), Yanira Tobar Márquez (Guatemala, Mujeres en Superación/Red Trasex), Yesica Sánchez (México-Consorcio Oaxaca).

DECLARACIÓ Xinkas Feministas Comunitarias AMISMAXAJ: ¡¡¡NO MAS VIOLENCIAS CONTRA NUESTRO TERRITORIO CUERPO¡¡¡

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. dilluns, 26 de novembre de 2012 14:05

Desde la montaña de Xalapán, en el corazón de Abya Yala, nosotras feministas comunitarias, mujeres originarias del pueblo xinka, unimos nuestras energías a las miles de mujeres que alrededor del mundo, este día se autoconvocan para denunciar en su casa, en la comunidad o en lo público, el rechazo rotundo a las violencias que continuamos viviendo en nuestros cuerpos de mujeres.

Nuestro cuerpo, es nuestro primer territorio de defensa y recuperación porque; histórica y estructuralmente ha vivido y sigue viviendo los efectos del patriarcado ancestral originario y del patriarcado colonial.

Estos cuerpos expropiados, doblemente pactados, continúan viviendo los efectos del colonialismo, el racismo, el capitalismo neoliberal, la lesbofóbia, la misoginia y el femicidio.

Convocamos este día a nuestros cuerpos para que se levanten, para que asuman la conciencia de la autonomía, para que se junten con otras mujeres, se energeticen y se recreen, para que puedan liberarse de las opresiones a través de la sanación y del pensamiento libertario y transgresor.

Convocamos a que nuestros cuerpos sientan indignación, incomodidad, insatisfacción, desasosiego cuando se ejerce violencia contra ellos, cuando se ejerce violencia contra las niñas y las abuelas, y contra nuestras demás hermanas mujeres.

Convocamos a nuestros cuerpos para que se indignen y actúen, cuando la tierra y toda la naturaleza que en ella se manifiesta, está siendo violentada con los grandes megaproyectos impulsados por el Modelo de desarrollo capitalista neoliberal, porque este cuerpo de mujeres necesita un espacio en dignidad para vivir.

Convocamos a nuestros cuerpos para que junto a otras y otros, presientan y recreen la utopía de que otro mundo libre de violencia y de injusticias contra las mujeres, se nos hace necesario construir, porque no es natural, no es armónico continuar viviendo con tanto dolor, miedo, impotencia, rabia, tristeza y frustración, en los cuerpos de las mujeres por las múltiples violencias que a diario vivimos.

Nos autoconvocamos para seguir aportando a la construcción de mundo nuevo, para seguir aportando a la construcción de una vida libre de violencias, para generar la posibilidad de la alegría para la plenitud de la vida ,que deseamos para nosotras y para las futuras generaciones de mujeres.

¡Xinkas feministas comunitarias, erradicando las violencias en y desde mi territorio cuerpo-tierra¡

Valle de Xallahpan en Jalapa, Altepet Xinka 25 de noviembre 2012

Valle de Xalapán, Comunidad Indígena Montaña de Sta. María Xalapán, Jalapa Guatemala C.A.

Campanya de la Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres: "La violencia la sufres tú y tus hijas e hijos, no lo permitas"

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. diumenge, 25 de novembre de 2012 00:00

La Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres presenta la campaña "La violencia la sufres tú y tus hijas e hijos, no lo permitas"

La Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres, con el apoyo de la Unión de Asociaciones Familiares (UNAF), la Coordinadora Española de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres (CELEM), la Federación de Asociaciones de Mujeres Separadas y Divorciadas (FAMSD), ha presentado en Madrid la campaña LA VIOLENCIA LA SUFRES TÚ Y TUS HIJAS E HIJOS, NO LO PERMITAS, con la colaboración del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, esta Organización de Mujeres feministas pretende concienciar con esta campaña a las mujeres víctimas de violencia en particular y a los medios de comunicación, responsables políticos, sindicatos y la ciudadanía en general, de cómo esta lacra que a la fecha se ha cobrado la vida de 48 mujeres este año en nuestro país, afecta directamente a niñas y niños.

Así, se hace un llamamiento para que los datos que se recogen sobre Violencia contra las Mujeres se elaboren de manera que se tenga en cuenta a las niñas y niños.

Esta campaña se está llevando a cabo en Andalucía, Madrid y Extremadura a través del envío postal de carteles, cuñas de radio, redes sociales y otros medios.

En Andalucía, en el período 2008-2012 en Andalucía según un estudio del defensor del pueblo, han pasado más de 4.718 mujeres y más de 5.161 niñ@s por las Casas de Acogida para víctimas de Violencia. Sin embargo, a nivel estatal no se dispone de los datos sobre menores víctimas de violencia de género, según nos informan de la Delegación del Gobierno para la Violencia de Género del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Ante esta realidad, nos encontramos con que los asesinatos de mujeres a manos de sus parejas y exparejas siguen tratándose como "muertes" y ocupando pequeños espacios en las páginas de sucesos y las niñas y niños víctimas de golpes, insultos, abusos sexuales y miedo ni tan siquiera son mencionados. Si en lugar de 48 mujeres hubieran asesinado a 48 varones representantes de cualquier otro colectivo, sin duda el país estaría paralizado, sin embargo en este país la violencia y asesinatos de mujeres y sus hijas e hijos siguen teniendo la importancia, si acaso de un suceso, concluye Rafaela Pastor, presidenta de la Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres.

Para consultar la campaña: www.mujereslobby.org

Comunicat. Dones lliures en països lliures

Convocatòries-Comunicats - Comunicats

Escrit per L.I. dijous, 22 de novembre de 2012 21:05

Un any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l'any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. S'ha anat consolidant com a una data central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la qual s'organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.

És per això que no entenem que es convoquin eleccions en un dia tan assenyalat. I ho entenem encara menys si pensem en l'abast de la violència masclista, fenomen que travessa tota la nostra societat i que, per tant, és un assumpte de caràcter estructural que ha d'implicar tota la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l'àmbit domèstic, relegant de nou aquesta problemàtica a l'àmbit privat.

El 25 de novembre és un dia per a recordar totes les dones que han estat assassinades en aquests degoteig constant any rere any, i totes les dones que actualment estan patint violència. És un dia de denúncia i de sensibilització, és un dia de lluita per la nostra llibertat i el nostre dret a viure sense violències. També és un dia d'esperança i de solidaritats entre totes les dones del món que dia rere dia patim violències que limiten la nostra llibertat i el nostre dret a la felicitat, violències que poden venir del nostre entorn familiar, de persones desconegudes o de les pròpies institucions.

I és per tot això que considerem que tenim raons suficients per a mantenir la crida a la manifestació el 25 de novembre, a la qual convidem totes les dones i tota la societat, a les 18h a Canaletes per anar plegades a la Plaça Sant Jaume.

Volem denunciar que, des de la nostra experiència, cada cop es fa més palès que les dones en situació de violència masclista són pitjor ateses, que hi ha una disminució alarmant de recursos públics i els que aconsegueixen mantenir-se estan saturats, que la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista corre el perill de quedar reduïda a una mera carcassa de propaganda, ja sigui per buidar-la dels recursos necessaris o per buidar-la dels continguts feministes aportats per molts grups de dones.

Actualment ens trobem amb la reacció de la dreta conservadora i amb la crisi: reacció de la dreta política i social, dels grups vinculats a la jerarquia catòlica contra els avenços de les dones i contra els postulats feministes en el dret a decidir i d'altres. En el tema de les violències masclistes, la reacció elabora un discurs que presenta les dones com a excessivament protegides i no sempre creïbles i els homes com a indefensos i aquest discurs es va filtrant en el teixit social i entre els professionals: qüestions com la demanda de custòdia compartida, les contradenúncies dels agressors quan veuen que seran denunciats, o algunes de les sentències clarament desfavorables a les dones són exemples d'aquesta influència. Les dones denuncien menys perquè quan entren en la roda judicial són elles les monitoritzades i les avaluades, sembla que per una bona part del nostre sistema judicial sigui més important que una dona pugui haver fet una denúncia falsa que el que un home sigui un maltractador. Així mateix, els abusos als fills i filles d'aquestes dones sovint no són tinguts en compte, com si fos més important el manteniment de l'estructura de la família patriarcal que la protecció de les persones més vulnerables a patir violència.

La crisi és feta servir com a excusa per a desmantellar allò públic, els drets socials, els drets econòmics i la democràcia, per a desmuntar les nostres vides. Sabem que els efectes que provoca aquest ferotge atac a la sostenibilitat d'una vida digna per a la gran majoria de les persones es resolen a les llars, és a dir, recauen sobre les dones que suporten una enorme càrrega de treball de cura. No estem en condicions de quantificar els efectes que causen el fet de no arribar a final de mes, la por a perdre la casa, un desnonament o haver de viure en una habitació tota una família, en termes d'augment de la violència contra les dones i les nenes i nens. El que sí sabem és que fa molt més difícil la vida de moltíssimes dones i que amb la justificació de la crisi s'estan retallant recursos previstos per la llei, recursos en atenció, recursos jurídics, recursos socials, desfent el que amb les nostres mobilitzacions havíem aconseguit.

Ni l'onada de conservadorisme, amb el seu discurs familista que ens vol tancades a casa, que desacredita les dones i reforça els maltractadors, ni les polítiques d'austeritat que redueixen a cendra els drets i la possibilitat de viure amb dignitat ens poden fer callar. Ens seguim organitzant i seguim lluitant per a defensar allò que som dones lliures en països lliures

Xarxa de Dones Feministes contra les violència

Ca la Dona. Novembre de 2012 – Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la