MANIFEST SOBRE ELS DRETS CIVILS A EUROPA DE LES PERSONES LGTB

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Lunes, 30 de Abril de 2012 00:00

I DE CIUTADANIA EN GENERAL, EN RECONEIXEMENT DE LES PARELLES I LA FILIACIÓ

PREÀMBUL

Des de fa més de vint anys, les societats democràtiques a Europa han iniciat una escalada accelerada de reconeixement dels drets tant individuals de les persones LGTB així com dels seus drets i obligacions dins l’àmbit del dret de família.

Malgrat que aquest reconeixement ha significat un avanç indubtable, cal que recordem que aquest encara és parcial, divers i desigual entre els diferents Estats així com en el si de les diferents organitzacions d’integració europea (bàsicament la Unió Europea i el Consell d’Europa).

Al costat de la pluralitat real de les famílies hi ha una situació de drets molt diferent als diversos països d’Europa, fet que genera prohibicions, refugiats i exiliats.

Hem de recordar que en moltes ocasions, el reconeixent legal o jurisprudencial a favor de les persones i les famílies LGTB troba problemes greus a l’hora de la seva aplicació real. Hi ha estats que no transposen íntegrament a la seva legislació interna els drets reconeguts a favor de les persones LGTB per part de les Directives de la Unió Europea així com ignoren els avanços jurisprudencials que el Tribunal Europeu de Drets Humans així com del Tribunal de la Unió han assolit a favor de l’emancipació de les persones LGTB.

Tampoc podem oblidar les recances de molts estats a reconèixer l’eficàcia, si més no atenuada, de les relacions vàlidament constituïdes per les persones LGTB en altres estats membres, tot al·legant abusivament la clàusula d’ordre públic.

Creiem que la negativa de la major part dels estats del Consell d’Europa a reconèixer el dret de les parelles LGTB a contreure matrimoni (excepte Holanda 2001, Bèlgica 2003, Espanya 2005, Noruega 2009, Suècia 2009, Islàndia 2010 i Portugal 2010) i la negativa a reconèixer el dret de les parelles o matrimonis LGTB a l’adopció conjunta (Holanda 2000, Suècia 2002, Regne Unit 2002, Espanya 2005, Islàndia 2006, Bèlgica 2006, Noruega 2009 i Dinamarca 2010. I a Alemanya el 2004 l’adopció coparental del fill de la parella i a Finlàndia el 2009) suposa una violació del dret a la igualtat reconegut a l’article 14 de la Convenció Europea de Drets Humans i Llibertats Fonamentals (CEDH) així com del dret a contreure matrimoni (art. 12 CEDH) i del dret al respecte a la vida privada (art. 8 CEDH). Per altra banda, cal recordar que el Tribunal Europeu del Drets Humans (TEDH ja va establir al cas Goodwin que el dret a contreure matrimoni (art.12 CEDH) no depèn de la capacitat de procrear.

Creiem que la negativa sistemàtica de certs estats a estendre a favor de les parelles LGTB els drets i les obligacions reconeguts a favor de les parelles de diferent sexe (règim jurídic de la parella, prestacions públiques, parentalitat, adopció, etc.) conculca, entre altres, la jurisprudència del TEDH establerta des de la sentència Siegmund Karner versus Àustria. Tota diferenciació de tracte basada en l’orientació sexual requereix raons particularment serioses per ser justificada.

Tots aquests problemes, entre d’altres, condueixen a les persones LGTB i a les seves famílies a haver de suportar un estatut personal feble i mancat de seguretat jurídica al si d’Europa. Aquesta situació és un obstacle a la construcció de la identitat de la ciutadania europea però, sobretot, conculca el dret de les persones LGTB i de les seves famílies a exercir els seus drets en condicions objectives d’igualtat i de dignitat.

A tall d’exemple, la Directiva 2004/38 del Parlament Europeu i del Consell de 29 d’abril de 2004, estableix el règim jurídic a aplicar a les parelles constituïdes dins d’un Estat membre on un dels seus membres no és ciutadà de la Unió com tampoc de cap dels Estats que s’han adherit al Tractat de l’Espai Econòmic Europeu a efectes de llibertat de circulació i de residència.

Moltes parelles de persones procedents de dos països diferents no veuen reconeguts els mateixos drets, ni els dels seus fills, en el país d’origen de cada membre de la parella, o en un tercer de residència. Aquestes situacions de parella i particularment en relació a la filiació demanen una harmonització a l’alça de drets a escala europea.

Aquests nacionals de tercers estats que formen parella amb una persona ciutadana de la Unió i aquesta compleix els requisits de la Directiva així com aquells requisits que els Estats Membres puguin establir a través de les respectives lleis de transposició no se’ls podrà aplicar el règim general en matèria d’immigració sinó que tindran el dret a ser sotmesos al règim molt més beneficiós establert pel dret comunitari.

Doncs malgrat això, hi ha estats que rebutgen l’aplicació del règim comunitari de lliure circulació i de residència al membre nacional de tercer estat malgrat que mantingui una relació de parella demostrada o fins i tot matrimoni.

Aquest és un exemple paradigmàtic on els drets reconeguts a les persones LGTB a través de tota una sèrie d’institucions reconegudes a diferents nivells (com el nacional: parella registrada o fins i tot el matrimoni a Holanda, Bèlgica, Espanya, Noruega, Suècia i Portugal; i nivell europeu: règim europeu de llibertat de circulació i residència de la directiva esmentada) són anorreats per actituds reticents de certs estats en aplicació incorrecta de la seva legislació nacional, la qual no té en compte els límits establerts per la normativa i jurisprudència europea.

Les situacions dels drets als diferents països ofereixen un marc molt divers. En cada estat la legislació i les prohibicions s’han justificat en la majoria de vegades per raons d’un “dret natural”. Un enfocament, però, que no coincideix en res entre un país i un altre, amb unes disposicions que suposen diferents formes sovint contraposades sobre allò que s’entén per “natural”, fruit i herència d’idees antigues, superades pels temps i per la cultura de la gent.

Aquests avenços legals per a les persones LGTB són un reflex d’un moviment cívic més ampli que afecta tota la ciutadania. Al llarg d’Europa, les parelles heterosexuals no casades i les persones soles tampoc no gaudeixen dels mateixos drets en la filiació per adopció, reproducció assistida o subrogació. El moment present demana un avanç en els drets i la seva regulació jurídica, com es féu fa anys en el divorci i la interrupció de l’embaràs que van ser regulats per llei de manera general a partir del darrer terç del segle passat a la majoria dels països d’Europa, fruit de les pressions socials i de l’impuls del moviment feminista.

En aquest situació, el moviment LGTB ens plantegem una reivindicació a l'escala europea per a l’ampliació dels nostres drets i dels drets generals de la ciutadana.

MANIFEST

Conscients de les demandes de la societat europea i de l’endarreriment de les legislacions respecte de l’opinió publica majoritària a tot Europa:

Reclamem el dret al matrimoni per persones del mateix sexe.

Reclamem la igualació dels drets de cara a la filiació per a parelles heterosexuals, casades o no, per a parelles homosexuals, casades o no, i per a persones que volen constituir famílies monoparentals.

Reclamem que el dret a l’adopció, i a l’acolliment, sempre en funció del dret superior del menor, tampoc no pot discriminar en funció de solter o parella de fet, o casada, ni pel seu tipus, heterosexual o homosexual.

Reclamem que el dret a l’accés a la reproducció assistida no pot discriminar pel fet de ser solters, parella de fet o casada, ni pel tipus de parella.

Reclamem que l’accés a la subrogació de la maternitat ha de regular-se de manera més uniforme a Europa, ja que és una realitat present no solament als països anglosaxons, sinó cada dia més en la resta.

Reclamem l’acceptació per part dels estats dels matrimonis establerts en altres estats (europeus i no-europeus) per part de ciutadans europeus i/o residents a Europa sense discriminació per raó de la seva orientació sexual.

Reclamem l’acceptació per part dels estats de les filiacions establertes en altres estats (europeus i no-europeus) dels fills de ciutadans europeus i/o residents a Europa, sense discriminació per raó de la orientació sexual dels pares d’aquests nens i nenes.

Denunciem que les nostres famílies, davant la manca de lleis que els recolzin amb l’accés en igualtat de condicions a les tècniques de reproducció assistida (fecundació in vitro, gestació subrogació, etc.), es veuen obligades a viatges a altres països (dintre i fora d’Europa), amb les subsegüents dificultats en el reconeixement i enregistrament de les criatures.

Denunciem nombrosos casos de criatures que no veuen reconegut el seu marc familiar, ni la filiació amb un dels seus dos pares o mares, amb un perjudici greu de la seva seguretat i amb una greu manca de reconeixement dels seus drets.

Filiació i matrimoni són afers de la nova cultura política d’Europa, de cara a la construcció d’una esfera privada respectada i assumida públicament. Les diferències entre estats no es poden justificar en termes culturals, sinó que representen limitacions en drets bàsics, mancances en la definició dels drets de ciutadania i un deure pendent en la construcció de la identitat de la ciutadania europea.

Barcelona, abril 2011 

2ª Trobada de Famílies LGTB

28 d’abril a 1 de maig del 2012 – Lloret de Mar

FAMILIES LGTB

MANIFIESTO DÍA DE LA VISIBILIDAD LÉSBICA 2012

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Viernes, 27 de Abril de 2012 10:41

Una vez más, conmemorando este 26 de abril, las mujeres lesbianas salimos a la calle para hacer un ejercicio colectivo de visibilidad y para animar a quienes aún no lo han hecho a vivir una vida plena, libre y honesta para con ellas mismas, su entorno y la sociedad. Porque la vida está fuera del armario.

En este Día de la Visibilidad Lésbica dejamos a un lado nuestros miedos y nos mostramos como lo que somos, mujeres libres y felices, mujeres de pleno derecho.

Y por ello, por quinto año consecutivo, reclamamos nuestro espacio en la sociedad, un espacio negado y silenciado por quienes piensan que la diversidad sexual de las mujeres no cuenta. 

Así, hoy nosotras alzamos la voz, porque siendo visibles ganamos todas, ganamos más referentes, más salud, más libertad, más placer, más plenitud.

Siendo visibles podemos exigir a las instituciones un compromiso público y firme de apoyo a la visibilidad lésbica, adoptando las medidas necesarias que nos dejen desarrollarnos plenamente en el entorno familiar, laboral, sanitario, educativo y social, de una manera real. Para que esta lucha por la visibilidad sea una realidad le pedimos a las mujeres lesbianas públicas que se unan a nosotras, que den un paso al frente, que hagan una apuesta por la libertad, la felicidad y la honestidad, una apuesta por su propia vida. 

Hoy, por séptimo año consecutivo, exigimos al partido de Gobierno que retire el recurso de inconstitucionalidad sobre el matrimonio entre personas del mismo sexo. No podemos aceptar que siete años más tarde nuestras familias se encuentren en la incertidumbre jurídica. Nuestras familias existen, importan y no son menos que ninguna otra. Hoy y siempre, y con la sociedad de nuestro lado, decimos SÍ al Matrimonio Igualitario! 

Y también hoy y cada día, le decimos a los poderes públicos que nuestra salud importa y no nos cansaremos de decirlo, hasta que no haya estudios suficientes que nos formen e informen de nuestras vulnerabilidades, riesgos, y sus consecuencias. Hasta que no nos incluyan en los estudios y tengan en cuenta la diversidad afectivo-sexual en nuestra sociedad, evitando juicios morales y huyendo de estereotipos sociales y culturales. 

Exigimos a las instituciones sanitarias protocolos sanitarios, especialmente ginecológicos, sobre la salud sexual de las mujeres lesbianas y las ITS.

Decimos una vez más NO, a la presunción de heterosexualidad, nuestra especificidad tiene que ser tomada en cuenta, porque la atención médica y de salud sin la existencia de discriminación alguna es un derecho. Para ello exigimos formación específica y adecuada del personal sanitario, no sólo en salud sexual, sino de la realidad y diversidad sexual. Exigimos un mayor compromiso y responsabilidad en la promoción y protección de la salud sexual de las mujeres que tenemos sexo con mujeres, y en especial con la prevención de las ITS y el fomento del sexo más seguro, y que la atención de la salud sexual se separe de la de la salud reproductiva. 

Además, exigimos a las instituciones que ponga fin a la discriminación en el acceso a los tratamientos de reproducción asistida como en casos como los ocurridos en Asturias, donde se interrumpieron en 2011 los tratamientos que se venían realizando desde el 2006 a las mujeres lesbianas por el hecho de serlo, y que no deben ocurrir en ninguna Comunidad Autónoma. La maternidad de las mujeres, de todas las mujeres, independientemente de la orientación sexual, es un derecho amparado por la ley, y no puede ser socavado por el hecho de no tener pareja o que nuestra pareja no sea un hombre. 

Asimismo, alentamos a las mujeres lesbianas a que tomen la palabra y alcen la voz en los espacios públicos y privados, a que ocupen puestos de responsabilidad, a que se hagan cómplices del movimiento asociativo LGBT y del movimiento feminista, a que se conviertan en protagonistas de su propia vida e historia, a que se visibilicen y empoderen. Somos mujeres que decidimos sobre nuestras vidas, nuestros amores, nuestros cuerpos, nuestro deseo y placer. Y así se lo mostramos al mundo. 

Somos mujeres, lesbianas, activistas y feministas y como tal, luchamos cada día por conseguir erradicar los machismos y micromachismos existentes en la sociedad de la que formamos parte. Porque no podemos obviar que las mujeres no estamos en igualdad de condiciones respecto a los hombres, porque aún hoy a las mujeres se nos impone como vivir nuestro cuerpo y nuestra sexualidad, así, exigimos aborto libre y gratuito. 

Exigimos, como mujeres, que no se dinamiten leyes que atentan contra nuestra independencia afectiva, económica y familiar como sucede con la supresión de la ley de dependencia, no podemos olvidar que el 84% de las personas cuidadoras de personas dependientes somos mujeres. Seguimos cobrando un 30% menos en puestos de igual responsabilidad, nuestras tasas de paro son mayores, así como la precariedad laboral, la pobreza sigue teniendo nombre de mujer.

No dejaremos de mencionar la lesbofobia en el ámbito laboral, no queremos tener que elegir entre nuestros trabajos o nuestra visibilidad, esta reforma laboral no nos protege, nos deja en una situación absoluta de vulnerabilidad.

No al miedo a perder nuestro empleo por ser lesbianas. 

Rechazamos y denunciamos la injerencia de la ideología del odio sembrada por el gobierno y la jerarquía católica hacia nuestras familias, nuestras relaciones, la sexualidad y la diversidad, amparada en una crisis financiera y de valores que no hemos provocado las y los ciudadanos y ciudadanas. Basta ya de la hipocresía más reaccionaria que pretende negarnos y relegarnos a los armarios más oscuros y sórdidos.

Hoy estamos aquí para gritar bien alto: Nuestra dignidad y visibilidad como mujeres y como lesbianas no está en venta. No pagaremos su crisis, ni con nuestros derechos, ni mucho menos con nuestra dignidad, no en nuestro nombre, no con nuestras vidas ni nuestros cuerpos. No a la ideología del odio. 

Hoy es nuestro día, y una vez más celebramos nuestra lucha diaria por la visibilidad de nuestra realidad. Somos mujeres diversas, mujeres que sabemos que el mejor valor de la sociedad radica en su diversidad, mujeres que sabemos que la democracia sin nosotras, no es democracia. Y así, hoy como cada día damos un portazo a los armarios, por nosotras y nuestra felicidad, por la libertad de las generaciones futuras, por la dignidad de quienes lucharon por la visibilidad, cuando realmente todo, lo tenían en contra. 

Porque la vida, nuestra vida, está fuera del armario. Porque no estamos solas.

Porque como mujeres lesbianas existimos, trabajamos, amamos, creamos, tenemos hijas e hijos, pagamos nuestros impuestos, votamos, decidimos. Es el momento de romper el silencio de una vez por todas, el momento de vivir una vida plena, el momento de darnos a nosotras mismas el derecho a la felicidad. Sólo con IGUALDAD y VISIBILIDAD otra política, realidad y sociedad son posibles. Por una sociedad en la que todas y todos somos diferentes e iguales en derechos. 

No es sólo nuestra lucha, es la de todas las mujeres, es la de toda una sociedad que cree en la igualdad, en la libertad de todas y todos. 

¡Porque todos los días sean VisibLES! nuestra visibilidad es la base de nuestra felicidad, de nuestro ORGULLO, el orgullo de ser lesbianas. 

Lesbianes a Catalunya (LesCat)

Paula Alcaide, coordinadora

Nota de Premsa: El Comitè 1r de Desembre exigeix al President Mas que retiri la retallada d'ajuts a les ONG de VIH/Sida i deixi de donar l'esquena a les persones que viuen amb VIH

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Viernes, 27 de Abril de 2012 10:38

Les 25 entitats que formen part del Comitè 1r de Desembre- Plataforma d'ONG sida de Catalunya han fet públic avui que preveuen una retallada del 43% del pressupost del Departament de Salut per a programes de prevenció i atenció al VIH/sida en els darrers dos anys. Segons la Presidenta del Comitè, Montse Pineda Lorenzo. Les entitats, que durant l'any 2010 van atendre 25.000 persones, creuen que les retallades “demostren la nul·la sensibilitat del Govern amb les poblacions més vulnerables” i les consideren “una decisió política del President Mas, responsable màxim de les polítiques de salut de Catalunya, d'abandonar les persones que viuen amb VIH/Sida”.

Pineda ha anunciat que a partir del dia 9 de maig assistiran al ple del Parlament de Catalunya, que es realitza cada 15 dies, per exigir “un canvi de rumb en unes polítiques que vulneren els drets humans, no només de les persones que viuen amb VIH, sinó el dret a la salut de tota la població”. Ho han fet acompanyades per Antoni Barberà i Marta Carrera, representants de la Plataforma Dempeus per la Salut Pública i l'Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública respectivament, que han donat suport a les seves reivindicacions i han reclamat que la societat civil i científica es mobilitzin contra el que consideren una regressió generalitzada del dret a la salut.

Les ONG especialitzades en atenció i prevenció del VIH des de fa 30 anys, ha explicat Pineda, han estat “reconegudes pel propi Conseller de Salut, Boi Ruiz, com a pilars fonamentals de la lluita contra la sida” durant la cel·lebració institucional del Dia Mundial de Lluita contra la Sida el passat 1 de desembre. “Pocs mesos després”, ha explicat Pineda, “ens trobem amb el possible desmantellament d'un sistema d’atenció i prevenció que ha condicionat l’èxit de les polítiques d’abordatge del VIH Sida al nostre país”. La presidenta del Comitè ha reivindicat el paper de les ONG com a part “del sistema sanitari Arribem a persones que viuen amb el VIH i que no tenen accés a la xarxa formal d’assistència sanitària, fem accessible les polítiques de salut pública, fem tasca de prevenció i atenció psicològica i social a persones que viuen en situacions de vulnerabilitat”. Malgrat que el Comitè sempre ha estat a disposició per colaborar amb el Departament de Salut, ha explicat Pineda, aquest ha mostrat “poca transparència” en la comunicació dels pressupostos. “ Ens han dit que la partida pressupostària per al 2012 serà de 956.413€, dels quals tan sols 485.000 són de fons propis de l’Agència de Salut Pública de Catalunya”. Pineda ha aclarit que la resta són romanents d’altres partides que no es podran garantir per l’any 2013”. Per tant, ha alertat Pineda, “si no hi ha un canvi de polítiques l’any 2013, l’escenari és dantesc: en tres anys haurem patit una retallada del 81% en les polítiques d’atenció i prevenció del sida”. Amb aquest panorama, “el 60% de les entitats hauran de tancar”. A més, assenyala Pineda, aquestes retallades fan inviable l'aplicació del Pla d'Acció 2010-2013 de la Comissió Interdepartamental de la Sida de la Generalitat de Catalunya, per tant les entitats reclamen la garantia de l'aplicació del Pla.

Segons les entitats, “això tindrà un gran impacte en la ciutadania, en els drets i en la salut de les persones que viuen amb VIH”. També han alertat que “si no s’inverteix en prevenció, això tindrà un cost a mig i llarg termini. Hi haurà un repunt de l’epidèmia”.

Pineda ha recordat que la mortalitat pel sida es va disparar per l'absència de polítiques i que qui es va mobilitzar per aturar-la varen ser “ les entitats de prevenció i atenció.

No marxarem. Representem una lluita per la justícia i per la dignitat”. La Presidenta del Comitè ha exhortat al President de la Generalitat a “fer un pas endavant i compleixi els acords internacionals que Catalunya i l’Estat han subscrit “ i a reconsiderar “les polítiques de VIH” a més de demanar-li “que pagui els deutes que encara té amb les entitats en diferents departaments. La viabilitat de les ONG depèn del pagament dels Departaments de Salut, Ensenyament, Justícia, Interior...” i, segons ha explicat, ara estan treballant sense aquests diners, “del fum”.

Antoni Barberà, de la Plataforma Dempeus per la Salut Pública, ha fet una crida “a la mobilització de la societat civil, i també a la societat científica, perquè expliqui què passa quan es perd la universalitat de la salut”. Segons Barberà, “les polítiques de retallades no són inevitables, hi ha altres formes d’abordar aquesta situació que no són el suïcidi social”. A més, ha recordat la definició de salut de la Organització Mundial de la Salut (OMS) , segons la qual “les condicions d’alimentació, habitatge, treball, salaris, pensions, urbanisme...determinen la salut, una societat que no té aquests temes resolts és una societat malaltia. Un govern amb polítiques suïcides que ataca tots aquests drets ataca la salut de la població”. Marta Carrera, de l'Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública, s'ha sumat a aquesta crida i ha remarcat que “la restricció de pressupostos està malbaratant els valors i la riquesa de les ONGs que treballen en prevenció, detecció i atenció de sida”.

Carrera ha destacat que “UNAIDS recomana la participació de la societat civil en la intervenció i aquestes entitats en són les representants”. Segons Carrera, “ els drets s’estan convertint en privilegis. Als països on ha passat això abans s’ha perdut la salut i ha baixat l’esperança de vida”.

La roda de premsa ha comptat amb l'assistència de membres de les ONG d'atenció i prevenció del VIH així com d'usuaris i usuàries dels seus programes i s'ha tancat amb el recordatori de la convocatòria del 9 de maig al Ple del Parlament. “Li demanem a Mas que no miri cap a una altra banda i que no ens doni l’esquena. Estem aquí, miri'ns”, ha clos Montserrat Pineda, entre aplaudiments del públic assistent.

El Comitè 1r de Desembre, que forma part de la Alianza de Plataformas Estatales y Autonómicas de VIH, se suma a la convocatòria unitària que la Alianza fa demà, 27 Davant del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (Paseo del Prado, 18-20)  per fer una acció simbòlica denunciant la mort en vida del Plan

Més informació a:

d'abril a les 10h.

Nacional del Sida.

http://www.mediosysida.org/medios/prensa_convocatorias_det.asp?convo_id=111

CIF V-61781795 Registre d’Assoc.Generalitat de Catalunya 392, secció 2ª

Comitè 1r de Desembre- Plataforma Unitària d’ ONG SIDA de Catalunya

www.comite1desembre.org; C/ Pere Vergés, 1 Hotel d’Entitats La Pau -Despatx 7.4 08020 Barcelona ; Tel 93 305 68 88;

L'assemblea de la FCONGD aprova la seva nova estratègia de treball per enfrontar la situació de crisi de la cooperació

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Viernes, 27 de Abril de 2012 10:22

Barcelona, 23 d'abril de 2012.- Les ONG aproven per unanimitat el seu Pla estratègic per als propers anys emmarcat en tres eixos que posen l'accent en la ciutadania, les entitats i el Govern. La Federació treballarà per augmentar un major coneixement de la societat cap a la cooperació al desenvolupament, facilitar el diàleg entre les entitats en aquest moment de canvi i reorientació del sector, i continuarà amb el seu treball d'incidència per evitar el desmantellament de la política pública de cooperació.

Les ONG van decidir tornar al Consell de Cooperació de la Generalitat, que havien abandonat el juliol del 2011 com a conseqüència del desacord amb el Govern per la dràstica reducció dels pressupostos i la seva reorientació de la política de cooperació. Les entitats volen recuperar aquest espai de participació sempre i quan en un termini breu de temps es compleixen una sèrie de demandes.

A l'Assemblea es van aprovar diversos documents de caire tècnic com la memòria i els comptes de l'exercici anterior i la previsió del 2012 de la Federació (amb un ERTO fins a finals d'any), i el reconeixement de Sonrisas de Bombay com a entitat de ple dret de la Federació després d'un any de participació activa com a entitat observadora. També es va presentar el Semàfor del Codi ètic de la Federació, una eina d'autoavaluació per millorar l'acompliment del Codi per part de les ONGD federades, i un diagnòstic de participació de les ONG membres a la Federació.

La Federació, a més, va donar a conèixer dos instruments centrals de la seva nova estratègia, l'Informe de l'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) de la Generalitat 2006-2010 i el document de posicionament sobre la cooperació empresarial i la privatització de l'AOD, que són fruit del continuat treball d'investigació i reflexió de la Federació.

L'Informe de l'AOD, que serà presentat públicament al maig, fa una radiografia amb xifres de la gestió del Tripartit, i inclou una valoració de l'acció de govern 2011-2012 amb recomanacions per a una nova conjuntura.

La privatització de l'AOD i la cooperació empresarial és una tendència que es constata en el context català i espanyol, juntament amb l'impuls d'una nova onada d'instruments i recursos econòmics públics per a cooperació empresarial. La Federació ja alertava la setmana passada en un comunicat sobre la reducció de les subvencions a les accions de sensibilització a la darrera convocatòria de l'Agència Catalana de Cooperació, que contrasten fortament amb la convocatòria per a empreses, amb ànim de lucre, que disposen de 400.000 €, davant els 500.000 a repartir entre projectes d'educació i codesenvolupament.

El document considera que les empreses amb afany de lucre, malgrat tenir un paper indubtable com a actors de desenvolupament, no haurien de rebre finançament públic per a actuacions de cooperació al desenvolupament ja que els objectius lucratius són incomatibles amb els valors que promou la cooperació al desenvolupament: enfortiment de drets, capacitats i teixit econòmic i social local de les poblacions més empobrides. El document, entre d'altres, fa una sèrie de recomanacions a les administracions públiques perquè no contractin béns i serveis a empreses que violen demostradament els drets laborals, humans i ambientals en aquest països.

Més informació: Premsa FCONGD 65955 73 16 / Esta dirección de correo electrónico está protegida contra robots de spam. Necesitas activar JavaScript para poder verla

Dones d’enllaç: Indignades… perquè ens prostitueixen!

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Viernes, 27 de Abril de 2012 09:45

 ACCIO FEMINISTA 26-N

Des de l’associació feminista Dones d’enllaç hem manifestat el nostre enèrgic rebuig de la decisió presa pel govern municipal de Barcelona en el sentit d’endurir l’ordenança de civisme, perseguint el comerç sexual al carrer a còpia, entre altres mesures, d’interpel·lar i multar les dones en situació de prostitució. Aquesta orientació repressiva sobre un col·lectiu especialment vulnerable pretén amagar la misèria social que genera la ciutat, en lloc d’abordar-la amb criteris de responsabilitat i solidaritat.

 
            L’assetjament administratiu i policial de les dones prostituïdes només pot tenir com a conseqüència expulsar-les de l’espai públic, escanyar-les amb multes que no podran pagar - o que les obligaran a multiplicar els serveis sexuals i a realitzar-los en condicions més i més perilloses -, empènyer-les a la clandestinitat. Lluny de protegir-les o de vetllar pels seus drets més elementals, aquesta línia d’actuació accentua la seva desempara i reforça el poder de les màfies proxenetes i de les indústries del sexe. De fet, els mateixos poders públics que pretenen “netejar” carrers i autovies, admeten la presència del bordell més gran d’Europa a La Jonquera o promouen projectes com Eurovegas, cridats a desfermar un creixement exponencial del turisme sexual. Així doncs, la hipocresia embolcalla una violència institucional... que s’afegeix a la violència quotidiana que pateixen aquestes dones.

            Estrangeres en la seva immensa majoria, procedents de regions econòmicament deprimides i en situacions administratives irregulars, traficades o vingudes al món de la prostitució després d’itineraris caòtics, exposades al carrer o rescloses en pisos, milers de dones són explotades o perden la seva vida intentant guanyar-se-la. La seva expulsió de la via pública tindria com a efecte especialment pervers tornar-les inaccessibles als serveis socials, que com l’organisme municipal Abits, treballen a peu de carrer aportant-los suport jurídic, assistencial, formació professional i programes d’ajuda per aquelles que desitgen sortir de la prostitució. Aquesta és la línia d’actuació solidària que hauria d’amplificar i generalitzar un govern democràtic i amb sensibilitat social, i fer-ne el pal de paller d’unes polítiques preventives, d’educació en la igualtat, de repressió efectiva del proxenetisme i de responsabilització dels homes.

            No hi haurà igualtat mentre la nostra societat admeti com un comerç legítim la compra de favors sexuals; mentre toleri l’existència d’una reserva de dones, transformades en mercaderies, al servei dels desitjos dels homes. La crisi del capitalisme crea les condicions de pobresa i violència que engendren la matèria primera d’aquesta moderna esclavitud. Les polítiques neoliberals de les elits governants la canalitzen i en fan un negoci multimilionari; més encara: una immensa font de corrupció i de dominació sobre el conjunt de la societat.

            És aquesta enorme injustícia el que provoca la nostra indignació com a dones i com a feministes. Les ordenances de civisme volen fer fora les dones dels carrers, i això ens revolta perquè agreuja la seva misèria. Però la violència rau en la mateixa prostitució, en el privilegi patriarcal dels homes de comprar el sexe de les dones. No hi ha “llocs apropiats”, ni “condicions dignes” per a l’exercici d’un pretès “ofici” que destrueix les vides de les persones que s’hi troben atrapades i certifica la inferioritat de totes les dones.

            En aquest sentit, Dones d’enllaç no comparteix el plantejament d’alguns col·lectius que deriven la legítima denúncia de les disposicions repressives de l’ajuntament en una defensa corporativa de la prostitució “lliurement exercida” - i que convoquen una manifestació de “prostitutes indignades” el proper 26 d’abril. La nostra entitat pretén situar-se en el terreny de la defensa de la integritat i la igualtat del conjunt de les dones, sense subordinar-nos a la idea que una minoria es pugui fer dels seus propis interessos particulars. La nostra indignació té sobretot a veure amb la situació de les noies nigerianes, romaneses, xineses... que ni tan sols podran manifestar-se; amb la desesperança de les dones que busquen una alternativa a la prostitució; amb la infàmia d’un comerç depredador que ens amenaça com a dones.

            Les entitats convocants d’aquesta marxa ens trobaran sempre en la intersecció de la denúncia dels abusos administratius i de qualsevol violència, sobre el terreny de la defensa dels drets humans i les llibertats civils. Tanmateix, el primer dret que avui necessita ser defensat és el dret de les persones, especialment dones i nenes, de no ser prostituïdes. No compartirem, doncs, la iniciativa, al nostre parer parcial i excloent del dia 26. La lluita, però, haurà de continuar més enllà d’aquesta data. La declaració conjunta de les entitats de la societat civil barcelonina contra l’ordenança municipal assenyala el camí.

Acció Feminista  

Roda de premsa - retallades serveis ongs VIH/sida

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Miércoles, 25 de Abril de 2012 13:08

El Govern de la Generalitat posa en perill el futur dels programes de prevenció i atenció a les persones amb VIH

El Comitè 1r de Desembre-Plataforma d'ONG-Sida de Catalunya, vol manifestar la seva preocupació per la política del Govern d'Artur Mas envers les polítiques d'abordatge integral del VIH/sida a Catalunya, que fan trontollar el sistema d'atenció a les persones amb VIH i la prevenció de l'epidèmia pels següents motius:

Leer más: Roda de premsa - retallades serveis ongs VIH/sida

PROSTITUTES INDIGNADES: NO PROHIBEIXIS ELS MEUS DRETS. Manifestació 26 d'abril

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Martes, 24 de Abril de 2012 13:09

Diferents col·lectius, entitats, dones que exerceixen prostitució, veïnes i veïns presenten avui una campanya ciutadana de defensa de drets i en oposició a l’ordenança de “civisme” de la ciutat de Barcelona, al seu actual redactat i a l’enduriment dels seus articles sobre prostitució anunciat pel consorci barceloní.

La Campanya Prostitutes Indignades pretèn recollir veus contra la prohibició dels drets de les dones que exerceixen prostitució i contacten en la via pública. Fa dies, la campanya ja s’ha fet visible a partir de cartells que poc a poc van copant zones del barri del Raval amb missatges de reivindació i denúncia de les conseqüències de l’Ordenança.

Discriminació, persecució policial, criminalització i assetjament són solament algunes de les repercussions de la prohibició de la prostitució que des de diferents sectors s'han denunciat i que la Campanya Prostitutes Indignades considera han de fer-se sentir. Per això, aquesta iniciativa s'adhereix a més al comunicat impulsat per algunes entitats que donen suport a dones que exerceixen prostitució.

La Campanya Prostitutes Indignades reclama polítiques públiques en coherència amb les demandes de les dones que exerceixen prostitució, en el respecte dels seus drets ciutadans i fora de tota resposta de caràcter repressiva o policial.

La Campanya considera a més que la proposta de modificació de l'Ordenança que pretén prohibir la prostitució pot tenir conseqüències gravíssimes sobre la vida de les dones, de les treballadores sexuals i també sobre aquelles dones que estan en un context de tracta amb finalitats de prostitució forçada i per tant reclama la fi de la violència institucional cap a aquests col·lectius.

Així mateix, convoca a una mobilització ciutadana en defensa dels drets de les dones que exerceixen prostitució el proper dia 26 d'abril a les 19h. Aquesta manifestació sortirà des del carrer Sant Ramon fins a la Plaça Sant Jaume on es troba la seu del Ajuntament de l’Barcelona.

La campanya estrena avui els seus espais de difusió a través de diferents xarxes socials i posa el bloc prostitutes indignades a la disposició d'els qui vulguin sumar-se i de mitjans de comunicació.

Twitter: @putasindignadas     Facebook: prostitutas Indignadas     E-Mail: Esta dirección de correo electrónico está protegida contra robots de spam. Necesitas activar JavaScript para poder verla

Genera  i Lloc de la Dona

RIPVG: denuncia amenazas de violencia sexual a la periodista hondureña Dina Meza Elvir

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Martes, 24 de Abril de 2012 00:00

La Red Internacional de Periodistas con Visión de Género denuncia las amenazas de violencia sexual de las que ha sido víctima la periodista y defensora de derechos humanos hondureña, Dina Meza Elvir y exige a las autoridades otorguen las medidas necesarias para salvaguardar su vida.

Meza Elvir goza de medidas cautelares otorgadas en 2006 y 2009 por la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH). Recientemente, el 18 de abril de 2012, la organización defensora de los derechos humanos Amnistía Internacional, emitió una acción urgente con el fin de salvaguardar la vida de la periodista ante las amenazas de violencia sexual recibidas en su teléfono móvil. 

Antecedentes

El 22 de febrero de 2012, Meza Elvir recibió dos mensajes de texto con amenazas de violencia sexual. El primero decía: “Les vamos a quemar con cal la pipa hasta q griten y luego toda la quadrilla va gozar. CAM”. Y el segundo: “van a terminar como los del aguan muertos no hay nada más rico q cojer a unas zorras". “CAM”, es el acrónimo del Comando Álvarez Martínez, seudónimo que se emplea en amenazas contra defensores y defensoras de los derechos humanos, y periodistas tras el golpe de Estado de 2009.

El 6 de abril, cuando Meza Elvir caminaba en su barrio con sus hijos observó que dos hombres les tomaban fotografías.  Una semana después, según Amnistía Internacional, “el 14 de abril, Dina Meza recibió tres llamadas en su teléfono móvil, por la mañana y por la tarde, realizadas desde el mismo número, en las que la persona que llamaba no dijo nada. Cuando respondió a una cuarta llamada, una voz de hombre le preguntó: “¿Qué hay de nuevo?” y colgó. Dina Meza llamó al número y preguntó al hombre quién era y qué quería. El comunicante dijo que se llamaba Miguel y que había marcado un número equivocado, pero terminó la llamada diciéndole a Dina Meza: "Cuídese la pipa" (órgano genital externo femenino)”.

Meza Elvir labora en el área de comunicación del Comité de Familiares de Detenidos y Desaparecidos en Honduras (COFADEH). En marzo pasado dio una ponencia en la audiencia “Situación de las libertades fundamentales y su efecto en la protección de los derechos humanos en Honduras”, en el marco del 144 periodo de sesiones de la CIDH celebrada en Washington. Ante esta situación la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género exige al Estado hondureño investigue y tome las medidas necesarias para salvaguardar la vida de Dina Meza Elvir. Atentamente: Comisión de denuncias

Red Internacional de Periodistas con Visión de Género**

Esta Red agrupa a periodistas mujeres y varones de 35 países del mundo.

21 d’abril marxa contra l’Eurovegas by ACCIO FEMINISTA 26-N

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Jueves, 19 de Abril de 2012 20:11

Aturem Eurovegas! Salvem el Delta de Llobregat!

Volem pagesos i pageses, i no casinos!

Tenim moltes raons per oposar-nos al projecte d'Eurovegas: raons de justícia social i mediambiental, però també raons de gènere . Amb l'excusa d'atraure una inversió multimilionària, el govern de la Generalitat – i el govern espanyol – estan estudiant la creació d'una vertadera zona d'excepció jurídica en què no prevaldrien ni el règim tributari general, ni la legislació laboral vigent, ni les disposicions per a la protecció de menors, ni la normativa de preservació del patrimoni ecològic, i encara menys la defensa de la pagesia.

Si , enmig de la crisi actual, tirés endavant el projecte d'un complex de casinos, hotels de luxe, botigues exclusives i camps de golf d'aquestes dimensions i característiques, això tindria efectes molt negatius sobre el conjunt de l'àrea metropolitana; certificaria la preeminència d'un model econòmic especulatiu i prefiguraria tot un horitzó social regressiu, augmentant desequilibris i desigualtats.

D'amnisties fiscals en privatitzacions de béns i espais públics, passant pels negocis amb capitals d'origen dubtós, les elits dirigents voregen cada dia la il·legalitat i fins i tot la connivència amb el crim organitzat. No és exageració ni alarmisme afirmar que la instal·lació d'Eurovegas atrauria fortament tota mena de màfies i, amb elles, el tràfic de drogues, el blanqueig de diners ensangonats... i, naturalment, el creixement exponencial de les indústries del sexe, el tràfic d'éssers humans i la prostitució.

Catalunya compta ja amb el trist honor d'acollir a la Jonquera el bordell més gran d'Europa. A la zona fronterera, sota el ferri control de les xarxes proxenetes que imposen el seu "ordre social", nombroses dones, sovint estrangeres i provinents de zones econòmicament deprimides d'Àfrica, d'Amèrica llatina o de l'Est d'Europa, hi són explotades. El mateix Govern que, en lloc de protegir-les de tanta violència, les assetja, les criminalitza i pretén expulsar-les de l'espai públic, s'entén d'allò més bé amb els homes de negocis que consideren els clubs d'altern i els prostíbuls un indispensable "valor afegit" de les seves ofertes turístiques i de "lleure". No hi ha cap dubte sobre el lloc que Eurovegas depara a la dona, sobre les perspectives "professionals" que li ofereix aquest projecte.

Des de la Campanya pel Dret de les persones de no ser prostituïdes exigim, no només un tractament social i solidari de les dones en situació de prostitució, sinó unes polítiques públiques decidides que afavoreixin l'accés de les dones a un treball digne i la protecció dels col·lectius més vulnerables, amenaçats d'exclusió. Eurovegas representa exactament tot el contrari d'allò que volem i propugnem: significa barra lliure per als abusos dels rics i desprotecció per als pobres. I significa, per a les dones, major exposició a la violència i l'explotació sexual , degradació de la seva imatge i la seva dignitat.

Per tot plegat, us convoquem a sumar-vos a la Marxa contra Eurovegas i en defensa del Delta del Llobregat que tindrà lloc el proper dissabte, 21 d'abril. No hi ha justícia social sense igualtat, llibertat i dignitat per a les dones!

Dones d'Enllaç

** Dissabte, 21 d'abril

Organitza: Plataforma Aturem Eurovegas i Aliança per la Soberania Alimentària Catalunya (ASAC-Bcn)

Punts de sortida: 10h. Barcelona. Comte Borrell / Consell de Cent. "Espai Germanetes"

CARTA DE PETICION DE APOYO contra els hostigamiento sexual y laboral en la CNDH de México

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Jueves, 12 de Abril de 2012 21:24

CARTA DE PETICION DE APOYO

A LAS ORGANIZACIONES DE LUCHA,

A LAS COMUNICADORAS Y COMUNICADORES

A LA SOCIEDAD EN GENERAL

Por este medio, solicitamos su apoyo para la búsqueda de justicia ante el caso de hostigamiento sexual y laboral que sufrimos dentro de la Comisión Nacional de los Derechos Humanos (CNDH).

Somos dos mujeres profesionistas que tuvimos un desempeño intachable como trabajadoras del área de comunicación social del Organismo nacional.

Desde que entramos a laborar allí, una dos años y otra un año 4 meses, fuimos víctimas de las conductas reprobables del Coordinador General de Comunicación y Proyectos, el Lic. Jorge Arturo Zárate Vite.

Como ocurre frecuentemente en estos casos, al principio fue difícil enfrentar la situación y asumir nuestro papel de víctimas. Agotamos la vía del diálogo, inútilmente creímos que el Coordinador dejaría de lado esos comportamientos.

Afortunadamente, el momento de valor llegó y decidimos unirnos y denunciar.

Nos reunimos con el Primer Visitador General, el Dr. Luis García López Guerrero y tratamos de hablar con Raúl Plascencia Villanueva, presidente de la institución, pero éste último se negó a recibirnos. Fuimos revictimizadas por nuestras propias autoridades.

Fue entonces que levantamos una queja ante el Órgano Interno de Control, misma que hasta la fecha desconocemos si ha tenido algún avance.

Pedimos apoyo y previsiones para no estar más en contacto con el agresor. Estábamos dispuestas a esperar el proceso interno.

Sin embargo, Arturo Zárate, apoyado por otros miembros del equipo que conforman el área de Comunicación y Proyectos, comenzó a hostigarnos laboralmente con medidas administrativas, limitando nuestra participación o con presiones de horario.

Las secuelas en nosotras eran evidentes: depresión, enfermedades nerviosas, incluso divorcio en uno de los casos.

Apelamos a la sensibilidad de la CNDH, que es la encargada de velar por la protección y defensa de los derechos humanos en nuestro país y sólo encontramos apatía. La simulación de una institución que dice luchar por la defensa de los grupos en situación de vulnerabilidad se hizo patente.

El pasado 31 de marzo , ante la falta de apoyo, nos vimos orilladas a renunciar porque la situación fue insostenible.

Posteriormente decidimos acudir a las instancias legales a fin de llevar este proceso a sus ultimas consecuencias y buscar la justicia ante este abuso.

Sabemos que no es suficiente y que necesitamos seguir alzando la voz, todas juntas, para terminar con la impunidad en este tipo de casos.

Es indispensable exigir cuentas a las autoridades para que no que no se diluya su compromiso, para que ésta no sea una más de las investigaciones fallidas o perdidas.

Por eso nos permitimos pedir su apoyo y su solidaridad, convencidas de que estos abusos tiene que erradicarse, de que debemos seguir cuestionando el actuar de las instituciones… de que tenemos un compromiso con aquellas que guardan silencio, con las que son niñas o con aquellas que están por nacer.

Queremos un México sin violencia para las mujeres, un país sin simulación.

Atentamente

Las afectadas

Para informació acudir a nuestra vocera: periodista Sara Lovera Esta dirección de correo electrónico está protegida contra robots de spam. Necesitas activar JavaScript para poder verla