Comunicados

Barcelona-Presentació del FSCat2014 -

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Viernes, 11 de Abril de 2014 10:44

No hay traducción disponible

 

Els propers 11, 12 i 13 d’abril tindrà lloc a la seu de Plaça Universitat de la UB, la quarta edició delFòrum Social Català-FSCat. Amb la defensa dels drets socials bàsics, a Catalunya i arreu, com a teló de fons, compta amb l’adhesió de més de 100 col·lectius, organitzacions, plataformes i moviments, que s’han donat cita en 72 espais diferents de treball, entre tallers autogestionats, conferències i taules rodones.

Nascut set anys després del primer Fòrum Social Mundial – que va néixer com a rèplica altermundista al Fòrum econòmic de Davos-, el FsCat es celebra cada dos anys, des del 2008, i constitueix un espai de trobada de multitud d’activistes que continuen treballant per fer un altre món possible. El FSCat rebutja el capitalisme agressiu, les polítiques neoliberals i vol posar la persona al centre del sistema polític i econòmic. Per al Comitè organitzador, la gran varietat i riquesa de propostes d’aquest any posa de manifest el moment d’efervescència social i política del país, i la voluntat de coordinació entre elles.

El FsCat no només es celebra a Barcelona: l’edició gironina va tenir lloc el passat dissabte 5 d’abril. A Barcelona l’acte d’obertura, divendres 11 d’abril, comptarà amb la participació de Gabriela Serra, activista històrica dels moviments socials catalans i Ada Colau, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que parlaran sobre l’articulació local-global de les diferents lluites socials. Serà moderada per Rita Marzoa, periodista i responsable del programa “Solidaris” de  Catalunya Ràdio. Posteriorment, es farà un passi del documental “Libre te quiero”, particular visió del director Basilio Martin Patino sobre el 15M.

El dissabte 12 d’abril es desenvoluparan els 72 tallers, conferencies i taules rodones, distribuïts segons els eixos temàtics de “Desobediències, resistències i crítiques”, “Constituint sobiranies, construint democràcies” i “Experiències alternatives”. Com a espai d’articulació local i internacional que és, al FSCat hi seran presents algunes de les últimes i més innovadores iniciatives de radicalització democràtica i transparència com el Multireferèndum, els Observatoris Ciutadans Municipals o el Parlament Ciutadà, i participaran plataformes d’arreu el territori com l’Assemblea de Docents de les Illes o Escola Valenciana. El FSCat comptarà també amb Regies Quartier i activistes internacionals com Marcos Arruda, economista i educador brasileny i un dels impulsors del Fòrum Social Mundial o el veneçolà Andrés Antillano.

Per finalitzar, diumenge 13 d’abril tindrà lloc a plaça Catalunya una Assemblea de Moviments Socialsoberta a la participació de tothom, amb l’objectiu d’elaborar una declaració final i construir una agenda comuna de mobilitzacions per als propers dos anys.

Més informació: Enric Pons / 604187560 /  Esta dirección de correo electrónico está protegida contra robots de spam. Necesitas activar JavaScript para poder verla
Programa: www.forumsocialcatala.cat
Fòrum Social Mundial: http://www.forumsocialmundial.org.br/index.php?cd_language=1
TWITTER: @FSCat2014
FACEBOOK: Fòrum Social Català

   

Prioritats X una Catalunya social!- Convoca Prou Retallades a Catalunya

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por La Independent Sábado, 29 de Marzo de 2014 16:17

No hay traducción disponible


cartell 6abril

1Les organitzacions socials de Catalunya, en la seva àmplia majoria, fem públic aquest document, que pretén recollir les bases per a la construcció d’una Catalunya que reconegui els drets socials de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Les polítiques de retallades que han estat imposades fins ara des del Govern de Catalunya i des del Govern central no fan sinó agreujar la situació i responen a la clara voluntat política de desmantellar el nostre estat del benestar. Ni han generat ocupació ni han revitalitzat la nostra economia, ans al contrari: han generat més pobresa i desigualtat.

Les mesures per sortir de la crisi s’han de construir escoltant la veu de la ciutadania i no sota els dictats dels interessos econòmics d’uns quants, i la construcció d’un país requereix ineludiblement el reforçament de l’estat del benestar, garantint uns serveis públics de qualitat i amb equitat.

És per això que creiem que cal construir el nostre país des d’unes premisses ben diferents a les que ens han dut fins aquí. Per això impulsem aquesta campanya per una Catalunya social:

• Volem un servei nacional de salut que garanteixi el dret a la protecció de la salut i l’atenció a la malaltia; totalment públic, també en la gestió i sense donar negoci a serveis privats; universal, sense exclusions; de qualitat, amb temps d’accés raonables als serveis; transparent, i finançat totalment amb els impostos proporcionals a la riquesa de cada persona i sense copagaments. Sistema de salut amb participació del personal que hi treballa i de la població, autèntics propietaris dels serveis públics.

• Un sistema educatiu que aposti clarament per l’educació pública, assegurant unes ràtios de professors per centre i d’alumnes per aula que garanteixin la qualitat de l’educació, amb aportacions de la Generalitat a les escoles bressol, les beques menjador, avui del tot insuficients, i les subvencions a les AMPA.

El nombre de centres i línies no pot dependre d’una política arbitrària de tancaments com l’actual, que altera el procés d’inscripció quan, abans del seu inici, s’anuncien tancaments de línies i/o centres públics, ja que es conculca greument el dret a escollir de les famílies.

També apostem per l’escola inclusiva que garanteixi un sistema educatiu en igualtat d’oportunitats per a tothom. Són necessaris recursos i polítiques reals per garantir un sistema inclusiu que impliqui que els alumnes puguin aprendre igual malgrat les seves diferències, siguin quines siguin. Tota persona ha d’assolir els objectius educatius bàsics.

És necessari garantir el model d’escola catalana, rebutjant frontalment la LOMCE, tant pels seus continguts pedagògics com per l’atac indiscriminat contra la llengua catalana que representa.

I, finalment, cal un impuls decidit i amb recursos de la FP dual, amb formació i pràctiques a les empreses, així com garantir l’accés als estudis universitaris i a la FP.

2

• La creació d’ocupació i la lluita contra l’atur i la precarietat han de ser una prioritat. Per això cal una aposta ferma per les polítiques actives d’ocupació, a fi de millorar la qualificació professional de les persones treballadores i les seves oportunitats de trobar feina, i prioritzar recursos cap a l’orientació laboral i la recerca de llocs de treball a les empreses.

Advoquem per la retirada de la reforma laboral, amb la recuperació dels drets laborals i socials, desenvolupant i aprofundint el Marc català de relacions laborals. Fem una aposta pel diàleg i la concertació real entre agents públics i socials, i així garantir la negociació col·lectiva com l’eina més efectiva per construir unes relacions laborals més justes.

Cal una legislació contundent en la defensa dels drets de les persones treballadores com la millor garantia de creació d’ocupació estable i de qualitat.

• La lluita contra la pobresa i per la cohesió social és clau. No volem que cap persona en quedi exclosa. Per això cal garantir la protecció social i econòmica de les persones en atur. En aquest sentit, cal incrementar els recursos per als serveis socials, recuperar el finançament suficient de la renda mínima d’inserció i el desenvolupament de la renda garantida de ciutadania (RGC), donant suport a la ILP a proposta de la societat civil, que desenvolupa el que preveu l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

La RGC també ha de donar resposta a les situacions de pobresa i exclusió que viuen moltes persones treballadores a causa de la precarietat laboral.

Cal garantir els serveis bàsics essencials (aigua, llum, gas…) a tota la ciutadania i que cap persona es trobi en situació de pobresa energètica. També cal garantir l’accés al transport públic, sense exclusions.

La pobresa infantil, amb l’actual crisi, s’ha incrementat molt més enllà del que una societat avançada i democràtica es pot permetre. Amb un 26% de la població infantil en risc d’exclusió social, és prioritari invertir en la infància, perquè invertir en la infància és invertir en la societat.

En la mateixa línia, també és primordial garantir el poder adquisitiu de les persones pensionistes amb unes pensions dignes i suficients, i garantir la cobertura de les situacions de dependència amb els recursos suficients.

• Cal garantir polítiques d’igualtat entre homes i dones, i aprofundir-hi. També és important incorporar la perspectiva de gènere a les estratègies econòmiques i de sortida de la crisi, que afecta per partida doble les dones a causa de les retallades de l’estat del benestar i com a treballadores.

Ens oposem frontalment a l’Avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament del Govern central, que suposa un atac frontal al dret de les dones a decidir.

• Són necessàries unes polítiques d’habitatge que garanteixin el dret a un habitatge digne on viure. En aquest sentit, cal forçar la creació d’un fons d’habitatges destinat al

3

lloguer social, recuperar el “lloguer forçós” per als habitatges buits que estan en mans de les entitats financeres i garantir la dació en pagament.

• Cal garantir l’accés universal a la cultura, destinant el finançament adequat per a l’estímul i el suport a la creació cultural, i revertir la pujada de l’IVA cultural, que ofega encara més aquest sector.

• Catalunya ha de ser constructora d’un món més just i solidari, preservant la llarga tradició en el camp de la cooperació, la defensa dels DDHH arreu i el Foment de la Pau. Cal implementar unes polítiques de cooperació, DDHH i Foment de la Pau que garanteixin unes partides pressupostàries suficients per fer-ho possible.

• És cabdal garantir els recursos suficients per finançar aquesta Catalunya social amb una fiscalitat justa, redistributiva i mediambientalment sostenible que gravi més les rendes del capital que les del treball.

És necessari recuperar l’impost de successions de manera suficient i el de patrimoni, perseguir el frau i l’evasió fiscal amb les eines adequades i crear noves figures impositives que gravin la riquesa.

Cal exigir la total transparència en la gestió dels recursos públics i la posada en marxa d’una auditoria del deute a Catalunya. Al mateix temps, és necessari exigir responsabilitats als gestors i responsables de les entitats financeres que han rebut fons públics.

• El model productiu català s’ha de basar en la innovació, la recerca i el desenvolupament sostenible, tenint en compte la qualitat ambiental. En aquest marc, cal potenciar una política industrial sectorial i territorial que garanteixi que la construcció de la riquesa del país es fa sobre una base sòlida i no especulativa, garantint el control democràtic dels recursos naturals.

Cal una aposta clara per la investigació i la recerca com a base per garantir aquest canvi de model, i garantir l’accés al crèdit a famílies, autònoms i petita i mitjana empresa.

• Volem una administració propera a la ciutadania, basada en la cooperació entre administracions per donar resposta a les necessitats de veïns i veïnes, des del compromís democràtic i la participació. Per això, ens oposem totalment a l’aplicació de reformes de l’Administració que, com la LRSAL, s’allunyin o siguin contràries a aquests objectius.

La Catalunya social que volem s’ha de basar en la radicalitat democràtica, garantint el dret a l’expressió democràtica de la ciutadania i la transparència en la gestió dels recursos, incentivant la participació de la societat civil (ILP, consultes ciutadanes, etc.) garantint el dret de la ciutadania a decidir també pel que fa a les polítiques socials i econòmiques.

4

Cal eliminar els intents de criminalització de qualsevol resposta social organitzada. Així, també calen polítiques d’acompanyament a les persones migrants que es trobin en situació d’exclusió o situació administrativa irregular, eliminant el model dels CIE, que els tracta de manera repressora.

• Volem una Catalunya lliure de corrupció, on es garanteixi que aquelles persones que es demostri que estan implicades en aquestes situacions siguin imputades, i on la transparència i la participació de la ciutadania en el control de la gestió sigui la norma. En aquest sentit, també apostem per una nova llei de partits que reguli estrictament el seu finançament.

Des de la nostra voluntat de construir un autèntic estat del benestar i una Catalunya social, amb drets i dignitat, reivindiquem poder decidir les polítiques que es faran en el nostre país, evitant que els mercats, les institucions europees i les polítiques d’austeritat imposin el seu programa. Per això, també apostem per una Europa social.

   

Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por La Independent Sábado, 29 de Marzo de 2014 14:58

No hay traducción disponible

Manifest Dona i VIH SIDA / Manifiesto Mujer y VIH SIDA

alt

 

Dona i VIH SIDA.

"La defensa de la igualtat de gènere, i l'apoderament de les dones són essencials per a donar una resposta eficaç al VIH".

És necessari que arribem a la tolerància zero amb la violència de gènere; perquè amb això també se superarà l'estigma d'aquelles persones ja afectades. Hem de lluitar per obtenir un major accés al tractament, a l'atenció i a l'ajuda de totes les que ho pateixen, així com de les seves famílies.

"La Declaració del Mil·lenni d'ONU de 2000 va incloure entre els seus objectius una meta específica per a combatre el VIH/SIDA, estimant-se que en 2015 s'haurà detingut i començat a reduir la propagació d'esta pandèmia. És evident que això està lluny d’obtenir-se tant a Catalunya com a Espanya i el món, sobretot en relació amb dones, nenes i adolescents, que son els que pateixen taxes d'infecció en un número d'afectades cada vegada major.

Les desigualtats de gènere, a més de ser una violació als seus DDHH contribuïxen a l'augment de la indefensió. ONUSIDA diu que aquelles que patixen de violència de gènere tenen un 50% més de risc de contraure el VIH. La xifra és escandalosa, atès que l'OMS subratlla que una de cada tres dones pateix de violència física o sexual a mans de la seva parella, al punt que el 45% de les adolescents tenen la seva primer experiència sexual de forma forçada."

L'augment de l'epidèmia en persones joves i en dones casades ha demostrat que l'anàlisi tradicional basat en grups de risc tales com a homosexuals, homes que tenen sexe amb homes o dones que es dediquen a la prostitució constitueix un factor que limita l'adopció d'estratègies de prevenció adequades. En realitat, el problema ha de plantejar-se des de l'enfocament de les pràctiques de risc, independent de l'estatus social, l'orientació sexual, el gènere, l'estat civil, la professió o ofici, el credo religiós o el grup ètnic de les persones involucrades.

Ja en 1995 en secretari general d'ONU deia que el gènere femení és particularment vulnerable a la infecció alhora que el seu accés a l'educació relacionada amb el VIH i als programes de prevenció i atenció de la salut és limitat o inexistent. A això han de sumar-se les dificultats que implica la negociació del sexe més segur, i no sols per a aquelles que exerceixen la prostitució, atés que en les societats clarament patriarcals són els homes els que imposen les regles. La subordinació de la dona en la societat i en la vida de parella redueix les seues possibilitats de negociar o rebutjar les relacions sexuals no desitjades, o de mantenir relacions sexuals protegides; la qual cosa empitjora la desigualtat existent.

És precís incrementar el finançament de les ajudes al desenvolupament i canalitzar-les cap a programes sensibles a les qüestions de gènere. Però també hem d'exigir dels governs que destinen recursos propis suficients perquè hi haja atenció i prevenció. Han de comptar-se amb coneixements, però també amb mitjans que previnguin la infecció.

Per allò, les persones i entitats signants, aprofitant aquest mes de març de 2014 en el que se ha celebrat el Dia Internacional de la Dona, proposem:

- Promoure l'educació sexual de les xiquetes i adolescents en les escoles i col·legis i l'alfabetització de les dones, com a via que faciliti la informació. Lluitar contra la deserció escolar femenina.

- Atendre amb especial atenció a les necessitats de les dones migrades, que es troben en condicions vulnerables precisament a causa de la pobresa, el desarrelament i la desinformació.

- Promoure la protecció constant dels drets humans de dones, adolescents i nenes. Promoure una tolerància zero cap a tots els tipus de violència que s’exerceixen contra elles com una qüestió de justícia social i una responsabilitat social compartida.

- Instar la creació de programes efectius que consideren les necessitats dels que siguin sobrevivents, estiguin o no infectats. Moltes nenes, nens i adolescents queden a cura de familiars amb pocs recursos, i això incrementa el cercle viciós de la pobresa i l'estigmatització.

- Advocar perquè les lleis laborals es compleixen plenament, i no hi es faci una discriminació oculta contra les persones portadores del virus.

- Reclamar rendició de comptes a les administracions públiques, sobretot en relació amb els compromisos internacionals que han suscripto oportunament.

- Deixar de considerar les dones com a meres víctimes de les seues circumstàncies, valorant les seues aportacions, la seua capacitat de creació i de diàleg perquè puguen ser aprofitats en el seu propi benefici.

Aquesta tasca no tindrà èxit a menys que siguem les pròpies dones (adultes, adolescents, nenes, prostitutes, transsexuals, heterosexuals, bisexuals, transgèneres, casades, fadrines, divorciades, separades, mares, filles, immigrades, nacionals, religioses, laiques, professionals, ames de casa) les que prenguem consciència que hem de reivindicar de forma constant no sols aquest, sinó tots i cadascun dels nostres drets.

 

   

Manifest Dona i VIH SIDA /Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por La Independent Sábado, 29 de Marzo de 2014 14:29

Manifest Dona i VIH SIDA / Manifiesto Mujer y VIH SIDA

alt

 CAT:

Dona i VIH SIDA.

"La defensa de la igualtat de gènere, i l'apoderament de les dones són essencials per a donar una resposta eficaç al VIH".

És necessari que arribem a la tolerància zero amb la violència de gènere; perquè amb això també se superarà l'estigma d'aquelles persones ja afectades. Hem de lluitar per obtenir un major accés al tractament, a l'atenció i a l'ajuda de totes les que ho pateixen, així com de les seves famílies.

"La Declaració del Mil·lenni d'ONU de 2000 va incloure entre els seus objectius una meta específica per a combatre el VIH/SIDA, estimant-se que en 2015 s'haurà detingut i començat a reduir la propagació d'esta pandèmia. És evident que això està lluny d’obtenir-se tant a Catalunya com a Espanya i el món, sobretot en relació amb dones, nenes i adolescents, que son els que pateixen taxes d'infecció en un número d'afectades cada vegada major.

Les desigualtats de gènere, a més de ser una violació als seus DDHH contribuïxen a l'augment de la indefensió. ONUSIDA diu que aquelles que patixen de violència de gènere tenen un 50% més de risc de contraure el VIH. La xifra és escandalosa, atès que l'OMS subratlla que una de cada tres dones pateix de violència física o sexual a mans de la seva parella, al punt que el 45% de les adolescents tenen la seva primer experiència sexual de forma forçada."

L'augment de l'epidèmia en persones joves i en dones casades ha demostrat que l'anàlisi tradicional basat en grups de risc tales com a homosexuals, homes que tenen sexe amb homes o dones que es dediquen a la prostitució constitueix un factor que limita l'adopció d'estratègies de prevenció adequades. En realitat, el problema ha de plantejar-se des de l'enfocament de les pràctiques de risc, independent de l'estatus social, l'orientació sexual, el gènere, l'estat civil, la professió o ofici, el credo religiós o el grup ètnic de les persones involucrades.

Ja en 1995 en secretari general d'ONU deia que el gènere femení és particularment vulnerable a la infecció alhora que el seu accés a l'educació relacionada amb el VIH i als programes de prevenció i atenció de la salut és limitat o inexistent. A això han de sumar-se les dificultats que implica la negociació del sexe més segur, i no sols per a aquelles que exerceixen la prostitució, atés que en les societats clarament patriarcals són els homes els que imposen les regles. La subordinació de la dona en la societat i en la vida de parella redueix les seues possibilitats de negociar o rebutjar les relacions sexuals no desitjades, o de mantenir relacions sexuals protegides; la qual cosa empitjora la desigualtat existent.

És precís incrementar el finançament de les ajudes al desenvolupament i canalitzar-les cap a programes sensibles a les qüestions de gènere. Però també hem d'exigir dels governs que destinen recursos propis suficients perquè hi haja atenció i prevenció. Han de comptar-se amb coneixements, però també amb mitjans que previnguin la infecció.

Per allò, les persones i entitats signants, aprofitant aquest mes de març de 2014 en el que se ha celebrat el Dia Internacional de la Dona, proposem:

- Promoure l'educació sexual de les xiquetes i adolescents en les escoles i col·legis i l'alfabetització de les dones, com a via que faciliti la informació. Lluitar contra la deserció escolar femenina.

- Atendre amb especial atenció a les necessitats de les dones migrades, que es troben en condicions vulnerables precisament a causa de la pobresa, el desarrelament i la desinformació.

- Promoure la protecció constant dels drets humans de dones, adolescents i nenes. Promoure una tolerància zero cap a tots els tipus de violència que s’exerceixen contra elles com una qüestió de justícia social i una responsabilitat social compartida.

- Instar la creació de programes efectius que consideren les necessitats dels que siguin sobrevivents, estiguin o no infectats. Moltes nenes, nens i adolescents queden a cura de familiars amb pocs recursos, i això incrementa el cercle viciós de la pobresa i l'estigmatització.

- Advocar perquè les lleis laborals es compleixen plenament, i no hi es faci una discriminació oculta contra les persones portadores del virus.

- Reclamar rendició de comptes a les administracions públiques, sobretot en relació amb els compromisos internacionals que han suscripto oportunament.

- Deixar de considerar les dones com a meres víctimes de les seues circumstàncies, valorant les seues aportacions, la seua capacitat de creació i de diàleg perquè puguen ser aprofitats en el seu propi benefici.

Aquesta tasca no tindrà èxit a menys que siguem les pròpies dones (adultes, adolescents, nenes, prostitutes, transsexuals, heterosexuals, bisexuals, transgèneres, casades, fadrines, divorciades, separades, mares, filles, immigrades, nacionals, religioses, laiques, professionals, ames de casa) les que prenguem consciència que hem de reivindicar de forma constant no sols aquest, sinó tots i cadascun dels nostres drets.

 

   

Comissió Promotora ILP Renda Garantida de Ciutadanía: PROJECTE DE LLEI PER UNA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por L.I. Domingo, 23 de Marzo de 2014 00:58

No hay traducción disponible

EL PROJECTE DE LLEI PER UNA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA ES PRESENTA AL PLE DEL PARLAMENT DE 26 DE MARÇ A PARTIR DE LES 17:00 HORES

CONCENTRACIÓ DE SUPORT DAVANT DEL PARLAMENT A LA MATEIXA HORA

Comissió Promotora ILP Renda Garantida de Ciutadanía

El dimecres 26 de març, a partir de les 17 hores aproximadament, tindrà lloc la presentació del projecte de llei per una Renda Garantida de Ciutadania en el ple del Parlament, després d'acordar-se per unanimitat a la Junta de portaveus del passat 17 de març.

Els representants de la Comissió Promotora d'aquesta Iniciativa legislativa popular exposaran el projecte de llei al ple i a continuació els diversos grups parlamentaris prendran la paraula i iniciaran el debat.

En no haver-se registrat esmenes a la totalitat en els terminis reglamentaris, el projecte de llei seguirà el tràmit ordinari, constitució de la Comissió per rebre les diverses esmenes, organització de les oportunes compareixences de persones expertes, etc., fins a la seva votació final. Aquest procés, encara que segueix la via d'urgència, es prolongarà durant diverses setmanes, fins i tot mesos.

Amb la presentació del projecte de llei al Ple s'ha culminat un ampli esforç col · lectiu i unitari que ha aconseguit superar tots els obstacles. L'ampli suport popular i ciutadà que ha suscitat aquesta ILP, amb 121.191 signatures recollides, gràcies a l'acció de prop de 300 fedataris/es, de centenars de col · laboradors/es, de 60 organitzacions socials, cíviques i polítiques, de les mocions de 38 ajuntaments, entre ells les principals ciutats de Catalunya, han permès situar davant l'opinió ciutadana la lluita contra la pobresa i pels drets més elementals, com el que recull l'art º 24.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

S'ha obert un camí a l'esperança de centenars de milers de persones i famílies de Catalunya per superar el sofriment social, desnonaments, talls de subministraments bàsics, fam infantil, dolor i angoixa, etc ., provocat per la pobresa severa i l’atur, i assolir els mínims d'una vida digna.

Per obtenir l'aprovació final del projecte de llei al Parlament cal seguir mobilitzant el compromís i solidaritat de la ciutadania, i aconseguir que la veu de les víctimes d'aquest sistema injust sigui escoltada. Ens conjurem, tots units, per realitzar els esforços necessaris que facin de la Renda Garantida de Ciutadania una llei digna i efectiva.

Per expressar el suport al projecte de llei en aquesta presentació parlamentària us cridem a concentrar-se davant del Parlament de Catalunya el proper dimecres 26 de març a partir de les 17:00 hores.

¡¡RESCATEM LES PERSONES!!

 
   

Nota de prensa: ErotizHadas

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Jueves, 13 de Marzo de 2014 19:56

 

Desde Unaria ediciones siempre se ha deseado apoyar la difusión de la poesía escrita por mujeres. En 2012 se publicó la antología IndignHadas, donde se expresaba la protesta antes las múltiples situaciones de discriminación a las que se ven sometidas pero con un "toque" de hadas que, a pesar de todo, conservan siempre.

ErotizHadas es otra muestra de libertad de expresión y de constatar la potestad sobre nuestro cuerpo. Ante la erótica del poder, el poder de la erótica.

La antología está compuesta por 30 mujeres, 30 magníficas poetas de distintos lugares de procedencia. Ellas son: Alicia Es Martínez, Ana María Arroyo, Ana Montojo, Ana Pérez Cañamares, Anabel Consejo, Andrea Blanco, Anna Rosell, Arantxa Esteban, Carmen Jiménez, Elisa El Zoughbi, Eva R. Picazo, Amalia Sanchís, Isabel Miguel, Lilian Pallares, Lluïsa Lladó, Luz Cassino, María Dolores Almeyda, María Sangüesa, María Torvisco, Marisa Peña, Patricia Cuenca, Petra Dindinger, Pura Salceda, Puri Teruel, Rosa Silverio, Rosario Raro, Rosmarí Torrens, Silvia Cuevas Morales, Vera Moreno, Yolanda Sáenz de Tejada.

Se presentará el lunes 17 de marzo a las 19.30 hs en el Museu de L'Eròtica de Barcelona (entrada libre). Será un recital con las poetas catalanas y con algunas llegadas desde Madrid.

Además, se sortearán dos invitaciones para visitar el museo y, al finalizar, se podrá degustar un dulce erótico.

 

   

bancapublica.org

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por La Independent Jueves, 13 de Marzo de 2014 00:37

No hay traducción disponible

 
 
Us anunciem que aquest diumenge dia 16 tenim preparada una gran festa reivindicativa a la que esperem que no falteu: la inauguració de la Campanya per una Banca Pública, Ètica i Social, fruit del treball i la unió de diverses entitats i moviments socials!
A les 11.30 del matí estarem a Plaça Universitat, i entre tots farem possible el primer Correbancs de Barcelona! Que què és? Doncs una ruta turística per les millors runes de la ciutat: els bancs!
Cap a la 13.15 arribarem a la Plaça Antoni Maura, es llegirà el comunicat de Presentació de la Campanya, i compartirem un vermut popular. 

En el marc d'aquesta Campanya iniciem també la recollida de firmes, enfocada a la divulgació entre la opinió pública i a exercir la pressió política. Diumenge podreu manifestar el vostre suport també d'aquesta forma, i properament estarà operativa la recollida de firmes al web www.bancapublica.org

Enfront de la banca privada especuladora proposem la creació d’una banca pública, ètica i amb control social. Exigim recuperar les caixes reprivatitzades i nacionalitzades i els actius de Sareb per posar-los al servei de la societat, per convertir els serveis financers en un servei públic.

 
   

MANIFEST DE LES MARXES DE LA DIGNITAT 22M

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Frente Civico Lunes, 10 de Marzo de 2014 00:01

No hay traducción disponible

Vivim immersos en una crisi social i econòmica com mai abans havíem conegut. El nostre

país pateix uns nivells d'atur i misèria que fan que una gran part de la seva població no aconsegueixi assolir mínimament unes dignes condicions de vida. Mentrestant, els diferents governs ens donen explicacions que la assemblen a una catàstrofe natural sense responsables i de ràpida recuperació .

Ningú aconsegueix explicar de forma convincent com s'arriba, en tot just sis anys, d'un 8,5% d'atur al 26 % actual. No és possible mentre no s'expliqui l'entrellat d'interessos de banquers, empresaris i polítics que empobreix les classes populars .

Tampoc ens donen respostes sobre el futur que ens espera. Si l'única sortida per a aquest 57% de la nostra joventut en atur és l'emigració. Si els nostres treballadors han de subsistir i suportar un 10% de baixades salarials de mitjana i acceptar qualsevol tipus de condicions laborals, o si la recuperació passa per aquestes dades de l'atur que mostren que l'ocupació que es crearà serà temporal i precària. No només ens han abandonat sinó que ens han condemnat.

Ens han condemnat perquè l'única sortida que ens deixen és la de seguir mantenint, si no augmentant, els beneficis de qui ens han portat a aquest estat d'excepció social, a costa del desmantellament dels serveis bàsics, de la pèrdua de drets laborals i socials i del tancament d'empreses que augmenta l'atur. Ens deixen sense feina, sense casa, sense sanitat, sense pensions, sense estudis, sense futur, sense vida !

Mentrestant, es regalen centenars de milers de milions a la banca, transformats en deute públic que pagarem les treballadores i treballadors, i s'asseguren el pagament reformant l'article 135 de la Constitució i amb la legislació que ens compromet a complir el paquet fiscal dictat per la Troica i els grans capitals europeus. El pagament del seu deute és l'eliminació dels nostres serveis públics, la pèrdua dels nostres drets i el nostre empobriment.

I així seguiran mentre els deixem, fins que ens plantem dempeus i diguem prou. Per aconseguir-ho no hi ha un altre camí que l'organització i la lluita. La indignació en soledat només ens porta a l'aïllament i a la resignació. Som milions i no estem disposats a deixar que ens aniquilin.

Per avançar en la construcció de la unitat i del poder del poble s'estan preparant, des de molts indrets de l'Estat, unes Marxes de la Dignitat que arribaran a Madrid el 22 de març de 2014. Les Marxes, convocades per diverses organitzacions, tenen per objecte la protesta contra les polítiques que estan fent carregar els efectes de la crisi sobre les classes populars i la majoria social treballadora del nostre país a través de retallades i eliminació de drets socials, econòmics, polítics i llibertats.

Els principals objectius de les marxes són, d'una banda, constituir un espai comú de lluita al voltant dels comuns denominadors que persegueixen tots els col·lectius i moviments implicats, i

que afecten de forma unitària a una gran part del poble espanyol. D'aquesta manera, podrem avançar cap a una organització i estructura unitàries que possibilitin l'acoblament dels diferents col·lectius, organitzacions, plataformes i moviments que avui treballen contra l'estat actual de coses, i que pivoti al voltant de les demandes exigides.

D'altra banda, volem traslladar la necessitat de mobilització, associació i participació al voltant dels objectius comuns del conjunt de la població avui desmobilitzada, per transformar l'estat de resignació, descreença i frustració instaurat en un gran nombre de ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Les Marxes de la Dignitat no acaben el 22 de març, són l’inici i no la fi. Permetran assentar i enfortir les estructures creades, per així donar resposta social i ciutadana a les agressions que com a poble hem patit i desafiar aquelles que estiguin per venir, dissenyant i desenvolupant una estratègia de lluita continuada en el temps, que persegueixi la reversió de totes les agressions, i que busqui alternatives de convivència social, política i econòmica.

Aquestes són les Marxes de la Dignitat, les d'un poble que s'organitza i lluita:

1. Contra l'atur i la precarietat laboral. A favor de la generació d'ocupació digna i amb garanties, pel repartiment del treball sense minva salarial, per la derogació de les diferents reformes laborals, per la igualtat salarial entre homes i dones, per una prestació suficient.

2. Contra les retallades socials que afecten directament la societat, minant els mecanismes de protecció i desenvolupament social previstos en la Constitució espanyola i en la Declaració Universal dels Drets Humans, especialment aquells que van lligats a la jubilació, la sanitat, l'educació i els serveis socials bàsics. Pel dret a l'habitatge i als subministraments bàsics (aigua, llum, gas ) de la ciutadania.

3. A favor dels serveis públics en qualsevol de les seves formes (Sanitat, Educació, Serveis Socials o Pensions ). Contra les privatitzacions i per un procés de renacionalització dels sectors estratègics de l'economia.

4. Contra la corrupció instaurada a les institucions governamentals, polítiques, econòmiques, financeres i judicials. Per la transparència, el dret a la justícia i la igualtat de tots els ciutadans davant les instàncies judicials.

5. A favor d'una auditoria del deute contret il·legítimament per l'Estat i en contra del pagament del mateix.

La societat espanyola està ja en el procés d'apoderament que tant de temps porta buscant. Centenars de milers de persones, milers i milers de col·lectius, centenars d'experiències d'autogestió i rebel·lia fan que el cansament del poble estigui passant ja des de les converses de bar als llocs de reunió i de reivindicació.

És un procés caracteritzat per la solidaritat i pel suport mutu. Pel coneixement, lent però inequívoc, de la realitat davant l'engany en què ens volen tenir constantment els poders a través dels seus mitjans de comunicació. És un procés viu, que ha de seguir pujant, però que té aspecte de ser ja sense retorn. La gent s'està adonant que això no ho arregla ningú sinó la conjunció de la població conscient i compromesa. Saben que suposarà esforços i sacrificis. Moments de tensió i repressió. Però estan disposats a afrontar-lo.

És el moment perfecte per generar unió, per carregar-nos de raons que converteixen les persones en companys/es, en camarades en la lluita. Del nostre treball generós, humil, desinteressat i sense partidismes, depèn en bona part l'èxit d'aquest ressorgir popular. No el desaprofitarem!

   

MUJERES CON LA REVOLUCION BOLIVARIANA DE VENEZUELA

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Marcha Mundial de las Mujeres – América Latina Sábado, 01 de Marzo de 2014 23:07

No hay traducción disponible

MUJERES CON LA REVOLUCION BOLIVARIANA DE VENEZUELA

DEFENDEMOS LA DEMOCRACIA Y LA VIDA: NO A LA VIOLENCIA GOLPISTA

Un nuevo episodio en la escalada de desestabilización contra la democracia y la Revolución Bolivariana de Venezuela ha ocurrido en este mes de febrero. Las acciones generadas por opositores internos e internacionales evidencian, cada vez más, una estrategia que anuda viejas y nuevas formas de violencia buscando implantar un ambiente de guerra contra el pueblo, que las mujeres latinoamericanas denunciamos y repudiamos.

* Denunciamos la violencia económica, que se despliega constantemente por medio de la especulación, el acaparamiento de productos básicos para crear escasez, los rumores para generar pánico, el ataque y boicot a los bienes y servicios públicos. Todo esto se traduce en una alteración de las condiciones y calidad de vida de las mujeres y de las familias, abocadas a resolver en lo cotidiano su sobrevivencia en medio de la adversidad, lo que supone más y más trabajo y desgaste emocional.

* Denunciamos la violencia política y social, ejercida por medio de episodios desestabilizadores y golpistas como el de estos días y de ataques sistemáticos a las instituciones y decisiones democráticas de un país que, como ningún otro en estos tiempos, ha promovido y respetado la soberanía popular expresada en 19 procesos electorales. A esto se suma el ataque abierto a la organización popular, acosada por violencia directa, por la criminalización mediática, por los rumores difamatorios.

* Denunciamos la violencia mediática, que no conoce límites en su infame tarea de desinformar, de mentir y fraguar versiones alteradas de los hechos, para proyectar al mundo falsas imágenes de una sociedad dividida en dos bandos, o incluso de una sociedad levantada contra un gobierno ilegítimo, cuando la realidad muestra un pueblo y un gobierno acosados por la escalada desestabilizadora que impulsan élites y poderes nacionales e internacionales. Esta violencia mediática afecta los derechos y dignidad del pueblo bolivariano como también el derecho de todos los pueblos del mundo de tener acceso a información veraz y fidedigna.

* Denunciamos la violencia armada, que hemos visto en estos días en la actuación de grupos de perfil paramilitar, cuyas acciones dejan ya un saldo de seis víctimas mortales y numerosos heridos. Alertamos sobre la peligrosidad extrema de esta forma de violencia, que siembra la muerte y el terror para inducir un escenario de conflicto y caos que justifique cualquier intervención.

* Denunciamos la violencia imperialista, que no ha cesado en sus maniobras de intervencionismo, usando medios de todo tipo, en sus afanes de poner fin a la Revolución Bolivariana, a los procesos de integración alternativa, de recuperar y ampliar el control político, económico y cultural en Venezuela y en la región.

Convocamos a todas las mujeres de la región y del mundo a mantener, desde hoy, una campaña permanente de denuncia de estos hechos violentos, de sus impactos en la vida de las mujeres y el pueblo venezolano, de acompañamiento a nuestras hermanas que se encuentran en pie de lucha para defender el camino democrático y soberano de la Revolución Bolivariana, y de apoyo incondicional a la alternativa de PAZ que enarbolan el gobierno y el pueblo.

Convocamos a conmemorar el legado y la presencia del compañero eterno Hugo Chávez, cuyo compromiso feminista confluye ya con la celebración del Día Internacional de las Mujeres.

Hacemos nuestra la consigna de nuestras hermanas bolivarianas:

POR LA MATRIA, POR LA PAZ y POR LA VIDA

Marcha Mundial de las Mujeres – América Latina

Red Latinoamericana Mujeres Transformando la Economía –REMTE

   

DonesxDones: LES DONES A LES TAULES DE NEGOCIACIÓ: PER UNA PAU QUE SIGUI LA NOSTRA

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Domingo, 09 de Febrero de 2014 23:09

No hay traducción disponible

13 de febrer a les 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume vigília per la pau a síria

 

Fora la guerra de la història

Les converses de pau a Ginebra s'han paralitzat sense cap acord fonamental per a la pau. Sembla que es tornaran a iniciar cap l'11de setembre: us convoquem a totes a una vigília per la pau en solidaritat amb les dones que volen parar la guerra,: elles saben més que ningú el valor de la vida i com reiniciar una vida en pau al seu propi país:

Com dein les dones de negre de Sevilla:

El silenci i la invisibilitat de les dones vivint sota el terror de la guerra , és una arma de guerra igual que el fet victimizar-les- com si fossin mers objectes passius de les terribles violències ( violacions , càstigs públics , tortures sexuals .. exili ) practicades com a estratègia de guerra per tots els bàndols armats – implica callar les seves capacitats de resistència i de ser protagonistes de les seves vides

• La Resolució 1325 (2000) del Consell de Seguretat basada en el reconeixement dels crims de guerra contra les dones i la infància , no pot ser un marc de referència per a la participació de les dones en les taules de negociació de Pau , ja que tal resolució parteix d'una perspectiva de la inevitabilitat de les guerres i com a possibles resolucions de conflictes , i per tant és important prendre decisió fora d'aquesta resolució .

A aquest efecte Dones X Dones (seguint la iniciativa de els dones del Codi Pink i de els Dones de Negre) , des de la seva resistència anti -guerra i solidaritat a favor d'una resolució immediata del conflicte a Síria reitera que :

• La participació de les Dones resistents de la no violència i testimonis- víctimes de guerra , en els processos de Pau , és una condició ineludible per a una Pau que garanteixi un desarmament general de la societat . La Pau no és l'absència de guerra , comença per crear una defensa i una seguretat de les poblacions , basades en la convivència i el respecte mutu entre les diferents comunitats , en els drets de les dones i de la infància , en els drets a una existència digna per a tota la societat civil .

• la Pau depèn també de manera irrefutable de la fi de les ingerències de les potències internacionals i dels diferents Estats de la zona a favor dels seus interessos estratègics i les necessitats de seguretat energètiques ( per exemple, amb els pipelines de gas líquid ) , l' immediat cessament del foc , i la retirada i el desarmament integral de tots els actors del conflicte que han vingut a sufocar i emmordassar el moviment de resistència civil a favor de canvis polítics .

¡ Cap arma resol un conflicte !

¡Les armes són del poder patriarcal !

   

Página 1 de 31