Del 25N ençà, repàs del Departament d'Igualtat i Feminismes

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Igualdad - Igualdad

No hay traducción disponible

 

FI-1G5OX0AMQYGw

 

Avui mateix, 13 de gener de 2022, l'Institut Català de les Dones ha fet un tuit recordant l'existència de la Guia per a la introducció de la #PerspectivaDeGènere. Una eina d'informació i sensibilització que ha de facilitar recursos per a les persones que emeten missatges des de les administracions públiques de Catalunya. No és aquesta l'única urgència del Departament.

 

La Independent recull les tasques que les diverses direccions generals i institucions que depenen del Departament d'Igualtat i Feminisme s'han compromès aquest final d'any 2021.

 

Violències masclistes

El 25N la Consellera Tània Verges deia en uns tuits: "Els #Homes heu d’aturar les #ViolènciesMasclistes. Qui no és part de la solució és part del problema", "La #fúria, els #NiHòsties són més que proclames, són l'expressió de "l'altra cara de la moneda" de les violències masclistes. "Les dones no hem de sentir vergonya —quan patim violències—, aquelles que podem "sortim al carrer i deixem anar la ràbia".

La campanya de les institucions s'adreçava doncs als homes, que han de responsabilitzar-se en aquesta lluita. I s'interpel·laven com a institució per arribar a tota la població, és a dir a totes les dones que les pateixen i tots els homes que les exerceixen. Per tant una crida a que els homes pasin a l'acció en la denuncia dels del seu sexe que maltraten les dones en els diferents tipus de violència masclista i en tots els seus àmbits, com ha manifestat Laia Rosichdirectora general per l'Erradicació de les Violències Masclistes a @igualtatcat.

Aquesta demanda és la que fa el moviment de dones feministes en les seves diverses entitats i associacions, tal i com va deixar ben clar Laia Serra, encarregada de llegir el manifest del 25N al Palau de la Generalitat. Les institucions han de donar-hi resposta efectiva.

A destacar que el 25N 2021 va ser útil per rellançar el gest que pot salvar una vida, el gest de demanda d'ajut per part de les dones que pateixen violència masclista i no poden verbalitzar-ho. La difusió pels mitjans fou intensiva, tot i que ha desaparegut a hores d'ara.

També es feu un esforç per una bona accesibilitat del Manifest en publicar-lo en 9 llengües i en format de lectura fàcil i àudio.

Se celebra també que des de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes es comparteixi que el focus contra les violències masclistes no pot ser la denúncia, ja que les dones que la pateixen s'han de sentir acompanyades per l’Administració per afrontar tot el procés i especialment la part policial i judicial.

Ens agafem a les paraules de les dones que hi ha al capdavant del Departament quan afirmen que tenen un gran repte al qual han de afrontar de manera estructural i preventiva i comptar amb tota la població i tots els territoris. I que aquesta és una tasca de 365 dies.

El 30 de novembre hi hagué una bona notícia. El Decret Llei del govern que modifica el Codi Civil català i protegeix criatures i adolescents davant les violències masclistes. Aquest era un canvi necessari i molt reclamat des del movient feminista i especialment des de les associacions de dones que treballen contra la violència masclista en pro dels drtes d'infants i adolescents. La violència vicària quedava ja encerclada amb aquesta mesura de justicia feminista en la protecció de nenes i nens, que indica que davant qualsevol indici fonamentat de violència cap a la mare, l'agressor perdrà la guarda i custòdia i el dret a relacionar-se amb filles i fills. Així la Consellera Lourdes Ciurò manifestava: "Amb la modificació del Codi Civil els progenitors amb indicis fonamentats d'haver comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibides estances, visites i comunicacions amb els seus fills i filles". A destacar que el nou decret llei garanteix l'accés a tractament psicològic a nenes, nens i adolescents sense que calgui l#autorització del pare que exerceix la violència masclista. Aquesta modificació també posa fre a la inseguretat jurídica a què s'exposaven les professionals de la xarxa d’atenció a violències masclistes.

El decret llei per protegir els menors de la violència vicària, a iniciativa del Departament de Justicia, fou aprovat pel Parlament el 23 de desembre del 2021, privant als progenitors que hagin comès violència masclista d'estades, visites i comunicacions amb els seus fills i filles.

Una dada preocupant, 1 de cada 5 menors és víctima de Violència Sexual. Una realitat que s'exposà en la jornada "Agressions sexuals contra infants i adolescents. La violència #invisibilitzada", on es volgué donar eines per combatre-les i prevenir-les.

També el Departament feu notar que el nou tipus de recompte dels feminicidis a nivell estatal, ja es va iniciar a Catalunya l’any 2018, permeten visualitzar els assassinats de dones pel sol fet de ser dones més enllà de la ex-parella.

 

Salut de les Dones: VIH, Violència Obstètrica, Salut Mental

A Catalunya hi ha al voltant de 33.000 persones que viuen amb VIIH, una malaltia que maluradament ha estat i encara és una font d'estigmes i discriminació. La Conselleria ha ratificat el seu compromís amb per la lluita contra la discriminació de les persones seropositives mitjançant Reprenem el Pacte Social 

Grups de mares i llevadores han denunciat que les dones visquin encara avui, quan a final dels 70 ja hi hagué tot un moviment contrari pel que fa als processos obstètrics i ginecològics violents i com a mínim poc respectuosos. És una feina urgent que la Conselleria s'ha compromés sí, a escoltar, però que hauria de donar ja respostes de xoc i marcar les linies d'actuació a curt plaç en el sistema de salut de Catalunya.

Després de moltes denuncies de les dones de les terres de ponent i pirineus occidentals, finalment s'impulsa una nova estratègia per normalitzar els DretsSexuals i Reproductius i garantir l'avortament lliure i gratuït a tota Catalunya. Cal recordar que Catalunya tingué la primera llei d’avortament d’Europa i la mes progressista en donar molta autonomia a les dones que decidissin practicar-lo. S'aprovà el 25 de desembre de 1936 sota el nom de "Decret d’Interrupció Artificial de l’Embaràs".

Els Drets Sexuals i Reproductius haurien d'estar garantits per a totes les dones i a qualsevol part del país d'acord a la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, que regula les condicions de la interrupció voluntària de l'embaràs i que estableix les obligacions de les administracions. Com s'hauria de garantir l'educació sexual, la millora a l'accés als mètodes contraceptius i l'accés a programes i serveis de salut sexual i reproductiva específics i suficients per a totes les usuaries que ho necessitin.

Pel que fa a les necessitas higièniques de noies i dones en periode de menstruació, s'ha optat per tirar endavant la proposta de la CUP amb el repartiment de copes menstruals gratuïtes a Instituts, com a prova pilot.

En plena pandèmia preoucupa la salut mental de les dones. A mitjans de desembre la Conselleria de Salut donava una dada contundent: 1 de cada 3 dones manifesta tenir malestar emocional, davant 1 de cada 5 homes. Dada que s'expressà des de la Conselleria i fins i tot des de la Presidencia  amb aquesta reflexió: "El patriarcat és un determinant (...) la violència masclista provoca problemes de salut mental".

Es de destacar que durant la campanya i la celebració de la Marató 2021 "Trencar el Mur de la Salut Mental" es feu palesa la visió de gènere. Sens dubte hagués pogut fer-se més visible, però es també cert que el Departament va manifestar que era imprescindible també que la recerca futura tingués en compte els condicionants socials, i que els diagnòstics i els tractaments incorporin la perspectiva de gènere. 

La reclamació de augmentar el nombre de proffessionals de la salut mental, psicòlogues i psiquiatres als CAP i espais de dones hauria de ser atesa amb celeritat.  

 

Dones amb diversitat funcional intel·lectual

El 3 de desembre és el dia Internacional de les Persones amb discapacitat Intel·lectual. Les dades donades per la propia Conselleria mostren que un 80% de les dones amb diversitat funcional intel·lectual han patit alguna situació de violència masclista. Es tracta de no oblidar-les com fins ara, d'incloure-les tot aportant-hi solucions específiques, garantir els serveis especialitzats pel seu acompanyament i aportar solucions amb perspectiva de gènere a les propostes del Consell Nacional de la Discapacitat de Catalunya (CODISCAT).

 

Treball i els temps de les dones. Igualtat i reconeixements

Seguiment de l’execució del pla de treball 2021 a través de la Comissió d’igualtat i del temps de treball del Consell de Relacions Laborals. Planificació 2022 de la Comissió d’Igualtat i del Temps de Treball. Calen dades i dades segregades.

Un gest positiu fou que el 10D, dia dels Drets Humans es reconeixessin els mèrits laborals de 31 persones i per primer cop amb majoria de dones, amb les medalles al treball President Macià 2020 i 2021. 

També les Creu de Sant Jordi 2021 foren més paritàries i per tant hi hagué un major reconèixemnt a les dones. Alexia Putellas digué en el seu parlament: "Gràcies a les dones que van ser pioneres nosaltres podem fer camí. El veritable triomf arribarà quan aconseguim 100% d'igualtat d'oportunitats per nens i nenes al món de l'esport i en general. Hem arribat per quedar-nos". 

I a finals de desmebre el Govern aprovà, en aquesta línia, les Commemoracions 2022.  Es tracta de 14 efemèrides per recuperar, reconèixer i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

 

Contra el racisme

A mitjans de desembre del 2021 la llei catalana contra el racisme començava a caminar. El Govern aprovà la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei, que per primer cop, segons informaren des de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, abordarà el racisme de manera integral (estructural, institucional i social, també a les polítiques públiques).

El racisme és present a Catalunya. SOS Racisme té dades del voltant de 200 situacions identificades el 2020, de les quals només 99 varen ser denunciades. Però se sap que en són moltes més que resten invisibilitzades. 

Coincidint amb el 10D es va presentar la llei catalana contra el racisme a La Mina amb el Centre Cultural Gitano i @VocesGitanas, perquè la llei aborda tot tipus de racisme i per tant l'antigitanisme, la islamofòbia o la xenofòbia, en paraules de la Conselleria. 

A Catalunya hi ha associacions de dones capdaventeres en la lluita contra el racisme, que ben segur farn les millors aportacions amb visió de gènere, però també la resta d'associacions i dones feministes hi poden participar telemàticament i presencial, amb trobades a tot el país. El període de consulta pública de la llei té prevista una durada fins a finals de març 2022 i es pot fer a través del portal ParticipaGencat. 

D'acord amb la planificació de la Conselleria, al gener han començat les trobades presencials a tot Catalunya, amb grups per territori i per temàtiques. "La llei recollirà dades per estudiar i visibilitzar el racisme, i dissenyar polítiques efectives per avançar envers la seva erradicació, s'indica.

 

Dones migrades

Al moviment feminista de Catalunya, les associacions  de dones migrades parlen fort i clar des de fa molt temps. Més de 610.000 dones han migrat a Catalunya deixant enrere el seu lloc d'origen, familia i amistats.

La Consellera Tània Verge deia el 18D -Dia Internacional de les Persones Migrades-: "Reivindiquem les Persones Migrades com a part activa en la construcció i millora del país (...) Aquest canvi de perspectiva és vital per superar els imaginaris inferioritzants que puguin legitimar les desigualtats”. I afegia. "Reiterem la necessitat de construir un país de futur, respectuós i intercultural per a totes elles". 

Des de La Independent no podem deixar de demanar tot el suport institucional per les associacions de dones migrades feministes.

 

Observatori de la Igualtat de Gènere

Des de l'OIG es constata que les dades existents segueixen sense prestar atenció a la diversitat interna dels subjectes. La consellera Tània Verge que en presidí el primer plenari afirmava. " ... hem fet un pas endavant per aconseguir que l'Observatori de la Igualtat de Gènere @icdones sigui clau per generar la transformació feminista que busquem des de @igualtatcat Les dades no són neutres, i si no ho corregim, no farem polítiques feministes". Feina pendent, doncs!

 

Cap a la paritat. Dones a la Policia de Catalunya, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals

A mitjans de desembre s'incorporà la primera promoció de sotsinspectors/es d'@agentsruralscat amb un 42,9% de dones, per assumir funcions de direcció, coordinació, control i inspecció de les unitats.

I a finals de mes es feia públic el nomenament de la Inspectora Montserrat Escudé del cos de Mossos d'Esquadra -referent en el treball contra la violència masclista, en l’atenció a les víctimes i en la protecció de col·lectius vulnerables-, com a portaveu del cos en l'equip de la nova Prefectura dirigida pel comissari en cap Josep Maria Estela, el comissari Eduard Sallent i la intendenta Rosa Bosch. És la primera vegada que Mossos d'Esquadra té una Prefectura paritària i una dona portaveu.

Finalment, sembla que s' ha avançat, aquesta segons setmana de gener de 2022, en la incorporació de les dones als cossos de Mossos d'Esquadra (Policia de Catalunya), ja que el Departament d'Interior aplicarà una reserva de places del 40% per a dones en les pròximes convocatòries d'accés dels cossos operatius i s'extendrà properament al cos d'Agents Rurals i Bombers de la Generalitat. Actualment, només el 2% dels funcionaris del cos de Bombers de la Generalitat són dones, només el 21% de la plantilla de Mossos d’Esquadra i només el 13% de la d’Agents Rurals.

 

Drets Humans. Drets de les Dones

Malgrat la Declaració Universal dels DretsHumans sigui del 10 de desembre de 1948, encara avui cal que siguin una realitat a Catalunya.

Des de la Conselleria s'ha afirmat repetidament que aquest era un objectiu foamental de les seves polítiques. Neus Pociello, directora executiva de l'ICD explicà les estratègies que garanteixen la transversalitat de les polítiques de gènere per a tots els departaments i destacà la voluntat de tot el goverrn d'aconseguir una transformació feminista del país a través de la Conselleria d'Igualtat. La transversalitat de les polítiques feministes ha estat una tasca no reeixida en les anteriors legislaturas, tot i que es just recordar el gran esforç que feu l'equip de Marta Selva, Anna Solà i Isabel Segura fa ja més d'una década.

A l'actual Conselleria se li ha de reconeixer que escolta a les entitats i expertes en les diverses temàtiques, també respecta als DDHH, com ho han fet amb Euro Med Rights tot posant-se al dia del treball que fan en  defensa dels DDHH i de la Justicia de Gènere. De moment, s'han compromés amb "la Transformació Feminista del país i d'altres territoris per fer avançar el marc globalment".

 

 Llei Trans 

A mitjans de decembre fou aprovada pel Govern de Catalunya la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei trans, impulsada per La Conselleria d'Igualtat i Feminismes i que, en paraules de les responsables de la Conselleria, "garantirà els drets de les persones trans i vetllarà per la seva igualtat plena". 

Entre els punts a destacar la constatació que la transfòbia és la segona causa de discriminació més comunicada per les persones LGBTI+ i que les persones trans pateixen estigma i discriminacions. 

La nova Llei Trans catalana suposa, per la Consellera Tània Verge, ampliar drets per fer de Catalunya un país més just: "Fem una crida al màxim consens en aquesta cambra, entre aquells grups que entenen que els Drets Humans no es qüestionen sinó que es garanteixen" afirmà en el Parlament de Catalunya. 

Els mitjans mostraren l'assistència de la consellera Tània Verge i les secretàries Mireia Mata i Montse Pineda a la concentració en defensa de les lleis LGBTI i de les persones transgènere de Madrid "davant l’amenaça que siguin Símbol de creu derogades o Tisores retallades. Els drets LGBTI no es toquen!", digueren. 

La Conselleria afirmà que la llei ha de servir per erradicar qualsevol forma de violència contra elles, que ha de ser elaborada amb les entitats i persones trans. I es posà com a data a principis de 2022 per obrir la consulta pública de la llei a través de Participa Gencat i amb reunions amb les persones trans i entitats que defensen els seus drets.  Avui mateix, 13 de gener han confirmat que s'ha obert la consulta pública de la llei.

 

 Altres àmbits

L'any ha acabat pel Departament amb denuncies per la continuitat de les joguines sexistes i les seves campanyes publicitàries.

Des del Departament es feien ressò  d'aquests missatges: "Cada Nadal les nenes tornen a la casella de sortida", "Les joguines marquen rols i els rols esdevenen comportaments", “Entre els 5-6 anys,les nenes deixen d’associar la intel·ligència al seu gènere”. I demanaven que "a l’hora d’escollir joguines que siguin diverses i no sexistes, que despertin la imaginació i creativitat. Escoltem els desitjos de les criatures, i deixem de banda el prejudici “això és de nen, això és de nena”".  

La igualtat en el teatre i la producció audiovisual es tractà en un primera reunió amb les directives de l'Acadèmia de Cinema de Catalunya. Si hi ha fil a l'agulla, caldrà començar a embastar.

Encara més a les basseroles la transició ecològica amb perspectiva de gènere, des de la gestió de residus al disseny d'energies renovables i sostenibles. 

 

Pressupostos més feministes

L'equip del Departament d'Igualtat i Feminismes s'ha congratulat de l'aprovació d'uns pressupostos més feministes, on s'han duplicat els recursos destinats a les polítiques d'igualtat comptant ara amb 92 M€. En les seves paraules és "el pressupost més feminista de la història". Declaren que destinaran aquests milions a: Prevenció, atenció i reparació de les Violències Masclistes; Lluita contra la discriminació i en defensa dels Dret sHumans; Per facilitar el dret a tenir temps, a les cures i a la conciliació.

El 23 de desembre de 2021 es va aprovar la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, coneguda com a “llei d’acompanyament” dels Pressupostos 2022. Des del Departament, s'afirma que  la Llei porta el seu segell  i que avança en la Transformació Feminista, en: incloure polítiques de reparació i compensació en feminicidis i delictes d'odi; feminitzar els cossos de mossos, bombers i agents rurals; i equiparar més les famílies nombroses i monoparentals en taxes, preus públics i bonificacions.