Les demandes als poders públics i als mitjans de Catalunya del jovent de la campanya “Mou-te per la igualtat. És de justícia”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Educació i Cultura

La Fundació Ajuda en Acció acaba de difondre les demandes que han fet les noies i els nois dels IES (Instituts d'Ensenyança Secundària) de Catalunya que han participat activament en la campanya “Mou-te per la igualtat. És de justícia”. Són dels IES: Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita, Thos i Codina de Mataró, Francesc Ribalta de Solsona i del Francesc Cambó, de Verges.
 
 
otros_040
 
 
 
Ha estat un treball extens durant 3 anys realitzat als propis instituts, amb el seu professorat, analitzant la premsa i comptant amb el suport de la Fundació impulsora del projecte i de persones implicades en la campanya tant de Catalunya com d'Amèrica Llatina que han anat als Instituts a fer-hi xerrades i debats. L'alumnat d'aquests Instituts ha treballat directament amb la premsa escrita i els diversos materials i informes de les ONG.
 
La Jornada de tancament de la campanya s'inicià al matí, al Convent de Sant Agustí, on alumnat, professorat, polítics i polítiques, responsables d'ONG i periodistes del país van assistir conjuntament a un debat resum de la campanya on intervingueren Marta Macias (directora d’Ajuda en Acció Catalunya i Balears), Sílvia Requena (directora de Cooperació de l’Agència Catalana de Cooperació) i Lourdes Mourelo (responsable de la campanya "Mou-te per la Igualtat. És de justícia") i dues convidades de Bolívia i un convidat de l'Índia: la política i periodista boliviana María Rene Duchen (productora, periodista i locutora a Radio laser 98. Editora i presentadora de “tele A noticias”, Cadena A. La Paz), 
el periodista Parvinder Singh (cap de comunicació d’Action Aid India) i Marcela Revollo, qui després de la presentació de Marta Macias i Sílvia Requena, explicà que era  diputada Nacional de Bolívia pel "Movimiento sin Miedo". "Sense por a parlar, a opinar sobre el que passa al país" digué tot explicant el sginficat d'aquest nom a les i als joves presents. Es va admirar d'haver conegut ajuntaments com el de Terrassa que destina l'1 % de pressupost a la cooperació. I es lamentà que al seu pais encara les families facin anar majoritàriament als nens i no a les nenes a l'escola ( la desigualtat ja es crea doncs entre els 3 i 6 anys). Va remarcar que a la nova Constitució de Bolivia es recollí per primera vegada la veu del pobles indígenes i la de les dones.
Marta Macias fou l'encarregada de donar la benvinguda i assenyelar els objectius d'Ajuda en Acció.
Sílvia Requena, l'actual directora de Cooperació de l'ACC va parlar de la necessitat de treballar el tractament de gènere amb els mitjans de comunicació i aconseguir una major bilateralitat en els projectes Nord-Sud. Requena fou una de les assitents catalanes representant una organització de dones a la Trobada de Beiging del 1995. " El Gènere i la Cooperació ja em venen de lluny" afirmà.

María Rene Duchen prengué bona nota d'aquesta activitat a fi de realitzar-la al seu país i sintetitzá "la lluita per a la igualtat com la única manera de viure millor, en definitiva", digué.

 
Parvinder Singh va parlar sobre les grans oportunitats que tenen les noies avui gràcies a la lluita de les seves mares i també va assegurar que vol fer una campanya semblant amb els mitjans de comunicació del seu país ja que els estereotips són iguals aquí que allà.

Lourdes Mourelo va recordar que: "Malgrat la CEDAW i els Objectius del Mileni continua existint una gran bretxa entre els homes i les dones. Las dones están molt més afectades per la pobresa, de fet constitueixen el 70% de pobres de la humanitat". Per a ella és important remarcar que la participació política de les dones, el tractament exclussiu dels mitjans de comunicació i la coneixença de la realitat del Sud han estat els punts importants amb que han volgut incidir a través d'aquesta campanya. I s'adreça al jovent present dient: " sou el futur, teniu una mentalitat oberta, sou agents de canvi, no voleu ser indiferents i sabeu que sense les dones no és possible un futur millor.".
 
Després es constituiren en grups d'anàlisi de premsa i de preparació per al debat final sobre les demandes a fer als poders públics i als mitjans. Cada un dels 5 grups creats, estava integrat per totes les parts assitents,  alumnat i professorat dels IES ja esmentats, periodistes i polítiques ) i cada grup tractà una de les següents temàtiques: educació, pobresa, violència i economia (cura i treball).
 
Entre les i els periodistes repartits: Rita Marzoa de Catalunya Ràdio, Siscu Baiges de COMRàdio, Verónica Chelotti, comunicadora social.
Entre les polítiques i els politics dels diversos partits: Anna Figueras de CiU, Dolors Camats d'ICV-V, Alfons López Tena de SI, Toni Comín del PSC, Beth Abad de CiU i ERC. I Marcela Revollo, diputada Nacional de Bolívia.
 
Entre les i els responsables d'ONG: Helena Vicente i Margalida Massot de l’ACCD, Patricia Gonzalez Prado i Núria Vives d'InteRed, Esther Pino d'Ajuda en Acció, Sílvia Requena, directora de Cooperació de l’ACCD, Lourdes Mourelo, Iuren Aldecoa, Marta Cairó i Marta Macias d'Ajuda en Acció.  
 
A la tarda part del nombrós grup es desplaça al Parlament de Catalunya a fi de debatre i lliurar les seves demandes a la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
 
aenaccion77_tmp 
 
Què demanen les i els joves d'aquests IES?
 
La llista és llarga:
 
 
però entre aquestes peticions destaca: la necessitat de programes de sensibilització adreçats a les famílies del Sud sobre la importància de l’educació de les nenes, més enllà de l’adolescència que aturi alhoraels casaments i els embarassos prematurs.
 
Per altra banda demanen al govern català que actuï sobre els mitjans de comunicació per tal que aquests visibilitzin la situació de les dones realitzant programes específics sobre la igualtat; facin bons programes de cooperació; que elimin estereotips i publicitat amb missatges subliminals; no només expliquin la violència domèstica  vers les dones sinó que s’expliquin tots els tipus de violència (cultural, econòmica...), i eliminin els anuncis de prostitució.
 
També sol·liciten al govern que en el currículum educatiu hi hagi una educació enfocada a la igualtat de gènere;  es faciliti l’accés de les dones a la participació política a fi que ocupin llocs de primer nivell; hi hagi lleis en relació a la contractació de tasques de cura i que el càlcul del PIB inclogui l’economia de la cura; lleis que trenquin amb les discriminacions que pateixen les dones tan pel que fa  als salaris com la manca d’accés a llocs de responsabilitat. 
 
Demanen als mitjans de comunicació que facin visible la contribució de les dones en la societat, donant veu a dones expertes i professionals de tots els sectors i abordant amb perspectiva de gènere la informació.
 
I, és clar! Més ajut per a la cooperació internacional a fi de minvar la pobresa i les desigualtats.