Les dones amb discapacitat I les dones grans sofreixen violències que no es visibilitzen

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Violence - Violència d'Estat

There are no translations available.

alt

 

 

Cal tenir en compte, per exemple, que les dones amb discapacitat pateixen violències físiques i sexuals en un 20,7% enfront el 13,8% de la resta de dones.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez,  va presentar a través de videoconfèrencia dos estudis recents, per visibilitzar les violències de tot tipus que pateixen les dones grans i les dones amb discapacitat. Els estudis els van explicar Carme Riu Pascual, presidenta  de Dones no Estàndars i Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa. 

 

 

 

alt

 

 

Per la seva banda, Carme Riu, va presentar els resultats de la investigació: Diagnòstic de necessitats específiques per a l'abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d'actuació, que ha desenvolupat la seva associació, juntament amb Asun Pié, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i professora / investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Pié va comentar que “van fer una investigació qualitativa amb grups focals amb representativitat dins les diversitats de discapacitats i professionals de diferents àmbits d’atenció”.  Aquesta experta va denunciar, “la dificultat per a detectar la violència masclista en els propis domicilis i que es faci denúncia ja que hi ha una dependència d’aquella mateixa persona que agredeix. Una dependència marcada per la precarietat". I afegí: "Cal autogestió d’assistència personal i  que elles puguin controlar aquest servei”. [+info]

Pel que fa a aquest estudi, la presidenta de l’ICD va destacar que “aborda les mancances d’una societat capacitista i masclista, les deficiències de les pràctiques professionals i com aquesta realitat genera situacions de violència, tan actives com passives. L'objectiu és el de poder millorar la detecció i elaborar un conjunt de propostes d'acció, interpel·lar la societat en el seu conjunt per eliminar la doble discriminació que viuen”.

 

 

alt

 

 

Les dones diverses reclamen la igualtat en tots els camps

Carme Riu, que aporta una ampla trajectòria en defensa de les dones amb discapacitat i/o diversitat funcional, des de fa molt anys, i ara lidera la candidatura conjunta i paritària: “Barcelona també es nostra”, per a formar part del Consell Rector de l’Institut de Persones amb Discapacitat de Barcelona, perquè defensa que: “és a l’entorn que vivim- la ciutat- on sobretot,  s'han d'aplicar mesures de tot tipus per a tota la ciutadania, i des de l’IMPD, que depèn de l’Ajuntament es poden fer moltes coses, perquè els impostos que paguem entre tots serveixen també per arribar a la igualtat, i que les persones amb discapacitat deixen de patir tantes i tantes violències quotidianes”. Veure vídeo de la campanya a Youtube.

Moltes d’aquestes violències s'hi troben en l’estudi presentat, que s’ha classificat en 6 grans àmbits: Treball i Formació, Salut, Educació, Justícia, Serveis socialsi habitatge.

 

No es valoren denuncies de violències masclistes i familiars

Les violències en relació a l’accés al mercat laboral remunerat i a la formació per trobar feina són moltes: infra-qualificació, bretxa salarial, violències a l’activitat laboral, etc. Pel que respecta a l’accés a la salut, es considera que entre altres coses, hi ha manca d’atenció, infantilització, menysteniment de la experiència, espais no adaptats, etc. I es destaca especialment la violència en les àrees de maternitat i sexualitat, amb la normalització de la pràctica d’esterització sense consentiment. L’educació encara és discriminatòria, amb violències en l’accés al sistema ordinari d’educació, dificultats d’accessibilitat generalitzades i foment d’una socialització secundària basada en prejudicis i estereotips…

 

 

alt

 

 

 

En les enquestes realitzades es denuncia a la Justicia i els cossos de seguretat, per situacions d’abús i manca de consideració de les denuncies de dones amb discapacitat, sobre tot es minusvaloren les violències masclistes i familiars. Es dona una tendència a no creure-les, sobretot a les dones  que tenen problemes de comunicació. Els serveis socials tampoc resulten accessibles i propers a les dones amb diversitat funcional, i sembla que només serveixen per a fiscalitzar ajudes i controlar mitjançant una excessiva burocratització. Hi ha manca de recursos per accedir a una habitatge digne i accessible. Les persones que ho necessiten no disposen d’assistència personal. “En resum -i segons destaca Riu- es segueix aplicant una política que demostra que no s'impulsa ni afavoreix una vida independent i igualitària”.

Aquest Estudi Diagnòstic, que aporta  propostes d'actuació, ha estat realitzat per l’Associació Dones No Estàndard, en col·laboració amb el Grup de Treball de Dones amb Discapacitat del Consell Nacional de les Dones de Catalunya.

 

 

alt

 

 

En la presentació, la presidenta de l’ICD, Laura Martínez també va destacar l’estudi sobre les violències que pateixen les dones grans que va presentar Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa: "Amb la investigació de les violències masclistes vers les dones grans: una aproximació feminista i interseccional’, esperem que serveixi per visibilitzar un col·lectiu de dones que la societat actual tendeix a invisibilitzar i es redueixin les discriminacions que pateixen i es posi en valor tot allò que aporten sense demanar res a canvi".

 

*Els estudis comentats, es poden consultar els PDF publicats a la WEB  de l’ICD.

+info Fundació Aroa: https://fundacioaroa.org/es/
+info Dones no Estàndars: Món Comunicació