Catalunya: entrevistes a participants a les I Jornades Catalanes de la Dona / la Independent / Notícies gènere


Testimonis en primera persona

Per primera vegada, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, posa en xarxa les entrevistes realitzades a vint dones que van participar a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el maig del 1976.

La presentació anirà a càrrec de la historiadora Isabel Segura, amb la intervenció d’algunes de les dones que hi han participat.


L’acte tindrà lloc el 4 de març a les 18 h i es podrà seguir únicament per streaming clicant aquí.

 

 

pancarta PJCD 1976

 

El web s'ha organitzat en quatre seccions: 1. presentació; 2. testimonis, que inclou l'entrevista completa; 3. un apartat bibliogràfic; i 4. Un cercador de vídeos, que facilita la localització per temes.

 

Les entrevistades

Unes 4.000 dones, de diferents orígens, formació i experiència vital, es van trobar al Paraninf de la Universitat de Barcelona l'any 1976, només uns mesos després de la mort de Franco.

Les entrevistes que ara s'ofereixen en xarxa són a vint dones feministes i amb experiència de la lluita en la clandestinitat contra la dictadura.

Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona  foren  uns dies de debat, de reflexió i de festa, que van irrompre la dinámica social i cultural de l'època de manera imaginativa i rupturista i van visibilitzar el moviment feminista i la lluita per la llibertat de les dones a Catalunya. També serviren per posar en marxa diversos projectes: revistes, bars, editorials, centres d'investigació, de salut...en els quals les entrevistades hi tingueren protagonisme.

Elles són: Pilar Aymerich Puig, fotògrafa i reportera gràfica de les I Jornades Catalanes de la Dona;  Anna Bofill Levi, Doctora Arquitecta, introductora dels estudis d'urbanisme i gènere a l'Estat espanyol; Mireia Bofill Abelló, Traductora i editora, va ser membre del col·lectiu laSal, Edicions de les Dones, i promotora del comitè organitzador de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista; Núria Casals Pérez, Treballadora industrial i sindicalista, va ser la primera directora de la Secretaria de la Dona de les CONC. Vinculada a diversos grups, entre d'altres Lesbianes feministes; Montserrat Cervera Rodón, Historiadora i militant de la Lliga Comunista Revolucionària, ha col·laborat en vocalies de dones i és membre actiu de Ca la Dona; Mari Chordà Requesens, Fundadora del Bar-llibreria laSal, i cofundadora de l'editorial laSal, edicions de les dones, poeta i artista plàstica; Laura Coll Lluch, Historiadora, Bibliotecària i poeta, va marxar a Alemanya, on treballà en diferent oficis i es va unir al FRAP. Activista en el sindicalisme i el feminisme; Lola G. Luna, Doctora en Història d'Amèrica, va ser membre del grup LAMAR (Liga Antipatriarcal de Mujeres Antiautoritarias y Radicales). Fou directora i fundadora de la revista Hojas de Warmi; Consuelo García Cadenas, Treballadora social, participà en moviments veïnals al Carmel, a la Vocalia de Dones del Carmel i en la creació del primer centre pilot de planificació familiar de Torre Llobeta, el 1979; Maria Getino Canseco, Infermera, va formar part de la Lliga Comunista Revolucionària. Va participar en el grup Dones per l'Auoconeixement i l'Anticoncepció, DAIA; Anna González Batlle, Periodista, es va vincular al PSUC i va participar en col·lectius de dones de la Universitat. L'Associació de Dones Universitàries, del que en forma part, va tenir un paper important en la preparació de les Jornades Catalanes de la Dona; Marcela Güell Cid, Infermera, formà part de l'Associació de Dones Universitàries, i va participar en la elaboració de la ponència Dona i sexualitat, de les jornades. D'aquí sorgir, posteriorment, el Grup DAIA; Montserrat Minobis Puntonet, Periodista, va col·laborar en l'organització de les Jornades i va presidir la Xarxa Europea de Dones Periodistes i l'agència de notícies La Independent. El 2001 va ser degana del Col·legi de Periodistes; Amparo Moreno Sardà, Periodista, redactora i col·laboradora de diversos mitjans, entre d'altres Diario de Barcelona i Mundo. Catedràtica d'universitat ha publicat entre d'altres El arquetipo viril protagonista de la historia; Margarita Obiols Llandrich, Llicenciada en Dret, va participar en la preparació de les jornades. Entrà a l'Ajuntament de Barcelona de la mà de Pasqual Maragall i ocupà entre d'altres càrrecs, el de directora del Servei de Descentralització Municipal i directora de l'Olimpíada Cultural; Mercè Otero Vidal, Catedràtica de llatí a la Universitat de Barcelona, impulsora de la coeducació i innovació en els centres escolars. Impulsora del Centre de Documentació de Ca la Dona i de diverses organitzacions femeministes; Carme-Clara Parramon, Historiadora i antropòloga, ha estat vinculada als moviments associatius de l'Hospitalet. Militant del PSUC, ha estat directora de l'Aula de Cultura de la Florida i directora de l'Arxiu Històric Municipal de l'Hospitalet; Lourdes Ponce Noria, Treballadora de Telefònica, vinculada al moviment veïnal i sindical. Fou delegada del Comitè d'Empresa, membre de la Coordinadora Feminista de Barcelona, de la Vocalia de Dones de Nou Barris i de la Xarxa 9 Barris Acull; Glòria Rull Sans, Historiadora, va formar part de la Vocalia de Dones de Sant Gervasi i coordinà la revista Dones en lluita. Ha participat en la reforma dels Arxius de l'Ajuntament per a la descentralització; i Eulàlia Vintró Castells, Catedràtica de Filologia Grega per la Universitat de Barcelona. Militant de Bandera Roja i del PSUC, va ser regidora i tinenta d'alcaldia responsable de Benestar Social i d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.