Feminisme i Debat Constituent

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

There are no translations available.

IMG 20210127 134045

 

 

La pàgina web República Feminista, que piula a twitter amb l'adreça @RepublicaFeminista, és una de les dues webs actives on s'hi pot participar aportant argumentacions pel Sí a una República Catalana Feminista. 

 

IMG 20210127 134031

 

El col·lectiu de dones que s'hi agrupen parteixen de vuit principis que afirmen que: Votar és un acte de llibertat; Les dones seran protagonistes de la construcció de la nova república; Disposaran de més eines per avançar en l’equitat de gènere; Necessiten urgentment un país socialment més just i que garanteixi unes pensions dignes; Les dones volen gaudir d’una vegada per totes del dret al propi cos; Serà una república on l’eradicació de la violència contra les dones sigui una qüestió d’estat; Catalunya seguirà sent terra d’acollida; I en la república, la conciliació entre l’àmbit personal i el laboral seran possibles.

"Independents del Patriarcat, per una República Catalana de Tothom" és l'altra web que recull propostes per pensar-les en comú i reflexionar-les a fi de dona'ls-hi forma en documents per una futura República. "En aquesta web Feministes per la Independència us presentem el projecte col·lectiu amb què volem contribuir al debat sobre la nova República Catalana", exposen.

Es tracta d'un col·lectius de dones que ja fa molts anys que hi estan treballant. Des d’octubre 2014 han fet una dotzena de sessions participatives a Ca la Dona i diversos seminaris temàtics amb expertes. Han treballat també conjuntamnet amb Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional de Catalalunya (ANC) i d'altres.

A destacar, com a reflexió, el capítol “Un país independent del patriarcat” del llibre Tot un país per decidir. El Llibre de Colors per la República Catalana independent, editat per Esquerres per la Independència (maig 2015).

El col·lectiu vol:" incorporar la mirada de les dones, per tal que el compromís amb la igualtat de dones i homes es materialitzi des del primer dia de la construcció de la nova República Catalana. Les polítiques d’igualtat han de ser una qüestió d’Estat ja que no hi ha democràcia sense les dones ni sense la perspectiva de les dones". 

La seva proposta, "per garantir una vida digna i lliure als ciutadans i ciutadanes de Catalunya", que inclou  denúncies i reivindicacions, presenta -després d’un Preàmbul-  tres eixos vertebradors: Qualitat Democràtica; Drets i Llibertats; i Sostenibilitat de la Vida.

Des del feminisme s'albira una República "capdavantera en la transformació social i democràtica, (...) que posi en el centre del nou estat la sostenibilitat de la vida des d’una perspectiva feminista en una relació responsable, solidària i pacífica amb el nostre entorn". 

Havent-hi ja aquestes iniciatives en marxa, els col·lectius de dones que hi estan implicats han quedat desconcertats davant les propostes enunciades pel Debat Constituent (del Consell per la República) a principis d'aquest mes de gener de 2021, i també tal i com ho manifesten, davant la seva manera de fer.

 

IMG 20210127 134325

 

 

Qüestionament de la forma i fons de les preguntes de Debat Constituent

Les preguntes, organitzades per àmbits, en l'apartat de Drets que fa Debat Constituent, han estat questionades per xarxes, especialment pel twitter de @RepublicaFeminista aquestes dues darreres setmanes.

Com una esmena a la totalitat, des dels diferents àmbits de treball feminista s'opina que hi ha incoherencies jurídiques en la manera de presentar al debat sobre els drets humas, per part de Debat Constituent, ja que una cosa és quin valor tenen els tractats internacionals i una altre quin és el mecanisme d'incorporació al dret intern.

Al seu parer, hi hauria preguntes mal formulades ja que una cosa és preguntar quin és el mecanisme per incorporar els tractats al dret intern i una altre preguntar què hi ha per sobre. Sembla com si demanessin quin estatus jurídic, un cop incorporats, està per sobre fins i tot quan el tractat està ratificat, afirmen. 

Així volen refermar-se en què els Drets Humans, els Drets de les Dones assolits no s'han de posar en qüestio ni debatre mai, a tall d'exemple, no es poden negar drets que ja té el col·lectiu LGTBI amb la legislació actual.

 

IMG 20210127 133930   IMG 20210127 133919

 

 

IMG 20210127 133925  IMG 20210127 133913

 

  

Amb un punt d'ironia denuncien que és molt contradictori considerar el dret a l'autodeterminació de la Declaració Universal de DDHH com a base de les demandes independentistes i no recollir-los tots d'antuvi.

També han interpel·lat directament a través de twitter a: LLuis LLach, Gabriela Serra, Isabel Castells, Yeya Boya, Beatriz Talegón...

Des de Debat Constituent s'ha respós conciliadorament en el sentit que no es pot retallar cap dret i que si hi ha hagut errors d'interpretació caldrà rectificar. 

 

#NoEmRepresenta

Esmena a la totalitat a la metodologia i a la selecció de preguntes realitzada per @DbatConstituent.

 

210112 postals-XIF DDHH  210112 postals-XIF AVORTAMENT

 

 210112 postals-XIF-CURES   210112 postals-XIF PERS-MIGRADES

 

 

Volem una #repúblicafeminista amb plena garantia de l'autodeterminació de gènere.

PELS DRETS DE LES PERSONES TRANS

Debat Constituent