"Volem donar a conèixer veus d’Àfrica i de la diàspora negra que encara no ocupen el lloc que es mereixen”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Organitzacions socials

AnnaM.Reina1

Anna Martínez Reina, és bibliotecària i està compromesa amb l'Àfrica, la seva gent i les seves manifestacions culturals.


Defensora de les societats interculturals i de la diversitat lingüística, aposta per la lectura entre la població com a eina de progrés, millora de les condicions de vida i accés a l'educació i al món laboral. Amb ella conversem aquesta setmana.

 

Vostè és membre de l'Associació Afrika Pozitiv i coordina la seva pàgina web. Quins objectius persegueix aquesta entitat?

Giren al voltant de tres eixos: el coneixement mutu, l'intercanvi i la col·laboració, amb el fi de portar a terme projectes socials i culturals conjuntament. La nostra associació es activa a dos llocs:

A Togo (Àfrica Occidental), el nostre objectiu és fomentar el coneixement i la pràctica de l'arquitectura sostenible. Intentem formar gent i crear llocs de treball perquè hi hagi oportunitats laborals i la gent jove no es vegi obligada a emigrar.

A Barcelona, el nostre objectiu és fomentar el coneixement de la creació artística i la producció intel·lectual de les persones africanes i afro-descendents.

 

Quines activitats desenvolupen?

Actualment està en marxa la tercera edició del club de lectura de literatures africanes i afro-descendents, amb trobades presencials mensuals i gratuïtes a la seu del Casal de barri del Pou de la Figuera. Durant aquest temps de pandèmia el continuem en línia. A cada edició intentem programar algunes lectures d'autoria africana i afro-descendent, d'autors i autores que viuen a Catalunya o a Espanya, i fer-hi trobades per comentar la seva obra, realitat, experiència migratòria, etc. La literatura es un mitjà i una eina molt poderosa de coneixement en general, i d'amplitud de l'experiència humana en concret, aspecte molt valuós per desmuntar prejudicis i provocar un canvi de mirada.

També hem projectat el documental sobre migració "El naufragio. 30 años de memoria submergida", produït per la Diputació de Cadis, dins la programació de cinema a l'estiu del Casal de barri del Pou de la Figuera, per a sensibilitzar la població del drama humà de les morts a la Mediterrània i per conèixer les causes.

La idea és anar creant un espai viu tipus ateneu popular, obert a la comunitat, per difondre coneixements sobre el continent africà i la seva gent.

 

 

AnnaM.Reina

 

 

Segons hem llegit a la pàgina web, el desenvolupament sostenible, la creació artística i els pensaments negres, vindrien a ser com els eixos principals de l'entitat. De què estem parlant quan diuen pensament negre?

Les comunitats africanes i afro-descendents tenen i han tingut la seva producció intel·lectual, han pensat i escrit sobre les diferents disciplines del saber igual que la resta de la humanitat.

La colonització d'Àfrica per Occident va ser econòmica però també cultural, amb tendència a negar, ocultar, manipular i menysvalorar la història i la producció cultural dels pobles africans, i lamentablement encara no és del tot un fet del passat.

Nosaltres volem, a través de la literatura, donar a conèixer veus d'Àfrica i de la diàspora negra que encara no ocupen el lloc que es mereixen al cànon literari occidental.

Recomano molt especialment el petit relat de la famosa escriptora, feminista i activista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, "El peligro de la historia única", editat en llibre i també en vídeo.

 

Pel que fa a la creació africana, ja sigui literatura, música, cinema, etc. és força desconeguda a casa nostra. Si parlem de dones africanes, entenem que encara ho serà més, no?

Pel que fa a la literatura, en els últims anys s'està editant molta obra d'escriptores africanes, caribenyes, afro-americanes i afro-descendents traduïda al castellà sobretot, i també al català. Molts títols editats durant els anys 80 i 90 del s. XX estan descatalogats, però encara es poden trobar a algunes biblioteques.

En quan a la música, es programen concerts a la nostra ciutat, per exemple, a les Festes de la Mercè cada any hi ha música africana, amb presència de dones africanes. D'altres més petits amb ocasió de festivals o trobades, com per exemple al Black Barcelona Encuentro, que es celebra des del 2016. Existeix el segell Slow Walk Music que visibiltza moltxs d'aquestxs artistes. I a les biblioteques de la ciutat hi ha un fons important de música africana en cd.

A Barcelona, Catalunya i Espanya viuen moltxs músics africanxs i afrodescendents, algunes molt reconegudes com Concha Buika, Nakany Kanté, The Sey Sisters, Astrid Jones, Las hijas del sol, anys enrere, i d'altres.

En el cas del cinema, a Espanya tenim un director afro-descendent consagrat i premiat Santiago Zannou, el seu documental "La puerta de no retorno" (2011) mostra la tornada del seu pare a Benín després de molts anys d'haver-ne marxat. El Col·lectiu Tinta Negra treballa per la visibilitat d'artistes negres al món de les arts escèniques, hi ha professionals com Sally Fenaux, Adeline Flaun, Yolanda Sey.

El panorama ha canviat moltíssim a la nostra ciutat. Hem passat de no tenir cap possibilitat de veure cinema africà a tenir dos festivals: Wallay i Festival Internacional de Cinema Africà de Barcelona, i una mostra de cinema africà i dona, Africadoolu, anuals tots tres.

A nivell estatal, el Festival de Cine Africano de Tarifa-Tánger -l'FCAT- acaba de celebrar la dissetena edició. Disposa d'un canal en línia de cinema africà i un fons de més de mil pel·lícules subtitulades en castellà que permet programar aquest cinema al nostre país i a Sud-Amèrica.

Hem pogut veure molt bon cinema, i aprofito l'ocasió per felicitar les persones darrere d'aquestes iniciatives.

 

 

AfricaPozitiv1

 

Ens podria aconsellar alguns noms de dones en les diferents disciplines?

Bé, en literatura hi ha: Ama Ata Aidoo, Ken Bugul, Tsitsi Dangarembga, Amanda Devi, Veronique Tadjo, Léonora Miano, Fatou Diome, Aminatta Forna, Kopano Matlwa, Noviolet Bulawayo, Koleka Putuma, Nnedi Okorafor, i moltes més.

Molt recomanable el blog Literafricas, sobre literatures africanes. I també la sèrie de vídeos "Escritores africanos" de la Universidad de Oviedo i la Fundación El Pájaro azul, i els de Mundo Negro.

M'agradaria assenyalar també que Guinea Equatorial, l'antiga colònia espanyola a l'Àfrica, té una literatura escrita en castellà absolutament desconeguda al nostre país, quan molts d'aquests autors i moltes d'aquestes autores i intel·lectuals viuen aquí, entre elles Remei Sipi MayoÁngela Nzambi.

I per part de l'afrodescendència, cal destacar: Desirée Bela-Lobedde, Lucía Asué Mbomio Rubio, i l'actriu, directora i activista Silvia Albert Sopale.

D'altres països tenim Agnès Agboton. Sense oblidar que existeixen a Barcelona dos segells editorials fundats per persones africanes: Editorial Mey i Ediciones Wanafrica, també llibreria, que publiquen obra d'autoria africana i afrodescendent. També l'espai United Minds a València. La pàgina web Afroféminas i el Colectivo Afrofeminista de Barcelona.

En cinema hi ha: Chloé-Aicha Boro, Marwa Zein, Wanuri Kahiu, Hermon Hailay, Apolline Traoré, Aicha Macky, Ema Edosio i Lula Ali Ismaïl.

En música: Miriam Makeba, Bella Bellow, Angelique Kidjo, Sona Jobarteh, Fatoumara Diawara i Rasha, Alsarah. Molt recomanable el web Músicas sospechosas.

Altres webs recomanables per estar al dia de les manifestacions culturals africanes i afro-descendents són Radio Africa Magazine, Wiriko, Afribuku, Africa no es un país, Casa Africa, Africaye, etc.

 

AfricaPozitiv

 

 

A la nostra cultura Àfrica és la gran absent, des dels ensenyaments acadèmics com des dels mitjans de comunicació. La tendim a representar com si fos, gairebé, un únic país, quan la diversitat és immensa. I també persisteix la idea de continent pobre quan és tan ric en recursos naturals. Per tant, hauríem de parlar de continent empobrit per les diverses metròpolis i multinacionals. Malgrat és difícil generalitzar donada aquesta gran diversitat, al seu parer quin futur creu que té el continent africà?

Àfrica es un continent jove, demogràficament parlant, hem sentit a parlar molt d'aquest aspecte arran de la pandèmia per la COVID-19, i amb un creixement demogràfic especialment alt. Les xarxes socials i l'activisme són molt presents, particularment entre la població jove. Les dones tenen un paper decisiu al continent, són molt emprenedores, actives, i cada vegada amb més accés a la formació. Moltes persones de la diàspora estan tornant al continent, formades, amb experiència i amb alguns estalvis. Crec que de tot això aniran sorgint canvis. Jo sóc afro-optimista!