"Fer una feina útil pot ajudar molt a viure bé i tenir menys malalties"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Organitzacions socials

AngelinaHurios

L'Angelina Hurios Calcerrada, ha estat fins fa ben poc secretària de l'Associació Dones Mundi. 

Té una llarga trajectòria en la defensa dels drets de les dones tant a Catalunya com a nivell internacional. Va ser membre activa i una de les fundadores de la Federació Internacional de Dones de Carreres Jurídiques, per això ara l'han reconeguda com a presidenta honorària.

Dona gran i activa, continua col·laborant des de diferents grups de dones a Catalunya.

 

Quan i per què es crea l'Associació Dones Mundi?

L'associació es va crear l'any 2003, amb l'objectiu de treballar per la promoció i la defensa dels drets i la qualitat de la vida de les dones grans amb l'objectiu de repercutir en el benestar de la societat. I com a fundadores hi havia la Montserrat Tortras, la Maria Furriol i la Mª Lluïsa Oliveda.

 

Quines són les línies de treball?

En primer lloc, la promoció de la dona mitjançant programes d'estudis i d'investigació realitzats en equip, encaminats a una participació més activa del conjunt de les persones grans en la vida social i en l'àmbit de les decisions culturals, polítiques i econòmiques. En segon lloc, volem establir intercanvis amb entitats similars nacionals i internacionals. També treballem en la línia de la creació d'assessories per a una millor informació de les dones grans. I finalment volem instar als organismes oficials a la creació d'estructures que facilitin la incorporació de les dones grans, al conjunt de la vida social, enriquint-la amb el seu saber i experiència acumulada.

 

La Covid-19 les ha afectat de manera especial. Què és el que no ha funcionat i que cal, per tant, denunciar i/o modificar?

Bé, l'associació encara funciona però va tenir dos moments d'un cert atur, primer pel traspàs de la Sra.Tortras i darrerament per la mort de la Sra. Carmen Larraz. L'any 2018 es va crear una nova Junta i va ser escollida la Sra. Ma. Rosa Llurba Caparròs com a presidenta de l'entitat. Personalment ocupava el càrrec de secretària, però per problemes familiars ho vaig deixar en aquells moments, i per això no tinc dades de primera mà de l'entitat. Però, pensant en el món associatiu, sens dubte, la Covid ha perjudicat molt les associacions sense ànim de lucre perquè, entre altres, rebien subvencions que, en aquests moments, la majoria han desaparegut.

 

DonesGrans

 

La seva entitat participa activament en el Grup de Treball de Dones Grans del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC). Què és el que treballen des d'aquest grup i quina incidència tenen?

Sí, la Ma. Lluisa Oliveda Puig, traspassada l'any passat, va ser una de les persones més actives i va ser ella la que va constituir el Grup de Treball de Dones Grans dins del Consell Nacional de Dones de Catalunya. El Grup format per unes 30 dones encara funciona i ha fet diversos seminaris, jornades, reunions i assisteix a les reunions de la Coordinadora i dels Plenaris del Consell aportant el fruit dels seus treballs.

 

Sens dubte, hi ha molts problemes que acompanyen a les dones grans, però també cal parlar d'un envelliment actiu, el cas d'aquest grup i de tantes entitats que hi formen part és un bon exemple.

Hi ha dos problemes importants: d'una banda, la consciència de que quan s'arriba a la jubilació ja no s'ha de fer res, si es pot, sols divertir-se, i de l'altre, la idea de que la gent gran són una càrrega per a la societat, perquè necessiten més atenció. Però totes les reunions que hem fet amb persones expertes i amb dones grans, ens demostren que les dues concepcions són errònies en part. Hi ha dos franges d'edat; les jubilacions des dels 65 o abans fins els 80, aproximadament, i una segona franja des dels 80 cap a endavant. Darrerament s'ha avançat força en la superació d'aquestes concepcions, però encara queda molt per canviar.

En primer lloc, la persona que es cuida des de jove pot arribar a un envelliment actiu i pot fer feina important al servei de la societat i aquesta feina li dona vida, més que passar-se el temps jugant al dòmino, que també és bo fer-ho, és clar! Però el fer una feina útil pot ajudar molt a viure bé i tenir menys malalties, sobretot psíquiques.

En segon lloc, si les administracions dediquessin més temps i diners a donar sortida i fer rendible el temps de la gent gran, possiblement millorarien la salut de les persones i baixarien les despeses.

 

En general les dones patim d'una certa invisibilitat en els mitjans de comunicació, sobretot, en aquelles seccions considerades com a més importants, i si parlem de dones grans, la invisibilitat és, encara, més gran. Com es veuen representades en els mitjans de comunicació?

Un dels seminaris que vàrem fer a Dones Mundi va ser sobre el paper que les dones grans ocupàvem en els mitjans de comunicació, especialment els anomenats "culebrons" i vèiem que les dones que surten eren grans, riques, egoistes i autoritàries.

Això ha canviat, però no massa, encara queden molts espais per arribar a la igualtat de drets i de representació entre dones i homes.

 

De vegades es parla d'experiències intergeneracionals. Heu participat en algun projecte? Penseu que podria ser una manera d'aprofitar el coneixement i les experiències de les dones grans i una manera, també, de trencar estereotips?

Aquest és un tema que també l'hem parlat molt i que algunes de les components del grup l'ha posat en pràctica intentant treballar dins de l'associació amb dones joves, però el que hem experimentat és que avui la majoria de dones joves el que busquen es treball i estarien disposades a treballar en programes remunerats, però les més grans, majoritàriament treballen sense afany de lucre, i això és el que ens separa.