"La gent cada cop és més conscient de la diversitat i la importància de sumar"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Organitzacions socials

Maimouna Sabaly

Maimouna Sabaly va créixer a Catalunya gairebé sense referents ètnics. Ara, juntament amb altres dones a Calella, ha creat la Unió Senegalesa per la Solidaritat i el Desenvolupament Ciutadà (USSEC).

Maimouna se sent molt orgullosa del treball de suport a la mainada de la seva comunitat per tal de combatre un dels greus problemes que tenen: l'absentisme i el fracàs escolar.

Què us va motivar a crear una associació de dones senegaleses?

Amb el pas dels anys s'han anat canviant alguns hàbits, malauradament en alguns casos hem perdut coses bones, entre altres, la gent estava més connectada, els caps de setmana s'aprofitaven per anar a visitar algun familiar, amistats... Avui dia la gent sol reunir-se normalment en casaments, batejos i vetlles.

L'associacionisme ens ajuda a connectar des d'una altra perspectiva, una participació lliure però compromesa a treballar pel conjunt. Podríem dir que ja no ens conformem a sobreviure, volem prosperar. I la cooperació és la millor manera per millorar les nostres condicions de vida, si ho aconseguim plegats podrem deixar un llegat a les pròximes generacions, evitar conflictes com els que passen a França amb les segones generacions.

Consideres que és important organitzar-se entre dones?

Crear una xarxa no només ens fa menys vulnerables, sinó que també ens fa més eficients. Les dones molt sovint viuen a l'ombra de l'home, ja sigui el marit, pare o germà. Ells són els que moltes vegades decideixen el que és bo per a elles.

L'organització entre dones permet un espai en què la dona es troba considerada i valorada. És un espai de creixement vital que obre la porta a l'empoderament.

 

Membres Associacio USSEC

D'esquerra a dreta: Maimouna Sabaly, Maonde Boiro, Astou Mane, i Aissatou Balde, presidenta de l'Associació USSEC

 

Heu fet aliances amb altres grups de dones?

Ho hem fet i ho seguirem fent, per què és una oportunitat per intercanviar experiències i idees. A l'hora de fer pinya, com més siguem, millor. És favorable poder comptar unes amb les altres recíprocament, sempre que hi hagi la necessitat.

Una de les línies de treball de l'entitat va adreçada a combatre l'absentisme i el fracàs escolar de la mainada. Quines són les causes?

Hi ha estudis que constaten que el fracàs i l'absentisme de fills i filles de persones migrades quasi duplica al dels autòctons. Un exemple clar és el del col·lectiu de Gàmbia amb un alt volum de nens de segona generació, que tenen un fracàs escolar del 40 %.

Un dels reptes de major importància és aconseguir que el jovent de la comunitat cregui en les seves capacitats, que se sentin recolzats pels seus progenitors i el conjunt de la comunitat, i així aconsegueixin accedir i superar les formacions de graus superiors, i estudis universitaris .

La formació acadèmica incrementa a l'alça les possibilitats de tenir feines millor valorades, més ben remunerades, i per tant, aconseguir una millor qualitat de vida.

Els vostres pares i mares van arribar aquí, i quan podien, enviaven remeses al Senegal. En canvi, la teva generació està començant a canviar el xip i aposta per un model de codesenvolupament. Heu iniciat algun projecte d'aquestes característiques?

Un dels projectes que tenim va adreçat en aquesta línia. La idea és apostar pel cultiu de les terres, fer formació, buscar les eines necessàries per cultivar, canalitzar l'aigua dels pous...

Tot i que només teniu dos anys de vida, de quina acció et sents més satisfeta?

Sens dubte em sento molt orgullosa d'haver dirigit i executat les classes de reforç. Recordo que vaig sentir compensada la manca que va deixar en mi, no tenir cap tipus de reforç a l'edat de sis anys, i m'hagués anat molt bé.

 

presentacio Associacio USSEC

Festa d'inauguració de l'Associació USSEC de Calella

 

Suposo que més d'una vegada t'hauran dit allò de "que bé que parles el català", oi?

M'ho han dit massa vegades... Però la gent cada cop és més conscient de la diversitat i la importància de sumar. La meva mare va ser una de les primeres dones africanes en arribar al municipi d'Arbúcies. Jo era l'única nena senegalesa en tot el poble i voltants, i a l'escola tampoc hi havia ningú que tingués llavis gruixuts, pell fosca i cabells amb rínxols diminuts.

Per sort, va durar poc ja que s'estaven començant a informar i a exercir els seus drets, i en aquells moments es va posar de "moda" portar a les dones i fills i filles.

Com s'està vivint la situació de la Covid entre les dones senegaleses?

La situació ens ha obligat a aturar totes les activitats, però el pitjor és que la majoria de dones, contractades com a cambreres d'habitació a les temporades vacacionals, no han estat contractades, ni ERTO, ni atur, ni ajudes. La majoria encara esperen que institucions com el SEPE o la Seguretat Social els hi doni resposta. D'altres, encara no han pogut fer la tramitació per via telemàtica per falta d'informació i formació, trucades que no són ateses, etc.

Moltes han hagut de recórrer a Càritas per tal d'aconseguir aliments de primera necessitat, d'altres estan en processos de desnonament i altres variables que estan fent que la pandèmia per la Covid no sigui només una crisi de salut pública sinó també econòmica.

Ara som més vulnerables! Ens hem tornat invisibles!