Victòria

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Memòria

There are no translations available.

 Eulalia Lledo 2

OPINIÓ

Mentre escrivia aquestes línies —la Victòria sempre al fons—, una paraula, dues, anaven puntuant el que pensava, anaven donant ritme al que sentia.

Radicalitat. Radical. Radicalitat. Radical. Radicalitat. Radical.

Tan presents i insistents eren que, finalment, em vaig espolsar la mandra i vaig anar als diccionaris, aquestes peces tan visitades per la Victòria Sau. En les seves línies, hi vaig trobar un munt d'informacions, conceptes i aspectes.

A l'última edició del DIEC2, entre d'altres idees, hi ha les següents:

radical
1 adj. Relatiu o pertanyent a l'arrel.
1 2 adj. Que procedeix directament de l'arrel.
1 3 adj. Que afecta l'arrel mateixa d'una cosa, el principi d'una cosa.
2 1 adj. Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes.

Al GEC, conceptes prou semblants i que s'adiuen amb la Victòria.

radical
2 adj fig 1 Que afecta l'arrel mateixa d'una cosa, el principi d'una cosa.
2 cura radical Cura que combat el mal en el seu origen.
3 adj Que canvia del tot, de dalt a baix.

També a l'última del DRAE, això:

radical. (Del lat. radix, -?cis, raíz).
1. adj. Perteneciente o relativo a la raíz.
2. adj. Fundamental, de raíz.
3. adj. Partidario de reformas extremas, especialmente en sentido democrático. U. t. c. s.

La imprescindible i inevitable María Moliner afinava —com sempre— un bon xic més.

radical (del lat. «radix, -icis», raíz)
1 adj. De raíz.
2 Se aplica a cualquier cosa que obra o se produce de manera completa, sin limitación, atenuaciones o paliativos.

Fins i tot, tornant al DIEC2, es podia trobar una definició especialitzada com aquesta en què penso que no costa gaire veure-hi també reflectida la Victòria.

radical
5 1 m. Àtom o agrupament d'àtoms que conté un electró desaparellat [ella ho ha deixat ben clar: se sentia rara; no sabia encara que, en realitat, era feminista], procedent en general de la ruptura homolítica d'un enllaç químic covalent, que presenta una reactivitat exaltada [¡visca l'exaltació!].

I sí, em vaig dir, les paraules sempre tenen pes i raó.

 

Radical des del principi.

Perquè una de les primeres victòries de Sau fou donar a llum un llibre sobre la sogra. (¿Recordeu?: «Relatiu o pertanyent a l'arrel.») ¿Es pot pensar en una manera més radical d'emprendre l'anàlisi de les dones, de les relacions entre les dones; de vindicar-les i reivindicar-les? Penso que no.

I no és per casualitat —aquest tipus de coincidència no és mai casual— que una altra gran feminista, Adrianne Rich, encetés obra poètica en el nom de la nora. Perfectament complementàries, doncs. Les emparenta aquest nus gordià de les relacions entre les dones; comparteixen, a més, el desfici per la maternitat. Germanes que no estrangeres.

Faré servir l'espai dels pocs minuts que tinc per intentar esbossar, per maldestrament que sigui, alguns detalls de la seva imponent dimensió pública, del molt que ha aportat la Victòria, en plena saó, al feminisme, a la filosofia, a la psicologia, a la llengua.

La primera aparent i sàvia contradicció de Victòria Sau és la visible disparitat entre com es presenta —la seva imatge— i com parla —el que diu—. L'aparent contrast i divergència entre cos i pensament. Fins al punt que una es pregunta com és que les estudioses que investiguen les transgeneritats, les transformacions i tot tipus de trans, com és que les que es dediquen a analitzar les identitats —en aquest cas, no gens inestables, sinó canviants—, no han parat més esment en aquest tipus de fenòmens.

Suposo que, a part de tries i gustos personals, té a veure directament amb la radicalitat (¿Recordeu?: «Que afecta l'arrel mateixa d'una cosa, el principi d'una cosa.») del seu pensament, dels seus quefers. Ho fa, per fer més passadora l'arrel nua i viva de la seva radicalitat, atès que la deu de la més pura i fonda radicalitat brolla sens parar a l'hora de brindar-nos els seus sabers (ella mateixa ho ha confessat aquest vespre: «dissimulava»). Perquè, des d'un bell començament, Victòria Sau no ha parat de dir enormitats de l'alçada d'un campanar, especialment si es té en compte el context en què ho va començar a fer: els anys de pesant plom del franquisme. Temps d'absoluta misèria moral i intel.lectual on el més complicat i espectacular no era ja dir el que deia sinó simplement gosar-ho pensar.

Moltes són les aportacions d'arrel de Victòria Sau. N'esmentaré tan sols tres.

En primer lloc, la seva crítica, arrelada en el convenciment i en la realitat, essencial, frontal, sense complexos —des del feminisme més íntegre—, a Freud. Crítica que tan il.luminadora ha estat i és, per exemple, per comprendre la magnitud i la profunditat dels abusos paterns, així com el maltractament en general. Aquesta arrel va fructificar plena d'ufana. Una de les esponeroses branques o derivacions de la crítica a Freud, penso, va ser la valentíssima elecció del tema de la seva tesi: la menopausa. Crítica i tesi que ha pagat ben cares. (¿Recordeu?: «Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes.»)

En segon lloc, l'abordament ben primerenc i pioner d'una qüestió dura i terrible, d'un abast incalculable, fonamental i enorme per a les dones: la impostura patriarcal de la maternitat; amb el que tot això va suposar. Per exemple, posar nous fonaments i maons no a la casa de la maternitat (com voldrien alguns diccionaris més preocupats per un dels possibles espais físics on parir que no pas per edificar un monument que agraís la capacitat de les dones de donar vida, d'engendrar llum) sinó a la maternitat en si mateixa. (Recordeu?: «cura radical Cura que combat el mal en el seu origen.») Com a exemple, citaré l'elaboració de diferents conceptes, entre ells, el de «maternatge» per explicar la substitució espúria de la maternitat. Paradoxalment, la seva maternitat en aquesta qüestió no sempre li ha estat diferentment i nítidament reconeguda.

I, per acabar, aniré a un altre tema que també m'estimo, que m'interessa ben especialment. La seva feina, la seva ininterrompuda, constant i tenaç dedicació als diccionaris al llarg d'anys i panys. Clau de volta, pedra angular, peça cabdal, de la resta d'anàlisis de diccionaris que després s'han fet. Totes i cadascuna de les seves conceptualitzacions ens han anat fornint les paraules per dir-ho. (Recordeu?: «2 Se aplica a cualquier cosa que obra o se produce de manera completa, sin limitación, atenuaciones o paliativos.»)

És per tot això (i més), i per la radicalitat radical de l'arrel del seu pensament, que avui, un cop més —i que duri— podem cantar victòria.

 

*Eulàlia Lledó Cunill
Acte en homenatge a Victòria Sau realitzat el 8 de març del 2009 al Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona