Victòria Sau, mare intel·lectual, col·lega i amiga

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Memòria

  

Lola Luna para poner

OPINIÓ

Vaig conèixer Victòria Sau a les I Jornades Catalanes de la Dona el 1976. Recordo nítidament que era a la porta del Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), juntament amb la seva filla Gemma.

En aquells dies ella estava vinculada al Col·lectiu Feminista de Barcelona i jo al Seminari Col·lectiu Feminista de Madrid, i ambdós estaven en contacte. Aquest fet va propiciar la nostra trobada. Quan al setembre del mateix any vaig venir a viure a Barcelona, la vaig retrobar en algun acte feminista i vàrem seguir parlant. Des del començament vàrem tenir una connexió forta. Els nostres camins molt aviat es van entrecreuar. Vàrem coincidir com a professores a la UB. D'altra banda, jo participava en LAMAR, i ella va formar el grup de Dones i Cultura.

Més tard quan preparava la seva tesi doctoral a la UB vam parlar sobre el tema: el cicle menstrual, i em va convidar a la seva lectura. Recordo que el Tribunal estava compost per tres professors i dues professores i que va ser durament criticada en les seves argumentacions. Com a doctora tenia jo el dret a intervenir i així ho vaig fer defensant el seu enfocament feminista.

D'aquí en endavant, no només vam tenir una relació personal - recolzant-me en diverses ocasions i en diferents situacions- sinó que vaig tenir la sort de comptar amb ella en les activitats que vaig organitzar des del Seminari Interdisciplinari Dones i Societat (SIMS) i amb publicacions dels seus textos en llibres del SIMS i la revista Hojas de Warmi. Va ser una relació fructífera en col·laboracions: en les activitats del SIMS participant en el primer Doctorat de Dones i altres cursos. La seva última Conferència va ser sobre Maternitat versus Paternitat el 2008, celebrant els 20 anys del SIMS. A més va publicar constantment a Hojas de Warmi. L'última vegada, quan ja estava malalta a la Residència de Dolors Aleu, va escriure pel núm. 16, una carta a les Benvolgudes Germanes llatinoamericanes.

Alternarem la relació acadèmica amb la personal i recordo molt bé els restaurants on ens citàvem a menjar i els regals amb els quals Victòria em va obsequiar. En una ocasió, que vam quedar a dinar juntament amb la meva estimada i ja absent, Isabel Martínez, Victoria va aparèixer carregant "2 testos de plantes"!.

Amb ella vaig començar a desenvolupar el meu discurs sobre el patriarcat i el seu oponent discursiu, el feminisme, per al qual el seu Diccionari Ideològic Feminista va ser una eina clau i així ho vaig citar en diverses ocasions. I seguint-la també em va nodrir intel·lectual i personalment en un dels seus temes més desenvolupats: la naturalesa de la maternitat.

Arran dels meus estudis inspirats en bona part en la videografia sobre els moviments de dones a Amèrica Llatina, les Mares de la Plaça de Maig, les Mares d'Herois i Màrtirs de Nicaragua, i altres moviments de mares populars de barri, vaig començar a desenvolupar el tema del maternalisme com a discurs del patriarcat sobre la maternitat, respecte a la seva posició de la no existència de la maternitat, el buit de la maternitat, etc. També va ser clau, perquè totes dues coincidíem en el fet que la maternitat és lliure o no ho és, el posicionament feminista que ella ha desenvolupat àmpliament, i que és una mostra del seu pensament feminista radical, que comparteixo.

Però Victòria, la meva estimada amiga Victòria, per a mi ha estat molt més que mare intel·lectual, ha estat una mare moral a la qual en els últims anys de vida li vaig pregar que em deixés aviaciar-la. Primer, molts dijous i després van ser molts divendres, els dies en què em reunia amb ella en les Residències en què va estar. Ella llegia, doncs era una devoradora de llibres, revistes i diaris, i jo l'acompanyava una estona, pensant en ella com la mare intel·lectual, moral i maternal, que he tingut la sort de gaudir

Des de llavors em felicito per la sort que vaig tenir de trobar-la en els camins feministes i moltes vegades la trobo a faltar.