Estat espanyol: el 21 d'abril va morir la cientÃfica Teresa Rodrigo / La Independent / NotÃcies gènere
Written by Leonor Sedo. 39 y más / La Independent Wednesday, 13 May 2020 17:14
Memory - Personalities
 El 21 d'abril va morir Teresa Rodrigo, una cientÃfica espanyola coneguda internacionalment. Teresa Rodrigo Anoro i el descobriment del Bosó de Higgs. Brillant investigadora de la FÃsica de PartÃcules i ferma defensora del paper de la dona en el món cientÃfic.
Â
Â
Â
Teresa Rodrigo Anoro (Lleida, 1956.12.28 / Santander, 2020.04.21), va ser la cientÃfica i investigadora en FÃsica de PartÃcules que va dirigir un dels equips que va col·laborar en el descobriment del Bosó de Higgs.
Va obtenir la llicenciatura en Ciències FÃsiques a la Universitat de Saragossa el 1980 i es va doctorar en Ciències FÃsiques a la Universitat Autònoma de Madrid el1985.
Va treballar al CIEMAT (Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques) entre 1981 i 1987, realitzant una estada postdoctoral al CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), Suïssa, entre 1988 i 1990.
De 1990 a 1993, va fer una altra estada postdoctoral, aquest cop al Fermi National Accelerator Laboratory (EUA).
Des de 1994 era catedrà tica de FÃsica Atòmica de la Universitat de Cantà bria, i entre 2001 i 2007 va ser directora de Departament d'Estructura de la Matèria. En 2016 va ser nomenada directora de l'IFCA (Institut de FÃsica de Cantà bria).
Â
La seva col·laboració en el descobriment del 'QuarkTop' i del Bosó de Higgs
Teresa Rodrigo va participar en dos experiments de gran importà ncia, un d'ells quan va estar treballant en el Fermi National Accelerator Laboratory - Fermilab, de el Departament d'Energia dels Estats Units, el laboratori de fÃsica de partÃcules més important dels EUA.
Allà va destacar el seu treball en l'experiment Collider Detector - CDF que va portar a la descoberta del QuarkTop el 1995, una fita en el camp de les partÃcules.
Va ser la primera de l'Estat espanyol que va treballar en experiments punters en el camp de les partÃcules elementals i en grans instal·lacions com l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN). Lloc on va dirigir un dels equips que va col·laborar en el descobriment del Bosó de Higgs, considerat un dels majors èxits cientÃfics dels últims 50 anys. L'experiment es va dur a terme al Large Hadron Collider (LHC), el gran accelerador de partÃcules del Laboratori Europeu CERN, a Ginebra.
Aixà que, per la seva dedicació i resultats en aquest experiment, el 2010 va ser elegida presidenta de Consell de Col·laboració Internacional del CMS (Sol Compacte de Muons) en el qual participen institucions de 40 països.
Des de 2012 formava part del Comitè de PolÃtica CientÃfica de CERN, sent la primera fÃsica espanyola a formar part d'aquest organisme i una de les poques persones d'aquesta nacionalitat que han assessorat en qüestions cientÃfiques al major laboratori mundial en fÃsica de partÃcules.
Â
Teresa Rodrigo i les partÃcules elementals
Reconeguda investigadora en l'à mbit de la FÃsica de PartÃcules, el seu treball cientÃfic es va desenvolupar principalment en experiments de colisionadores d'hadrons, on va realitzar projectes que van des de l'anà lisi fÃsic a la construcció de detectors de partÃcules.
Des de 1994, era membre de l'experiment CMS (Sol Compacte de Muons) al Gran Col·lisionador de Hadrons LHC, el major accelerador de partÃcules del món al CERN.
Va liderar el grup de més de 30 investigadors i investigadores de l'IFCA i de la Universitat de Cantà bria que participen en aquest experiment, tant en el seu disseny, construcció, instal·lació i operació de sistema d'alineament, com en la preparació d'un centre Tier-2 de processament de dades i en l'anà lisi de les dades que s'obtenen en el LHC.
Â
Nomenaments i premis
El 2018 va ser inclosa en la La Taula Periòdica de les CientÃfiques amb motiu de la celebració del 150è aniversari de la publicació de Mendeléiev, i de la declaració del 2019 com l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements QuÃmics.
El 2019 se li va lliurar la Medalla de Plata de la Universitat de Cantà bria, el 2018 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, i el 2016 va rebre el Premi Julio Peláez a Pioneres de les Ciències FÃsiques, QuÃmiques i Matemà tiques.
Teresa Rodrigo va ser una lluitadora incansable i ferma defensora del paper de la dona en el món cientÃfic i, per sobre de tot, va ser una brillant investigadora de la fÃsica de partÃcules a nivell internacional.
Â