Estat espanyol: el 21 d'abril va morir la científica Teresa Rodrigo / La Independent / Notícies gènere

Written by Leonor Sedo. 39 y más / La Independent Wednesday, 13 May 2020 17:14

Memory - Personalities

 El 21 d'abril va morir Teresa Rodrigo, una científica espanyola coneguda internacionalment. Teresa Rodrigo Anoro i el descobriment del Bosó de Higgs. Brillant investigadora de la Física de Partícules i ferma defensora del paper de la dona en el món científic.

 

 

 

Teresa Rodrigo Anoro (Lleida, 1956.12.28 / Santander, 2020.04.21), va ser la científica i investigadora en Física de Partícules que va dirigir un dels equips que va col·laborar en el descobriment del Bosó de Higgs.

Va obtenir la llicenciatura en Ciències Físiques a la Universitat de Saragossa el 1980 i es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat Autònoma de Madrid el1985.

Va treballar al CIEMAT (Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques) entre 1981 i 1987, realitzant una estada postdoctoral al CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), Suïssa, entre 1988 i 1990.

De 1990 a 1993, va fer una altra estada postdoctoral, aquest cop al Fermi National Accelerator Laboratory (EUA).

Des de 1994 era catedràtica de Física Atòmica de la Universitat de Cantàbria, i entre 2001 i 2007 va ser directora de Departament d'Estructura de la Matèria. En 2016 va ser nomenada directora de l'IFCA (Institut de Física de Cantàbria).

 

La seva col·laboració en el descobriment del 'QuarkTop' i del Bosó de Higgs

Teresa Rodrigo va participar en dos experiments de gran importància, un d'ells quan va estar treballant en el Fermi National Accelerator Laboratory - Fermilab, de el Departament d'Energia dels Estats Units, el laboratori de física de partícules més important dels EUA.

Allí va destacar el seu treball en l'experiment Collider Detector - CDF que va portar a la descoberta del QuarkTop el 1995, una fita en el camp de les partícules.

Va ser la primera de l'Estat espanyol que va treballar en experiments punters en el camp de les partícules elementals i en grans instal·lacions com l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN). Lloc on va dirigir un dels equips que va col·laborar en el descobriment del Bosó de Higgs, considerat un dels majors èxits científics dels últims 50 anys. L'experiment es va dur a terme al Large Hadron Collider (LHC), el gran accelerador de partícules del Laboratori Europeu CERN, a Ginebra.

Així que, per la seva dedicació i resultats en aquest experiment, el 2010 va ser elegida presidenta de Consell de Col·laboració Internacional del CMS (Sol Compacte de Muons) en el qual participen institucions de 40 països.

Des de 2012 formava part del Comitè de Política Científica de CERN, sent la primera física espanyola a formar part d'aquest organisme i una de les poques persones d'aquesta nacionalitat que han assessorat en qüestions científiques al major laboratori mundial en física de partícules.

 

Teresa Rodrigo i les partícules elementals

Reconeguda investigadora en l'àmbit de la Física de Partícules, el seu treball científic es va desenvolupar principalment en experiments de colisionadores d'hadrons, on va realitzar projectes que van des de l'anàlisi físic a la construcció de detectors de partícules.

Des de 1994, era membre de l'experiment CMS (Sol Compacte de Muons) al Gran Col·lisionador de Hadrons LHC, el major accelerador de partícules del món al CERN.

Va liderar el grup de més de 30 investigadors i investigadores de l'IFCA i de la Universitat de Cantàbria que participen en aquest experiment, tant en el seu disseny, construcció, instal·lació i operació de sistema d'alineament, com en la preparació d'un centre Tier-2 de processament de dades i en l'anàlisi de les dades que s'obtenen en el LHC.

 

Nomenaments i premis

El 2018 va ser inclosa en la La Taula Periòdica de les Científiques amb motiu de la celebració del 150è aniversari de la publicació de Mendeléiev, i de la declaració del 2019 com l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics.

El 2019 se li va lliurar la Medalla de Plata de la Universitat de Cantàbria, el 2018 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, i el 2016 va rebre el Premi Julio Peláez a Pioneres de les Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Teresa Rodrigo va ser una lluitadora incansable i ferma defensora del paper de la dona en el món científic i, per sobre de tot, va ser una brillant investigadora de la física de partícules a nivell internacional.