Les oblidades

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

 

Buena

OPINIÓ

Ahir vaig llegir un missatge a twitter que deia literalment: "Quedan quince minutos para que acabe enero y ya hemos tenido el asesinato de Soleimani, Iran respondiendo con misiles a los EE.UU., el derribo del avión, la muerte de Kobe, el coronavirus, el Brexit .. Joder con el 2020"

Potser i a primera vista pot semblar una cosa normal l'enumeració d'aquests fets per valorar el primer mes de l'any. Però, com sempre, a l'autor del missatge se li van passar les oblidades: la dones i criatures assassinades pel masclisme que, al llarg del mes de gener han estat vuit dones i una nena i que des del anys dos mil quatre ja són mil cent seixanta-cinc les dones assassinades per violències masclistes. Però tot i les elevades xifres, sembla que només des del feminisme ens en recordem que ens falten elles i les seves veus.

Després de quinze anys de l'aprovació d'una llei orgànica que va ser pionera al món, seguim amb xifres de vertigen i amb gent que, tot i aquestes mateixes xifres esgarrifoses, nega l'existència de violències masclistes i demana la derogació de la llei.

La sensibilització per a la prevenció d'aquests assassinats continua sent necessària, però pel que sembla, a massa gent li importa poc la vida de les dones víctimes d'aquestes violències. Els recursos policials i jurídics són massa escassos i les dones segueixen sent assassinades.

Diu la gent experta que el moment més crític i, per tant més perillós per a la vida de les dones, és quan es planteja la ruptura de la relació amb el seu agressor i els mesos següents. I que la pitjor violència no és la de les agressions físiques que arriben quan ja s'ha exercit la pitjor de les violències, si no que és la psicològica.

I és la pitjor perquè va desarmant poc a poc a la víctima de les seves habilitats socials i personals fins a deixar-la anul·lada per complet i, per tant molt més vulnerable i apocada. Si tot això ho sabem, per què no s'actua amb més celeritat?

És palesa la necessitat d'una educació afectiva i sexual a les escoles i des d'edats molt primerenques per començar a canviar hàbits violents en tots els sentits i en tot tipus de relacions.

Com sabem, el masclisme assassina a les dones. Per tant cal prevenir conductes masclistes des de tots els punts de vista i el més precoçment possible, tant en les famílies, com a les escoles, als mitjans de comunicació, etc. Perquè només des de la prevenció es podran aturar aquests assassinats. I la prevenció és una qüestió social que ens afecta a totes i tots.

Tinc molta esperança en l'equip d'Irene Montero al front del Ministeri d'Igualtat. I la tinc perquè pitjor que es va fer als governs de Rajoy només ho poden fer des de la ultradreta que nega aquest tipus d'assassinats masclistes i s'emboliquen en retòriques estèrils per reforçar el sistema patriarcal que denigra les dones i roman impassible davant el patiment de les víctimes. I que utilitza la negació i l'oblit per mantenir aquest ordre assassí.

Aquestes gairebé mil dues-centes dones assassinades (segueixen sent més perquè moltes no es comptabilitzen correctament) en els darrers quinze anys, suposa un fracàs social amb enormes conseqüències en forma de dolor i ràbia per a moltes persones pròximes a aquestes dones assassinades. Eren i són morts inútils només per haver nascut dones.

L'oblit de les seves veus segueix sent una assignatura pendent per a tota la societat, ja que amb el seu oblit, naturalitzem una situació de desigualtat extrema i, també, naturalitzem al patriarcat assassí.

Aquest any no ha començat bé per a aquestes vuit dones i una nena assassinades. Això és indubtable. Intentem entre totes i tots anar a l'arrel del problema i posar-li una solució encara que no sigui a curt termini. I insisteixo que passa per l'educació i socialització en igualtat. I, al seu torn, en formar les nostres criatures amb una educació afectiva sexual com a element preventiu de les violències masclistes que, com s'ha demostrat, aquestes violències són assassines.

Mentre la prevenció només s'afronti amb mitjans policials i judicials i no entri a les escoles, tot serà molt més lent i dolorós.