L'aparició dels "traïdors", benvinguts siguin

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Noves masculinitats

Drina Ergueta

OPINIÓ

En els últims dies s'han realitzat, gairebé al mateix temps i en diferents punts de la planeta, dos actes de traïció a la virilitat i la seva estructura institucionalitzada que són importants de valorar.

 

Mentre a la vora del Mediterrani, a Barcelona, es presentava el que es considera (en el marc europeu) el més ambiciós pla d'igualtat de gènere per a una institució de la importància d'un Parlament, a Bolívia, al centre dels carrers de La Paz, es realitzava l'anomenada "Primera marxa planetària d'homes contra els feminicidis i la violència masclista".

Catalunya (formalment, comunitat autònoma de l'estat espanyol; un país per a molts catalans) té 7,5 milions d'habitants i des del començament de l'any ha registrat 3 feminicidis. A Bolívia hi viuen 11 milions de persones i el 2020 s'han produït 13 feminicidis, un dels índexs d'assassinats masclistes més alts de Llatinoamèrica.

Hi ha moltes altres diferències entre els dos països; però, en el fons, la base de per què es produeixen els feminicidis és la mateixa: el masclisme, com a forma de pensar i actuar, i el patriarcat, com el seu reflex en la societat que s'estructura per afavorir els homes en tots els seus nivells i institucions.

La marxa realitzada a La Paz, la primera del seu tipus i organitzada pel col·lectiu de Mujeres Creando, es produeix davant les terribles i alarmants xifres d'assassinats de principis d'aquest any, on pràcticament cada dia algun home ha matat una dona. Aquestes xifres han estat passades per alt per homes que no han evitat enriure's, fer-ne mofa i mostrar el seu menyspreu a les xarxes socials pels homes que, acompanyats de dones, van marxar a La Paz després de realitzar una performance on van pelar patates en públic. Quina cosa més ridícula, fer alguna cosa que fan les dones! El que és pitjor: fer-ho per mandat d'aquestes.

"Ser home no és ser mascle!": un aclariment necessàri que cridaven els manifestants, ja que socialment s'ha creat la idea positiva del terme mascle, com a símbol de virilitat. Una virilitat normalment violenta a l'hora de resoldre qualsevol assumpte, inclòs l'amorós.

Però, a més, es va cridar: "Traeix al patriarcat, delata el masclista del teu costat!" Fet que implica trencar amb els privilegis, la protecció i rebutjar l'acceptació social davant de qualsevol acte que denoti l'exercici de domini sobre les dones.

Quan "Las Tesis" xilenes van mostrar al planeta que "el violador ets tu", estaven assenyalant als homes i també a les institucions muntades amb engranatges per protegir al violador i a l'assassí de dones.

En aquest sentit, el pla presentat al Parlament de Catalunya és un exemple important i imprescindible per a contenir i transformar el patriarcat des de les institucions. El pla no implica només la paritat al Parlament, que ja està instituïda, sinó que toca al seu funcionament per a una major participació de les dones parlamentàries i que es reflecteixi en el contingut de les lleis, en el tractament a tot el funcionariat, en la seva relació amb proveïdors de serveis i contractes amb empreses i en la presència del mateix edifici històric on hi ha d'haver representació simbòlica femenina. Si és que es porta a terme, el pla és també una traïció institucional al patriarcat.

Cal recordar que l'abandonament dels privilegis que socialment gaudeixen els homes en el seu dia a dia és un guany social en el què els homes també hi troben incentius. Un mascle ha de ser sempre fort (física i emocionalment) i no mostrar mai debilitat alguna davant les dones i especialment davant altres homes. És un desgast i un estrès constant. Trair el patriarcat és viure tranquil, lliure de condicionaments de competitivitat masclista, lliure per mostrar sentiments, sense ser un feminicida que acaba també amb la seva pròpia vida.

I els governs, estan en l'obligació de crear una altra institucionalitat que doni altres paràmetres de relació, que elimini el masclisme, protegint a les dones i, així, també als homes.

 

*La columna de Drina Ergueta, "Textura Violeta", es publica a Página Siete, Los Tiempos i SemMéxico