Gaby Bonavitta, del feminisme popular a funcionària municipal

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Entrevistes a dones del món - Dones del món

  

Lenny foto 2

Gaby és comunicadora feminista i reconeguda militant feminista popular llatinoamericana. A pocs dies d'assumir el càrrec va rebre a Diario Digital Femenino en el seu despatx per a parlar d'aquesta nova etapa que ens involucra a totes.

 Explicar-nos com pensa encarar les polítiques de gènere de la ciutat de Santa Rosa, amb quines estratègies, i amb quines aliances i marc.

Va néixer a la província de Buenos Aires, i des de molt petita, al voltant dels 8 anys va venir amb la família a viure a Santa Rosa, La Pampa. Els seus començaments militants van ser des de la comunicació i la cultura pampeana, «la meva vida sencera és aquí, vaig arribar des de molt petita, les meves filles van néixer aquí. Santa Rosa sempre em va semblar un lloc on hi havia moltes coses per fer. Sortint d'aquell pas adolescent quan sempre estàs mirant cap a fora, vaig encarar els meus projectes laborals. El primer una ràdio, la primera ràdio de rock que es va poder sostenir durant molts anys, que va ser també el meu primer espai de militància de la cultura local».

 

 

 

Lenny Cacere

 

 

Amb el feminisme, quan t'hi creues?

Dins de la ràdio, que era independent, per descomptat, on hi havia les portes obertas per a tota mena de programas. Aquí vaig conèixer el Moviment pels Drets Humans, aquest va ser el meu primer espai de militància més social, més cap a fora, perquè feien uns micros radials i m'hi vaig començar a sumar. El 2008/2009 vaig conèixer a Dones per la Solidaritat que tenien un programa. Va néixer com un bloc i va acabar sent un programa tots els dimecres a la nit, jo feia l'operació tècnica i la posada en l'aire.

El rock és un món molt masclista i el feminisme no era part del meu llenguatge, en aquest programa hi eren Cristina Ércoli, Moni Rodríguez, Mirta Fiorucci i vaig començar a veure en cada programa que hi havia un discurs que m'interpel·lava des de qualsevol punt de vista; des de les meves actituds quotidianes, els espais que habitava, amb qui els compartia i fins al meu desenvolupament familiar. El 2009 és que em començo a reconèixer amb seguretat en el feminisme, on trenco amb un munt de qüestions de la meva vida quotidiana i és el començament d'una vida completament diferent.

 

La militància política/partidària també neix des d'aquest lloc?

El 2016 començo a fer premsa per a Nuevo Encuentro La Pampa, aquest va ser el meu acostament. Aquest any ve Martín Sabbatella, ells, al costat d' Axel Kicillof, feien la Plaza del Pueblo, on comencen a recórrer el país, a construir el triomf d'avui sense cap dubte. Aquest mateix dia s'inaugura el local de Nuevo Encuentro, aquí em van començar a passar un munt de coses que no havia sentit en altres espais de militància que eren més socials, aquest dia em vaig afiliar i no vaig parar de militar fins avui. Sóc responsable provincial de "gènere i dissidències" dins del Partit. És un espai que em representa completament.

 

Com vas poder compatibilitzar aquest feminisme amb la militància partidària, estructura que no és comuna a aquestes lluites i reivindicacions?

Les estructures partidàries són totes bastant patriarcals, algunes més altres menys però totes estan travessades com tota estructura vertical. Va ser un desafiament, a Nuevo Encuentro hi ha un receptor important de tot el que plategem amb les companyes des del nostre que és Martín Sabbatella. Ell recepciona cadascuna de les situacions o tensions que cadascuna porta com a militant, formo també la Mesa Nacional de Comunicación, Género y Disidencias del partit, que fins fa dos anys era el Frente de Mujeress, i comença a succeir, òbviament, des de la construcció d'aquest moviment polític que és el més important dels últims anys, sorgeixen les veus de companyes que no se senten dones, que necessiten ser nomenades. Neixen les expressions de dones i lesbianes, travestís i trans.

En la Trobada de Dones de Trelew vam fer una reunió de referentas provincials, amb Mónica Macha, una gran companya del partit, diputada nacional i aquí es va decidir que es canviaria el nom, no sols perquè no se senten nomenades, sinó que estem excloent en nomenar-nos només com a dones. Va ser el primer o l'únic partit que deixa això del femení o de dona per a ampliar a identitats sexe genèriques súper polítiques, així neix "Género y disidencias". És un desafiament militant feminisme dins de les estructures partidàries, el faig a Nuevo Encuentro perquè hi ha un receptor, perquè hi ha moltes companyes que ens impulsem, ens oferim els debats perquè sabem a on anem i perquè sabem que aquests debats que farem són escoltats i tenen una resposta.

 

Què passa amb les dones que insisteixen a sentir-se excloses en esmentar gènere, en no ser nomenades?

Sí, no tinc res per a dir a les qui es volen continuar nomenant com a dona, la dona com a subjecte polític té una gran lluita feta, i està molt bé que la vulguin sostenir. Sí que dono la discussió i em situo forta quan el meu nomenament de dona com a subjecta política vol deixar fora a les lesbianes, travestís, trans i totes les dissidències, aquí sí que hi tinc moltes objeccions. El ser dona no és una qüestió biològica i ja ho  sabem, i la mateixa lluita que nosaltres hem fet, i que avui és cert que com a dona no estem en igualtat de condicions respecte als homes, però si en un lloc de privilegi davant les dissidències. Llavors havent superat una baula, es vol deixar a les companyes que vénen enrere lluitant, en comptes de pensar en obert amb les dissidència, amb feminisme popular llatinoamericà...

La dona mai estarà invisiblizada, té un gran camí des del qual es pot posicionar per a acompanyar i sumar-se a la lluita de les dissidències. Crec que el feminisme ha de ser ampli o acabarem barallant-nos entre nosotres, i aquí la desigualtat serà cada vegada pitjor, no ens hem d'entretenir amb aquestes coses. El feminisme proposa això, l'ampliació de drets, i les llibertats d' elecció, mentre aquesta sigui la consigna anem  cap enllà.

 

Com arribes a aquest espai? És la primera vegada que tenim una feminista popular en l'àrea de gènere...

Començo a treballar prop de Luciano Di Nápoli el 2018, em convoca ja pensant la seva postulació a intendent per a la coordinació de la taula de gènere del que anava a ser la campanya. Em situo en el Centro de Estudios Pampeanos (CEPam) per a dissenyar estratègies, en la campanya amb el mateix rol i aquí es va obrir als qui volien ser part d'aquestes polítiques públiques amb perspectiva de gènere que volíem proposar a la ciutat de Santa Rosa i a mesura que vam anar guanyant eleccions, perquè en vam tenir diverses des de febrer de 2019, aquesta comissió anava creixent, sumant-s'hi des de la diversitat i aquí acordem que si guanyàvem la ciutat, s'anaria capa a la creació de la Dirección de Géneros y Disidencias. Em va passar l'any passat que, quan vaig anar a la reunió nacional de la Comisión de Géneros y Diversidad del Frente de Todos, ens trobem que ens van demanar que deixéssim "dissidències" per a la lluita col·lectiva als carrers i que no ens l' emportessim als organisme públics. Quan Luciano em convoca decidim l'ampliació a la Dirección de Políticas de Géneros y Diversidad.

Vaig acceptar aquest càrrec amb un gran desafiament i el compromís que mereix. Estem pensant les polítiques públiques, i amb les accions que prenem anem definint la qualitat de vida de les dones que arriben aquí. És un lloc de responsabilitat forta i constant. Va ser un sotrac en el personal, venir de la militància feminista, social, partidària a un càrrec de funcionària en polítiques de gènere. Em replantejo constantment quines coses sí, quines coses no, què porto d'abans i necessàriament vull que hi siguin perquè per a això també vull estar en aquest lloc. En aquest sentit em sembla que el que ordena això és la responsabilitat política, no oblidar el que estàvem exigint en la Plaça a l'hora de definir el que farem aquí.

 

I des d'aquests espais que compartíem... Com van rebre la teva designació?

Em vaig sentir molt abraçada, amb sorpreses. Vaig plorar molt d'emoció. Això em comporta més responsabilitat. Em van transmetre el missatge "una de les nostres és en aquest lloc" i és molt fort.

Sentir que amb la consigna "no ens representen", , per la qual ens van pegar molt al carrer,  ara les companyes diguin "em representa" és molt, i com et dic, una enorme responsabilitat. Ara toca ajuntar-nos, explicar-los el que vaig trobar, que m'expliquin què esperen que succeeixi, construir des del feminisme i no des de les velles estructures partidàries. Que aquesta política sigui amb les nostres estratègies feministes.