Adéu, Margarita Salas

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Memòria - Personatges

 

Margarita Salas 

 

En la història comptem amb infinitat de dones brillants en tots els àmbits, a vegades tristament silenciades. Avui marxa una referència de la ciència i la recerca espanyola: Margarita Salas, una de les científiques espanyoles més brillants del segle XX.

La bioquímica Margarita Salas ha mort  a Madrid, el 7 de novembre passat als 80 anys. Considerada un referent per a generacions d'investigadors, la científica continuava treballant en el seu laboratori del CSIC. Les seves recerques van fer possibles grans avanços en bioquímica i biologia molecular.

Al llarg de la seva dilatada carrera, reconeguda aquest any per l'Oficina Europea de Patents, Salas va descobrir la polimerasa del virus bacteriòfag phi29, que té una aplicació crucial en biotecnologia: permet amplificar l'ADN de manera senzilla, ràpida i fiable. Per això s'usa en medicina forense, oncologia i arqueologia, entre altres àrees. La patent ha estat, a més, la més rendibles del CSIC, retornant milions d'euros en inversió a la recerca finançada amb fons públics, segons dades de la Vicepresidència Adjunta de Transferència del Coneixement (VATC) del CSIC.

 Anotacions biogràfiques

Margarita Salas va ser doctora en Bioquímica per la Universitat Complutense; professora ad honorem del Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa del CSIC, del qual va ser directora (1992-1993) i professora de recerca (1974-2008). Va ser doctora honoris causa per dotze universitats espanyoles i membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Va ser deixebla d'Alberto Soles a Espanya i de Seveo Ochoa als Estats Units, al costat del seu marit el també investigador Eladio Viñuela (1937-1999). Va formar part del Comitè Científic Assessor del Max-Planck Institute für Molekulare Genetik de Berlín (1989-1996) i de l'Institut Pasteur (2001). Va ser també presidenta de l'Institut d'Espanya (1995-2003) i de la Fundació per a la Recerca Biomèdica de l'Hospital Gregorio Marañón (2001-2004). Des de 1997 va ser presidenta de la Fundació Severo Ochoa i vocal de la Fundació Carmen i Severo Ochoa.

El 2007 es va convertir en la primera dona espanyola que va ingressar en l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. També va pertànyer a la European Molecular Biology Organization, a l'Acadèmia Europaea, a la American Academy of Microbiology i a la American Academy of Arts and Sciences.

La seva intensa i llarga carrera com a investigadora va ser reconeguda amb nombroses distincions, com el Premi Nacional de Recerca Santiago Ramón y Cajal (1999), el Premi Rei Jaume I de Recerca (1994) o el Premi de Recerca i Innovació Tecnològica de la Comunitat de Madrid (1998). Ha rebut, així mateix, la Medalla del Principat d'Astúries (1997), la Medalla d'Or de la Comunitat de Madrid (2002), la Medalla d'Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (2003), la Gran Cruz de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabio (2003), la Medalla d'Honor de la Universitat Complutense (2005) i la Medalla d'Or del Mèrit al Treball (2005). A l'octubre de 2014 el Consell General de Col·legis Oficials de Químics d'Espanya li va concedir el Premi a l'Excel·lència Química. El 2015 va ser nomenada Asturiana Universal. Adéu, Margarita Salas.