23 de Setembre Dia Internacional contra l'Explotació Sexual i la Trata de persones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

Tere Molla

 

OPINIÓ

Aquest dia, el 23S, va ser instaurat per la Conferència Mundial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones en coordinació amb la Conferència de Dones que va tenir lloc a Dhaka, Bangla Desh, al gener de 1999.

Va ser un 23 de setembre, de l'any 1913, quan es va promulgar la primera norma legal al món contra la prostitució infantil: el país pioner va ser l'Argentina amb l'anomenada "Ley Palacios".

Si divendres passat, 20 de setembre van convocar concentracions massives a la nit per encendre l'Estat amb llum violeta, davant la necessària emergència feminista pels continus assassinats de dones, no podem perdre de vista que dilluns 23 s'ha commemorat una altra data important per als drets de les dones i de les criatures.

No hem d'oblidar que darrere de totes les crisis humanitàries hi ha un gran negoci de tràfic de persones amb diversos fins: Explotació laboral, sexual, treballs forçats, tràfic d'òrgans etc. El tràfic de persones s'ha convertit en l'esclavitud del segle XXI i en un gravíssim atemptat als drets humans de totes les persones que han estat comprades i venudes a tot el món.

Potser la finalitat més coneguda d'aquest lucratiu negoci sigui la tracta de dones i criatures amb fins d'explotació sexual. I aquest negoci ho relata molt bé la pel·lícula "El Proxeneta" de Mabel Lozano. En aquest film es fa un recorregut sobre l'evolució de la prostitució i, al seu torn, un recorregut per la vida emocional i fins i tot física de les víctimes d'aquesta trata de dones que són convertides en prostitutes amb l'únic objectiu de esclavitzar-les perquè la màquina de guanyar diners no només no s'aturi, sinó que augmenti contínuament.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que existeixen, aproximadament 21 milions de persones al món víctimes de treballs forçosos que, per descomptat inclou a les víctimes de tracta per a l'explotació sexual. Segons l'informe, tots els països estan afectats per la trata ja sigui com a país d'origen, trànsit o destinació de les víctimes.

El més dur de les xifres és que el 30% de les víctimes són nens i el 70% són dones i nenes. Aquesta forma d'esclavitud moderna s'acarnissa majoritàriament en les dones i en les nenes ja que representen el 99% del lucratiu negoci de la prostitució, però a més són el 58% en altres sectors de treballs forçats com el treball domèstic, per exemple. Només a la prostitució es calcula que hi ha esclavitzades més de 4,8 milions de dones al món, víctimes del doble estigma: ser comprades en els seus països d'origen, habitualment pobres, i ser venudes per exercir la prostitució.

La pobresa i les guerres són habitualment les situacions que empenyen a les màfies a cercar éssers humans amb els que tractar amb fins delictius. A aquestes màfies no els importen per a res els seus drets humans. L'única cosa que busquen és augmentar els seus beneficis a qualsevol preu, sense importar per res ni els drets humans, ni la dignitat de les víctimes.

Desgraciadament l'Estat Espanyol és un dels principals destins de la trata de dones d'entre 18 i 25 anys sobretot de Nigèria, Romania, Xina, Brasil i Bolívia arriben a Espanya en la seva majoria amb fins d'explotació sexual.

Les víctimes estrangeres de trata amb fins d'explotació sexual "queden sota una coberta de molt dubtosa eficàcia" a Espanya, no hi ha un règim de protecció integral d'aquest col·lectiu i els casos que finalment s'investiguen a la Fiscalia General de l'Estat "són només la punta d'un iceberg".

I el que és pitjor, la pròpia Fiscalia també denuncia que a Espanya no s'estan tipificats els delictes d'esclavitud, servitud i treball forçós com a delictes propis i independents, el que considera com "una de les majors mancances del nostre ordenament jurídic penal".

Com veiem és més que necessari seguir denunciant aquestes situacions i seguir fent pedagogia per evitar que aquestes situacions que generen greus conseqüències per a les víctimes, no es donin. I com a ciutadanes i ciutadans que creiem en la llibertat de les persones, de totes les persones, hem d'actuar, cadascú i cadascuna des de la seva posició, per evitar tant sofriment a tantes persones.