Reconèixer drets per a prevenir violències

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Identitats de gènere - Entorn quotidià

 

Semlac

 

Les diferents formes en les quals les persones expressen una identitat de gènere i orientació sexual no heteronormatives continuen sent elements generadors de diverses violències cap a elles, van afrirmar-ho juristes i estudioses del tema.

 

Semlac

 

Foto: Especialistes del Cenesex i l'acadèmica Marta Prieto Valdés (extrem dret) durant el panell. 

 

Per a Manuel Vásquez Seijido, subdirector del Centre Nacional d'Educació Sexual (Cenesex), tals actituds discriminatòries poden ser identificades com a obstacles o esculls per al reconeixement i garantia dels drets humans en cadascun dels contextos socials.

En intervenir divendres passat 30 d'agost en el panell Violències i Sexualitats, en la sessió de clausura del V Congrés Iberoamericà sobre Assetjament Laboral i Institucional, el jurista va sostenir que des de les ciències socials i jurídiques, "les violències relacionades amb les diferents interpretacions de la forma en què les persones expressem la nostra sexualitat és un tema que actualment ocupa un espai molt important, no només en les agendes polítiques dels Estats, sinó també en la societat civil i en l'acadèmia".

En opinió de Vásquez Seijido, la violència inicia, per exemple, quan no aconsegueixes ser persona reconeguda i s'exigeix que siguis el que "consta en un document d'identificació que res té a veure amb l'experiència viscuda d'aquesta persona durant tota la seva vida", va explicar referint-se al dret al reconeixement de la identitat de gènere de les persones trans.

D'acord amb l'especialista, això condueix a una espècie de "invisibilitat jurídica". En aquest sentit, va esmentar les fortaleses que en el context cubà té la Nova Constitució, aprovada el mes de febrer passat i que confirma en el seu article primer la igualtat i l'equitat com a principis fonamentals que han de pautar tant la interpretació del text, com la seva aplicació en l'ordenament jurídic.

Al seu judici, igual de cardinal és l'article 44 de la Carta Magna, "que responsabilitza a l'Estat amb la generació de polítiques públiques per a potenciar la inclusió social i la salvaguarda dels drets de les persones la condició de les quals el requereixi".

"Això es tradueix en el reconeixement en aquest rang de l'existència de grups de vulnerabilitat i la responsabilitat per mandat constitucional de l'Estat de generar polítiques particulars per a aquests", va dir el jurista.

Amb aquesta premissa hi va coincidir la professora de Dret Constitucional de la Universitat de l'Havana, Marta Prieto Valdés, per a qui es necessiten mesures i accions diferents per a potenciar la inclusió social. "No es tracta només d'igualtat en la llei, sinó que aquest valor ha de manifestar-se davant la llei i en l'aplicació de les normes per igual", va explicar.

"La igualtat és una necessitat com a resposta a qualsevol discriminació que pugui subjeure, a qualsevol acció lesiva als drets humans i la dignitat", va expressar.

Violències en més d'un espai

Segons l'acadèmica, el primer pas per a prevenir les violències és visibilitzar els fenòmens d'aquest tipus. "Encara que es digui igualtat davant la llei, hi ha pautes i accions que lesionen drets, discriminen, desconeixen, perquè es vol seguir una lògica moltes vegades d'allò uniforme, de l'homologació i s'exclou el valor de la diversitat com a expressió dels éssers humans", va dir.

L'assetjament, va exemplificar la professora Prieto Valdés, és un dels fenòmens més silenciats. "És una expressió de discriminació que comporta maltractament, rebuig a l'escola, a la família, als centres laborals i que es mostra de diferents maneres".

Urgeix entendre que no parlem d'"admetre a qui és diferent, sinó de respectar que existeix perquè té els mateixos drets que jo", va afirmar l'especialista.

Justament el panell va col·locar en l'àmbit de l'accés als drets un grup de resultats de recerques del Cenesex en els últims dos anys, els quals depassen l'àmbit de la violència cap a la dona, per a inserir-se en altres dinàmiques complexes sobre les violències basades en les maneres en les quals s'expressa el gènere.

Un dels contextos on s'experimenten aquestes violències és l'accés als serveis de salut, si bé les i els panelistes van insistir en la capacitat de multiplicar aquestes actituds en altres espais, com el laboral.

Quatre estudis del Cenesex, presentats per les investigadores Delia Suárez Socarrás, Marais del Rio Martín, Ada Alfonso i Andy Aquino Agüero, desvelaren mites, discriminació i prejudicis en les prestacions de salut respecte a les sexualitats no heteronormatives, la manca de serveis orientats a les seves necessitats específiques i la poca sensibilitat i poc respecte cap a elles en espais hospitalaris, fets que limiten l'exercici del dret a la salut de dones lesbianes, trans i les seves parelles.

"Hi ha una bretxa enorme en el gaudi de la salut de les dones lesbianes i transsexuals si es compara amb les dones heterosexuals, la qual cosa és un tema a resoldre en un país on el dret a la salut pública consta com a prioritat en l'agenda governamental", va comentar la psiquiatra Ada Alfonso.

"Aquesta bretxa passa per la manera en què ens hem construït com a subjectes culturals, la qual cosa ens porta a discriminar a les persones per la seva orientació sexual i per la seva identitat de gènere, fins i tot a l'hora de prestar serveis de salut", va sostenir l'experta