Mª Ángeles Cabré: "Vivim un auge de feminisme i visió de gènere"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

María Angeles Cabré

Parlar de feminisme sense abans haver educat la mirada de gènere pot ser contraproduent, adverteix Mª Ángeles Cabré, escriptora i directora de l'Observatori Cultural de Gènere.

 

La Independent va entrevistar a Mª Àngels Cabré arran de la convocatòria a la tercera versió del Premi de Periodisme María Luz Morales, que aquest any ha ampliat el tema l'empoderament de les dones en els feminismes.

Aquest premi l'impulsa l'Observatori Cultural de Gènere i la Fundació Catalunya la Pedrera, amb el suport del diari ARA, i el suport moral de l'Institut Català de les Dones (ICD), al Col·legi de Periodistes de Catalunya, l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) i el Màster Gènere i Comunicació de la UAB (GIC) i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i comunicadors de Catalunya - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere ( XIDPICCAT-XIPVG) a través de La Independent.

En l'entrevista, Cabré realitza un interessant anàlisi de la situació del periodisme respecte al gènere i al feminisme, a l'objectivitat periodística i del compromís dels homes periodistes, entre d'altres aspectes.

 

María Angeles Cabré 1

La entrevistada Mª Ángeles Cabré.

 

És necessari un premi com el III Premi de Periodisme María Luz Morales?

Sí, és molt necessari. D'una banda, perquè rescata de l'oblit el nom d'una gran dona: una escriptora i periodista cultural que va conrear gairebé totes les facetes de la literatura i de la crítica i que, a més, va ser la primera dona a dirigir a Espanya un gran diari, la Vanguardia. I, d'altra banda, perquè, ara que finalment els mitjans de comunicació s'interessen per les dones i pels diferents aspectes del feminisme, anima els i les professionals a tractar aquestes qüestions des del talent i el rigor, que és el que premiem.

Després d'una llarga absència d'aquestes temàtiques, és hora de premiar els que s'ocupen d'elles i agrair-los el servei públic que estan fent amb la normalització dels continguts.

 

Quina creu que és la situació del periodisme respecte al feminisme i a la visió de gènere?

Vivim un auge evident d'aquestes temàtiques, cosa que porta en molts casos a oferir lectures simplistes i poc documentades. O, el que és el mateix, es parla freqüentment de feminisme sense haver passat abans per la mirada de gènere, és a dir, sense haver educat prèviament la mirada. Això, en qualsevol cas, és una contradicció i resulta molt contraproduent a l'hora d'informar les lluites feministes.

 

Per a moltes persones un periodisme feminista és pura militància i per això no és objectiu. Què en diu al respecte?

L'objectivitat pura no existeix. I totes les classes de periodisme són, d'una manera o altra, subjectives. Ningú escriu des llimbs, sinó des d'algun compromís. El periodisme feminista és com el menjar sa, no per això deixa de ser menjar sinó tot el contrari. El periodisme feminista és un periodisme responsable, respectuós amb les diferències i plenament conscient de les actuals cruïlles.

 

El premi porta el nom María Luz Morales, en honor a aquesta prestigiosa escriptora i periodista cultural. Per guanyar-lo, què cal haver fet?

Cal haver signat un treball periodístic breu (ja sigui de text o audiovisual) que s'hagi publicat durant el 2018 en algun mitjà de comunicació espanyol i en qualsevol de les quatre llengües de l'Estat. El treball ha de tractar sobre l'apoderament de les dones i / o els feminismes.

 

És més habitual que algú amb visió de gènere en periodisme sigui dona, què creu que passa amb els homes periodistes en aquest tema?

És evident que els homes en general encara no s'han compromès en el seu conjunt amb el moviment feminista perquè encara no han entès que els interpel·la directament i que tan víctimes són les dones del patriarcat com ells. Els periodistes homes contemplen el feminisme encara des de la barrera, però ja és hora que baixin a l'arena o quedaran periodísticament endarrerits.

 

A l'hora de valorar els treballs, pesarà més que vinguin d'un mitjà generalista, i per això un mitjà gran, que d'un petit i especialitzat?

De cap manera!. Sospesem totes les feines amb el mateix interès i som conscients que el bon periodisme es dóna en tota classe de mitjans, ja siguin grans o petits. De fet, crec que ara mateix es fa millor periodisme en els mitjans independents. Una altra cosa està succeint en el sector editorial amb els segells petits, més consagrats a la qualitat que a la rendibilitat.

 

Per què sembla tan difícil que la visió de gènere entri en els mitjans generalistes? Considera que hi ha avenços?

Els mitjans generalistes són grans dinosaures ancorats en dinàmiques ja periclitades. Solen ser els únics que encara mantenen plantilles masculinitzades en excés i les seves seccions d'opinió semblen hereves de la Generació del 27, ja que la infrarepresentació femenina és manifesta i vergonyosa. Els grans mitjans encara no han ingressat al segle XXI.

 

Aquesta és la tercera versió del Premi de Periodisme María Luz Morales, quins aprenentatges van deixar les anteriors versions?

En les dues primeres edicions (2016 i 2017) advertim com havia augmentat, en un termini molt breu, l'interès per les temàtiques a les  que el nostre premi va destinat. Els molts treballs rebuts (més de 200) van demostrar també que calen estímuls com aquest, que animen els i les professionals del sector a seguir tractant aquests assumptes. Ara que el feminisme ha assolit una difusió global i s'ha incorporat massivament a les converses del carrer, esperem rebre encara més treballs i que es consolidi aquesta tendència a l'alça.