Luisa Vicente: La bombolla del Lloguer ens afecta més a les dones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Economia i Treball - Economia

 alt 

El divendres 22 de març, tindrà lloc la conferència de Luisa Vicente amb un debat posterior al Casal Barri Poblenou.

 

alt

 

 

En aquestes dates al voltant del 8 de març, l’Associació Món Comunicació (AMC), organitzadora de l’acte ha volgut posar sobre la taula com ens afecta a les dones les pujades del lloguer, el difícil accés a un habitatge digne i els desnonaments. I per això ha invitat Luisa Vicente, experta en economia i activista, que ha estat assessora jurídica i econòmica en matèria soci laboral, empresarial i en Recursos Humans, i porta molt temps investigant sobre qui hi ha al darrera de la bombolla del lloguer. Ens ha concedit una entrevista sobre el tema.

 

 

alt

 

 

Els desnonaments estan augmentant de forma alarmant i imparable. Malgrat la bona disposició a aturar-los per part  de moltes entitats i d’alguns ajuntaments, com el de Barcelona. La pujada dels lloguers afecta famílies i a persones sense recursos, sobre tot a moltes dones i als seus fills, que no tenen  on traslladar-se.

 

alt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tal  com publicà Bloc de Mon Comunicació, sobre la seva darrera xerrada, Luisa Vicente en les seves conferències ens descobreix qui es beneficia d'aquesta imparable pujada, i  qui hi ha al darrera d’aquesta bombolla, d’on ve i on es pot portar. Al darrera de molts noms d’immobiliàries estrangeres de noms tan pomposos com: Blackstone; Cerberus, KKR o BackRock...  hi ha empreses i especuladors (testaferros) de l’estat espanyol, així com els més importants bancs  (alguns dels rescatats) i la propera La Caixa, sobre tot en la ciutat de Barcelona.

“L’habitatge s’ha convertit en el principal actiu financer dels Fons d’Inversió, sobre tot per a les SOCIMIS, empreses d’inversió exclusivament immobiliària i obligades a destinar almenys el 80% dels seus immobles al lloguer. Els bancs espanyols han despertat igualment al furor SOCIMI, i molts ja participen en el negoci del lloguer que s’ha enlairat amb força a Barcelona. En aquestes empreses hi tenen participacions bancs com: Santander, BBWA, Banca MARCH , BANKIA i una llarga llista d’entitats financeres locals i internacionals.

 

No hi ha veritable intenció política de canviar la situació.

 

La pujada de lloguers afecta sobretot a famílies i persones sense recursos? Creu que les dones són les principals afectades perquè?

El preu dels lloguers s'ha disparat, i afecta a tot l'espectre econòmic, social i fins i tot urbanístic d'una ciutat. Concretant, afecta de manera notable a les famílies i a les persones sense recursos, sobretot dones soles, vídues, i als mes joves -els i les mileuristes- que tampoc poden accedir a un habitatge pels preus prohibitius del mercat.

Encara no disposem de dades contrastades per a contestar afirmativament a aquesta pregunta però estic investigant per a saber com afecta a les dones un desnonament, a nivell familiar, físic i emocional. Un dels temes dels quals no es parla és que la falta de diners per poder pagar un lloguer està induint a algunes dones a practicar una prostitució encoberta. N'hi ha prou de mirar la quantitat d'anuncis d'homes que ofereixen habitació gratis a canvi de sexe dues o tres vegades per setmana. Això és vergonyós, però confirma aquesta dita: “de l'arbre caigut tothom fa estelles”.

La recerca que estic desenvolupant parteix del treball de camp que va fer el relator de l'ONU Miloon Kothari quan va venir a Espanya el 2007, en plena bombolla immobiliària, per a alertar al govern de la crisi que s'aveïnava i de les seves conseqüències. En un dels seus apartats fa esment precisament dels riscs per a les dones.

 

Creu que una llei de control dels preus dels lloguers podria pal·liar aquesta situació de persones que es queden al carrer sense habitatge?

Tota crisi és multifactorial, en conseqüència, la bombolla del lloguer també ho és. Controlar el preu dels lloguers podria pal·liar la greu situació de l’habitatge que tenim. Però no es pot arribar a això, sense haver abordat abans altres mesures molt més àmplies. Parlar de controlar el preu del lloguer, és una panacea, un efecte ‘placebo’ que ens subministra el govern a través dels seus aliats, els mitjans de comunicació, per a contenir la indignació dels qui no poden accedir a un habitatge a preus raonables. 

 

 

alt

 

 

Com es podria controlar que els bancs no especulin amb habitatges buits i els venguin a grups econòmics per a la seva explotació directa?

Jo sempre començo les meves xerrades amb una frase: “D'aquells fangs, aquests llots”. La bombolla immobiliària del 2008 ha desencadenat la bombolla del lloguer que sofrim avui. El negoci de la banca és especular, no saben fer una altra cosa. Van especular amb la bombolla immobiliària col·locant préstecs de risc durant anys fins que la bombolla va explotar, i continuen especulant ara amb el lloguer fins que els preus aconsegueixin xifres d'escàndol. 

Queden encara uns 5 anys de desnonaments “a sac”, i seran els pitjors. Els bancs necessiten quadrar els seus balanços davant la UE, segons el pla estratègic bancari que es va dissenyar després de la bombolla immobiliària, i han de desfer-se urgentment de tots els seus actius tòxics dipositats en la SAREB o banc dolent abans de 5 anys, en cas contrari hauríem de rescatar per segona vegada als bancs i això seria inassolible per complet. 



Qui hi ha darrere de l'especulació amb els preus dels lloguers?

Els habitatges els venen a grups econòmics, als famosos “fons voltors”, darrera dels quals  hi ha empreses pantalla - algunes de nom estranger- per a ocultar als qui realment es beneficien dels milionaris beneficis que els reporten les adquisicions massives d'habitatges. Pensa per exemple en tots els bancs, en personatges com Oleguer Pujol, un dels fills de Pujol, José María Aznar júnior i el recolzament del seu pare en tenir com a “padrí” a George Bush. Pensa en el gendre d'Eduardo Zaplana, en J.Ignacio Goirigolzarri, actual President de Bankia, o en Ana Rosa Quintana i el seu marit Juan Muñoz. Hi ha molts més noms propis, i estan molt a prop nostre. Ells només són uns exemples d’”empresaris” que inverteixen en immobles a través de les famoses SOCIMIS, que provenen de les antigues SICAVS, i dels diners a paradisos fiscals.

 

Si el dret a un habitatge digne és a la constitució, hauria de ser anticonstitucional que qualsevol ciutadana o ciutadà no disposi de sostre?. 

L'habitatge és essencial per a una persona i la seva família, per això està recollit en la Constitució, també diu que els poders públics, govern i Administracions autònomes promouran les condicions per a fer efectiu aquest dret, evitar l'especulació, etc., Però, per a resumir, el famós article 47 de la Constitució és només per a l'aparador, perquè no és un dret fonamental, per tant no és exigible davant els tribunals. I és necessari subratllar tres coses: 


1) Espanya està a la cua en habitatge social. Només es destina a habitatge social entre un 1 o 2%, mentre que França supera el 20% segons dades d'Amnistia Internacional. Urgeix fer habitatge social per a compra i lloguer, o destinar els habitatges buits que estan en poder dels bancs, almenys una part.


2) El govern hauria d'eliminar o regular les SOCIMIS, el principal problema (però actualment és una utopia )


3) Mentre prevalgui la idea que l'habitatge és un producte especulatiu, en lloc d'un dret humà i social i s'exigeixi davant els tribunals, difícilment sortirem d'on estem. Si no es construeixen moltíssims més habitatges nous a preus raonables, la situació anirà a pitjor.

 

Nota: per al debat posterior s’ha convidat a associacions molt actives al Poblenou, com “Ens Plantem”, i altres que treballen a l’àmbit de ciutat, com la PAH Barcelona, o el Sindicat de Llogateres, que poden ocupar la fila zero en la sala del Casal del Poblenou, per explicar les seves experiències.

 

Serà divendres 22 de març, a les 19 hores. Casal Barri Poblenou.