Abolir l'esclavitud

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

 Tere Molla 1 bis

 

OPINIÓ

Aquesta setmana llegia amb alegria que el Consell Constitucional francès avala la llei sobre prostitució que, des de 2016 està vigent a França. En aquesta llei es penalitza els clients i no a les dones prostituïdes.


Aquesta llei, igual que l'aprovada a Suècia el 1999, són models a seguir ja que posen l'accent en el gran negoci que suposa tractar i explotar sexualment dones en situació vulnerable i, pel que sembla, també assenyala la necessitat d'un acompanyament i recursos per a les dones que vulguin abandonar aquesta situació.

La prostitució no és, com interessadament es vol fer creure, l'"ofici" més antic del món. En tot cas, el que sí es podria afirmar és que consisteix en l'acte d'esclavitud i submissió del patriarcat cap a les dones i les criatures més antic del món.

Tothom sap que és, per a les xarxes de trata de persones, un dels negocis més lucratius del món i que es sustenta sobre trames criminals que no tenen cap problema a l'hora de segrestar, raptar, explotar i esclavitzar les dones per tal de mantenir els seus beneficis.

Quan el capitalisme imposa les seves normes més salvatges els qui primer ho acabem pagant som les dones, ja que s'acarnissa amb nosaltres en forma de feminització de la pobresa i, per tant augmenta el grau de vulnerabilitat. Precisament en aquest moment i mitjançant la tràgica aliança entre el capitalisme i el patriarcat apareix el mite neoliberal de la "lliure elecció" de les dones per ser explotades sexualment.

Quí no ha escoltat alguna història de dones estrangeres que han confiat en algú, generalment un home, que les ha seduït i promès una feina a l'Estat Espanyol, per exemple i quan han arribat s'han trobat sense documentació, sense l'amor promès, i sotmeses sexualment? Us asseguro que jo ho he escoltat. No m'ha calgut anar a veure cap documental. Ho tenia molt proper. I després d'haver pogut escapar de la xarxa i tornar a canviar de país, aquesta dona estrangera, seguia atemorida per si la xarxa criminal de la qual va escapar la trobava.

Tremolen i parlen baixet per la por i només quan es troben segures parlen i descriuen com han viscut o, millor dit malviscut durant el temps que van estar explotades. I com se segueixen sentint brutes i sense desig sexual.

Elles, "les altres" són estigmatitzades socialment per haver estat "usades" per molts homes per saciar el desig sexual d'ells, mai el d'elles. Han estat explotades, violades, agredides, etc. només per augmentar el benefici dels seus explotadors. Només han estat mercaderia per a ells. Ni tan sols han tingut la consideració cap a elles de considerar-les persones.

Llegia aquests dies en una xarxa social una frase lapidària que deia "sempre hi haurà putes i drogues perquè sempre hi haurà consumidors". És terrible perquè implícita i simbòlicament posa al mateix nivell substàncies tòxiques com el són les drogues amb persones, dones prostituïdes, sense cap pudor, sense analitzar en absolut les situacions d'aquestes dones. Res, senzillament justificar que el desig d'ells ha de ser satisfet a qualsevol preu. Em sembla terriblement dolorós i humiliant.

Justificar l'existència i la no abolició de la prostitució és posar-se obertament de part del capitalisme més salvatge i al costat del patriarcat opressor.

A hores d'ara no em valen justificacions de cap tipus. Pretendre portar a l'àmbit laboral l'esclavitud o escudar-se en el mite de la lliure elecció no ho puc entendre, ja que, com ja he comentat, s'amaga un lucratiu negoci il·lícit que explota sexualment en règim fins i tot d'esclavitud a dones i fins i tot nenes vulnerables.

Pretendre assimilar la prostitució amb l'apoderament de les dones és donar ales a un patriarcat capitalista que pretén mantenir els seus privilegis a tota costa i els seus desitjos en forma d'imposició.

La misogínia i el menyspreu cap a les vides de les dones prostituïdes forma part del rebuig que socialment existeix cap a elles, perquè se les considera responsables i culpables de la seva pròpia situació i no víctimes d'un engranatge que les fa servir com a matèria primera per a consum i privades de qualsevol dret humà.

Posicions com la de Suècia i la recentment presa a França les dota d'humanitat i de drets. El contrari significa legitimar la trata de persones, l'esclavitud sexual, la cosificació dels cossos per satisfer desitjos privant de drets a aquestes dones i fins i tot nenes.