On hi ha normativa hi ha alegria

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Vida qüotidiana

Isabel Franc

OPINIÓ

Aquest article no té res a veure amb el feminisme (o sí) ni tan sols amb la reivindicació social (o sí) només és producte de l'estupor que em produeixen determinades normatives.

 

En tinc unes quantes, i no descarto que aquesta crònica sigui la primera d'una llaminera sèrie.

El meu únic esport, d'aquells d'agafar la bossa i anar al gimnàs, és la natació. Un gimnàs petit, acollidor i, en general, tranquilet el del meu poble. Des que el va agafar l'ajuntament, a més, és organitzat; com no podia ser d'altra manera, el consistori es va afanyar a introduir una normativa. Cinc punts, alguns d'ells força interessants com, per exemple: "Per qüestions d'higiene no està permès depilar-se, afaitar-se o tenyir-se". Del tot d'acord, fora molt desagradable trobar-se una senyora fent-se la cera en mig del vestidor. El darrer d'aquests punts, en canvi, em deixa garratibada i m'afecta personalment: "L'ús d'assecadors és exclusiu per el cabell". Ostres! Resulta que els meus peus tenen tendència a desenvolupar fongs i la meva metgessa de capçalera em va dir que me'ls eixugués amb l'assecador. I ara què faig?

 

isabel Franc-secadores

 

Tot just aparèixer els cartells al recinte esportiu, vaig anar a la recepció a informar-me i va tenir lloc aquesta conversa (la transcripció és literal, em va semblar tan sucosa que la vaig apuntar de seguida tot pensant que em serviria per algun personatge):

—Com és que heu posat aquesta norma?
—És que hi ha gent que utilitza l'assecador per tot.
—I? Vull dir, si tinc la roba una mica mullada o em vull assecar una orella, posem pel cas, no el puc fer servir?
—No, és que, ja et dic, hi ha molts que és que eren així..., llavors tothom veia que s'assecaven, i... llavors pues no.
— Ja, és clar. I quin problema hi ha?
—No, mira, van posar aquesta norma.
—Però, s'espatllen els assecadors si els enfoques a un altre lloc que no sigui el cabell?
—No, és que, ja et dic, sobre tot els homes tenien moltes queixes de que era molt desagradable que et posessis l'assecador pel cap després de... m'entens?

Doncs, sincerament, no, no ho entenc i els arguments tampoc em semblen gaire sòlids. La qüestió és que, ara, quan vaig a la piscina em sento com en els millors temps de la clandestinitat, perquè els meus peus necessiten aire calent i no estic disposada a renunciar a eixugar-me'ls com cal, donat que:

a) no faig mal a ningú
b) no faig malbé els aparells.
c) no inverteixo més temps que qui s'eixuga una melena i, per tant, no faig un consum excessiu d'electricitat
d) si els que es queixen són els homes caldria restringir l'ús dels assecadors només pels cabells al vestuari dels homes.
i e) la norma em sembla una poca-soltada.

 

isabel Franc-duchas

 

Per sort, al gimnàs hi vaig sempre quan hi ha poca gent, però, tot i així, a l'hora de posar-me els mitjons em veig obligada a fer estratègies de thriller d'espionatge per tal de no ser enxampada fent un ús il·legal dels aparells en qüestió; fins i tot, em sembla sentir pels altaveus la sintonia de la Pantera Rosa. És tan emocionant! Em recorda quan fumàvem als lavabos de l'institut, ens passàvem octavetes a la parròquia del barri, just darrera el confessionari, o cercàvem un racó amagat per besar, apassionadament, aquella boca prohibida. Quins temps!!