Dones, poder i igualtat al segle XXI: per una gran aliança global

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Igualtat - Igualtat

 

alt

 

Al voltant del suggeridor títol “Dones, poder i igualtat al segle XXI”, va tenir lloc el passat 9 d’octubre al Caixaforum de Barcelona, un interessant col·loqui organitzat per l’Ambaixada de Nova Zelanda a Espanya, Casa Asia, Real Instituo Elcano i el Club de Madrid, amb unes participants de luxe.

 

Van ser dones que han estat o estan en primera línia política com són Helen Clark, ex-primera ministra de Nova Zelanda, Leire Pajín, ex-ministra a l’Estat Espanyol i Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI, Sants-Montjuïc i Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, moderades per la periodista Rosa Massagué, per tal de parlar dels principals reptes per a les dones a la política i de la lluita per la igualtat de gènere en aquest segle.

El col·loqui s’ha organitzat coincidint amb la celebració dels 125 anys dels sufragi femení a Nova Zelanda, primer país del món al qual les dones van accedir al vot; Helen Clark, que va ser primera ministra del país durant tres mandats consecutius i posteriorment directora del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament, va explicar com fa 125 anys a Nova Zelanda la societat moderna s’estava creant des de  0 amb un govern progressista i molt més avançat per l’época que els conservadors governs europeus. També va posar en valor que la reivindicació del dret de vot de les dones fos acollida ràpidament, sobre tot tenint en compte que les dones maorís, ja tenien dret a vot en la comunitat.

Per la seva banda, Leire Pajín, que ara treballa a l’Institut de Salut Global en programes de cooperació al desenvolupament, va destacar el recorregut que hem fet les dones a la política en els darrers temps, però constatant que encara hi ha un sostre de ciment que ens impedeix arribar a dalt de tot, com el que va impedir que Helen Clark, “la dona que més sostres de vidre ha trencat”, arribés a la Secretaria General de les NNUU. “Vivim una explosió de realitats oposades al mateix temps, com el ressorgiment de l’extrema-dreta i també de les mobilitzacions feministes arran la vaga de dones del 8M; és el moment de sumar més gent al “carro” del feminisme, doncs, i seguir avançant”. Perquè, segons Pajín, tot i que les dones hem fet molts avenços des dels temps de la seva àvia, encara ens queda molt per fer perquè “sabem que un pas enrere en igualtat costa molt de recuperar”. En aquest sentit, Laura Pérez va coincidir en ressaltar que “ens trobem en un moment de tendència mundial de retrocés en els drets de les dones, però també amb un gran moviment de resistència contra això, com veiem en el cas de les mobilitzacions de les dones brasileres contra Bolsonaro o en moviments com el #MeToo” Precisament, Helen Clark també va destacar el moviment #MeToo com a clau per a visibilitzar la realitat de l’assetjament sexual que pateixen milions de dones al món, i que, segons ella, ara hauria d’organitzar-se per tal d’influir en la pressa de decisions.

La també Secretaria General de Podem Barcelona Laura Pérez va explicar que “les dones som molt conscients de a quins nuclis de la política no hem arribat; nuclis controlats pels homes i habitualment més allunyats de la pressa de decisions democràtiques; per això des de l’Ajuntament de Barcelona hem posat el focus en els temes que se’ns resisteixen, com ara la bretxa salarial o la política fiscal, polítiques que reverteixen de manera decisiva en la distribució equitativa de la riquesa”.

 

 

alt

 

Al col·loqui també es va valorar el tema de les quotes com a eina necessària per a promoure la presència de les dones a la política; en aquest sentit, Leire Pajín les va defensar, tot reconeixent que si no hagués estat per aquesta discriminació positiva, ella no hagués tingut la oportunitat de ser ministra amb 23 anys; “el que és una trampa es separar el concepte de paritat del de mèrit; això fa que sovint una dona s’hagi de justificar per estar en un lloc de responsabilitat mostrant els seus mèrits, als homes no se’ls qüestiona si estan a aquests llocs per mèrit o no”

Un dels reptes principals per a la igualtat en el que totes van coincidir, és el del conflicte de la vida pública i la vida privada; segons Laura Pérez, “tenim el gran repte de resoldre el conflicte capital-vida, el d’aconseguir la democratització de les cures així com la visibilitat i els drets de les dones que els realitzen”. Aquest és un repte encara més difícil de fer front per part de les dones a la política, un món que segons Helen Clark, “és molt dur per a dones que són mares”; segons va explicar, ella mateixa va haver de triar entre la política i la maternitat, renunciant a aquesta darrera, però reconeix que els temps han canviat i que “les dones han de tenir la opció de prendre les decisions que volen”. Així, segons Laura Pérez, “hem de deixar enrere el rol de superwoman i lluitar perquè les cures siguin assumides per homes i dones, així com per l’administració pública i el món privat”; “el gran repte és com socialitzem les cures des de la llibertat d’opció de cadascuna”.

 

 

alt

 

 

Un altre desafiament important, segons Helen Clark, es la lluita contra la pobresa, que te cara de dona: “Hi ha 800 milions de dones al món en condicions d’extrema pobresa i no sembla que anem a complir amb l’objectiu de l’agenda pel desenvolupament d’acabar amb ella; en aquest cas, la solidaritat internacional és clau per a lluitar contra la pobresa extrema”. En aquest sentit, es va parlar de l’important paper d’una cooperació al desenvolupament amb visió de gènere, tenint en compte que “no podem exigir a les polítiques de cooperació unes clàusules de gènere que ni tan sols aquí complim”, va remarcar Laura Pérez, que també porta com a regidora l’àrea de Relacions Internacionals a l’Ajuntament de Barcelona.

Per altra banda, el tema de visibilitzar i incorporar la diversitat a la lluita feminista, també va estar present en el debat; així, Laura Pérez va explicar com “des de l’Ajuntament estem millorant els serveis amb una perspectiva interseccional però tenim el gran repte d’aconseguir que els llocs de lideratge els ocupin dones diverses, amb diversitat ètnica, d’origen, d’edat i amb diversitat funcional”. Segons Pérez, “el desbordament feminista dels últims mesos és molt positiu, però l'hem de deixar de liderar només les dones blanques”.

 

 

alt

 

 

En el que les tres van coincidir totalment és en la necessitat de teixir aliances àmplies a la societat per a l’avenç de les dones, amb tothom que cregui en una societat més igualitària, segons va expressar contundentment Helen Clark. “Hem d’aconseguir fer arribar els missatges a les dones a les quals no arribem; l’amenaça de regressió democràtica és tan forta, que hem d’estar unides totes les dones en la nostra diversitat i també amb els homes; és el moment d’amplificar la veu del moviment feminista, ja que tenim un cop més a la història un paper fonamental”, va demanar Leire Pajín. Per a Laura Pérez, “és imprescindible que els homes estiguin al nostre costat donant suport a les nostres lluites, però no liderant-les”; “Hem de treballar les aliances globals per tal d' acabar amb el sistema patriarcal; sobre tot en el sentit d’aconseguir canviar les regles del joc masculines, aconseguir un canvi de valors on es premiï el tenir cura dels demés i la col·laboració” va destacar la Regidora del consistori barceloní.