Gènere, habitatge i pobresa energètica, una relació directa i opaca

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Economia i Treball - Economia

 pobreza informe 11

Irene González i Eva Fernández 

Les històries de vida són la millor manera d'explicar realitats que resulten complexes i poc visibilitzades: la precarietat, la crisi d'habitatge i pobresa energètica, i els seus efectes en la salut, tenen fonamentalment rostre de dona i en gran part de dones migrades.

 

pobreza informe 10Molta assistència a la presentació de l'informe. 

 

D'aquesta manera, amb testimonis, va ser presentat, el passat 4 d'octubre a la Lleialtat Santsenca del barri de Sans, l'Informe II. Perspectiva de gènere sobre el dret a l'habitatge i la pobresa energètica a Barcelona que revela dades molt dures sobre la precarietat i angoixa en què viuen moltes dones. Una realitat que resulta totalment invisible per la forma en què es recullen les dades oficials.

El que revela l'informe colpeja: la meitat de les dones corren risc de pobresa; en el grup social amb menors ingressos econòmics la bretxa salarial de gènere arriba al 40%; són dones les que porten la llar en el 80% dels casos de famílies "monoparentals", de manera que l'informe parla de "monomaternals"; són majoria important les dones que cedeixen o redueixen la seva activitat laboral remunerada per dedicar-se a cuidar la llar o a una altra persona; són les treballadores de la llar que viuen en situació de pobresa (80%), així com les jubilades i, en menor diferència en relació als homes, els qui tenen una feina i els que estan a l'atur.

Aquesta situació de pobresa, que afecta en major mesura a la població femenina, fa que la relació del gènere amb la precarietat en l'accés a un habitatge i amb l'experiència de viure en pobresa energètica sigui directa i que, a més, això provoqui efectes en la salut de les dones que la pateixen.

 

 

pobreza informe 4

 

 

L'informe

De la depressió i altres malalties, a més de la seva lluita constant per tirar endavant, tot i els "assetjaments" de bancs i empreses proveïdores de serveis bàsics per cobrar factures, mitjançant bufets d'advocacia i cobradors, és del que van parlar Ana López de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i Cecilia Carrillo de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), les dues dones migrades dedicades a tasques de neteja i cures.
A la presentació, moderada per la periodista Eva Fernández, la representant d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Irene González, va explicar alguns dels resultats de l'informe en el qual, a més d'aquestes institucions, hi van participar l'Observatori DESC (ODESC) i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

L'informe, anomenat "Radiografies de la situació del dret a l'habitatge, la pobresa energètica i seu impacte a la salut a Barcelona. II. Perspectiva de gènere sobre el dret a l'habitatge i la pobresa energètica a Barcelona", va ser elaborat a partir d'una base de dades creada en els anys 2017-2018 per totes les entitats esmentades i es van fer enquestes en profunditat i entrevistes.

És a través de les entrevistes en profunditat, principalment, que s'ha buscat "donar veu a les persones afectades" ja que mitjançant les enquestes no es reflecteix exactament la situació en què viuen i els efectes de la precarietat energètica en aspectes com la salut, va dir González durant la presentació de l'informe.

 

 

pobreza informe 8

 Irene González, Eva Fernandez, Cecilia Carrillo i Ana López.

 

 

Absència de dades de gènere

Les conclusions a què arriba l'estudi comencen amb el seu reclam i denúncia de l'absència de dades desagregades per gènere, situació que amaga, asseguren, la feminització de la pobresa. Això passa en tenir en compte la "llar" com a unitat d'anàlisi i no a la posició que en ella tenen les dones.

"L'Enquesta (oficial) de condicions de vida no fa referència a la situació de les persones en funció de la seva renda individual - que seria on es poden percebre les desigualtats de gènere - sinó en funció de la seva situació familiar", assenyala l'informe que utilitza dades de la Càtedra d'Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili, que fa servir un altre indicador per valorar el risc de pobresa que calcula els ingressos individuals, per obtenir que la taxa de risc de pobresa és del 25,75 per als homes i que aquesta puja al 49,7% en el cas de les dones. Dins d'aquest panorama, les famílies monomaternals (80%) són les que tenen més problemes.

Assenyala a més que en tenir informació desagregada s'arriba a evidenciar la precarització de les dones en el mercat laboral, on la bretxa salarial de gènere es dispara fins al 40% en el percentil 10 de renda, que correspon a població més vulnerable. Així mateix, les dones tenen més jornada parcial de treball i es troben en les activitats que tenen menys valor afegit.

 

 

pobreza informe 9 

Un públic molt atent va fer preguntes desprès de la presentació.

 

Rostre de dona

Les dones tenen una forta vinculació a la llar i a les cures, afegeix l'informe, situació que obliga sovint a que elles es vegin empeses a disminuir la seva participació en el treball remunerat.

És així que "els col·lectius on el risc de pobresa és més gran, i per tant tenen el risc de patir inseguretat residencial i / o pobresa energètica, són les famílies monomarentals, les dones jubilades, les que es dediquen a tasques domèstiques (en la família o per compte d'altri), les dones en atur, les afectades per violència de gènere, les dones migrades, les que exerceixen la prostitució i les ex-convictes".

En suma, la pobresa energètica, en l'estudi, té rostre de dona. Tenint en compte les ajudes concedides a Barcelona el 2015, on el 70% van ser demanades per dones i on el 43% de les famílies monomarentals estan en risc de no poder accedir als subministraments bàsics.

 

 

pobreza informe 2 

(Foto de l'Informe)

 

Polítiques sense gènere

En aquest context, l'informe assegura que les polítiques d'habitatge no tenen una visió estructural de gènere, ja que no responen a les necessitats de la població en risc. Recorden que en el que es refereix a ajudes, només el 2% del parc total d'habitatges correspon a lloguers socials, de manera que les ajudes que es donen no reflecteixen la realitat en representar només un 0,4% del pressupost de la Generalitat el 2017, any en què s'estimava un lloguer de 600 euros quan la mitjana era superior als 800 euros.

"És que tot això és un sense sentit, no surten els comptes", va afegir González.

Per tot això, l'estudi conclou que la relació entre gènere, habitatge i pobresa energètica és indiscutible, així com la necessitat de tenir-la en compte.

 

Conseqüències en la salut i culpabilitat

Els bancs "ens tenen d'aquí cap allà, no hi ha solució, al final no sabem què fer i arriba el moment en que comets una bogeria", va relatar Ana López, una dona amb estudis universitaris inacabats però que en arribar a Espanya no va tenir cap altra opció de treballar en neteja i cures, sense que se li reconegués cap estudi, i que degut a la depressió va estar a punt de no sobreviure a "una bogeria".

L'informe explica que un fet cabdal en l'anàlisi són les conseqüències psicològiques de la inseguretat residència i pobresa energètica, que en el cas de les dones s'observen en sentiments d'aïllament i exclusió, que declaren estar amb un estat de salut regular o dolent en el 50% dels casos (el doble del que és habitual).

Cecilia Carrillo va posar l'accent en la vergonya que sentia per tenir un deute, per sentir-se fracassada, per no tenir feina, fets que la portaven a la desesperació.

Precisament l'informe assenyala que un agreujant en les conseqüències psicològiques és la culpabilització i individualització que fa la societat cap a les persones afectades, ja que hi ha estigmatització de la vulnerabilitat i que també es veu reflectida en el tracte que reben a les oficines de serveis socials.

Crida l'atenció que "qui està a primera línia" en l'atenció a persones afectades per la pobresa, en els serveis socials, siguin també majoritàriament dones i que per la seva posició de base no tinguin possibilitats reals de donar solució a qui busca suport, ha assenyalat Irene González.

Finalment, les persones que van fer la presentació de l'informe van ressaltar que la unitat de les afectades, congregades en les organitzacions que les representen, és necessària per tirar endavant. Sobre això, Carrillo va dir: "Som supervivents, hem pogut sortir emocionalment del buit, encara que el deute encara hi sigui".

 

pobreza informe 1

 

pobreza informe 3

 

pobreza informe 5

pobreza informe 6