Maria-Mercè Marçal, als 20 anys de la seva mort

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Memòria - Personatges

Leo-María Mercè Marcal

@FMMM

Una de las poetes més importants de la literatura catalana, Maria Mercè Marçal i Serra, va néixer a Ivars d'Urgell el 13 de novembre de 1952, en una familia que cultivava el teatre, la música i la literatura.

Poeta, catedràtica d'institut, narradora i traductora, fou una convençuda activista feminista, política i cultural.

Va fer servir com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal. Va estudiar batxillerat a l'institut de Lleida i durant aquesta etapa escriu els seus primers textes en català. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en Filologia Clàsica l'any 1975.

Posteriorment va exercir de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diferents instituts. El 1972 es va casar amb el seu company d'estudis i poeta, Ramón Pinyol i Balasch, del que es va separar el 1976. Aquest mateix any va guanyar el Premi Carles Riba de Poesia amb el seu primer poemari, 'Cau de llunes', que es va publicar l'any següent.

El 1973 va ser cofundadora, juntament amb Ramon Pinyol Balasch i d'altres joves poetes, de l' editorial Llibres del Mall.

El 1979 va publicar el poemaril'Bruixa de dol'. En 1980 va tenir a la seva filla Heura, que va decidir criar sola, i a qui li va dedicar alguns dels seus poemes, 'Triar' entre ells. El 1982 publica 'Sal oberta', recopilació de poemes en la que tracta poèticament l'embaràs i el neixament de la seva filla. A 'Terra de mai', també de 1982, (títul que fa referència a una companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins aleshores.

El 1985, publica 'La germana, l'estrangera', amb la segona part de la qual va guanyar el Premi López-Picó. L'última obra poètica que es va publicar en vida va ser 'Desglaç', en la que tracta el dolor per la mort del seu pare i que va recollir a 'Llengua oblidada' (1973-1988). Durant els anys vuitanta, Marçal va estudiar i traduïr a diferents poetes i escriptores i va preparar la seva única novel·la: 'La passió segons Renée Vivien' que es va publicar l'any 1994. Aquesta obra fou premiada amb els premis Carlemany 1994, de la Crítica 1995, de la Crítica Serra d'Or 1995, Joan Crexells 1995, Prudenci Bertrana 1995 i el premi de la Institució de les Lletres Catalanes 1996.

En els últims anys de la seva vida Maria-Mercè Marçal va impulsar el 'Comitè d'Escriptores' dins del 'Centre Català del PEN Club'. El 1996, visquent ja amb la seva companya la filòsofa Fina Birulés, li va ser diagnosticat un càncer. Durant la seva lluita contra la enfermetat escriu bona part de 'Raó del cos', que es va publicar pòstumament el 2000.

Va morir a Barcelona el 5 de juliol de 1998, als 45 anys, i va ser enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir se li va atorgar la 'Medalla d'Honor de Barcelona'. Desprès de la seva mort s'han publicat dos antologies de la seva poesia i una recopilació de prosa de no ficció.

 

 

Leo-María-varios

Sílvia Pérez Cruz, Túrnez & Sesé, Mercè Serramalera, Marina Rosell, Lídia Pujol, Henric Hernàndez en la presentació del CD de commemoració del desè aniversari de la mort de Maria Mercè Marçal.

 

Conmemorant el desè anniversari de la seva mort, la Fundació* que porta el seu nom i que presideix la seva filla Heura Marçal, va editar un CD* amb catorze cançons de la poeta, musicades i interpretades per diferents cantants coneguts*, que va ser presentat a Barcelona el 15 d' abril del 2009.

Molts dels reconeixaments que va rebre varen representar la seva consolidació com a narradora, encara que, la seva inevitable classificació es la de ser una de les poetes més importants de la literatura catalana.

Els seus articles d'essaig literari i de pensament estàn publicats a 'Sota el signe del drac. Proses' 1985-1997 (2004), dirigida per Mercè Ibarz. Va ser editora i estudiosa d' escriptores com Clementina Arderiu i Rosa Leveroni, va traduïr a autores com Colette, Yourcenar, Leonor Fini i –amb col·laboració amb Monika Zgustová– a les poetes russes Anna Akhmatova i Marina Tsvètaieva.

 

*La Fundació Maria-Mercè Marçal, entitat sense ànim de lucre, va ser fundada el 2008. Amb primera seu a Sabadell i actualment a la Biblioteca de Catalunya, es dedica a difondre i estudiar l' obra de la gran poeta.

*Artistes que van participar en el traball discogràfic 'Maria-Mercè Marçal Catorze poemes, catorze cançons':
Toti Soler, Mercè Serramalera, Marga Bufí, Jabier Muguruza, Sílvia Pérez Cruz, Maria Cinta, Gerard Quintana, Guillermina Motta, Lídia Pujol, Marina Rosell, Maria del Mar Bonet, Túrnez & Sesé, Txiqui Berraondo i Anna Subirana, Teresa Rebull, Enric Hernàez (direcció artística del disc).