Acostant Diversitats des de la Igualtat

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Religió - Espiritualitat


Maribel Nogue

OPINIÓ

Aquest era el lema escollit per la Jornada de Portes Obertes a la Mesquita d'Igualada organitzada per l' Associació Cultural Alfarabí.

Una bona proposta que va convocar diverses persones, vinculades a associacions i entitats socials diverses, perquè estem convençudes de que no es tracta sols d'un tema de cortesia, d'educació i convivència amb els veïns i veïnes de torn, sinó que, en el context actual, cal obrir-nos especialment a una comunitat especialment vulnerable cara als prejudicis que s'estan generant pel cúmul de tòpics i rumors que es fan córrer de forma intencionada per un discurs de l'odi que –dissortadament- va penetrant en la vida quotidiana de massa sectors de la nostra societat.

Jornada de portes obertes a la Mesquita d'Igualada

El passat mes de juny, la Fundació Sociocultural ATLAS va dur a terme un curs sobre "Islamofòbia de gènere. Eines per descolonitzar la mirada" impartit per Brigitte Vasallo, escriptora, professora i una coneguda activista feminista i antiracista. En aquest curs es va posar de manifest que la islamofòbia no és més que una excusa per atiar una interessada confrontació civil per raons de la religió que professa una comunitat determinada (només cal recordar com va actuar el nazisme contra els jueus).

 

 

Mari el foto

 

 

Una aliada de l'odi

Els darrers temps hem viscuts enfrontaments on, el fet d'anar-se obrint mesquites per tal que la comunitat musulmana que conviu amb nosaltres pugui dur a terme els seus cultes, s'ha fet servir com a objectiu per atiar l'odi. Com si el terrorisme no hagués causat víctimes en la comunitat musulmana, com si la gent senzilla de peu de carrer estigués d'acord amb el terrorisme.... Mohamen Mustafa, en un article titulat "la islamofòbia és una aliada del terrorisme" escriu que les mesquites s'han convertit en el principal objectiu de l'odi, i assenyala DAESH com qui els ha arrabassat uns símbols que no els pertanyen per fer-los servir cara al seu propi benefici propagandístic.

 

Gent de pau perjudicada per les elits

Qui coneix persones que professen la religió musulmana sap que són gent de pau i que denuncien, com qui més, el terrorisme. És com la gent que es diu cristiana de la nostra societat, hi ha bona gent i gent compromesa i n'hi ha que, fins i tot des de la jerarquia, dóna un discurs prepotent i excloent, amb continguts inequívocament misògins i homòfobs, i no per això qualifiquem tothom qui es manifesten de confessió cristiana, practiquin o no aquesta religió, de misògins o homòfobs.

 

Res d'odi, res de por

Ho hem vist al carrer a casa nostra mateix. Quan hem sortit al carrer per denunciar- per exemple- la situació que viuen les persones refugiades que fugen horroritzades pel terror, ho hem fet plegats. "Res d'odi" "Res de por" dèiem en la darrera concentració el Dia Mundial dels Refugiats. És que mica en mica perdem la por, és una de les poques coses que no podem perdre, i la perdem colze a colze amb els nostres veïns i veïnes. A nosaltres no ens enganyen. Quins escrúpols han tingut alguns governants (per exemple Donald Trump o Felip VI) per signar acords de venda d'armament als xeics dels emirats àrabs?. Perquè algunes mandatàries europees que han estat a l'Aràbia Saudí o als Emirats no s'han hagut de tapar el cabell com obliguen a les dones dels seus països, uns països on fins i tot hi obliguen les turistes que hi van?. Hipòcrites.

 

Construir identitats alienes a la mateixa biografia

En un dels seus escrits Brigitte Vasallo ens diu que "Més enllà de les creences i les pràctiques religioses de cadascú, s'entén com a persona musulmana a qualsevulla que sigui llegida, correcta o incorrectament, com a tal. Persones de tradició musulmana, però laiques o atees, pateixen la islamofòbia. Sense anar més lluny el policia assassinat a París, de nom Ahmed, el varen definir com a musulmà sense cap tipus de dubte i sense preguntar al seu entorn si s'identificava com a tal o no. Mentre que els terroristes de Paris també els van definir com a musulmans sense més, sense parar compte que alhora eren francesos, nascuts a França i educats en l'entorn francès d'una institució d'acolliment francesa. Es potencia així el cognom i el lloc de naixement dels pares per construir una identitat aliena que nega la seva pròpia biografia".

 

Interessos que amaguen polítiques d'exclusió

No es pot reduir l'entramat de la islamofòbia a la construcció d'un mite identitari europeu a partir d'una fictícia oposició binària: Europa com a laica (o cristiana) i el Islam i les persones musulmanes com a estrangeres, exògenes. És a dir, l'enemic extern". És per això que, en la mesura que apropem diversitats, trobem la manera de reconèixer en l'altre suposadament "diferent" la igualtat humana que ens uneix, fent una distinció dels interessos que s'amaguen en aquelles polítiques d'exclusió.

 

La religió com a ciència a l'escola, la doctrina fora

La visita a la Mesquita d'Igualada ens va mostrar la consolidació d'una edificació feta a partir de les aportacions de la gent, amb unes aules com cal per impartir coneixements. Jo sempre he estat defensora de la laïcitat de l'escola, i que els ensenyaments de les religions i el seu culte han de fer-se, per exemple- en espais propis.

 

Coincidir en la convivència quotidiana

Així, des de la llibertat religiosa i de consciència coincidirem molt més sovint en el nostre dia a dia i, perquè no, en els nostres objectius de forjar un món millor, més humà, més just i més igualitari, un món on la guerra formi part d'una assignatura per conèixer la història, però també com s'ha avançat en el temps pel que fa a drets humans, i tot seguit posar els mitjans per evitar que es puguin repetir episodis de destrucció tan dolorosos com el que estem vivint actualment. O és que ja ens estem tornant insensibles?.