La tirania de la maternitat o "Y un dia me convertí en esa madre que aborrecía"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Vida quotidiana - Maternitat i paternitat

Venen uns dies de vacances i aquest llibre és dels que ve de gust poder-ne disposar, tant les que hem estat mares fa ja molt de temps com les que acaben d’inaugurar aquesta nova vida. Sonia Santoro és periodista, té 38 anys i és mare de dos fills que li han inspirat aquest relat fragmentari en el qual ens exposa una maternitat molt més negra que com s’acostuma a explicar. La Independent ha tingut l'ocasió de parlar amb ella.


llibre_madre_aborrecia

Sonia Santoro exerceix el periodisme a Pàgina 12 i és fundadora i directora executiva de l'Associació Civil Artemisa Comunicació i el seu portal informatiu Artemisa Notícies . El 2009 va coordinar el curt documental “La mujer mediatizada”. És també autora dels llibres “Las palabras tienen sexo” (Introducció a un periodisme amb perspectiva de gènere ) i “ ¡Sin nosotras se les acabó la Fiesta!”. Aquest és el primer cop que escriu testimonialment.


sonia_santoro

 

"Y un dia me convertí en esa madre que aborrecía"

Quan has acabat de llegir el llibre, a banda de les diferènciess psicosociològiques que ben segur hi ha entre aquí i allà, s’ha de coincidir per força amb la periodista Maria O’Donnel quan diu: "Em sembla que és el tipus de llibre que va en la direcció de compartir experiències que no sempre et fan quedar bé. Sempre la mare és aquest lloc del sacrifici, del lliurament, la mare perfecta i no som així. Està bé disposar d’un lloc on treure’s aquesta motxilla i poder parlar sense necessitat d’amagar-se. Ens treu molt de pes”. Interessant també l’observació d'una altra periodista i columnista d’espectacles Gabriela Radice : "el llibre em va semblar molt revelador com mare de nena, de les coses que poden fer els homes. I pensava en els mandats que tenim les dones com a mares de nenes i l'alliberador que pot ser, ser mare d'un home. Ells s' “enchastran” tots i està tot bé ".

A partir del naixement del seu primer fill, l'autora sent que la seva vida, com l'havia concebut fins al moment, s'esquerda. La seva carrera professional queda en l'oblit, les seves relacions es limiten a trobades amb gent amb fills, la seva parella es converteix en una mena de germà postís i altres personatges cobren rellevància inusitada: la mainadera, la mare i una autora de llibres sobre la maternitat. La seva història, com la de moltes altres mares que fins al moment de ser-ho es consideraven dones independents, permet repensar el complicat procés de criança d'un infant i el de fer-se mare des de l'humor i també la desolació.

En aquestes pàgines l'autora hi ha registrat tot allò que es mou al voltant de la criança. Per tant, encara que sorprengui inicialment, no és estrany que al costat de les ocurrències infantils, les successives adaptacions a la llar d'infants, els problemes de salut, les baralles conjugals,etc... Sonia Santoro ens parli alhora de les recerques personals o records familiars i imaginaris, i ho faci la majoria de vegades sobre ella mateixa: com era de nena i d'adolescent, que esperava de la vida, el seu procés professional, les seves relacions amoroses...en fi la complexitat del camí de vida que porta a una dona a la tria de la maternitat.

 

Sonia, suposo que en escriure aquest llibre parties d'algun objectiu personal i potser d'altres més col.lectius o socials...

Més que d'un objectiu vaig partir d'una necessitat personal de posar en paraules tot el que m'estava succeint a partir del naixement del meu primer fill. Les meves angoixes per no entendre'l, perquè plorava, perquè no dormia; els meus dubtes existencials i professionals, els meus laments per haver perdut el lloc que fins ara creia havia aconseguit com a dona. I després també totes les altres coses meravelloses com ho són el descobriment d'un nou amor per una persona com és el que sentia amb el meu fill.

No tenia un objectiu social, com deia, però, en llegir el llibre moltíssimes dones de diferents punts del país m'han buscat al facebook oa internet per dir-me que estaven agraïdes d'haver trobat un llibre que deia les coses que elles estaven vivint i que no obstant ningú volia escoltar.

Quins sentiments tenies abans de començar el llibre i com et sents ara que ja està en plena distribució?

Què difícil! El llibre de fet va començar com un diari personal fa uns 6 anys. Els sentiments de llavors eren els que et comentava, em vaig sentir arrasada pel naixement del meu fill. És a dir, molt mobilitzada realment, com mai abans amb cap cosa en la meva vida. El que apareix molt en el llibre, de vegades en to de broma i d'altres  d'amargor, és com el naixement d'una criatura exhibeix les diferències de rols en la nostra societat i el que la societat encara avui espera de nosaltres com a mares: que siguem bones, abnegades, dedicades ... i feliçes! Perquè no pots ser infeliç quan tens un fill. Per contra moltes dones ens sentim soles i tristes o enfadades, per exemple, amb els canvis que això provoca.

Ara em sento contenta d'haver-lo escrit i de les repercusions que ha tingut, perquè a més m'ha permès obrir-me un lloc en un registre menys periodístic i més de treball amb l'escriptura. Estic escrivint contes i això em fa molt contenta.En els meus contes, les dones també són éssers complexos i contradictoris, com en la vida.

 

  


JavaScript is disabled!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

 

 

 

JavaScript is disabled!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

 

 

La que fora editora seva al suplement Las/12, Sandra Russo, diu al pròleg: "Si no oposem resistència als mandats culturals contradictoris que ens perforen el cervell...viurem les nostres maternitats des de fora, com a espectadores d'un espectacular procés de canvi de les nostres pròpies vides. És llavors quan apareix la tirania de la maternitat.".

Més informació: www.meconvertienesamadre.com

Preu del llibre: 40 pesos

Contacte editorial:

Nicolás Abreu nabreu@capin.com.ar