Antonina Rodrigo: feliç 83è aniversari

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Literatura

MONTSE93

 Montse Fernández-Garrido

OPINIÓ

El passat diumenge, 4 de febrer, l'escriptora Antonina Rodrigo va complir 83 anys. Ho va celebrar amb un esmorzar festiu, tal com acostuma a fer cada any, envoltada d’un nombrós grup d’amigues.

L' insigne escriptora Antonina Rodrigo segueix tan bella com sempre: elegant, distingida, lluint una pell preciosa i una abundant cabellera. I gaudeix d’una vitalitat i energia més pròpies dels trenta que dels vuitanta.

Vam gaudir de l’àpat, però encara més de la conversa i la complicitat entre dones. Van ser unes hores de sororitat compartida, de rialles i secrets, de comentar els projectes d’investigació en els què es troba immersa l’homenatjada i d’altres feines literàries que té entre mans.

Aviat publicarà un nou llibre, que tractarà sobre les dones represaliades a la Granada franquista. Hi apareixen la meva àvia (Leonor Martín Pajares) i la meva mare (María Garrido Martín), cruelment castigades pel sol delicte de ser respectivament l’esposa i la filla d’un guerriller, el maquis Juan Garrido Donaire, àlies Ollafría, que va passar nou anys amagat a les muntanyes granadines després d’haver patit tortures i anys de presó per defensar la legalitat republicana.

Un llibre magnífic i de recomanable lectura, com tots els que ha investigat, escrit i publicat fins ara Antonina Rodrigo.

Felicitats, amiga Antonina! Que per molts anys puguem seguir celebrant el teu aniversari. Que segueixis tan desperta, tan sàvia i loquaç, tan revolucionària i honesta, tan bella per dins i per fora. Has estat i ets una de les persones més importants de la meva vida, i sé que ho ets també per a moltes altres dones. T’estimem i t’admirem.

 

Antonina Rodrigo 83

Antonina Rodrigo. Foto @ Lola Delgado.

 

La seva obra:

Antonina Rodrigo, nascuda a l’Albaicín (Granada) el 4 de febrer de 1935, ha escrit una trentena de llibres, a més de nombrosíssims articles i reportatges en diaris i revistes (entre altres, VINDICACIÓN FEMINISTA, dirigida per Carmen Alcalde). Des dels anys 70 resideix a Barcelona i s'ha destacat per la seva habitual defensa dels drets de les dones i per investigar i escriure sobre figures femenines poc conegudes i, per tant, menystingudes per la història.

De formació autodidacta, Antonina va fer les primeres passes literàries col·laborant en els diaris Patria i Ideal, on s’encarregava de realitzar reportatges ocasionals combinant la investigació periodística amb la històrica. Més tard, va col·laborar amb el Diario de Granada i les revistes Triunfo, Historia y Vida, Norma, Caracol, Ínsula i Tiempo de Historia.

Es va estrenar com a escriptora l’any 1960 amb Retablo de Nochebuena, però ben aviat va interessar-se pel teatre, el món de la faràndula i els seus protagonistes. D’aquest interès van néixer les seves obres Almagro y su corral de comedias (1970), María Antonia la Caramba: el genio de la tonadilla en el Madrid goyesco (1972) i Margarita Xirgu i su teatro (1974).

El seu treball divulgatiu es caracteritza per la profunditat de la investigació dels seus personatges a arxius i biblioteques. Exiliades, oblidades, silenciades, il·lustres, perseguides, anònimes... Per les seves mans i la seva memòria han passat desenes de dones de diferents èpoques, des de figures reconegudes com Mariana Pineda, María Lejárraga, Margarita Xirgu, Dolores Ibárruri, María Teresa León, Federica Montseny o María Zambrano, fins a activistes com Magda Donato o Rosario Sánchez Mora, La dinamitera, passant per feministes, científiques i intel·lectuals exiliades comBeatriz Galindo, Amparo Poch, María Teresa Toral o Aurora Arnáiz, una de les primeres catedràtiques de la Universitat de Mèxic, on va exiliar-se.

La seva experiència a l’exili acompanyant el seu company (el també escriptor anarquista Eduard Pons Prades) i les inquietuds que li va despertar la lluita per la supervivència dels espanyols a França després de ser vençuts a la guerra civil, van inspirar diversos llibres seus, com ara Mujeres para la historia. La España silenciada del siglo XX (1979), una de les seves obres més reeditades, prologada per l’escriptora catalana Montserrat Roig, o Mujer y exilio 1939 (1999), amb pròleg de Manuel Vázquez Montalbán.

Les seves publicacions han estat traduïdes a diversos idiomes.


Premis i reconeixements:

  • 1975 Premio Internacional de Periodismo Manuel de Falla.

També l’any 2017 l’Ajuntament de Granada, la seva ciutat natal, va posar el seu nom a un carrer i una placeta del barri de l’Albaicín.

Malauradament, els nombrosos reconeixements no van acompanyats de prestacions econòmiques, que tanta falta fan a aquestes grans dones que sobreviuen amb pensions de misèria.