Ida Lupino doble protagonisme a la Filmoteca

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Cinema

MIFD illustradora MartinaManyà

Il·lustradora Martina Manyà

A més del 100 Aniversari del dret al sufragi femení aconseguit per les sufragistes britàniques, a Barcelona aquest mes de febrer se celebra un altre centenari: el del naixement de Ida Lupino, actriu, directora de llargmetratges i primera dona a fer un 'thriller' en els anys 50 del segle passat. 

La celebració l'organitzen conjuntament la Filmoteca de Catalunya i la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. 

 'Ida Lupino davant i darrere de la càmera' és el nom del cicle que se li dedica aquest mes de febrer i que es perllongarà fins al març. Es diu així perquè consideren que, des d’ambdós costats de la càmera, Ida Lupino “va desenvolupar una carrera molt personal com a actriu dramàtica i també com a directora acreditada de 6 llargmetratges, que conjuguen temes socials o femenins” als Estats Units. Lupino va treballar també en televisió com a realitzadora de: La dimensió desconeguda, Alfred Hitchcock Presents, Bonanza, The Untouchables, The fugitive.

 

La Mostra comença amb ella la seva programació anual

El programa de la Filmoteca ressalta també que celebren el seu centenari “reivindicant aquesta doble faceta: d’una banda, com a intèrpret de directors com Raoul Walsh o Fritz Lang, i, d’altra banda, “com a realitzadora d’una curta però intensa filmografia que trenca amb dos estereotips: el de una dona darrere de la càmera al Hollywood clàssic” i el d’uns “films que van més enllà d'una previsible mirada femenina”.

 

 

 

ricardocineman.blogspot.com

Foto_ricardocineman.blogspot.com

 

El cicle es va iniciar el 9 de febrer amb la pel·lícula de cinema negre The Hitch-Hiker (L’autoestopista-1953) “el primer film noir dirigit per una dona” i en el qual només surt un personatge femení al principi i ni se li veu la cara. Amb aquesta pel·lícula s’inicia aquest any la programació anual de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, segons explicava la seva programadora, Marta Nieto, en la presentació a la Filmoteca. El debat el van compartir Maria Adell, Professora i coordinadora del departament de Film Studies de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i la crítica cinematogràfica i professora de l’ESCAC, Violeta Kovacsics, responsable també del diari i del catàleg del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges Film Festival).

 

'Star-system masclista de Hollywood'

Respecte a la seva filmografia, Marta Nieto, que forma part també de l'equip de continguts de la cooperativa de mitjans audiovisuals Drac Màgic, va afirmar que, tot i treballar en el marc del 'star-system masclista de Hollywood’, Lupino “va saber establir una nova relació entre el gènere cinematogràfic i el 'gènere' tal com l’entenen les feministes”.

Maria Adell va destacar la seva faceta artística com a actriu: “la seva gosadia i coratge en interpretar i la seva capacitat d’expressió i emotivitat, sense el mínim esforç”. Es va referir en concret a una de les pel·lícules de la programació, High Sierra (L’últim refugi-1941) de Raoul Walsh, en la qual va mantenir que era molt millor que el protagonista masculí, Humphrey Bogart, especialment en el “captivador últim pla de la pel·lícula”. Lupino, segons Adell “tenia un talent descomunal i una bellesa no ortodoxa, com Bette Davis”.

 

 

 

wikipedia 250px-Ida Lupino publicity

Foto_Wikipedia

 

Violeta Kovacsics va ressaltar que “va ser una transgressora per ser directora ja en els anys 40-50, perquè va tenir a més, la seva pròpia productora ‘The Filmmakers’, (fundada el 1949 amb el seu marit Collier Young) però sobretot, pel seu enfocament de les trames”. Les pel·lícules mostraven “personatges femenins en crisi”; retratava el “drama social” i reflectia “temes poc habituals com la violació (Outrage, Ultratge-1950) o la maternitat no assumida” (The Bigamist, El bígam-1953), però sempre, segons Kovacsics “proposava un punt de fuga”.

 

Retrat d'una societat puritana i sexista

Outrage, és la segona pel·lícula després de Johnny Belinda de Jean Negulesco, que portava a les pantalles el drama d’una violació, un tema tabú en aquella l’època. I Lupino “el tracta de manera valenta, i amb una mestria enlluernadora; incideix en el trauma psicològic” de l’afectada, però també “ressalta la covardia d’una societat puritana, sexista i incapaç d’encarar responsablement els maltractaments a les dones”.

En la pel·lícula The Bigamist, Lupino “fon el thriller amb el melodrama” i planteja “un enfocament nou de la bigàmia que esdevé una visió excepcionalment pessimista del matrimoni i la vida domèstica”, alhora que reflecteix “el retrat convencional que aquests dos gèneres cinematogràfics han donat sobre les dones”.

 

 

el-bigamo

Foto Cartell The bigamist

 

Never Fear (Mai tinguis por-1949) és la seva primera pel·lícula com a directora i va ser produïda per ella mateixa amb la seva recent constituïda empresa 'The Filmmakers' amb el seu marit. “El tema del film també anomenat The Young Lovers (Els joves amants) té un tractament gairebé de documental, derivat del seu rerafons autobiogràfic de la mateixa directora”, segons indica el programa. És l'última pel·lícula dirigida per Ida Lupino que es podrà veure a la Filmoteca aquest febrer.

While the City Sleeps (Mentre Nova York dorm-1956), de Fritz Lang, és la segona pel·lícula en la qual Ida Lupino és una de les actrius protagonistes; al març se’n projectaran tres més, segons van anunciar a la presentació.