La llista de Junts per Catalunya ha primat els càrrecs represaliats

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

 Puigdemont 21D.jpc

 

Llistes a prop de la paritat però allunyades del model "cremallera". Les dones, només una cap de llista, per Girona, segona a Tarragona i tercera a Lleida.

Junts 21D

 


La llista de Junts per Catalunya, que  compta amb molta gent independent i amb el PDCAT a segon terme  per aconseguir "la restitució del Govern legitim de la Generalitat", està encapçalada a la circumscripció de Barcelona pel President Carles Puigdemont (a l'exili), té com a número 2 a Jordi Sánchez (que ha dimitit com a president de l'ANC per ser candidat a diputat, empresonat actualment a Soto del Real), com a número 3 a la Consellera d'Ensenyament Clara Ponsetí (també a l'exili), com a número 4 al Conseller de la Presidència Jordi Turull ( fins fa pocs dies empresonat a Estremera) i com a número 5 a la darrera directora de l' Institut de les Lletres Catalanes, Laura Borràs. Els números 6 i 7 corresponen al Conseller d'Obres Públiques Josep Rull (com Turull empresonat també fins fa pocs dies a Estremera), i com a número 7 el Conseller d'Interior Joaquim Forn (que encara es presoner a Estremera). I segueix com a número 8, Eduard Pujol ( el fins ara Director de RAC1). No és fins els llocs 9 i 10 que tornen a aparèixer les dones amb Aurora Madaula i Elsa Altardi ( portaveu i que fins ara ha estat la més visbilitzada als mitjans de comunicació ). I d'aquí passen ja al 14 i 15 i al 19, 20 i 21.

Tot i que de la llista de la circumscripció de Barcelona de 85 persones, 40 són dones, aquesta paritat merma visiblement en estar molt lluny del sistema cremallera, que encadena una persona de cada gènere. Depèn doncs del nombre d'escons aconseguits que la representació parlamentaria per Barcelona sigui o no paritària. Una dada a destacar és que la primera no represaliada per aquesta llista i per tant sense possibles judicis pendents és Laura Borràs.

Pel que fa a les altres tres circumscripcions les dones ocupen per Tarragona els llocs 2, 4, 6, 9, 13, 15, 16 i 17 de 18 persones. Per Girona, a destacar que la cap de llista és Gemma Geis i la tercera l'alcaldessa de Girona Marta Madrenas, els llocs on van les dones son 1, 3, 9, 10, 13, 15 i 16 de 17 persones (curiosament llista cremallera només al començament i gens paritària en nombre. I per Lleida són als números 3, 5, 6, 7, 9, 11 i 13 de 15. Per tant les tres llistes lluny del model cremallera i difícilment paritàries en escons.

 

Polítiques de gènere o feministes


Junts per Catalunya es manifesta "compromesa radicalment amb les polítiques de gènere. La perspectiva de gènere ha de ser transversal en tots els àmbits socials. Aquest serà el nostre camp de batalla. Si volem ser una país amb igualtat de tracte i d'oportunitats per tothom, hem de garantir que no hi hagi discriminació per raons de sexe". Aquesta formació política parteix de la contradicció que representa tenir la generació de dones més ben formades de la història i que en canvi no tinguin llocs de responsabilitat i presa de decisions i que per tant es perdi tot aquest talent " per culpa d'obstacles sovint invisibles".

Durant 4 pàgines de les 90 del seu programa electoral, de la 10 a la 13, Junts per Catalunya expressa que el feminisme del segle XXI, és un feminisme 4.0. que s'ha de basar en l'optimisme, la complicitat, la corresponsabilitat, la transversalitat, la llibertat i la dignitat.


Queda desglossat en els següents articulat:

 

Les dones subjectes de ple dret

Contra la xacra del masclisme, l'explotació sexual i la prostitució.


Lluita contra la violència masclista

Junts per Catalunya afirma que la lluita contra la violència contra les dones és una de les seves prioritats, i per això li dedica un apartat concret. A parer seu "la violència masclista té unes particularitats que en fan difícil l'abordatge integral perquè s'hi vinculen aspectes emocionals, psicològics, actituds culturals de domini i submissió i tots aquells que tenen a veure amb la manca d'autonomia i llibertat de les dones".

Davant aquest problema estructural proposa que s'ha de tractar globalment des de la prevenció, la sensibilització, l'educació, l'atenció i l'actuació policial i l'actuació de la justícia, etc.

"S'han d'esborrar de l'imaginari col·lectiu els models tradicionals de relacions entre sexes basades en el poder i transmetre nous models de relació i de solució de situacions conflictives".

 

La societat i les futures generacions han de comptar amb referents femenins

"Pacte de país" contra l'escletxa salarial. Incentivar el lideratge femení en l'àmbit laboral i empresarial. Acabar amb la penalització de la maternitat o el treball no presencial. Afavorir projectes de dones emprenedores. Guies de contractació en matèria d'igualtat a les administracions.

 

Les feines de cura han de ser compartides per tothom

Horaris laborals més racionals afavorint la conciliació i una distribució més equitativa de les feines de cura. Permisos de maternitat i paternitat de 16 setmanes per cada membre de la parella, voluntari i no transferible.

Representació mediàtica de les dones més igualitària. Treball conjunt entre les institucions i els mitjans de comunicació per superar els estereotips discriminatoris.

 

Les propostes de Junts x Catalunya

Redacció d' un nou Pla de Polítiques de Gènere del govern de Catalunya.

Incorporació la perspectiva de gènere a les polítiques públiques de tot el govern de la Generalitat a través de formació específica i consolidació dels referents de gènere a l'administració.

Desplegar la llei d'igualtat efectiva entre dones i homes 17/2015.

Rellançar el Consell Nacional de Dones de Catalunya.

Posar en marxa actuacions dirigides a dones amb discapacitat per tal d'impulsar la seva participació.

Promoure un pacte nacional contra la violència masclista i redactar un nou programa d'intervenció integral. Reordenar la xarxa d'atenció i recuperació integral per a les dones i els seus fills i filles per tal de donar una atenció integral a les dones víctimes de violència masclista. Visibilitzar altres formes de violència masclista mes enllà de l'àmbit de la parella. Impulsar programes de prevenció de relacions abusives i comportaments masclistes entre joves i adolescents. Obrir un pla de recursos específics per a dones agredides sexualment.

LGTBI. Vetllar pel compliment de la igualtat de tracte i no discriminació, i garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transexual, i intersexuals, especialment en aquells àmbits com l'ensenyament, la sanitat i els serveis socials, o la seguretat. Protecció integral especialment en aquelles franges d'edat de formació o de major dependència com són la infància, la joventut i la tercera edat. Reduir la incidència del VIH amb un Pla d'acció específic. Desenvolupar polítiques actives de suport a les famílies de lesbianes i de gais, i per poder accedir a les tècniques de reproducció assistida, incloses les de gestació per substitució, i garantir-ne tots els drets dels infants nascuts per aquest tipus de gestació. Iniciatives de difusió dels drets i la diversitat familiar LGTBI, "drets que s'han d'inscriure en el futur marc legal de Catalunya com a nova república independent".

 

Consideracions i crítiques

L’ICD ha estat la darrera legislatura sota les àrees de govern del PDCAT amb la presidència de la conservadora Maria Teresa Pitarch, ara ja fora del PDCAT, i que és presenta com a cap de llista de la candidatura Convergents de la Plataforma Nova Convergència, seguida de Germà Gordó i de Sílvia Requena.

En canvi les polítiques de gènere a la Cooperació catalana van arribar amb molta força gràcies a l'equip que va dirigir la independent Marta Macias, advocada i gestora, i el seu equip al front de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, aconseguint que tots els projectes haguessin de incloure transversalment la visió de gènere, tal i com consta en el Pla Director aprovat pel Parlament de Catalunya.

Des del moviment feminista són moltes les crítiques que s'han realitzat al PDCAT en les gestions anteriors de l'ICD en diverses d'aquestes polítiques de gènere: la manca pressupostària de les partides per lluitar contra les violències masclistes i la manca de consens amb els col·lectius de dones expertes en aquest treball; l'entorpiment i manca de desplegament de la llei d'igualtat efectiva entre dones i homes 17/2015; la manca d'ambició i perspectiva de l'ICD tant pel que fa a la rellevància del Consell Nacional de Dones de Catalunya, com en el suport a les activitats dels col·lectius de dones periodistes per treballar l'eix de Dones i Mitjans de comunicació; quasi tres anys després de l'aprovació de la Llei 11/2014, s'ha fet molt poc per les polítiques de diversitat d'orientació sexual i d'identitat de gènere; I finalment, l'aposta que fa Junts per Catalunya en el suport a les noves tècniques de gestació per substitució és d'un dels temes més controvertits avui entre els col·lectius feministes.