La bruixa Butler

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Violències

There are no translations available.

Isabel Franc

 

OPINIÓ

Judith Butler i la seva companya, Wendy Brown, van ser insultades i agredides a l'aeroport de Congonhas, Sao Paolo. No ha sortit enlloc, que jo sàpiga, més enllà d'algun diari digital, i perquè a Internet hi és tot.

 

Butler Brasil

 

 

Potser als mitjans d'informació se'ls va passar de mencionar-ho. És clar: que si ara el procés, ara la declaració, ara la suspensió, ara el 155, etc. etc., tenen massa feina per comentar altres notícies. Tanmateix, a mi, que dec estar sempre a una altra conreria, em va semblar molt greu.

El passat 7 de novembre, Judith Butler va anar a Sao Paolo a fer una conferència sobre "Els fins de la democràcia" (organitzada per la Universitat de Sao Paolo i la de Berkeley, on ella ensenya). El contingut del seu discurs es centrava en els reptes de la democràcia contemporània contaminada pels populismes i l'autoritarisme, però als grups ultraconservadors tan els feia el que digués o deixes de dir, el seu focus (sempre amb aquella amplitud de mires que els caracteritza) estava posat en les teories de gènere.

Butler, com sabeu, proposa que la identitat home o dona no es una conseqüència biològica, sinó una construcció social amb implicacions polítiques. I això és atacable, denunciable i execrable tan si ha anat a dir-ho com si no; amb que ho pensi, ja n'hi ha prou, però és que, a més a més, ho ha escrit!!! Mori la bruixa.

Sí, sí, no feu escarafalls, va ser una de les proclames que li cridaven tan a ella com a la seva companya, que, per cert... aquesta gent tan encegada ho està tant que no sap ni a qui crida. A Internet trobareu un vídeo domèstic amb tota la seqüència de l'assetjament a l'aeroport.

Veureu que Butler surt aviat de la imatge i els insults i improperis van a parar a la seva parella, Wendy Brown, teòrica política i també professora a Berkeley. La confusió, de fet, no té cap rellevància, l'important era escopir consignes del tipus: "Fora Judith", "Assassina de criatures", o "Cremin a la bruixa". Fins i tot, van calar foc a una nina que representava la filòsofa, al temps que cridaven (perquè sempre criden) lemes a favor de la família i la tradició, resaven el Pare Nostre i mostraven creus, rosaris, bíblies i banderes de Brasil per tal, imagino, de fer més efectiu el sortilegi. Jo, de la Buttler, em canviaria ara mateix la cuina de gas per una d'inducció.

Tot cercant trobareu també la foto d'una dona rossa amb un llaç rosa al cap i un cartell que diu: "El somni de Judith Butler, destruir la identitat sexual dels vostres fills". I, per desgracia, la imatge inclou les filles.

Abans de l'agressió, els grups ultradretans ja s'havien manifestat per tal que la conferència de Butler fos prohibida, com va passar a Porto Alegre amb l'exposició Queermuseo: cartografia de les diferències en l'art brasiler. Aquí sí que ho van aconseguir, l'exposició es va cancel·lar per "difondre zoofília, pornografia, pedofília i faltar al respecte als símbols religiosos". Ole tu!

En paral·lel, és clar, hi ha grups progressistes que donen suport a la filòsofa i aquests, ves per on, mostraven cartells on es llegia: "Jo estimo a qui vulgui" i reclamaven "Més amor i menys odi".

Jo..., ja ho sé que baixo de la figuera, però em pregunto si és lícit utilitzar la llibertat d'expressió per tal de difondre el discurs de l'odi. És clar que si a Catalunya donar-li una esteladeta a una criatura és incitació a la hispanofòbia, tot cola. Tanmateix, en la meva infinita ingenuïtat, penso que no es pot parlar de pau i amor mentre es crema simbòlicament una dona per les seves idees ni es pot enarborar una Bíblia tot assetjant, insultant i agredint.

"Em sento molt trista amb tot això —va declarar Butler—, ja que la postura d'odi i censura està basada en la por, por al canvi, por de deixar als altres viure de manera diferent a la teva. Però es aquesta habilitat de viure amb la diferència el que ens sostindrà a llarg termini".

Sembla, ben bé, una història de bons i dolents. Quina por com està el món! Perquè si treus el cap a la Mediterrània o a Orient Mitjà o a Corea o als USA o a Europa mateix, ja pots apretar a córrer. I aquí, ja hem vist ressorgir "las dos Españas". Déu nos en guard!

El que em fa més basarda de tot plegat és que episodis com l'agressió a Judith i a Wendy tinguin lloc poc abans que arribin les Festes (amb majúscula) més familiars i entranyables del calendari, quan tothom és bo i solidari i recapta aliments per la gent necessitada i estima el proïsme com a si mateix o mateixa. Aquestes coses les haurien de prohibir, com a mínim, tres mesos abans de Nadal i deixar-ho per finals de gener, quan som més a prop del carnaval. No trobeu?