Creant imatges i imaginaris feministes

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Mitjans de Comunicació - TICS

medios genero

OPINIÓ

La imatge de les dones ha estat analitzada abastament des de fa anys per especialistes com són les dones de Drac Màgic o, els darrers anys, des de l'Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. També es compta el nombre de dones que participem als mitjans des d' On són les dones. Nombre i anàlisi.

 

Carme Porta Abad Fabiola Llanos

Carme Porta i Fàb Llanos

La dita que una imatge val més que mil paraules no s'acaba d'adequar per a les dones, però analitzar i comptar ens ajuda a avançar en el món de la comunicació i el 2.0 i fer una revisió del que volem i ens ajuda a crear nous llenguatges.

Les xarxes ens han donat veu, si, però també ens han creat espais de vulnerabilitat importants: agressions i amenaces, cosificació... i sovint aporten informacions falsejades, dades estridents que ens assetgen. L'Observatori Regular per la Igualtat de Gènere En Noticiaris (ORIGEN) afirma que "El màrqueting ho embruta tot. S'apropia de les idees i de les paraules, les fagocita, les devora, les vomita transformades en monstres difícils de reconèixer." i ens passa als mitjans audiovisuals, als diaris, als digitals, a les xarxes hem de fer escoltar i veure.

Quan les dones ens apleguem i actuem, com ho vam fer a la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (a través de les edicions de La Independent, de l'anàlisi realitzat sobre la presència de dones en 120 portades de diaris catalans i en mes de 100 tertúlies televisives, a més d'organitzar xerrades i trobades), per fer sentir la nostra veu es fa evident la importància dels referents i que cal seguir fent passes per avançar juntes i afavorir, també, la creació individual. La imatge també ha de ser nostra i construïda per nosaltres. Més enllà dels cossos que ens modelen, dels rols que ens fan jugar i dels temes que fan invisibles o els que frivolitzen.

Les imatges també seran nostres, fora d'estereotips i models, fent-les reals i quotidianes sense convertir les majories en estàndars de comportament. Ens calen mitjans que ens mostrin, ens visibilitzin, ens escoltin i entenguin que els comportaments són diversos i que el blanc i el negre són possibles gràcies a una àmplia gama de grisos i de colors. La imatge i les seves formes, el missatge i els seus diversos significants van molt més enllà de cóm ens veiem, de com suposem que es sent la nostra manera de comunicar a través dels sentits de les altres i la resta.

Avui, tot i els inconvenients i les evidents desigualtats a l'hora d'accedir als recursos, sobretot en la gestió del temps com a valor de canvi, sabem que gràcies a les capacitats i sororitat de les diverses xarxes de dones i feministes, podem donar la nostra veu i el nostre segell a allò que volem comunicar: la imatge que dura i perdura tot i la immediatesa del que és noticiós, perquè el que busquem, senyores, és fer història des dels nostres punts de vista.