Noves formes de violències masclistes

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Violències

 tere moll

 

OPINIÓ

El nous temps comporten noves tecnologies i amb elles sorgeixen nous llenguatges i noves formes de violències masclistes.


Com ja he dit en nombroses ocasions, els llenguatges no inclusius (i els són gairebé tots) són el millor aliat del patriarcat per mantenir el seu sistema opressor.

Durant l'adolescència, i sense cap formació en educació emocional ni afectiu sexual, els nostres joves tendeixen a confondre el desig sexual amb l'amor. I, com sabem, no és el mateix. I d'aquest desconeixement i/o confusió, potenciada per tota la parafernàlia de pel·lícules Disney i altres, s'alimenta l'opressiva idea de l'amor romàntic.

Una idea que essencialment busca la renúncia de les xicones a la seva pròpia vida i a les seves pròpies necessitats i desitjos a fi a complaure els desitjos del seu xicot. I això, a més de generar una dependència emocional que les pot anul·lar, pot resultar fins i tot perillós per a elles.

El primer símptoma és la negació d'aquesta renúncia i/o dependència per part d'ella davant alguna pregunta de les amigues o familiars. La seva autoafirmació com a igual dins de la relació tòxica pot portar implícit una terrible por a la pèrdua de qui a ha "triat" perquè estiga al seu costat. I, en massa ocasions, per mantenir-se al costat d'ell, que li insisteix que la vol i que l'amor és sexe, es cedeix a una relacions potser no desitjades, però necessàries perquè ell no l'abandone. Aquest és l'ordre patriarcal. La satisfacció del desig sexual mitjançant el xantatge emocional de l'amor romàntic.

I això pot empitjorar si en algun moment hi ha hagut alguna gravació de vídeo o fotos de caràcter sexual ja que es poden utilitzar per augmentar la intensitat d'aquest xantatge sobre la xica amb l'amenaça de divulgar-les. Així ella queda més atrapada dins d'aquesta relació tòxica. I així, també augmenta l'ordre poder-submissió que busca el patriarcat, sempre àvid d'un major poder i domini sobre les dones.

La violència masclista estructural que ha suposat el desmantellament dels recursos per a la sensibilització i prevenció de les violències de gènere, així com l'adoctrinament patriarcal que ha suposat la implantació de la LOMCE, no ha fet més que donar ales a aquests nous modes de violència contra les dones. Sense recursos econòmics ni educatius adequats, la prevenció d'aquestes violències des de les aules es complica bastant. I si a més li sumem que la negació que aquest tipus de violències es produeixi a les aules per part de gairebé tota la comunitat educativa, tindrem nous focus de preocupació per la falta de detecció.
Ningú va dir que detectar les violències masclistes entre la població jove i no tan jove fos fàcil. Ni molt menys que la sortida a aquesta situació fos un camí de roses. Però crec que no s'està prestant l'atenció necessària a aquests primers símptomes que tendeixen a donar-se entre les nostres noies joves en les seves primeres relacions.

Els micro masclismes naturalitzats en tots els àmbits de la vida no ajuden en res i, insisteixo que sense recursos no es poden desmuntar mites, creences, situacions perverses, etc per evitar noves situacions de violències masclistes en les nostres dones joves.

Amb això no vull dir que tots els nois joves siguin maltractadors potencials, però sí que són víctimes potencials totes les noies joves, ja que és en elles, en les dones en general en qui s'acarnissa el patriarcat.

No n'hi ha prou amb la voluntarietat de part del personal docent per detectar i intervenir davant la més mínima sospita. Les administracions educatives han d'intervenir fent prevenció des del minut zero. Els pactes estan molt bé com a referents polítics, però s'han de desenvolupar per portar-los al terrenys dels patis de les escoles, a les aules de tot el sistema educatiu. No podem quedar-nos només amb les intencions reflectides en aquest pacte, perquè llavors no avancem res.

Com a formadora de personal docent en aquesta matèria m'he trobat de tot. També amb algun professor home que fins i tot va arribar a suggerir la justificació d'aquestes violències en els patis com a forma de socialització entre xiquetes i xiquets. Afortunadament la resta del grup i jo mateixa vam reaccionar i li vam fer veure el seu error. Però encara hi ha una certa resistència d'alguns professors homes cap, per exemple, la definició que fa la Llei Orgànica 1/2004 sobre mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere que en el seu Preàmbul i que en el seu primer paràgraf afirma:

"La violència de gènere no és un problema que afecti l'àmbit privat. Al contrari, es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d'una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho , per ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió. "

Si són capaços de tenir resistència a aquesta definició, i d'afirmar que per què només es considera violència de gènere quan l'exerceix un home sobre una dona i no quan l'exerceix una dona cap a un home, jo em pregunto si la seua funció docent en valors com la igualtat, equitat, solidaritat, etc., no queda esbiaixada?

Afortunadament aquestes situacions són aïllades i el conjunt de la professió docent està implicada no només en aquests valors sinó també en la detecció i prevenció d'aquest tipus de violència i d'actituds que es poden donar entre l'alumnat i d'una manera o una altra busquen solucions. Però no podem deixar-ho a la seva voluntarietat. Hem de donar-los eines per protegir les víctimes i per aïllar els maltractadors mostrant que aquestes conductes són reprotxables des de qualsevol punt de vista.

I sobretot hem de dotar les dones joves d'eines d'autoprotecció per saber dir NO a determinades conductes, perquè les noves (encara que algunes són ja molt velles) formes que pren el patriarcat per exercir la violència contra les dones pot destruir no només el seu present, sinó també el seu futur per les seqüeles que aquestes situacions comporten.

Esperem que els recursos per combatre aquestes violències no tarden en arribar a les aules i que les nostres dones joves deixen d'estar potencialment exposades a patir qualsevol tipus de violència masclista en aquesta meravellosa i complicada etapa de la vida.