Política i rostres de l'esquerra portuguesa

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

 Lisboa  Catarina MartinsRicardo RoblesCarla Pinheiro. FotoPauleteMatos

Lisboa_Candidatas Bloco-Foto Paulete Matos.foto Esquerda.net

 

Amb el Bloco de Esquerda (BE) 'va millorar la situació global de la població’ a Portugal, perquè ‘van introduir la possibilitat de desobeir una política d’austeritat presentada com a única via’ però també, perquè en dos anys van realitzar ‘canvis en polítiques específicament dirigides a les dones’. Aquí es recull aquest impacte en la societat i en la política i es traça un perfil de 4 de les seves lidereses.

 Aquestes opinions són de Catarina Martins*, professora i investigadora del CES  Center for Social Studies (Centre d’ Estudis Socials) de la Universitat de Coimbra, sobre les polítiques que el Bloco de Esquerda (BE)  ha pogut dur a terme durant els anys 2 anys de l’Acord de Legislatura  amb el governant Partit Socialista. La Independent, li va plantejar a la professora Martins, experta en postcolonialisme i feminisme, a més de la seva valoració sobre els resultats polítics del Bloco, una sèrie de qüestions sobre el lideratge de les seves diputades.

 

Municipals esquerda.net

foto Esquerda.net

 

En resposta a ‘les innovacions o aportacions singulars introduïdes pel Bloco de Esquerda a l’Assemblea (Parlament)’ Martins afirma que en aquests “dos anys de legislatura, va millorar la situació global de la població portuguesa en termes de recuperació dels salaris i de les pensions, el que va reduir la forma en què les dones havien estat penalitzades amb les polítiques d'austeritat”. En la seva opinió, “també hi va haver canvis en polítiques específicament dirigides a les dones, com la igualtat (home-dona) en el termini internupcial (el temps per tornar-se a casar despres d’un divorci), la gestació de substitució, (o ventre de lloguer) o en polítiques dedicades a la comunitat LGTBI”.

 

Desobediència a les polítiques d’austeritat

La professora Martins -el nom coincideix amb el de la coordinadora del Bloco- destaca, a més que “el BE va portar com a novetat la possibilitat de desobeir una política d’austeritat presentada com a via única” i aquest “assentament en la valorització de les persones, en la recuperació dels salaris i de les pensions, va ser essencial per a l’afirmació del Bloco, ja que l’èxit d'aquestes polítiques va portar el renéixament de l’esperança a un país en total desànim”.

El Bloco deEsquerra va passar de 11 escons a 19 en les eleccions legislatives de 2015 i ràpidament va augmentar la brillantor de 4 de les seves lidereses: la coordinadora Catarina Soares Martins, les diputades i germanes Mariana Mortágua i Joana Mortágua i l’eurodiputada Marisa Matias. El rotatiu britànic The Guardian  va arribar a escriure llavors que elles van “conquerir el món masclista de la política portuguesa”. I a les preguntes de ‘com és aquest món masclista i on i com es manifesten aquestes actituds’ la professora Martins indica que “la societat portuguesa és encara profundament patriarcal, com ho demostren les desigualtats laborals, el repartiment de les tasques domèstiques, els números creixents de violència domèstica i de dones mortes per marits i companys, així com la molt deficient representació de dones a la política”. (Només hi havia 4 dones ministres entre las 17 carteres del govern de 2015 d’ Antònio Costa).

 

 

Eleições legislativas 2015 Esquerda Wikipedia

Resultados Legislativas 2015_Foto wikipedia

 

 

La premsa formateja en masculí al ‘polític’

Pel que fa al paper i importància de la premsa i els ‘media’ portuguesos Martins -també investigadora d’escriptores feministes africanes a través de la literatura (lusòfona, francòfona i anglòfona)- opina que “els mitjans de comunicació són masclistes i, pel que fa a la política, estan formatejats per representacions masculines del ‘polític’. La dona a la política segueix sent un objecte estrany, desvaloritzat, invisibilitzat, o tractat de forma sexista”. I aquí destaca, “en particular, la menor atenció dedicada al pensament i ideologia de les dones i la major atenció donada a la forma com es vesteixen, o la tonalitat de la seva dona o els detalls de la seva vida privada”.

A la pregunta de com ha estat el lideratge de les preparades i professionals diputades del Bloco, respon que “en el marc de la societat i de la política masclistes que dominen a Portugal, les dones han de ser moltes vegades més brillants que els homes per destacar-se i fer-se públiques. Les dones del BE revelen aquesta competència política i tècnica, la claredat del discurs, la coherència entre els discursos polítics i les pràctiques de relació social, tant dins del partit, com amb les persones, a tots els nivells”. Però aquesta experta destaca especialment, perquè “també han mantingut una coherència personal i individual que ha marcat la diferència i les fa sobresortir en un paisatge masclista i monòton: la seva autenticitat, genuïnitat, joventut, aliada a l'assertivitat, força, coratge i independència, han marcat la diferencia”.

 

 

CatarinaMartins2esquerda.net

Catarina Martins en el centre_Foto Esquerda.net

 

 

Quatre poderoses diputades del Bloco

Catarina Soares Martins  (Porto, 1973), és des de 2016 la Coordinadora Nacional del Bloc de Esquerda. És diputada de l’Assembleia da República de Portugal des de 2009. Aquell any, com a candidata independent, va ser la primera de la llista del Bloco a Porto. Era coneguda per ser cofundadora d’una companyia de teatre i per les seves accions reivindicatives en l’àmbit cultural. Doctora en Didàctica de les llengües, va ser reelegida diputada el 2011 i el 2015 i es va integrar precisament en la Comissió de Cultura, a més de la d’Economia, Obres públiques i la subcomissió d’Ètica.

El periodista Daniel Toledo,  també assenyala que la personalitat és molt important en el Bloco, perquè “no hi ha assessors d’imatge, redactors de discursos o caríssims 'community managers' que gestionin els seus Facebook o Twiter”. I en la seva opinió a Catarina Martins, “aquesta naturalitat” que té “li ha fet guanyar més d’un aplaudiment col·lectiu en plena via pública”.

Però la coordinadora també ha tingut reconeixements polític-institucionals. Al març de 2015, un estudi realitzat per l’empresa de Consultoria de Comunicació Imago-Llorente & Cuenca, juntament amb la Universitat Catòlica Portuguesa, la va situar en la desena posició de llista dels polítics més influents del seu país, a Twiter. Al desembre d’aquell mateix any, poc després de les eleccions legislatives a Portugal, el diari en línia 'Político', va escollir a 28 personalitats europees, una per cada Estat membre, que “no havien de ser ignorades perquè podien influir en la política de la UE 2015-2016”'. Catarina Martins va ser l’escolllida per Portugal: la va anomenar 'la cara de l'esquerra'. I així ha estat perquè Brussel·les ha mirat amb lupa tots els canvis econòmics introduïts per Lisboa.

 

 

MarianaMortágua Esquerda.net

Mariana Mortàgua_ Foto Esquerda.net

 

 

Dones eficients en àrees associades a homes

L' economista Mariana Mortágua (Alvito, Alentejo 1986), és una de les diputades més joves del Bloco al Parlament. Va entrar a la carrera d’Economia a Lisboa amb la mitjana més alta de la seva promoció i va sortir d’ella amb les millors notes del seu curs. El doctorat el va realitzar a la Universitat de Londres i és, justament en els debats i discussions sobre assumptes econòmics i bancaris on s’ha fet forta. Segons l’opinió de Toledo, Mariana Mortágua “ha aconseguit capitanejar i dur fins al Parlament la indignació popular contra la corrupció, la mala gestió en les empreses públiques o els beneficis amagats després de la crisi econòmica a Portugal”. (En aquest sentit, ella sosté que no hi hauria d’haver ‘lliure circulació de capitals’ en el sistema capitalista.)

“Hem posat dones al capdavant d’algunes àrees tradicionals associades als homes” declarava Catarina Martins a The Guardian després de les legislatives de 2015 i, és la raó per la qual “Mariana Mortágua està al comandament dels dossiers econòmics”, afirmava l’ara Coordinadora del Bloco. I el mateix diari britànic informava també que aquesta economista es va convertir en heroïna al responsabilitzar de la caiguda del Banco Espíritu Santo a la gestió del seu director executiu, Ricardo Salgado . Les imatges del seu qüestionament públic es van tornar virals. Aquest “profund coneixement del tema, li va valer a Mariana Mortágua un gran respecte i admiració per la qualitat del seu bon fer profesional”, segons expressava llavors una experta en gènere i política al rotatiu londinenc.

 

 

JoanaMortágua 25abrilenParlamento Esquerda.net

Joan Mortàgua el 25 de Abril en el Parlament. Foto Esquerda.net

 

 

Crítica a la deriva autoritària a Veneçuela

Una altra de les dirigents del Bloco és la germana bessona de Mariana, Joana Mortágua, (Alvito, Alentejo 1986), diputada per Setúbal i llicenciada en Relacions Internacionals amb especialitat en Amèrica Llatina. Aquesta responsable internacional insisteix que “l'esquerra de la qual forma part mai ha estat ambigua sobre la condemna dels règims que oprimeixen al poble i sufoquen la democràcia. Això –sosté- val per a Angola (que acaba de celebrar les seves eleccions renovant al mateix partit al poder) i per al règim veneçolà”.

Precisament aquest passat juliol en el seu article Veneçuela, el meu amor critíca oberta i clarament la deriva autoritària del president Nicolás Maduro “que va passar a governar per decret presidencial amb la complicitat del Tribunal Suprem. El règim maniobra contra tots els instruments democràtics constitucionals, incloent el referèndum revocatori. L' última farsa, manté, va ser la convocatòria d' una assemblea nacional constituent sense sufragi universal, ni participació dels partits”. En la seva opinió és “una veritable assemblea corporativa com les que coneixem per aquí del temps de la dictadura”.

Aquest 25 d’abril, quan es commemorava el 43 Aniversari de la Revolució dels Clavells, en una sessió solemne del Parlament a Lisboa, Joana Mortágua  va animar a no abaixar la guàrdia perquè no tornés l’austeritat, frenada amb l’acord que van signar a finals de 2015 les esquerres amb el govern socialista d’Antonio Costa.

 

Relatora i responsable de Directives a la UE

Una altra dels pesos pesants del Bloco és Marisa Isabel dos Santos Matias (Coimbra, 1976), eurodiputada des de 2009 i des de llavors, vicepresidenta del Grup Confederal de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL).

Doctora en Sociologia, va ser investigadora i professora del Centre d’Estudis Socials de Coïmbra (CES) en els 2000, ha treballat en les àrees de medi ambient i salut pública, temes als quals s’ha dedicat de ple a Brussel·les on, entre altres funcions, va coordinar la Comissió d’Ambient, Salut Pública i Seguretat alimentària fins a 2012. Marisa Matias va ser coautora de la 1ª Resolució aprovada per combatre la diabetis, va elaborar propostes sobre el càncer i el HIV-sida i va formar part de la investigació sobre la vacuna H1N1.

Va ser responsable de la Directiva que vetlla sobre el medicaments falsificats i que passarà als serveis jurídics de la UE. Aquesta era la segona vegada, des del seu ingrés, que Portugal era responsable d’una directiva. I per la seva dedicació personal i professionalitat a aquests àmbits Matias va ser triada Diputada de l’Any en l’àrea de Salut en 2011, per 350 eurodiputats en una votació secreta.

 

 

MarisaMatias BCN2015 wikimediaCommons

Marisa Matias_en BCN 2015_Foto WikimediaCommons

 

El 2012 va derivar cap a Afers econòmics i Monetaris i va ser nomenada relatora per a l’avaluació de les activitats del Banc Central Europeu (BCE) quan es va canviar la presidència. Finalment, va retirar el seu nom de la relatoria perquè es van alterar les referències crítiques al BCE i s’eliminava la proposta que obligava el BCE a tornar als països intervinguts per la Troika els lucres resultants dels complexos processos de compra-venda de deute públic.

En 2014 va ser reelegida diputada europea i segueix de vicepresidenta de la Confederació d’esquerres. És vicepresidenta de la Comissió Especial sobre decisions fiscals, conseqüència dels escàndols de Luxleaks, Swissleaks, entre d'altres. Va seguir en l’àmbit econòmic per als assumptes del BCE i l'acord sobre el TTIP, el Tractat Transatlàntic sobre Comerç i Inversions, ara congelat per Donald Trump, les negociacions de le qual, es mantenien en secret a Brussel·les.

 

Candidata a las presidenciales de 2016

El 2016 va ser candidata a les presidencials portugueses i va quedar en tercer lloc amb el 10,12%, de les votacions, el que significa que ha estat la dona més votada al Portugal democràtic, superant els resultats de Maria de Lurdes Pintasilgo el 1986.

La professora Martins assenyala per la seva banda, que coneix a Marisa Matias des de la seva joventut perquè van ser companyes al Centre d'Estudis Socials (CES). “El que distingeix Marisa és la seva extrema honestedat, la seva extrema dedicació, amb afany profund, a totes les causes justes” i hi destaca “la forma humil, simple i immensament afectiva amb la qual mai deixa de tractar a les persones que troba al llarg de la seva vida. Cada persona compta” per a ella. A més, en ella “s’alinea una intel·ligència brillant, un treball esgotador i un esperit de missió inesgotable”. Martins recorda que, “vam començar la política juntes en una candidatura a la Cambra de Coimbra, que ningú s’atrevia a assumir, però que Marisa es va emportar, malgrat totes les dificultats” perquè “mai retrocedeix davant les dificultats i els reptes”.

Del seu treball al Parlament Europeu, destaca que “va sobrepassar totes les expectatives en la dimensió i qualitat de la feina realitzada i va donar un exemple de coherència i rectitud en l’exercici de la política, entesa com a servei públic per al bé comú. És una persona profundament veritable i valenta, qualitats intensament marcades que es reconeixen en tots els quadrants polítics, com ja ho havien estat en la vida acadèmica”.

 

 

* Publicacions recents de la professora  Catarina Martins: 

Nós e as Mulheres dos Outros. Feminismos entre o Norte e a África, (Nosaltres i les dones dels altres. Feminismes entre el Nord i l'Àfrica), capítol en el llibrer Geometrias da Memória: configurações pós-coloniais (2016);

Artícle: Mulheres poderosas: género, raça, Dones poderoses: gènere, raça, sexualitat, classe, nació i altres categories nòmades en la literatura contemporània de les dones africanes), en el llibre de Leandro Colling (org.), Dissidências Sexuais e de Género (2016).