May i Foster una difícil aliança per al Bréxit?

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

May y Foster

 

Theresa May i Anna Foster

La Primera Ministra del Regne Unit, Theresa May del partit Conservador, l'abril d'aquest any va prendre la decisió de celebrar eleccions anticipades, previstes per al 2020, després d'haver dit que no ho faria.

La seva idea era augmentar els escons del seu partit al Parlament, que en comptava amb 331 i reafirmar un lideratge polític amb vista a negociar, amb la Unió Europea, les condicions del Brexit.

 

 

Però mai millor dita aquella frase d'Aristòtil o Maquiavel, filòsofs als quals se'ls atribueix la frase de "La política és l'art del possible", les eleccions són impredictibles. El vuit de juny, data de celebració d'eleccions generals, a Theresa May, l'aposta plena d'incerteses, no li va sortir bé. Encara que guanyà les eleccions i ella va ser reelegida en el seu escó, per la circumscripció de Maidenhead (sud d'Anglaterra), el seu partit, va perdre la majoria absoluta que, el 2015, aconseguís el seu antecessor David Cameron.

A manca de majories, el que segueix, és el que es coneix com a "Hung Parliament" Parlament penjat, que ocorre quan cap dels dos partits tradicionals obté la majoria absoluta a la Cambra dels Comuns, fet que obliga, en aquest cas, als conservadors a pactar amb altres partits per poder governar.

El Partit Conservador, va passar de controlar la Cambra dels Comuns amb una àmplia majoria (331-322), perquè un partit britànic pugui formar govern, la quota fixada és de 326 escons. Segons l'últim sondeig a peu d'urna, la BBC ha informat que els Toris s'aproparien més a la majoria absoluta després d'aconseguir 322 escons, 4 menys dels que necessita, el que ha obligat a Theresa May a buscar el seu tradicional aliat DUP.

May, ha demanat el suport del Partit Democràtic Unionista d'Irlanda del Nord (DUP, per les sigles en anglès) liderat per Anna Foster i conegut per la seva postura euroescèptica, que va votar el Brexit, pel que seran peça clau en les negociacions. El DUP, antic aliat dels Toris va augmentar 2 escons. Va passar de tenir 8 a 10 diputats, suport que la Primera Ministra necessita per mantenir-se en el poder.

Per la seva banda, el Partit Laborista, habitualment oposat als conservadors, liderat per Jeremy Corbyn, ha sortit beneficiat en aquestes eleccions, recolzat pels joves i els abstencionistes, en un inesperat resultat, va guanyar 31 punts més dels que tenia, aconseguint posicionar-se amb 261 escons.

En entrevista per televisió, Corbyn, després de conèixer el resultat electoral, va dir, que Theresa May, ha comès un error en convocar eleccions anticipades i que el seu futur com a Primera Ministra ha estat posat en dubte, li va demanar que fes un pas enrere, en no complir l'objectiu d'enfortir el seu govern. Corbyn que fou elegit pel Partit Laborista per la seva fèrria postura contra el brexit, va canviar d'opinió quan va guanyar en les eleccions la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Durant la campanya va prometre respectar la decisió dels britànics i buscar una sortida el menys traumàtica possible.

En el partit conservador, les inconformitats pel resultat electoral no s'han fet esperar, els seus copartidaris, han dit que la senyora May es va comprometre a oferir "estabilitat" si els Tories obtenien el major nombre de vots, com s'esperava. La Diputada conservadora, Anna Soubry, va dir que hauria de "considerar la seva posició" i assumir la responsabilitat personal d'una campanya "espantosa" i un manifest "profundament defectuós" després de triar anar a les urnes tres anys abans amb l'esperança d'augmentar els seus escons.

Les opinions estan dividides, mentre alguns analistes polítics i membres del seu partit consideren que Theresa May, té l'obligació de romandre en el càrrec per ser la líder del partit amb més vots, altres consideren que la Primera Ministra ha de dimitir. No obstant això, els principals mitjans de comunicació inclosa la BBC, informen que May no renunciés, però s'especula que s'enfrontés un gran desafiament al seu mandat en la votació Parlamentària del proper 28 de juny, en l'anomenat Discurs de la Reina, on les i els parlamentaris voten el programa legislatiu.

El discurs de la Reina, pronunciat ahir dimecres 21 de juny,  per Isabel II, davant el Parlament britànic, comença la legislatura després de les eleccions. El discurs previst per dilluns va ser posposat per la derrota electoral. Es va basar en el programa legislatiu de Theresa May, centrat en dos temes principals, el Brexit tema que no va ser clar i terrorisme, assumpte que preocupa molt a la població britànica dels atemptats a Manchester i a Londres, sobre el qual ha dit que revisés la legislació antiterrorista.

El panorama polític no només està enrarit per la derrota electoral, sinó pels últims esdeveniments terrorífics que han marcat una tendència d'incertesa en la societat britànica. A les constants protestes en contra del brexit, ara se sumen les protestes per la mala gestió del govern en la tragèdia de la Torre Grenfell.

En la convocatòria a les manifestacions anunciada per xarxes socials, informen la intenció d'enderrocar el govern. La imatge que la comunitat té de la Primera Ministra és desafortunada, la troba freda i distant, no només perquè no es va presentar a cap debat durant la seva campanya electoral, sinó que, quan va visitar la Torre Grenfell, només va voler reunir-se amb els serveis de rescat per tranquil·litzar-los, oblidant a les víctimes de l'incendi.

L'Aliança DUP i el Partit Conservador

Tot sembla indicar que l'Aliança del DUP i el partit conservador, no serà tan fàcil com ho tenia previst la primera ministra. Les crítiques d'alguns diputats i diputades del seu partit per les negociacions a canvi dels vots del DUP, centrades en els acords econòmics, com a inversió i rebaixa d'impostos, han generat malestar en el Partit Democràtic Unionista d'Irlanda del Nord.

Ahir dimecres, la Primera Ministra, no havia aconseguit arribar a un acord sobre les negociacions amb el DUP, fet que fa trontollar el bon acompliment de l'Agenda legislativa en temes tan importants com el Brexit, la llei que deroga l'Acta d'addició de Regne Unit a la Unió Europea, les lleis sobre duanes, el comerç i la immigració.

L'aliança, que no és una coalició entre el partit conservador i el DUP, sinó una fórmula de suport dels Diputats unionistes a decisions importants del govern, com els pressupostos o el Brexit, permetria a Theresa May, governar i tirar endavant el seu programa legislatiu que ha de ser votat per tots els diputats aquest 28 de juny.

El DUP, és un partit ultraconservador, en un país on els valors religiosos juguen un paper important, on l'avortament és il·legal i el matrimoni gai és penalitzat, va ser fundat per Ian Paisley un controvertit pastor protestant, nord-irlandès, fundador de l'església lliure presbiteriana, protestant fonamentalista i anticatólic, ha passat de ser un partit de protesta a un partit de poder no només a Irlanda del Nord, sinó a tot el Regne Unit.