No hi ha millor recompensa

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

 

Julia amb noia i cert

 Julia Eugenia Martínez amb una alumna

Quan l'oportunitat apareix, cal prendre-la. Pot ser una missió voluntària difícil però quan es fa amb passió no hi haurà millor recompensa. Pot arribar a qualsevol edat i semblar-nos un salt al buit. No obstant això, igual que als trapezistes, la xarxa de seguretat ens acollirà si anem caient i aquest suport són les amistats.

 

Foto de grup L

La professora Julia Eugenia Martínez i les alumnes el dia de repartiment de certificats del seminari de ràdio

 

La necessitat de treball voluntari ens està esperant a la cantonada. Quan sorgeix, la primera reacció és "i que hi guanyo jo amb això?", la segona "ho intentaré, a veure què passa" i després de realitzat "mai hagués tingut una millor recompensa". En el meu cas l'oportunitat va sorgir en el XXII Congrés Mundial de AMMPE, l'Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores. Per primera vegada, vam tenir la participació d'una periodista africana, Agnes M. Fallah Kamara Umunna que estava acabant els seus estudis a la universitat de Columbia. Va aconseguir suport i va arribar a Xile per presentar la seva pròpia història: els anys de guerra civil a Libèria i la seva tasca a través d'un programa de ràdio per ajudar a la reconciliació i al retorn a la democràcia.

En la inauguració del congrés que es va realitzar a la Casa Central de la Universitat Catòlica, que jo estava presidint i organitzant - també com a treball voluntari - Agnes em va regalar el seu llibre "And Still Peace Did Not Come: A Memoir of Reconciliation". Al dia següent quan la vaig felicitar per aquest testimoni del que havia estat el seu treball a la ràdio em va proposar portar AMMPE a l'Àfrica per realitzar-hi un seminari de producció de ràdio per a joves periodistes.

 

 

Agnes A la dreta de la foto l'organitzadora Agnes Fallah Kamara Umunna amb una alumna

         

           

Vaig pensar que si només una periodista africana havia pogut venir al congrés llavors seria AMMPE qui aniria a Àfrica a formar a Monròvia, Libèria, el primer capítol africà de l'organització i des d'allà estendre'l a la resta d'un gegantí continent integrat per 56 països. Audaç somni però ... per què no intentar-ho?.

Durant quatre mesos vam preparar el que serien tres dies de seminari. L'ambaixada dels Estats Units a Libèria ens va oferir sala i alimentació. La FeJAL, Female Journalists Association of Liberia, es va interessar en participar-hi i motivar a les periodistes a assistir-hi. El National Democratic Institute (NDI) va proposar que al final del seminari féssim una trobada entre periodistes i candidates a les properes eleccions legislatives.

 

Dificultats per a cobrir la informació política

Aquesta trobada va ser una interessant manera de posar en contacte a les dues bandes que volien platejar les seves realitats. Les periodistes van destacar la dificultat que tenen perquè els editors els assignin cobrir els esdeveniments polítics, consideren que és un treball per a homes, els quuals -al seu torn- fan reportatges de forma preferent als candidats que ells proposen. Per la seva banda, les dones interessades a participar en política van afirmar que compten amb menys recursos i no poden convidar a la premsa a cobrir el seu treball a les regions. Es va aprofitar també per deixar clar que les periodistes no treballen per promoure a una determinada candidata, ni molt menys poden acceptar diners per allò que hagin publicat.

En total van ser 27 periodistes les que van participar en el seminari que incloïa: les característiques del medi, tècniques per a una bona entrevista, la visió de gènere, escriure per a ràdio i com cobrir una elecció presidencial ( en aquest país seran a l'octubre d'aquest any). Es va posar especial èmfasi en l'ús de les xarxes socials i el tema fou a càrrec de Chisomo Ngulube, periodista de Malawi que va venir des dels Estats Units on estava finalitzant la seva Fellowship a la Universitat de Harvard.

La trobada va acabar amb avaluació i suggeriments. No obstant això, el més important va ser l'activa participació del grup de dones periodistes que va dedicar 3 dies i mig a fer aquest seminari. Volien avançar en una tasca que enfronten diàriament i compartir les seves experiències, escoltar noves tècniques i plantejar també el que són els seus somnis per als propers dos anys. Les tres professores vam estar d'acord que "no hi ha millor recompensa que el treball voluntari" pagat amb escreix per l'entusiasme de les participants i el molt que vam aprendre per a realitzar el proper seminari a Malawi.

 

 

Julia.y.una

 

 Julia Eugenia Martínez amb una alumna

 

Julia. grup

La segona per l'esquerra, Agnes Fallah Kamara Umunna i- la darrera a la dreta- Julia Eugenia Martínez amb persones de FeJAL- Female Association of Liberia