Dones realitzadores i protagonistes a la Filmoteca

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Movies

There are no translations available.

bloggerM. Teresa

El barri de la Concessio francesa dels 30, a Xangai. Blogger M.Teresa 

 

La condició de la dona a la Xina dels anys 30 que “criticava les injustícies socials” i que “va percebre, des de un primer moment, l’amenaça japonesa”, va constituir ‘la primera Edat d’or del cinema xinès’. Sobretot a la cosmopolita i occidentalitzada ciutat de Xangai, que les potències europees ocupaven amb les anomenades ‘concessions’, producte d’acords colonials desiguals.

D’aquesta època, la Filmoteca de Catalunya presenta una de le seves propostes d’aquest mes de maig: Inèdits xinesos en femení. Son 5 pel·lícules, algunes d’elles impulsades per les productores Lianhua, Mingxing i Tianyi, que es comencen a emetre a partir del dia 10. A través del “melodrama, un star system local potent i l’ús de la cançó per popularitzar el film”, la Filmoteca afirma que “es va generar una influència constant i una fascinació mútua entre la societat de Xangai i el cinema”. El leitmotiv del cicle, “farcit de títols inèdits” que arriben des de Pequín és dons “aquesta fascinació, la qual es concep com un autèntic joc de miralls que tindrà la condició de la dona com a eix principal. El 90% del cinema xinès d’aquesta època està principalment protagonitzat per dones, les quals esdevenen la metàfora del patiment nacional i de la caducitat dels valors tradicionals”.

 

Col·lapse de l’autoritat patriarcal

Un dels títol es Tai tai wan sui (Llarga vida a la senyora, de Sang Hu, 1947). Es la segona col·laboració del director amb la novel·lista Eileen Chang, que gira entorn de la societat de Xangai, preocupada per guardar les aparences en un univers occidentalitzat. “El film mostra el col·lapse imminent de l’autoritat patriarcal i l’esforç de les dones per alliberar-se d’aquest problema”. El dijous 11 la presentació serà a càrrec de Maria Bohigas.

 

 

librópatasImages

 Llibre de Eileen Chang; librópatas Images

 

Un altre és Xin nü xing (Noves dones, de Cai Chusheng, 1934. Muda, amb rètols en català). Es basa en  la vida de l’actriu, realitzadora i escriptora Ai Xia, que es suïcidà, “per culpa de la premsa groga”. Es tracta d’un “film sobre l’emancipació de la dona i la lluita contra una societat que encara manté uns valors tradicionals, tot i la modernitat aparent de la metròpoli de Xangai”.

La tercera és Shi zi jie tou (Encreuament de camins, de Shen Xiing, de 1937); es la història de quatre estudiants que transcorre durant la Gran Depressió de 1930 i ja incorpora referències a la guerra amb el Japó. Un altre és Ba qian li lu yun he yue (Eight Thousand Li of Cloud and Moon, de  Shi Dongshan i Wang Weiyi, 1947); ja havia esclatat la Guerra xino-japonesa i mostra la vida d’una noia que s’uneix a una companyia de teatre ambulant.

La cinquena, també muda i amb rètols en català, es Shen nu (La desea,de Wu Yonggang, 1934). És la historia d’una dona que per mantenir el seu fill s’ha de prostituir; “un retrat memorable i testimoni inestimable d’una ciutat on la prostitució era el mitjà de vida d’una de cada tretze dones (100.000 dones l’exercien segons algunes estadístiques oficials)”. Joan Pineda fera l’acompanyament musical.

 

També pioneres del cinema español

Aquest maig, i acompanyant la presentació del llibre de María Concepción Martínez Tejedor Directoras pioneras del cine español: de los años veinte a los años sesenta, la Filmoteca també presenta el cicle: Realitzadores pioneres del cinema espanyol amb pel·lícules de Helena Cortesina, Rosario Pi, Ana Mariscal i Margarita Alexandre, les primeres dones a dirigir cinema a l’Estat Espanyol. “El seu caràcter emprenedor i agosarat les va impulsar a superar barreres de gènere en unes circumstàncies i amb un mitjà que no els eren gens favorables. Desgraciadament la Guerra Civil i el franquisme va acabar de truncar la trajectòria com a realitzadores de Pi i Alexandre”. Es tracta, continua la presentació, “de dones que van començar a obrir un camí per a una societat més justa i amable que, encara avui, és molt lluny de considerar-se igualitària”.

 

 

med margarita alexandre.httpwww.historiadoresdelcine.es

 Margarita Alexandre; www.historiadoresdelcine.es

 

Les tres pel·lícules del cicle son El gato montés de Rosario Pi Brujas, 1935; Segundo López, aventurero urbano, d' Ana Mariscal, 1952. “L’actriu Ana Mariscal també va ser una de les pioneres a dirigir pel·lícules al nostre país. El seu debut és una crònica del Madrid dels cinquanta”. La presentació del dia 25 serà a càrrec de Marta Selva. El darrer film del cicle és La gata de Margarita Alexandre i, Rafael María Torrecilla, 1956. “És la primera pel·lícula espanyola en color i en l’autèntic cinemascop de la Fox” i l' última de les 3 dirigides per aquesta parella. Posteriorment “Margarita Alexandre es va exiliar a la Cuba de Fidel Castro, on desenvoluparia tasques de producció”.

 

Taula rodona sobre ‘Urbanisme i Gènere’

També hi haurà un parell de ‘Sessions Especials’: el diumenge 14 es projecta la primera pel·lícula d' Elena Martín, Júlia ist  (2017) que presentarà la pròpia directora; el diumenge 21 hi haurà una taula rodona presentada per Laia Grau sobre ‘Urbanisme i Gènere’, arran del documental del 2016 Citizen Jane: Battle for the City de Mattyrnauer.  El treball relata  “la batalla, durant la dècada dels seixanta, de l’escriptora i activista urbana Jane Jacobs per salvar barris històrics de Nova York dels plans draconians de remodelació de l’implacable Robert Moses, un poderós constructor amb una gran influència política.

Per acabar aquesta crònica cultural anunciar que l’escriptora i professora de Literatura Comparada Patricia Almarcegui impartirà a Casa Àsia del 16 al 18 de maig el Curs: Dones viatgeres a l'Àsia , que pretén aproximar les dones viatgeres europees, molt menys conegudes que els homes viatgers. Les seves mirades presenten una part de la realitat d'Àsia, concretament la societat i cultura de països com l'Iran, l'Afganistan, Turkmenistan.

En el curs (no gratuït) s’abordaran les següents temàtiques: 1. Viatjar en femení. Viatja la dona de forma diferent a l'home? Les formes i els sentits del viatge ; 2. Lady Montagu. Imatges d' Orient ; 3. Annemarie Schwarzenbach. Viatge i escriptura; 4. Vita Sackville-West. De què parlem quan parlem d'Àsia Central i 5. Ella Maillart. La recerca de la pau. La bibliografia sobre aquesta temàtica està disponible a la Mediateca de Casa Asia.