700 mortes a l'any, avortament i hipòcrites a Bolívia

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Salut

Drina Ergueta

 

OPINIÓ

Després de l'anunci d'un projecte de llei que amplia les possibilitats legals d'interrompre embarassos no desitjats a Bolívia s'han tornat a escoltar veus molt moralistes i molt hipòcrites també.

Es tracta d'un projecte de llei plantejat sempre des del control que fa l'Estat del cos de les dones i, a més, les concessions que ofereix són discriminatòries, en un marc conceptual punitiu en lloc de portar-lo al de la salut pública.

L'article 157 del projecte de Llei del Código del Sistema Penal de Bolívia no "despenalitza" l'avortament, només modifica la normativa punitiva vigent. Dóna majors marges permissius: com ser pobre de solemnitat, mare de més de tres fills, estar a càrrec de persones grans o ser estudiant; i estableix terminis: possible només fins a les vuit setmanes de gestació i només per una única vegada a la vida; permet la interrupció de l'embaràs en casos de violació, si es tracta d'una menor, si hi ha malformació del fetus o perill per a la mare.

Sempre es va dir que la il·legalitat de l'avortament no perjudicava tant a les dones amb recursos, les úniques amb possibilitats de realitzar-lo de manera segura; però, que es beneficiï amb la legalitat només a dones en situació de pobresa, no solament discrimina les altres, sinó que col·loca a l'opció de ser mare en paràmetres econòmics i no de simple opció.

Així com era molt previsible la pressió en contra d'aquest projecte des de l'Església Catòlica i altres confessions religioses amb menor pes públic (però no de vots), sorprèn l'oposició oficiosa del Colegio Médico de Bolivia a una mesura que dóna una escletxa legal a milers de dones que volen avortar.

Les dades que es coneixen sobre les conseqüències de la il·legalitat de l'avortament són terribles, tot i que aquesta pràctica clandestina fa gairebé impossible tenir dades fidedignes i complets: A Bolívia moren dues dones cada dia per avortaments mal practicats, representa el 9% de causa de mortalitat materna.

Cada dia es practiquen 185 avortaments al marge de la llei i en condicions de risc, per això cada any 67.000 dones van a centres de salut en situació d'emergència. El 50% de la població femenina s'ha realitzat almenys una vegada un avortament durant la seva vida, sent un 13% adolescents. Es tracta de dades fonamentalment urbanes.

L'aclaparadora quantitat d'avortaments que es realitzen i que, és evident, toca a gran part de la població fa, segurament, que els processos penals per avortament il·legal siguin reduïts, 775 en cinc anys, i molt menys els sancionats.

L'avortament és una realitat quotidiana i sent il·legal és una patata calenta per a qualsevol administrador de justícia. L'actual govern no ha sabut encara donar resposta i amb aquesta proposta de llei semblaria que tracta de fer-ho sense contrariar molt als habituals opositors a la legalitat de l'avortament.

L'Església Catòlica surt a la llum pública condemnant i rebutjant aquesta lleu i insuficient modificació a la llei, en defensa de la vida, diu, mentre fa els ulls grossos de les milers de dones mortes per una inadequada assistència sanitària, així com dissimula davant els milers de casos de pedofília, que en alguns llocs semblaria institucionalitzada, entre els seus sacerdots. Hipòcrites.

La representació del Colegio Médico de Bolivia no només parla d'objecció de consciència, sinó que es posiciona en contra. Seria bo saber quants metges són els que realitzen avortaments, possiblement són molts i davant la situació d'il·legalitat és normal que no vulguin pronunciar-se públicament; però, la seva representació col·legiada, en no ser imparcial i no defensar-los, els fa quedar com hipòcrites.

La possibilitat d'avortar és un dret de les dones, el servei de salut de l'Estat ha de garantir-se per garantir la vida de les dones, de dones treballadores o no, estudiants o no, provinents de totes les classes socials, mares o d'aquelles que simplement no volen ser-ho. No voler ser mare és també un dret.