Presentació de la darrera novel·la d'intriga de Lluïsa Forrellad

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Cultura - Literatura

No hay traducción disponible

L’escriptora Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927) complirà 84 anys el proper mes de maig i continua realitzant diàriament la seva gran passió: escriure. Aquests dies presenta la seva última obra literària, L’olor del mal (Angle Editorial), que es ja es pot trobar a les llibreries. Aquesta novel·la d’intriga està ambientada en la Roma de la postguerra de la Segona Guerra Mundial i narra una història d'assassinats, pederàstia, prostitució, alta aristocràcia, tràfic de drogues i crítica al periodisme sensacionalista que deixa entreveure l'estil i el llenguatge característic de les seves obres.

aForrellad

Concretament, la novel·la narra l'arribada de Fausto Triani a Roma, que després de vuit anys voltant per Europa torna a la capital italiana el 20 de juliol de 1951, en plena postguerra de la Segona Guerra Mundial. Aquest retorn coincideix amb el brutal assassinat d'un professor francès d'alumnes del més alt nivell social que, juntament amb Triani, es veuran involucrats en l'afer. Triani és, segons l'autora, un personatge "voluble" que "s'ha buscat el descrèdit ell mateix". Aquest, però, comparteix protagonisme amb el cap de policia Gervasio Strata, un home "molt noble, que sempre vol fer la llei i que encara que es prengui llicències sempre retorna al deure i al càrrec", en paraules de l'escriptora, qui recorda que el títol de l'obra és significatiu, ja que el sentit de l'olor queda sempre impregnat en el subconscient i molt més si es tracta d'un fet negatiu que sempre s'associarà a l'olor d'allò concret.

En declaracions a La Independent, la guanyadora del Premi Nadal de l'any 1953 per l’obra Siempre en capilla, diu que “els primers apunts de L’olor del mal daten de l’any 1966, tot i que no la vaig reprendre fins els anys 80 i, finalment, la vaig acabar aparcant fins fa uns mesos, quan la vaig donar per acabada, tot i que he retallat unes quantes pàgines”. Forrellad ens comenta que “em culpo de tant començar obres literàries i no acabar-les. Sóc de reescriure una vegada i una altra allò que ja està escrit. Tinc un calaix ple de novel·les inacabades perquè sóc de reescriure constantment”. “Des de l’any 1995 i gràcies al meu nebot, escric a ordinador i cada matí em poso a produir pàgines i pàgines”, declara l’autora sabadellenca que actualment viu a Bellaterra.

Enguany serà el seu cinquè Sant Jordi i estarà signant els llibres dels seus lectors i lectores a l’estand que l’editorial posarà a Barcelona i també a Sabadell. “A mi m’agrada molt estar en contacte amb els lectors i saber què opinen d’un personatge o d’un argument. He participat en algun club de lectura que organitzen les biblioteques i és una experiència enriquidora”, afirma Lluïsa Forrellad, qui té una mitjana de 25.000 persones que li fan confiança literària.

aForrelladbn

Pel que fa al boom de la novel·la negra al llarg dels darrers anys, ella ha assegurat no tenir temps per llegir novetats literàries i que no se la podrà acusar d'aprofitar el moment de bona acceptació del que gaudeix aquest tipus de novel·la. A diferència de les anteriors novel·les, que havia ambientat a Catalunya i només en un cas a les rodalies de Londres, aquest cop l'autora situa l'acció a la capital italiana: "Em vaig enamorar de Roma", ha afirmat l'autora que no ha trepitjat ni gaudit físicament de la capital italiana tot documentant-se a través de diaris, llibres i revistes de l’època, i ha assegurat que necessita buscar un escenari ideal per al seu argument. "L'escenari mogut, de trasbals, de poca paraula de Roma em va va captivar per encabir-hi aquesta història. Primer cerco l’argument i després busco l’espai, el lloc on pot succeir la trama”, conclou la vitalista Lluïsa Forrellad.